Temps  3 dies 4 hores 47 minuts

Coordenades 6840

Data de pujada 5 / de juliol / 2015

Data de realització de juliol 2015

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
2.180 m
840 m
0
19
38
75,49 km

Vista 4596 vegades, descarregada 147 vegades

a prop de el Pont de Suert, Catalunya (España)

Magnífica i poc coneguda travessa que a cavall entre Catalunya i Aragó ens endinsarà en les valls de Boí, Barravés i Castanesa. El número ideal d’etapes per realitzar la travessa és 4, tot i que també es pot fer en 5 dies partint l’última etapa en dos. El desglossament de les etapes és el següent:

ETAPA 1: El Pont de Suert - Erill la Vall ( 19,32km, +675m, -267m, 6h)

Sortirem de davant de la botiga dels organitzadors de la travessa (Free Flocks) al carrer ciutat de Lleida 13, en direcció al riu. Un cop arribem al pont seguirem qualsevol dels dos camins paral·lels al riu, a un costat i a l'altre; si creuem el pont i continuem cap al nord, caminarem pel camí del aigua, senyalitzat com a tal. Ens trobarem un següent pont que creuarem per seguir la vora del riu fins el punt en el que es troba amb el riu Noguera de Tor, que des d'aquest moment el prendrem com a referència.
Creuarem la carretera nacional i prendrem la pista forestal principal fins al punt en el que deixarem la pista a l'esquerra per
agafar un camí costerut a la dreta marcat amb els indicadors del camí del aigua direcció Caldes de Boi. Aquest camí discorre majoritàriament per zones agradables i de força ombradiu Al cap de poca estona passarem per l'Ermita del Remei i el pont romànic del Castell de Tor; un cop aquí, el camí continua sense pèrdua fins al pantà deLlesp, un lloc esplèndid per l'observació d'aus i altres espècies d'animals. Arribat aquest punt, tenim la possibilitat de continuar per el camí de Salencar o per la pista cap al Pont de Saraís, que poc desprès es convertirà un altre cop en sender fins arribar a la pista asfaltada que porta a Iran e Irgo, poc abans d'arribar, una mica amagada i ubicada a la nostre esquerre trobarem una font. Caminarem uns metres carretera avall, fins a trobar els pals indicadors que ens portaran per un magnífic sender. Passarem sota el Pont de Saraís i sense deixar el camí arribarem al pont sobre el riu a l'alçada del pantà de Barruera, per on creuarem. Seguirem fins el interior del poble per l'espai protegit del Salencar de Barruera per la vora esquerra de l'aigua. Gairebé ja dintre del poble, arribarem a un altre pont sobre el riu, per on continua el camí de l'aigua i es en aquest punt on el deixarem. Pujarem cap a l'església romànica de Sant Feliu, per després arribar a la carretera, seguint direcció nord i a les afores del poble prendrem el sender situat a la dreta que indica direcció Erill la Vall; el camí sempre passa per la vora esquerra del riu, entre senders i
pistes, per acabar creuant poc abans d'arribar al poble, la carretera per un túnel, ara amb major pendent. Arribarem al centre
del poble de Erill la Vall a les portes de l'església romànica de Santa Eulalia.


ETAPA 2: Erill – Aneto (13km, +975m, -814m, 6h)

