Temps  5 hores 39 minuts

Coordenades 1188

Data de pujada 30 / d’abril / 2019

Data de realització d’abril 2019

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
473 m
183 m
0
3,9
7,8
15,62 km

Vista 142 vegades, descarregada 8 vegades

a prop de El Torn, Catalunya (España)

L’any 2001, l’escriptor Javier Cercas, professor de la Universitat de Girona, ens sorprenia amb una de les novel·les històriques més cèlebres de la dècada en llengua castellana.
Es tracta de Soldats de Salamina, ambientada a la guerra civil espanyola, i que gira entorn la figura del fundador de la Falange Rafael Sánchez Mazas i, en concret, al seu afusellament, del qual va aconseguir finalment escapar. El testimoni del que va passar és real i així ho va explicar el propi falangista durant la seva vida posterior.
Som a la Garrotxa del 1939 a tocar del Pla de l’Estany. En ple declivi republicà, mentre molts d’ells, soldats inclosos, han de fugir cap a França per escapar de l’avenç franquista, es prepara un pilot d’afusellament per executar un seguit del presos franquistes més significatius, confinats al Santuari del Collell, entre ells Sánchez Mazas. Tanmateix, després de les ràfegues, i abans d’executar els trets de gràcia, el falangista aconsegueix fugir cap al bosc. Un milicià republicà rep l’ordre de perseguir-lo, el troba, apunta… i finalment renuncia a disparar perdonant-li la vida.
Sánchez Mazas es refugia als boscos de l’entorn i com molts altres fugitius d’aquella guerra, entre els quals es trobaven desertors republicans, sacerdots, etc. sobrevisqué durant mesos fins que passà el perill.
A partir de la seva fugida i de la seva estada en aquests boscos, relatats en el llibre de Cercas, s’ha aconseguit recrear tres rutes que recorren aquests preciosos paratges del Pla de l’Estany pels quals Sánchez Mazas i els companys que hi va conèixer transitaren.
Ruta:
Aquesta ruta està força museïtzada amb plafons que ens van indicant el nom o histories de l’indret. Sortim del petit poble d’El Torn, travessem el rierol del Merdançà per sobre la seva passale.la, (opcional, també es pot passar a gual) i ens dirigim cap a "El Collell ". Passem per l'oratori de la Mare de Déu tot vorejant amb suaus pendents la serra de la Cadamont i arribem al santuari de Santa Maria del Collell que fou presó militar republicana durant la Guerra Civil i posteriorment un col·legi internat fins a l'any 1998 que va convertir-se en casa de colònies amb equipaments esportives de tota mena.
Passat el Collell, ens desviem de la ruta assenyalada per baixar a la carretera i seguir un tram per aquesta fins arribar a la cruïlla de Ventatjol on es troba una creu de terme. Al costat de la cruïlla i paral·lel a la carretera de Sant Miquel de Campmajor, seguim un curt tram de caminet fins arribar a la zona dels afusellaments descrits en el pròleg i on trobem un petit monòlit i una creu que certifica els fets.
Tornem fins la cruïlla de Ventatjol i prenem aquesta pista, en pujada i que ens fa passar per la zona esportiva del Collell. Uns quants metres més enllà ens desviem a l’esquerra, entrant dins el bosc per un camí amb pronunciats desnivells que ens fa guanyar alçada ràpidament fins una petita placeta on un petit rètol clavat a la soca d’un pi ens marca el camí a seguir fins la cova de Ventatjol (dreta). Ara el camí s’ha convertit en un atapeït i maco corriol amb suaus pendents que ens va acostant al cim de la serra de la Cadamont. Una clariana al camí ens deixa presenciar una magnífica panoràmica de tota la vall i les muntanyes que l’envolten. Seguim camí fins el cim, on es troba la cova de Ventatjol o de l’ermità, ( la cova està situada sota el camí, s’ha de baixar per un tram de roques nues de vegetació...hem col·locat una fita de pedres per marcar el punt).
La Cova de Ventatjol o de l’ermità és un abric natural obert dalt la serra de La Cadamont, d’unes dimensions que s’acosten als 20 metres de fondària per uns 6 metres d’amplada. La historia d’aquesta balma ha viscut diferents episodis de vida eremítica, en què peregrins i ermitans la van fer servir en diferents èpoques com a lloc de recolliment.
Visitada la cova, tornem enrere fins el camí de Ventatjol per seguir cap al cementiri de Ventatjol on hi havia la ermita de Sant Feliu de Ventatjol, avui inexistent. Aquí fem una aturada per esmorzar.
Un cop refets seguim camí, passem al costat de la masia de la Cadamont, girem a la dreta per caminar pel Serrat dels Piells, camí que fineix a la pista forestal de Briolf, just on es troba un panell informatiu de la Font de la Teula, situada aquesta, dins la llera del Ritort...(algun comentari ens informa que la font va desaparèixer amb una riuada, no obstant vàrem fer una petita descoberta i trobarem un forat des de on sortia aigua...podria ser el lloc de la font?
Tornem al camí passant pel Pla de la Cademont i al poc trobem un indicador explicatiu de la masia de Carreres (esquerra), seguim la pista de Briolf fins abans de travessar un petit rierol per sobre un pontet. Aquí deixem el camí i girem a la dreta per baixar fins al riu Ser que travessem per sobre les pedres. Un camí paral·lel al riu ens acosta fins la enrunada masia d’El Sagalàs. Tot just rere aquesta masia i sobre un petit promontori, tenim un fantàstic mirador de les masies del Castell de Roca i del Molí de Roca amb el seus saltants d’aigua i gorges del riu Ser...una fotografia de postal. Seguim camí i ens aturem un xic més amunt per veure un tram de riu amb gorgues i saltants d’aigua d’una gran bellesa.
Reprenem la marxa fins la cruïlla de Briolf (dreta i senyalitzat), seguim aquest camí fins la ermita de la Mare de Déu de Loreto. Aquesta ermita és una petita edificació de construcció relativament moderna, ja que va ser aixecada cap a l'any 1916, convertint-se així en la nova seu de la parròquia del veïnat de Briolf, situat a pocs quilòmetres de Sant Miquel de Campmajor.
Al seu interior està buida, i en ella únicament es poden veure un petit altar, i uns quants bancs de fusta acostats en els seus murs, completant el conjunt amb una petita pica per l’aigua beneïda i un petit armari adossat a la paret. A l'exterior, just al costat de l'ermita, es troben les parets d'una barraca de pedra que, sense sostre, encara es mostra sòlida en el seu conjunt.
Tornem fins la cruïlla i travessem la pista per entrar en un caminet que baixa a ran de riu Ser i que seguim tot creuant un parell més de vegades, fent qui mes qui menys equilibris per no mullar-nos. Sortim de la confluència del riu, pujant fins el mas Rampinya i seguim pista passant pel molí d’en Camps abans de tornar a El Torn, tancant així el cercle.
Com és costum, per donar per finalitzada aquesta interesant sortida ho fem amb un bon dinar, aquesta vegada al restaurant Can Met de Mieres (bon dinar i bona atenció...recomanable).
Salut i bones caminades!!

Veure més external

2 comentaris

  • Foto de pepperepep

    pepperepep 01/05/2019

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Bona matinal en un entorn rural

  • Foto de el capi

    el capi 02/05/2019

    Una altra sortida amb bona companyia, amic Pep i ja emportem unes quantes!! Aquesta vegada pel pla de l’Estany, envoltats d’història i natura...gràcies per la teva valoració

Si vols, pots o aquesta ruta.