-
-
752 m
658 m
0
2,2
4,4
8,78 km

Vista 1202 vegades, descarregada 22 vegades

a prop de Santa Maria de Merlès, Catalunya (España)

RUTES CINC ERMITES DE PRATS
Església de Sant Andreu de Llanars

La joia arquitectònica més estimada pels pradencs és, sens cap mena de dubte, l'església romànica de Sant Andreu de Llanars. Les primeres referències que en tenim daten de l'any 997. Apareix atestada l'any 1034 i l'any 1084 ja té la categoria de parroquial. L'edificació actual és del segle XII, d'una sola nau de dimensions mitjanes. L'absis té una finestra al centre, de doble esqueixada. A la banda sud de la nau, hi ha la porta i una petita finestra. La part més interessant de l'església és a la banda de ponent, on salta un mur amb una finestreta en forma de creu i sobre el qual descansa un campanar de planta quadrada amb dos pisos, finestres grans en el primer i geminades amb columna i capitell en el segon.
Gràcies a la iniciativa de particulars i Ajuntament, l'any 1982 s'hi va fer la primera fase de restauració, consistent en l'arranjament de la teulada i de tot el seu entorn. El mes d'abril del 1991 l'Ajuntament va finalitzar les obres de restauració de l'interior de l'església.
Santa Eulalia de Pardines les primeres notícies sobre l'església de Pardines són de l'any 915, quan encara depenia del castell d'Oristà. Consta com a parròquia des del 1041 i se sap que el 1074 hi fou construïda una segona capella. L'edificació actual és de grans dimensions i fou construïda entre el 1790 i 1792. Des del segle XV tingué com a filials les parròquies de Sant Vicenç de Prats i de Sant Andreu de Llanars, que s'independitzaren el 1787. Al seu interior hi ha pintures de Ramon Noé i Antoni Cortada.
és una antiga parròquia rural que presenta creuer, cimbori octogonal i tres naus, les laterals més baixes que la central, visible en l’estructura de la façana principal d’estil neoclàssic, que presenta els paraments amb estucat blanc. La part central es troba emmarcada per dues lesenes de pedra i coronada per un frontó triangular. La portalada, es troba flanquejada per unes pilastres que sostenen un entaulament motllurat i un frontó triangular, amb unes boles de remat. A sobre hi ha l’escut de Santa Eulàlia, la palma de màrtir i la creu del martiri. Encara més a sobre trobem un ull de bou envoltat per una motllura de garlanda.
Damunt la façana de ponent s’aixeca un campanar de base quadrada i arestes bisellades en l’últim tram, coronat amb una balustrada. Enganxada a l’església hi ha la rectoria i uns 100 metres al sud-est hi ha la creu de terme de Santa Eulàlia de Pardines i prop del conjunt de Pardines hi passava un camí ral (anomenada strata publica) que es troba empedrat en alguns dels seus trams.
La primitiva capella, coneguda com Sant Sebastià del Puig , era una edificació de la primera meitat del segle XVII al costat del mas. L’actual temple es començà a bastir l’any 1777 , doncs l’anterior havia quedat destruït per les guerres de començaments dels segle XVIII. Les obres es perllongaren fins a 1804. El 1821 consta que fou un emplaçament de quarantena per la gent que volien entrar a Prats, com a prevenció davant la epidèmia de pesta groga que assolava el territori, i el 1875 es fortificà en motiu de la tercera guerra carlina. L’ermita de Sant Sebastià es una església d’una sola nau amb creuer i absis carrat Al centre s’alça una torre octogonal amb teulada a doble vessant i dues petites finestres als costats nord i sud. A la part esquerra s’alça un campanar de torre coronat amb coberta de quatre vents i amb quatre esvelts ulls d’arc de mig punt, sense campanes La façana principal presenta una portalada d’arc de mig punt de curtes dovelles i amb pilastres de pedra adossades als costats, flanquejats per dos motius esculturals. A la clau de l’arc hi ha la data inscrita de 1801. Flanquegen el portal dues finestres
A sobre del portal hi ha una fornícula amb una moderna imatge de Sant Sebastià . A la part superior hi ha una rosassa i per sobre un timpà corona l’edifici, rematat per una pilastra apuntada i amb bola de pedra i una creu. A cada vèrtex de la teulada s’hi erigeix també una curta pilastra apuntada coronada per una bola de pedra. Aquests elements també es repeteixen al capdamunt de la rampa d’accés a l’església, iniciant el mur de pedra que l’envolta i que li dona un caràcter de fortificació.
CASTELL DE QUER I CAPELLA DE SANTA LLÚCIA
El lloc del castell és esmentat ja l’any 1056, quan Ermesenda donà al seu fill l’alou de Quer amb edificis, terres i pertinences. Entre els segles XII i XIV el llinatge Lluçà en mantingué la castlania. El mas o casal de Santa Llúcia substituí el castell.
Avui es conserva un conjunt força homogeni, de propietat privada, format pel casal de Santa Llúcia reformat al segle XVIII, el Castell de Quer i l’antiga capella de Santa Llúcia de Quer o de Galobardes , un edifici romànic tardà molt alterat posteriorment.
De l’antic castell de Quer únicament observem una torre de planta circular, molt reformada, conservant la fàbrica original en tres quartes parts. La part alta fou reconstruïda, obrint-se finestres rectangulars i cobrint-se amb un terrat amb barana de ferro. L’interior, molt modificat, és ocupat per una escala que puja fins el terrat
L’església de Santa Llúcia de Quer o Santa Llúcia de Galobardes (família que en tingué cura els segles XVII i XVIII) no fou edificada fins la segona meitat del segle XIII (1275). L’església tenia un sol altar amb una pintura o retauló pintat de Santa Llúcia. És una església d’una única nau coberta amb volta d’aresta, d’absis carrat i finestra de doble esqueixada. Presenta un campanar d’espadanya amb teulada de dues vessants i dos ulls rectangulars que conserven dues campanes
Capella de Sant Pere del Grau, antiga sufragània del monestir de Lluçà; al N de Prats de Lluçanès, prop el gran casal del Grau ; el lloc pertany encara al terme de Lluçà .És un edifici de tradició romànica molt modificat i restaurat al principi de segle XX.
Abans el lloc era anomenat Torroella, i l'església Sant Pere de Torroella. L'any 1878 l'esglesiola passà a ser capella particular del mas de Torroella.
Des de principis del segle XI i ben entrat el segle XV, la població de Prats no es concentrava al voltat de cap nucli urbà, però en el seu altiplà, s’hi formaven conjunts importants de cases de pagès, depenent majoritàriament, de les batllies de Torroella i del Soler de N’Hug. El batlle o representant del senyor, era l’encarregat de la justícia i l’ordre i també executor de les ordres del senyor sobre els seus súbdits.
Recorregut: Santa Eulalia de Pardines,Castell de Quer i capella de Santa LLucia,Sant Sebastia del Puig,Sant Andreu de Llanars, Sant Pere del Grau
Distancia 8,67 kilòmetres, desnivell 165 metres, temps 3,17 hores temps d’esmorzar 30 minuts.
El trosset del Castell del quer fins a Sant Sebastià hi ha un tros que el corriol esta tallat per uns camps i millor seguir les marques grogues per anar a Sant Sebastià si no es passa per el costat de un camp i un trosset de carretera asfaltada fins a la cruïlla de Sant Sebastià

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.