L’etapa més curta però en la que salvem força desnivell en pocs kilòmetres.
Sortirem de l'església de Santa Eulalia direcció coll del Basco cap al nord-oest. Vigilant de no passar-vos el pal groc indicador, travessarem el barranc de Basco seguint les indicacions de la xarxa de "camins vius" amb indicadors de fusta grocs i algun cartell. El camí comença amb una forta pujada i fent ziga-zagues per un bosc situat a l'esquerre del barranc. Cap a la cota 1.500 m el bosc s'obre donant lloc a prats on el camí es difumina però en el que seguirem trobant marques, continuarem a mig vessant fins a les últimes rampes que donen accés al coll de Basco, des d'on podrem gaudir de les magnífiques vistes a la Vall de Boi i les muntanyes del Parc Nacional d'Aigüestortes. Uns metres a la dreta, abans de creuar la porta que tanca el bestiar, trobem la Font de la Collada amb uns abeuradors per les vaques. Creuem la tanca i a partir d'aquí comença un gran flanqueig més o menys trepitjat, per prats inclinats, fins a la collada de Port Gelada; anirem travessant algun barranc i serà necessari estar atents per prendre la traça correcta perquè n'hi ha multituds d'opcions fetes pels animals. Des de el coll es pot veure al oest el poc conegut Vall de Barravés i els grans cims del Parc Natural de Posets Maladeta, on podem veure el Vallibierna, Aneto, el Russell, etc. Prendrem el camí de la dreta del barranc que s'anirà separant d'aquest fins arribar a un semicoll on es troba un refugi forestal; un cop aquí baixarem pel fort marge i després flanquejarem fins la cabana d'Artiga Longa. Des d'aquest punt fins al poble de Senet seguirem les indicacions de la Ruta de la Fauna (pals amb marques blaves) que baixa ràpidament fins al fons de la vall. Un cop en el poble de Senet seguirem per la carretera fins al poble d'Aneto.


ETAPA 3: Aneto – Castanesa (21,37km, +1050m, -945m, 8h)

L’etapa reina, tant per llargada com per desnivell.
Sortim per la plaça d'Aneto en direcció a la part alta del poble passant per l'oficina del Parc Natural i el bar de la població, fins
arribar a la pista asfaltada que porta al Embassament de Llauset; continuarem per la mateixa fins l'antena de telecomunicacions (blanca i
vermella Pugem pel marge dret de fort pendent tot seguint les marques del GR. El sender passa per terreny suficientment obert i entre boixos, bastant ben dibuixat fent zetes i posteriorment sobre la cota 1.680 m s'inicia un llarg flanqueig direcció nord-oest amb sorprenents vistes cap a la Vall de Menada, Llauset, i per darrere sobre la Vall de Barravés, i al fons ja es veu el coll de Salinas, el punt més alt dels nostre dia. Al final del flanqueig arribarem a la pista asfaltada a l'alçada de les bordes de Nestui i Moliné, continuarem per ella, passarem la granja i a la primera corba a la dreta agafarem la pista que surt a l'esquerre marcada como a GR. La pista descendeix suaument per creuar per un pont el riu Llauset. Continuarem per la pista uns 200 m i al creuar el barranc de Menada tenim dos opcions: o be seguim el GR per l’ampla pista amb uns quantes llaçades o be prenem el sender, depèn de l´època amb herbes força altes, que surt a la nostre dreta sense marques tallant totes les corbes de la pista fins la cota 1.840 m on tornarem agafar la pista a l'esquerre i el GR. Qualsevol de les dues opcions ens porten fins al Refugi de Salinas. Poc després, al arribar al barranc de la Font del Bisbe, prendrem a la dreta, paral·lel al mateix per un sender poc continuo i amb marques disseminades del GR fins al coll de Salinas, sempre per terreny obert i pendents d'herba. On cop al coll es pot veure la fantàstica Vall de Castanesa, amb el pic que rep el mateix nom a la dreta i el
Basivé a l'esquerre, al altre costat de la vall. Baixarem en diagonal a l'esquerre sense sender trepitjat però amb els indicadors de
fusta i marques de GR, i sobre la cota 2.020 m entrarem a l'esquerre pel barranc de Pletilet; el camí continua sense marques
creuant el riu constantment per terreny irregular però molt bonic. Sobre la cota 1.660 m i poc després d'un petit coll situat a
l'esquerre, el camí surt a l'esquerre en direcció a les bordes de Picalbo per un camí empedrat i perdedor de vegetació baixa.
L'agafarem fins a la pista principal paral·lela al riu Baliera fins a Fonxanina, un cop al poble i després de fer el glop rigorós a la
magnífica font, sortirem per la carretera de corbes fins a Castanesa de baix, el nostre final d'etapa.


