Dificultat tècnica   Moderat

Coordenades 927

Data de pujada 8 / de març / 2012

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
616 m
89 m
0
3,0
5,9
11,82 km

Vista 4080 vegades, descarregada 83 vegades

a prop de Bellavista, Catalunya (España)

Excursió d'uns 11 quilòmetres amb sortida i arribada al costat del restaurant Casa Carmeta de Palau-saverdera. La volta passa també pels municipis de Roses, la Selva de Mar i el Port de la Selva i ofereix unes vistes panòràmiques espectaculars des de la carena cap a la mar d'amunt i cap al golf de Roses.

Un cop hàgim deixat enrera la urbanització de Bellavista, passarem a prop del salt de l'aigua que hi ha en el rec homònim dins del terme de Palau. Si volem veure l'aigua com cau des d'un espadat impressionant, hem d'esperar que plogui i, un cop el camí de la nostra excursió travessa el rec del salt de l'aigua, remuntar pel costat del curs fluvial amb paciència i enginy.

També passarem a tocar de les antigues pedreres de Queralbs, que es van explotar entre 1952 i 1963 per obtenir quars. Aquí també veurem les antigues mines d'amiant, unes galeries que hi ha al costat del camí.

Un cop travessat el Mas Fumats començarem a guanyar alçada ràpidament i arribarem al coll de Cortalàs, des d'on ens podem desviar una mica de l'itinerari, baixant cap a la plana empordanesa, per visitar la cova que porta el mateix nom. Des d'aquí arribarem el Puig de Queralbs (dit de Caraps, a Palau), al pla d'Està, al coll de la Coma i al coll de la Verderola, per on una línia elèctrica travessa la muntanya de Verdera.

Arribarem al castell de Sant Salvador de Verdera, des d'on podrem observar, a part de l'atractiu històric d'aquesta fortalesa, el barranc (mirant cap a Palau-saverdera) que ha donat peu a la llegenda del salt de la Reina.

D'aquí passarem al coll del Mosquit, des d'on salten sovint els parapentistes, i baixarem fins a la zona d'esbarjo del Mas Ventós. Podríem tornar cap a Palau per l'ermita de Sant Onofre (la qual cosa pot ser interessant si necessitem omplir d'aigua la cantimplora a la font de Sant Onofre), però en aquest itinerari us proposem baixar per la carrerada del mas Ventós. Durant el descens, trobarem al costat dret del camí el dolmen de la muntanya d'en Casellas, senyalitzat i fàcilment accessible.

Abans d'arribar al punt de sortida, ja dins del nucli urbà de Palau, podem agafar aigua de la Font de Dalt. És una aigua molt apreciada per palauencs i visitants, de gran frescor i de gust neutre, tot i que sense garanties sanitàries, que brolla en una deu propera.

