Ruta de Celrà a la Mina del Nen Jesús

L'itinerari parteix de l'estació ferroviària de Celrà emplaçada al costat de la fàbrica Pagans, complex modernista que actualment acull la seu municipal, a més del centre cívic, la biblioteca, un bar-restaurant i diversos espais d'ús municipal oberts a la ciutadania. Des d'aquí cal dirigir-se cap a l'església de Sant Feliu passant pel teatre Ateneu, edifici d'un modernisme més auster, i enfilar pel carrer Major fins a la plaça de l'església. S'agafa el carrer de Maria Cristina i es segueix la senyalització per arribar a la torre Desvern, on s'hi emplaça una àrea de lleure, plafons informatius i un mirador sobre Celrà i part de la plana del Ter, a part de la torre romànica, antiga casa forta des d'on parteixen les rutes de Celrà cap a les Gavarres, i on també es pot deixar el vehicle.
Es segueix el camí cap al castell de Celrà, masia particular amb una característica torre circular a partir de la qual ja trobarem el camí perfectament senyalitzat. L'itinerari condueix cap a Mas Valls, una de les petites agrupacions de cases pairals als peus de les Gavarres, molt comunes a Celrà. En aquest punt es poden visitar fonts com la de l'Alemany o la font de les Escales que es situen molt aprop del camí.
Just passat les cases caldrà seguir fent camí paral·lelament a la riera de Mavalls on el següent punt de referència és la font d'en Bossé o Bosser, bonic paratge a tocar de la riera. Al llarg del camí fins les mines també es gaudeix de l'exuberant vegetació de les Gavarres septentrionals, més humides i frondoses, on es poden veure arbres de gran port com el castanyer d'en Freixes i el Grèvol de la riera de Mavalls.
Tot seguit s'arriba a les mines del "Niño Jesús". L'any 1892 el barceloní Arístides de Artiñano va inscriure dues mines de mineral de ferro amb els noms de "Nino Jesús" i "Victoria Esperanza", després d'haver realitzat unes prospeccions prometedores. Ja era sabut que en aquesta zona de les Gavarres s'havia extret ferro al s. XVIII, i la creixent economia industrial catalana del s.XIX necessitava d'aquesta primera matèria per desenvolupar-se, juntament amb el carbó. La mina esta formada per un conjunt de galeries que foraden la vessant nord de la muntanya dels Bacs a diferents nivells, amb 23 galeries obertes localitzades i alguns pous de ventilació. Els altres elements que configuraven la infraestructura minera i que encara es poden contemplar, a part de les galeries, són el carregador, els tobogans o rases per conduir les extraccions de les galeries al carregador, els cavallets que eren suports de l'estació tensora per on es baixava de forma aèria el material de la muntanya fins l'estació de tren, i les trinxeres que eren rases obertes per facilitar el pas dels cables i el transport dels materials. El carregador es l'element mes característic i significatiu del conjunt miner i es troba en el punt de confluència entre la riera de Mavalls i el torrent de les Deveses o cal Dineret. La mina es va tancar el 1918, després de nomes 26 anys d'explotació, degut a la poca rendibilitat dels minerals de ferro i el cost del transport fins a les foneries.
Actualment les galeries s’han convertit en un important hàbitat de recés i cria per ratpenats, uns animals sovint menyspreats pel seu aspecte i mitologia associada però de gran importància natural per la seva capacitat depredadora d'insectes i com a bioindicadors de la qualitat ambiental i de l'impacte del canvi climàtic en un ecosistema. Està prohibit entrar a les galeries per motius de seguretat i per preservar la tranquil·litat de la fauna que hi habita.
Un cop s'ha deixat enrere el carregador cal seguir el camí forestal sempre procurant agafar els trencalls a mà dreta que condueixen a les diverses galeries. Just després de passar-les es torna a creuar la riera de Mavalls i cal prendre direcció nord per trobar la font del Borni. Seguint aquesta direcció s'arriba a la cruïlla de Creu Palomera on la senyalització marcarà el camí de retorn a Celrà. Aquest camí no te pèrdua i un cop arribat a Celrà i passat la casa de turisme rural de Cal Rei Vinyes s'arriba al carrer Congost, on trencant a mà dreta s'arribaria a la torre Desvern, o seguint recte pel carrer Jacint Verdaguer i el carrer de les Roques, es retorna a la plaça de l'església de Sant Feliu. També hi ha l'opció d'arribar-se al castell de Sant Miquel des de la font del Borni pel collet d'en Figueres o des de la Creu Palomera.