ETAPA 4: Castanesa – Pont de Suert (20,88km ,+506m, -1100m, 7h)

L’última etapa de la ruta ens durà per moltes poblacions i es desglossa de la següent manera:

Castanesa - Ardanuv
El sender abandona l'asfalt sortint del poble a mà dreta, retrocedeix uns metres i gira 180 graus per seguir en paral·lel a la
carretera per una pista ombrejada d'arbrat. El nostre camí gira en un marcat canvi de vessant, i passa a ser un estret sender
tallat a la roca que baixa fent ziga-zaga. Travessarem uns prats amb algun roure i moltes estepes i una altre cop al bosc creuarem
diversos torrents. Després ve un pas peculiar del camí tallat en roca descomposta, amb alguns esglaons i baranes. Només
haurem de seguir les marques i un autèntic túnel de vegetació ens portarà fins al poble de Ardanuy.

Ardanuv - Benifons
Travessarem el poble continuant en la direcció que portàvem i sortirem a la carretera a través de l'accés rodat, després seguirem
per la carretera uns 200m fins a una cruïlla amb una pista on hi ha un pal indicatiu que marca direcció Montanuy (seguint per la pista), aquesta no és la nostra senda. El GR-18 discorre pel barranc que es forma entre la carretera i la pista, hi ha una marca en
un gran pi i després el camí està tallat a la característica roca vermella, seguint el marge esquerre del barranc i allunyant-nos de
la carretera. Enllaçarem amb una pista que tornarem a deixar per retallar alguna corba per un tram més directe de sender.
Tornarem a trobar la pista més avall i aquest cop ens dirigeix cap a la cruïlla amb un torrent on hi ha uns abeuradors per al
bestiar en una marcada corba. Seguirem per la pista i el camí s'obre davant d'un petit promontori amb una construcció tipus
obelisc. Continuarem per la pista i davant la següent bifurcació prendrem l'opció esquerra per de seguida trobar a mà dreta
l'antic camí entre murs de pedra seca. Arribarem al poble el nucli urbà ens queda a mà dreta. Si volem entrar haurem de tornar
després en direcció a la carretera que és d'on surt el camí. Si no entrem al principi, vorejarem fins a la part baixa del poble,
girarem a la dreta cap a les primeres cases, i només passar per sobre d'uns xalets de nova construcció, girarem
180 graus després d'un mur de formigó on haurem de franquejar una tanca.

Benifons - Noales
El camí segueix al principi amb tendència horitzontal passant entre prats i envoltat de grans arbres, després continua baixant i
creua un rierol just abans del poble de Noales.

Noales - Bibiles
Baixarem per unes escales i arribarem a l'accés per carretera al poble, una mica més avall hi ha la cruïlla amb la carretera N-260,
la prendrem breument en direcció Castejón de Sos, creuarem un pont sobre el riu Baliera, seguirem pel marge esquerre de la
carretera i de seguida un pal ens indica una desviació en descens cap al riu per una pista. Abans d'arribar a un prat surt un
sender entre dos murs de pedra i bastant vegetació, el seguim mentre ens va apropant al riu, creuarem un altre llit i seguirem un
tros al costat del riu fins a un punt on el camí gira marcat ascens per un tallafoc al bosc. Tornarem a trobar la roca vermella i les
sendes excavades en ella, el camí ens ofereix diverses alternatives, en ser utilitzat freqüent pel bestiar. Nosaltres podrem anar triant els zig-zags més esteses i continus per fer més suportable aquest tram de forta pendent en una jornada predominantment
descendent. Es suavitza el pendent i el camí continua per pista, després d'un canvi de direcció apareixen prats i arribarem a la
carretera que uneix Bibiles amb Bonansa. Girarem a l'esquerra i de seguida entrarem al poble.

Bibiles - Bonansa
L'antic camí que l'unia amb Bonansa transcorre al costat de l'església a l'entrada del poble passa sota un penyal i continua entre
el bosc fins creuar una pista. Segueix entre dos murs de pedra vorejant un gran prat al fons de la vall i puja seguint aquesta
tònica fins a arribar a l'ermita de Sant Roc. Des d'aquí fins Bonansa continuarem uns 500 m per la carretera que uneix ambdós
pobles.

