Temps en moviment  2 hores 41 minuts

Temps  4 hores 46 minuts

Coordenades 3026

Data de pujada 28 / de desembre / 2018

Data de realització de desembre 2018

-
-
540 m
18 m
0
2,9
5,7
11,44 km

Vista 30 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Tavernes de la Valldigna, Valencia (España)

Iniciem la ruta al costat del canal de defensa, on localitzem la primera senyalització del sender PR-V 38. Cal remarcar que la ruta està molt ben marcada i amb bastants pals indicadors de direcció que faciliten el seu seguiment.
Com a nota curiosa, indicar que el canal de defensa es va construir amb la finalitat de protegir a la població de les fortes avingudes d'aigua que descendeixen de la muntanya en direcció al riu Vaca i que, d'una altra forma, causarien grans destroces.
Seguint les marques grogues i blanques del PR, comencem la pujada a les Creus a través d'una senda de fort pendent que discorre per una jove pinada, als peus del Castell de Gebalcobra (en àrab, muntanya major), més conegut com Els Castellets, fortalesa musulmana, del segle XI, alçada sobre les restes d'un antic poblat iber.
Deixem arrere els pins i el nostre camp visual s'àmplia oferint-nos les primeres vistes de l'enorme paret de roca als peus de la qual localitzem les Fontetes de Cantús (xicoteta font, per la qual a penes raja un fil d'aigua) i l'abric de Mosen Ricard, on existeixen gravats rupestres de forma geomètrica (no accessible al estar rodejat d’una alta tanca metàlica).
Després de superar la paret rocosa per un corredor, ens situem en el cordal de la serra i gaudim d'una bonica vista panoràmica de la badia de Cullera i de l'extensa plana litoral del Xúquer.
Avancem un poc i a la dreta deixem el desviament de la senda PR-V 40 que descendeix fins a la Font de la Granata.
Descartant la visita de les dues primeres creus, ja que les vistes que ens ofereix no difereixen de les que obtenim des de l’altra creu.
En l’Alt de les Creus localitzem el mirador de la Valldigna, on es troba la tercera Cruz, en una plataforma situada al costat d'un impressionant tallat sobre Tavernes amb més de 500 metres de caiguda.
I al costat del mirador, en una cota superior, se situa el vèrtex geodèsic 590 m. on podem contemplar una magnífica panoràmica que aconsegueix, en primer terme, el Montdúver; i, cap a l'Est, el Montgó i el Cap de Sant Antoni, podent distinguir la silueta d'Eivissa en els dies més clars; al Nord veiem l’Albufera i el Golf de València, la Serra Calderona i fins i tot el Penyagolosa; i baix nostre els nuclis urbans de la Valldigna (Tavernes, Benifairó i de Simat)
Des del mirador iniciem un prolongat i suau descens, per un terreny de lapiaz calcari amb moltes pedres puntegudes i desproveït d'arbres però amb abundant vegetació baixa, en el qual localitzem a l'esquerra, una xicoteta construcció de pedra en sec i més endavant les restes d'un antic forn de calç.
Des de Prop de la font de la Sangonera ens dirigim cap al S, durant aproximadament un quilòmetre, fins a situar-nos al Tossal de la Sangonera, punt d'inici del descens pel Sender dels Amoladors que baixa pel Barranc de la Penya-roja, el lloc més interessant del recorregut juntament amb el Alt dels Creus.
Esta sender històric, també conegut com els camí de les revoltes dels Amoladors, està construït amb marges de pedra en sec i descendeix vertiginosament amb un traçat *en ziga-zaga, per a facilitar el pas d'animals de càrrega que antigament s'utilitzaven per treballars els camps o com a bèsties de transport de les collites.
A meitat de la baixada, part a l'esquerra la senda dels Borregos (PR-V 40), que segueix el traçat de la via pecuària que anava de Benifairó al Portixol i que més endavant s'uneix a la nostra senda, en el canal de defensa.
Descartem esta senda i continuem descendint, localitzant a la dreta, ja pròxims al final de la baixada, l'accés a la via ferrata de les Marujes.
