Temps en moviment  2 hores 28 minuts

Temps  5 hores un minut

Coordenades 1806

Data de pujada 14 / de març / 2019

Data de realització de març 2019

-
-
491 m
219 m
0
2,5
5,0
10,1 km

Vista 159 vegades, descarregada 10 vegades

a prop de El Torn, Catalunya (España)

El Torn està situat a la part sud de Sant Ferriol, a la dreta del riu Ser. Va formar un municipi propi fins a l’any 1857.

Comencem la caminada passant per la Plaça Major, al costat de l’església de sant Andreu del Torn, seguint la pista que va per l’esquerra del riu Ser.
En travessar el pont, a 15 metres continuem pel caminoi que surt per l’esquerra, que s’enfila decididament per un terra de pedra calcària, formant esglaons irregulars, tant d’alçada com de disposició, pel camí de la Miana, marcat amb senyals de franja groga.
Aquest camí que puja pel vessant solell, passa envoltat de roures i matolls que no deixen veure el paisatge, tret d’una petita clariana o al collet de Canyelles, que es força obert. Aquí hi ha cruïlla de camins: pel que venim del Torn, el de sant Julià del Mont per Proans, el de la Miana per Canyelles per on baixarem i el de la Miana per Gussinyer, per on tornarem a aquest collet.
Ens endinsem de nou pel ombrívol bosc, ara per un camí solcat per l’aigua, també espès de roures, pi roig, lianes i boixos morts per l’eruga del boix (cydalina perspectalis) de la que es va detectar la primera infestació de Catalunya aquí a Besalú, vers l’any 2014.
Arribem al pla tot travessant el torrent de la Miana, mins d’aigua i envoltat per un bosc que sembla de conte, ple de molses que pengen dels arbres. Després de passar pel mas Campolier, deixem la pista enfilant de nou per un sender que puja per la dreta i ens acosta fins les ruïnes del castell i a la rectoria de sant Miquel de la Miana, on esmorzem.
Per la pista arribem fins el coll de can Jou, on hi ha la cruïlla de pistes que porten a Sant Jaume de Llierca i a Besalú.
Baixem per la pista que baixa direcció sud , cap a can Pujolet i Campolier, fins un revolt amb un cartell que indica can Proans, on seguirem per un camí amb pujada suau pel Bac de Gussinyer, i que ens retorna al collet de Canyelles. Aquí repetim camí uns 500 metres, ara de baixada, fins un rodal de pins, on el camí es bifurca.
El de l’esquerra es el dels estreps roquellosos per on havíem pujat d’anada i el de la dreta es l’anomenat “camí dels burros” que baixa fent llaçades, de més bon caminar que l’altre, que ens menarà fins el pont del Ser i d’allà en pocs minuts ja arribem al veïnat del Torn.



Una mica d’història.
El camí dels Burros, que baixa fent diverses llaçades, era utilitzat per passar-hi amb els animals de càrrega, fos matxo, burreta o cavall. Estava una mica perdut, però fa uns anys, una colla de veïns de Mieres i del Torn el van recuperar.

A mig camí entre el trencall del “camí dels burros” i del “collet de Canyelles”, hi ha un cartellet que diu “Les pedres moledores”.
He cercat l’explicació i he trobat això ”..... Uns vuit minuts avall del collet de Canyelles, trepitgem les pedres Moledores. Uns quatre graons de pedra, baixets i afinats, eren utilitzats per esmolar l’eina i el ganivet, aprofitant el temps d’una petita parada per recuperar l’alè. I és que no tothom tenia burreta o cavall, i pujar del Torn amb un sac de farina o de queviures a l’esquena no devia ser pas fàcil.”
Aquest vell camí travesser permetia a la gent de la Miana dur el blat als molins del Ser. L’avi Giralt comenta: “Fins i tot de Begudà venien amb la burra carregada de sacs de blat, ho feien de nit en el temps de l’estraperlo per no topar-se amb la Guàrdia Civil”. Segueix explicant: “Si els trobaven, normalment se’ls donava una part i tot arreglat. Que els guàrdies també eren dels que passaven molta gana”.
Aparcament a l'entrada del nucli del Torn.
"Sancti Andree de ipso Turno" L'any 977, el Comte i Bisbe Miró Bofill, va donar l'església de Sant Andreu del Torn al Monestir de Sant Pere de Besalú. L’actual església de Sant Andreu del Torn és un edifici del segle XVIII, de tres naus amb un sol absis semicircular. En la llinda de la porta s’hi pot veure la data 1737.
Passat el pont, deixar pista i enfilar pel sender de l'esquerra.
Es troba escrit tant "Canelles" com "Canyelles", segons els mapes.
Els primers documents daten del segle XV, quan la casa era propietat de la família noble Amich. El 1641 els Campolier la compraren i van fer importants reformes. El mas va anomenar-se des d'aleshores Campolier, nom de la família.
pista a l'esquerra.
En aquest punt cal estar atent, doncs els senyals grocs són marcats a dalt del marge.
El primer escrit que trobem del castell data de l'any 1118 quan es refereix a Ramon de Ca Migana en un document de venda de terres. Les darreres notícies històriques que fan referència al castell són de la segona meitat del segle XV, en el marc de les Guerres Remences, quan el Duc de Lorena signa la capitulació amb els pagesos que havien assaltat la fortificació.
Sant Miquel de la Miana és una església d'origen romànic. Als documents apareix de les següents dues maneres: " Sancti Michaelis de Miniana" (1362) i "Sancti Michaelis de la Minyana" (1691).
La Miana és un poble del municipi de Sant Ferriol, damunt la vall de la riera de Junyell.
Deixar la pista que va a l'esquerra i seguir direcció del rètol a mas Proans
Continuar la baixada pel "camí dels burros"

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.