Bonansa - Cirés
Continuarem descendint el turó on està assentat el poble, amb tendència a la nostra esquerra, passant pel costat de l'església on
hi ha un panell informatiu digital. Baixarem per un carrer que passa entre una petita plaça i un hort i el principi de les
construccions urbanes. Un pal ens indica que prenem el GR15 en direcció a Cirés i el Pont de Suert. Passarem entre
construccions ramaderes per un camí de pedres soltes, que abandonarem seguida per continuar per un corriol penjat entre
prats que baixa al fons de la vall en progressiu descens. Just abans d'arribar al riu hi ha un antic molí, després haurem travessar
la llera per unes pedres disposades a aquest efecte. El camí ens introdueix en una fageda que després passarà al costat d'uns
prats i després flanquejar altre llit i una zona fangosa arribarem a una pineda. Seguirem en suau ascens fins a creuar amb una
altra pista que també ve de Bonansa i es dirigeix al Pont de Suert. La creuarem per tallar per un tram de roureda i després la
reprendrem per seguir entre el bosc fins a uns plans clars de vegetació. Continuarem amb tendència a la dreta (sud), on la pista
es transforma en unes rodades i després en un sender entre els prats. Segueix descendint entre prats i roures centenaris
flanquejant algun llit i algun talús on haurem de posar atenció. La proximitat d'una granja ens anuncia l'arribada a Cirés.

Cirés - EI Pont de Suert
De Cirés seguim per la carretera fins a cercar el camí que surt a ma esquerra marcat com a GR i paral·lel a la carretera, tot
descendent fins al Pont de Suert. Es divisen magnifiques vistes sobre la Faiada, el poble de Gotarta i el Corronco de Durro.

RECOMANACIONS:
- Planifiqueu be el temps que necessitareu per cada etapa. Millor matinar per tal d’evitar les hores de forta calor
- Tot i trobar algunes fonts durant el trajectes es aconsellable dur força aigua, especialment en els mesos d’estiu.
- Sota la nostra experiència durant la travessa, es més que recomanable portar pantalons llargs. Alguns trams estant força bruts de vegetació, herbes altes i esbarzers.