Veure més external

  • Foto de El salt de l'aigua i la cova de les encantades
  • Foto de El salt de l'aigua i la cova de les encantades
  • Foto de El salt de l'aigua i la cova de les encantades
Per veure aquest salt d'aigua hem d'esperar que plogui i que el rec baixi ben carregat. Per arribar-hi hem d'enfilar-nos muntanya amunt quan el camí que porta de Palau-saverdera cap a la urbanització del Mas Fumats travessa el rec. Molt a prop del salt de l'aigua hi ha la cova de les Encantades. Està situada a sota d'una enorme penya que hi ha en el marge dret (est) del rec que ens serveix de referència. Per arribar-hi, hem de deixar enrera unes vies d'escalada que hi ha a la penya i pujar una mica per un pedreguet, ben arramblats a la mola rocallosa perquè la boca de la cova pot quedar amagada sota la bardissa. Explica la llegenda que aquí venien a estendre la roba les goges que feien la bugada a la gorga de les brúixes (un altre indret llegendari que està situat a sota de la urbanització del mas Isach). Un dia, uns joves de Palau van deixar-se portar per la blancor de la roba estesa, però quan van arribar aquí no van trobar res més que un cistell carregat de pomes, que no van agafar. Van emprendre el camí de tornada, però s'ho van repensar i van decidir tornar a la cova. Quan van arribar-hi ja no hi havia ni el cistell, ni les pomes, només rialles i rialles, que els van omplir el cos de por.
  • Foto de Caseta de les pedreres de Queralbs
  • Foto de Caseta de les pedreres de Queralbs
  • Foto de Caseta de les pedreres de Queralbs
Caseta i ferreria que feien servir els treballadors de la mina San Fernando de Queralbs, explotada entre 1952 i 1963 i dedicada a l'extracció de quars.
Des d'aquí, si ens orientem cap a la plana i caminem una mica, podem arribar a la cova del Cortalàs.
  • Foto de Castell de Sant Salvador i la llegenda del Salt de la Reina
El salt de la Reina és le barranc que hi ha entre les restes del castell de Sant Salvador i el poble de Palau-saverdera. Hi ha dues versions d'aquesta llegenda que vénen a ser les següents: · Des d'aquí va saltar amb el seu cavall l'esposa d'un valí moro quan es va sentir amenaçada pels cristians. El valí era fora del castell i les tropes cristianes s'apropaven a la fortalesa on es trobava pràctimanet sola aquesta noia. Abans de caure a mans dels cristians va decidir llençar-se a l'abisme. · Des d'aquí va saltar amb el seu cavall una filla dels comptes d'Empúries. El seu pare li havia buscat el marit que, per la seva noble condició es mereixia, però ella es va enamorar perdudament d'un pastor de la muntanya. Quan la princesa va saber que el seu pare era coneixedor del seu romanç, i que estava encès com una moto per allò del 'què diran' va decidir saltar pel barranc amb el seu cavall, abans que ser víctima de l'ira del seu pare. Les dues versions de la lleganda (que no són úniques, perquè encara n'hi ha més) coincideixen amb el final: algunes nits de calma a la muntanya, encara se senten a Palau-saverdera els plors i laments de la noia que aquí va trobar la mort.
Quan l'ombra del Fitor arriba fins a aquesta pedra blanca, són les sis de la tarda solars (cal afegir-hi dues hores a l'estiu i una hora a l'hivern, per conèixer l'hora real). Aquest és un rellotge natural infal·lible que els pagesos de la plana feien servir per saber l'hora de 'retiro', és a dir, l'hora d'anar cap a casa. No hi havia rellotges mecànics i aquesta era la seva manera de tenir una noció del temps.
  • Foto de Dolmen de la muntanya d'en Casellas
  • Foto de Font de Dalt
Font que rep l'aigua d'una deu que hi ha una mica més al nord. Existia ja al 1771, perquè a prop de la canyella hi ha una roca amb aquesta data gravada, però el seu origen es perd en la història. Era un lloc habitual d'abastament d'aigua per a la gent de Palau-saverdera quan no hi havia xarxa fins a les cases. És una aigua de gust neutre i fresc, molt apreciada per palauencs i forasters, però que no té garantia sanitària. L'aigua sobrant de la font va a parar a l'únic safareig públic que queda a Palau, uns metres més avall.

2 comentaris

  • josep i monica 13/10/2012

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Tot i que el seu inici es facil, des de el Mas Fumats la pujada es considerable i en alguns casos no aptes per iniciats. A més segons el nostre GPS es molt superior en kms. i més si es vol fer circular.

  • Foto de Norbtrex

    Norbtrex 10/03/2018

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Segons el criteri de dificultat de les altres rutes de l'autor, aquesta hauria de constar com a difícil. Jo l'he fet en sentit contrari, pujant per Mas Ventós i baixant per Mas Fumats. Un cop a Mas Fumats (potser jo no ho he vist) però no es pot seguir el track ja que hi ha cases i tot són parets que impedeix girar i anar a cercar el carrer de tornada. Arribar a un carrer alternatiu a Mas Fumats ha estat un merder i un cop allà ha calgut tornar a pujar fins retrobar el track tirant de GPS entre patades de carrers paral·lels plens de segones residències buides. Un cop sortit de Mas Fumats el camí de tornada era zona de batuda de caça i just al camí hi havia tots els "puestos" dels caçadors, per tant impossible de seguir.

    Al final resseguint de nou les cases de Mas Fumats de baixada s'ha arribat a la carretera de Cadaqués i un cop al Karting de Roses s'ha seguit la carretera de Llançà fins a Palau Saverdera... Una ruta magnífica!!!

    Carena trencada on cal grimpar (o ajudar-se de les mans) sovint, estreta amb argelagues, gatoses, garrics i esbarzers a manta... una festa!

Si vols, pots o aquesta ruta.