========================================================================
Iniciamos la ruta junto al canal de defensa, donde localizamos la primera señalización del sendero PR-V 38. Hay que remarcar que la ruta está muy bien marcada y con bastantes palos indicadores de dirección que facilitan su seguimiento.
Como nota curiosa, indicar que el canal de defensa se construyó con el fin de proteger a la población de las fuertes avenidas de agua que descienden de la montaña en dirección al río Vaca y que, de otra forma, causarían grandes destrozos.
Siguiendo las marcas amarillas y blancas del PR, empezamos la subida a las Cruces a través de una senda de fuerte pendiente que discurre por una joven pinada, a los pies del Castell de Gebalcobra (en árabe, montaña mayor), más conocido como Los Castilletes, fortaleza musulmana, del siglo XI, altura sobre los restos de un antiguo poblado íbero.
Dejamos atrás los pinos y nuestro campo visual se amplia ofreciéndonos las primeras vistas de la enorme pared de roca a los pies de la cual localizamos les Fontetes de Cantús (pequeña fuente, por la cual apenas mana un hilo de agua) y el abrigo de Mosen Ricard, donde existen grabados rupestres de forma geométrica (no accesible al estar rodeado de una alta valla metálica).
Después de superar la pared rocosa por un corredor, nos situamos en el cordal de la sierra y disfrutamos de una bonita vista panorámica de la bahía de Cullera y de la extensa llanura litoral del Júcar.
Avanzamos un poco y a la derecha dejamos el desvío de la senda PR-V 40 que desciende hasta la Fuente de la Granata.
Descartando la visita de las dos primeras cruces, puesto que las vistas que nos ofrecen no difieren de las que obtenemos desde la cruz más alta.
En el Alto de las Cruces localizamos el mirador de la Valldigna, donde se encuentra la tercera Cruz, en una plataforma situada junto a un impresionante cortado sobre Tavernes con más de 500 metros de caída.
Y junto al mirador, en una cota superior, se sitúa el vértice geodésico 590 m. donde podemos contemplar una magnífica panorámica , en primer término, el Montdúver; y, hacia el Este, el Montgó y el Cabo de San Antonio, pudiendo distinguir la silueta de Ibiza en los días más claros; en el Norte vemos la Albufera y el Golfo de Valencia, la Sierra Calderona e incluso el Peñagolosa; y debajo nuestro los cascos urbanos de la Valldigna (Tavernes, Benifairó y Simat)
Desde el mirador iniciamos un prolongado y suave descenso, por un terreno de lapiaz calcáreo con muchas piedras puntiagudas y desproveído de árboles pero con abundante vegetación baja, en el cual localizamos a la izquierda, una pequeña construcción de piedra en seco y más adelante los restos de un antiguo horno de cal.
Desde cerca de la fuente de la Sangonera nos dirigimos hacia el S, durante aproximadamente un kilómetro, hasta situarnos al Tozal de la Sangonera, punto de inicio del descenso por el Sendero dels Amoladors que baja por el Barranco de la Peña-roja, el lugar más interesante del recorrido junto con el Alto de las Creus.
Este sendero histórico, también conocido como los camino de las vueltas de los Amoladors, está construido con márgenes de piedra en seco y desciende vertiginosamente con un trazado en zigzag, para facilitar el paso de animales de carga que antiguamente se utilizaban para trebajar los campos o como bestias de transporte de las cosechas.
A mitad de la bajada, parte a la izquierda la senda de los Borregos (PR-V 40), que sigue el trazado de la vía pecuaria que iba de Benifairó al Portixol y que más adelante se une a nuestra senda, en el canal de defensa.
Descartamos esta senda y continuamos descendiendo, localizando a la derecha, ya próximos al final de la bajada, el acceso a la vía ferrata de las Marujes.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.