AGRAÏMENTS:
- Free flocks, l’empresa organitzadora i impulsora d’aquesta ruta. A ells pertany el © de les explicacions detallades d’aquesta ruta (tret per alguns apunts meus)
- Un agraïment especial als propietaris i treballadors dels hostals i cases rurals on ens hem allotjat durant la travessa (Casa Pernalle, Casa Moliné i Ca de Graus). Moltes gràcies per la vostra amabilitat, pels vostres consells, per les bones estones que ens heu fet passar i en definitiva per fer-nos sentir com a casa.
Aneto és una població situada a la part nord de la vall de Barravés, costat Aragó, comarca de la Ribagorça. Amb una altitud d'uns 1.350 metres sobre el nivell mitjà del mar és el poble més alt a la vall de Barravés. Pertany al municipi de Montanui (Província d'Osca). Està regat pel Barranc d'Aneto, que desemboca a l'est del poble a la Noguera Ribagorçana Resideixen al poble de forma permanent 31 persones (2006). La parla habitual és la catalana. Per qüestions purament cartogràfiques es va donar el 1817 el nom del poble al Pic d'Aneto, el més alt dels Pirineus, ja que un equip de topògrafs, conduït pel físic Reboul el va cartografiar en sortir d'aquest poble.
Altitud: 1355 metros. Pueblo situado en el valle de Baliera, aldea situada en el término de Castanesa y dependiendo del Ayuntamiento de Montanuy a una distancia de 10 Km. de su Ayuntamiento tiene una población de unos 7 habitantes aunque según los datos en la década de 1970 rondaba los 16 habitantes, los cuales dedican su vida a la agricultura y ganadería, para llegar allí hay que subir por una carretera que sube a Castanesa y enlaza en Noales con la comarcal 144 que va de Pobla de Segur a Castejón de Sos, la pequeña iglesia parroquial es románica aunque las obras realizadas deterioren un poco su imagen románica.
Barruera és un poble situat al municipi de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça, que donà nom al municipi fins al 1996. Està situat a la zona axial pirinenca, a la dreta de la Noguera de Tor. També era el nucli principal de l'antic terme del mateix nom, el qual, conjuntament amb l'antic terme de Durro, formen l'actual municipi de la Vall de Boí. Barruera és el poble central de la Vall de Boí i el que té més comerços, però no és el més habitat, ja que el superen Taüll i Boí. Temps enrere també el superava Cóll. L'accés a Barruera des del cap de comarca, el Pont de Suert és fàcil: cal seguir la N-230 (de Lleida a Vielha) 2 quilòmetres en direcció a Vielha, fins a arribar a una cruïlla. En aquell lloc es troba l'arrencament cap al nord de la carretera L-500, que és la principal via de comunicacions de la vall de Boí. Seguint aquesta carretera, en 8 quilòmetres s'arriba a Barruera, que és al fons de la vall i a peu de carretera. El poble vell és al nord-oest de la L-500, mentre que l'església de Sant Feliu queda al sud de la carretera. La zona nova del poble, comercial i d'habitatges, està situada al llarg de la mateixa via principal de comunicació. L'església principal és la de Sant Feliu, romànica, que l'any 2000 la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat, juntament amb les altres de la vall. També té la capella de Sant Salvador, enlairada damunt del poble, on una vegada a l'any es fa un aplec, una església més petita al carrer Major del poble, dedicada a la Puríssima Concepció, i una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme a Casa Pubills, les dues darreres en el nucli històric de la població. L'avinguda principal és el passeig de Sant Feliu, amb 59 números; es tracta de la carretera L-500, que passa per Barruera i per la resta de la vall. L'altre carrer important és el Carrer Major, amb 40 números aproximadament, llarg i costerut. Al número 43 del passeig de Sant Feliu hi ha situat l'Ajuntament de la Vall de Boí des del 1996. L'alcalde del municipi és, des del 1995, Joan Perelada i Ramon, que ho ha estat amb diferents llistes de partits diversos. Al terme de Barruera també pertany la caseria de les Cabanasses, amb restes de la capella coneguda com la Mare de Déu de les Cabanasses.
Benifons (Benifóns en castellà) és un poble de la comarca aragonesa de la Ribagorça. Pertany al municipi de Montanui. És a 1.194 msnm, a la riba esquerra de la Valira de Castanesa, entre Herbera i Noals. L'any 2007 tenia 14 habitants. La seva església és de construcció moderna, ja que l'església vella està en ruïnes. Als afores es troben les ruïnes de l'ermita de Sant Pere Màrtir, del segle XII, que depèn de la parròquia de Noals.
Bibils o "Bivils" (Bebils en aragonès, Bibiles en castellà) és un poble de la comarca aragonesa de la Ribagorça (província d'Osca). Pertany al municipi de Bonansa. El 2008 hi vivien 3 persones. És a 1190 msnm. Està situat a la vessant dreta de la Valira de Castanesa. S'hi accedeix des de Bonansa, per una pista asfaltada. Té una petita església dedicada a Sant Ginés, però sense estil definit. A una muntanya de l'est del poble es troba, a 1700 msnm, l'ermita de San Salvador, d'estil romànic del segle XII, de la qual procedeixen un conjunt d'estàtues d'aquest mateix segle que s'exhibeixen al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), a Barcelona.
Bonansa és un municipi de la Ribagorça, a la comunitat autònoma d'Aragó, als territoris aragonesos de parla catalana (la Franja d'Aragó). Està situat a la conca del riu Noguera Ribagorçana. Hi va néixer el que va ser president d'Aragó, Marcelino Iglesias i també Joaquim Maurín, dirigent històric del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). El català és l'idioma propi de la població. La tradició cultural en el camp de la geografia situa aquest municipi a l'Alta Ribagorça, i, de fet, en molts aspectes el Pont de Suert actua com a centre de referència per als habitants de Bonansa, així com de Montanui.
Castanesa és un poble de la comarca aragonesa de la Ribagorça, a la província d'Osca. Pertany al municipi de Montanui. El 1999 hi vivien 39 persones. És situat a la vall de Castanesa, a 1.502 msnm. Hi ha dos nuclis de població: La Vila de Dalt, el més gran i La Vila de Baix, cada un amb la seva església. Segons Agustín Ubieto Arteta, la primera cita del lloc és el 1015, on cit al poble en documents històrics del comtat de Ribagorça en diferents formes com Castanesa, Castaneta i Chastanesa. El lloc tenia una jurisdicció compartida entre es diòcesis de la Seu d'Urgell i el monestir de Santa Maria i Sant Pere d'Alaó (Sopeira), per la qual cosa hi ha dues esglésies, una a cada barri.
Sirès (sovint escrit Cirés) és un poble al terme municipal de Bonansa, pertanyent a la comarca de la Ribagorça, província d'Osca, comunitat autònoma d'Aragó. Sirès és a l'esquerra del barranc de Sirès, afluent de la Noguera Ribagorçana, per la dreta, al Pont de Suert. De la seva església parroquial (Sant Cristòfol) depenien Buira, Gavarret i Espolla, a més dels santuaris de la Mare de Déu de la Mola i de Sant Bartomeu.
Erill la Vall és un dels pobles que formen el terme municipal de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça. Fins al 1996 pertangué al municipi de Barruera, quan canvià el seu nom per l'actual. Formava part del terme primigeni de Barruera. S'hi accedeix per un trencall de la carretera L-500, 3 quilòmetres al nord de Barruera, que en 500 metres de forta pujada mena al poble d'Erill la Vall, enlairat just a ponent de la carretera. Centra el poble l'església romànica de Santa Eulàlia d'Erill la Vall, al costat de la qual es troba el Centre d'Interpretació del Romànic de la Vall de Boí. El nucli antic d'Erill la Vall està declarat bé cultural d'interès nacional. El nucli antic del municipi està situat a 1255 metres d'altitud, al fons de la vall de Boí, a la dreta de Tor, al peu del pic d'Erill de 2627 metres. El nucli de població es troba en un replà elevat sobre la riba dreta del riu Noguera de Tor. Es tracta d'un agrupament relativament concentrat format per una agregació irregular d'unitats agrícoles ramaderes i residencials, generalment agrupades al voltant d'un espai pavimentat destinat a era i que deixen entre si amplis espais buits, alguns dels quals es destinen a horts. Al nucli s'hi arribava antigament pels camins de Boí i de Caldes (que eren de bast) i des de fa una trentena d'anys s'hi arriba per la carretera nova que uneix amb la que puja per la vall. Aquesta nova carretera ha fet canviar lleugerament la morfologia del nucli. Del conjunt sobresurt l'església de Santa Eulàlia d'Erill la Vall, el campanar de la qual és una important fita visual i el seu cementiri annex. La construcció, a principis dels anys seixanta, d'un hotel pròxim a l'església, espatlla el perfil de la població. L'església és un notable edifici romànic del grup de la vall de Boí, d'una sola nau, amb cobertes de fusta, absis semicircular i dues absidioles al costat de la nau, pòrtic i campanar quadrat. A principis del segle XX l'arquitecte J. Salvadó trobà a la sagristia l'important grup escultòric romànic de fusta del Davallament d'Erill la Vall (segle XII), conservat al museu episcopal de Vic; dues imatges del grup són al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Es tractava d'un element de la jurisdicció de l'abat de Lavaix. Els edificis són, gairebé en la seva totalitat, de maçoneria vista i teulades de lloses de pissarra. Les activitats econòmiques tradicionals (ramaderia i agricultura) han estat ampliades amb la hotelera i altres dedicades al lleure i turisme (cases de colònies, trekking, construcció d'apartaments,...) que han provocat una aturada en el progressiu despoblament tradicional i fa pensar, fins i tot, en certa represa.
Sant Roc de Bonansa és una ermita romànica del segle XII-XIII, situada al municipi de Bonansa, dins de la Franja de Ponent a la comarca de la Ribagorça.
La seva aparició cal localitzar-la a mitjan segle XVIII, amb forta devoció mariana. No es pot donar una descripció de l'antiga ermita, ja que fou enderrocada amb la finalitat de construir-ne una de nova al mateix lloc. L'accés es fa pel caminet que arrenca tot just davant del poble. Es pot aparcar el cotxe i arribar-hi passejant en cinc minuts. L'indret es pot visitar a qualsevol hora, ja que no es necessita clau per entrar a l'ermita.
Fontjanina (Fonxanina en ribagorçà, Fonchanina en castellà) és un poble de la comarca de la Ribagorça. Pertany al municipi de Montanui. És a la riba esquerra de la Valira de Castanesa. S'hi accedeix des de Castanesa. L'any 2007 tenia 6 habitants.
Uns metres més amunt del refugi amb el mateix nom trobem l'abeurador amb la font.
Uns metres a la dreta de la porta que trobem dalt de la Collada de Basco trobarem l'abeurador amb la font.
Uns metres mes endavant de la Cabana amb el mateix nom , trobem l'abeurador amb la font baix a l'esquerra. Davant queda el Coll de Salines.
Noals (Noales en castellà) és un poble de la comarca aragonesa de la Ribagorça. Pertany al municipi de Montanui. La seua població l'any 2007 era de 40 habitants. És a 1028 msnm, a l'esquerra de la Valira de Castanesa. L'església és dedicada a Santa Maria i és de construcció moderna, de l'any 1946. L'església de Benifonts depèn d'aquesta. Primer, el poble es deia Novals, després Noalls i finalment Noals. Formava municipi independent a mitjans s. XIX.
Prop del poble de Castelló de Tor trobem el pont del Remei, que fou construït per salvar l'obstacle natural del riu Noguera de Tor. Aquest pont fou bastit al segle XII, al mateix temps que les esglésies de la vall. L'accés es fa pel caminet que arrenca tot just davant del poble. Es pot aparcar el cotxe i arribar-hi passejant en cinc minuts.
Al port de Gelada (km 6,9), a més de 2.000 metres d'altitud, amb àmplies vistes a la Vall de Boí, es distingeixen el tuc de Mulleres i els cims de Vallhiverna, a la vall de Llauset, i els pics de Russell i de Margalida a la vall de Salenques.
De la carretera a Vielha desviar-se a la esquerra direcció a Senet, no entrar al poble i seguir la carretera fins el final. Seguir per pista forestal fins el refugi (6km). Fort desnivell
El Salencar de Barruera és un ecosistema format a partir de la construcció de la presa de Cardet, que inundà una part del fons de la vall. Amb el temps, les aportacions de sediments del riu Noguera de Tor han donat lloc al paisatge actual, on els diferents ambients que hi podem identificar formen un mosaic de colors que amaguen al seu interior una gran varietat d’espècies de fauna i flora.
Senet de Barravés (o Senet, com se sol dir comunament en l'actualitat) és un poble del nord del terme municipal de Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça, que es va constituir en entitat municipal descentralitzada. El poble es troba situat a la vall de Barravés, a 1.340 m. d'altitud, a la confluència de la Noguera Ribagorçana amb el barranc de la Baixada, aigües avall del pantà de Senet. Està comunicat per una pista rural asfaltada amb la carretera nacional N-230 Lleida - Vielha i amb el poble d'Aneto, pertanyent al municipi de Montanui, de la Ribagorça d'administració aragonesa, situat a l'altra banda de la Noguera Ribagorçana. El clima hi és sever. Té un cens de 92 habitants (2005), la meitat dels quals hi viuen de forma permanent. Hi ha algunes segones residències. L'església, romànica, dels segles XI-XII, està dedicada a Santa Cecília. La parròquia de Senet pertany al bisbat de Lleida, pel fet d'haver pertangut, a l'Edat Mitjana, al bisbat de Roda de Ribagorça. Format part de la unitat pastoral 26 de l'arxiprestat de la Ribagorça, i és regida pel rector del Pont de Suert.

3 comentaris

  • Foto de Albosc Albert

    Albosc Albert 24/07/2015

    Magnífica aventura!! Me la deso a preferits ;) Molta sort!

  • Foto de shangrila

    shangrila 29/07/2015

    Moltes gràcies! De ben segur que la gaudiràs molt @Albert Bosc !

    Salut i bones rutes !

  • Foto de angelsalom

    angelsalom 19/09/2016

    Fabulós recorregut que etic rumiant de fer-lo en vivac. Es obert el refugi d'Artiga Longa?
    Gràcies.

Si vols, pots o aquesta ruta.