Coordenades 1295

Data de pujada 2 / d’abril / 2014

-
-
651 m
456 m
0
6,7
13
26,87 km

Vista 655 vegades, descarregada 16 vegades

a prop de Torà de Riubregós, Catalunya (España)

LLANERA AVENTURA

Aquesta ruta és de les que es recorden tota la vida per la bellesa del seu recorregut. Bellesa que ens anirem trobant tot seguint el curs de la Ribera de Llanera.
Durant el camí trobareu coses molt interessants com el poble de Sant Serni on podreu visitar la seva església, durant el camí de Sant Serni fins a la Torre de Vallferosa trobareu racons molt interessants com la Balma on neix l’aigua de la Rasa de Llanera, el Toll de l’Amic o una antiga Teuleria.
Un cop passats tots aquets punts ja podreu observar la bellesa de la Torre de Vallferosa declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, just al costat trobareu Sant Pere Màrtir de Vallferosa i les espectaculars vistes que ens dona aquest punt.
Ja encarant el camí de tornada cap al punt de sortida trobareu el Mas Clavells un mas molt interessant amb una capella dedicada a Sant Ramon Nonat, d’aquí podreu visitar una segona Teuleria i l’església de Santa Maria de Vallferosa.
Ja nomes us quedarà per visitar el punt de sortida el poble de Claret, on podreu visitar les restes del Castell de Claret, les Tombes Medievals, l’església de Santa Maria de Claret i infinits de racons encantadors amagats per el poble.
Històricament, el caseriu de Sant Serni formava part del terme de Llanera juntament amb el nucli de Claret i un munt de Masies disseminades pels seus voltants. Avui dia forma part del terme de Torà arran de l’agregació del terme de Llanera al de Torà. L’església, molt reformada, d’estil romànic i dedicada a Sant Sadurní, era sufragaria de la parròquia de Claret. L’origen d’aquesta església es remunta a l’any 805. Un document datat el 6 d’abril de l’any 805 parla de la donació feta pel bisbe Leidard al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, de l’església de Sant Sadurní situada al comtat d’Urgell, en la solitud d’Ardèvol. Fou objecte d’una gran reforma al segle XVII, desapareixent l’absis circular i modificant molt la planta i estructura de l’edifici. De l’antiga construcció romànica només resta la paret del frontís de l’actual absis quadrat que conserva una finestra geminada amb columna quadrada i capitell trapezoïdal.
En aquesta foto trobem una petita bauma on hi neix aigua que va cap a la rasa de Llanera, per a veura la bauma et tens que desviar uns metres a la esquerra del recorregut un cop arribes al Toll de l'Amic.
El Toll de l'Amic és allà on conflueixen el Barranc dels Quadros i la Rasa de Llanera
Al costat mateix de la carretera que ens porta cap a Solsona encara podem trobar restes d’un antic forn de coure teules. Està construït en un marge i de planta quadrada.Al fons de la vall que s’obra als peus de la Torre de Vallferosa podem documentar un segon forn de teula. L’existència d’aquets dos forns un al costat de l’altre fa pensar en un tipus d’indústria mes o menys consolidada de fabricació de teules.
Les primeres noticies històriques del Castell de Vallferosa (Kastrum de Valle Frausa) són del 1052. Aquest Castell era composat bàsicament d’una torre, la qual consta d’una torre original rodona amb aparell d’opus sipcatum i d’una posterior torre afegida també de planta circular molt més gran. L’aparell d’aquesta segona construcció és molt irregular. A la part baixa hi ha grans pedres gairebé sense treballar. A mesura que pugem, els carreus són més regulars i allargats, s’observa un opus sipcatum rústic. Tot l’edifici era cobert amb un arrebossat, el qual s’ha conservat més bé a la part alta. La porta fou oberta a la part de llevant a un 10 metres d’altura. L’interior de la torre consta de tres pisos, un pou i una falsa cúpula. A l’exterior hom pot observar que els darrers 7 metres són més estrets, en aquesta zona destaquem una quinzena de merlets, i una desena d’obertures, situades a dos nivells diferents i formats per un mataçà central i per dues espitlleres laterals esbiaixades. Tota aquesta part superior és una ampliació d’època gòtica. La torre original que hi ha a l’interior es degué construir el segle X. Datar la torre exterior es més difícil, però per l’aparell emprat es pot datar vers l’any 1000, tret dels marlets i de tota la part superior. El que fa d’aquesta torre una construcció excepcional és la seva excel·lent conservació i les seves mides, 33metres d’alçada, 12,5metres de diàmetre i 180centímetres d’amplada de mur, als quals s’han d’afegir els de la torre inicial. Històricament aquesta torre forma part de la xarxa de castells i guàrdies que garantien la defensa d’aquest territori fronter dels atacs dels sarraïns. Originàriament cap el segle IX i X aquesta zona era pràcticament buida de gent, els repobladors s’escamparen per les zones altes de les valls, aixecant masos i torres de defensa i de guaita, creant en el Solsonès una excel·lent xarxa de vigilància que donava una certa seguretat als habitants de la zona. De fet no tenim documentada cap incursió sarraïna per aquestes terres. Les que es coneixen seguien per la vall del Llobregós o per la del Segre. Avui aquesta majestuosa torre deu ser la mes alta, gran i ben conservada en estat primitiu de tot Catalunya. Vora la torre veiem aquesta església neoclàssica dedicada a Sant Pere, construïda l’any 1698. Fins l’any 1937 guardava la sepultura de Bernat del Brull, senyor de Vallferosa mort l’any 1345. Sepultura amb uns motius esculpits força interessants i que avui es conserva al museu Diocesà de Solsona. L’església precisa una urgent restauració, però el seu elevat cost econòmic la fa inviable. És lamentable que no s’hagi pogut fer res per evitar la situació actual de la seva estructura.
Vora la torre veiem aquesta església neoclàssica dedicada a Sant Pere, construïda l’any 1698. Fins l’any 1937 guardava la sepultura de Bernat del Brull, senyor de Vallferosa mort l’any 1345. Sepultura amb uns motius esculpits força interessants i que avui es conserva al museu Diocesà de Solsona. L’església precisa una urgent restauració, però el seu elevat cost econòmic la fa inviable. És lamentable que no s’hagi pogut fer res per evitar la situació actual de la seva estructura.
Pujant de la torre vers la carretera cap a Santa Maria de Vallferosa, trobem aquesta casa hisendal. Clavells fou un mas de gran relleu, amb capella dedicada a Sant Ramon Nonat.
Al costat mateix de la carretera que ens porta cap a Solsona encara podem trobar restes d’un antic forn de coure teules. Està construït en un marge i de planta quadrada.Al fons de la vall que s’obra als peus de la Torre de Vallferosa podem documentar un segon forn de teula. L’existència d’aquets dos forns un al costat de l’altre fa pensar en un tipus d’indústria mes o menys consolidada de fabricació de teules.
Església documentada l’any 1150, que durant molts anys fou santuari dedicar a la Mare de Deu, dons la parroquial era Sant Pere de Màrtir de Vallferosa. La primitiva església romànica ha patit nombroses transformacions fins el punt que es fa difícil de trobar-hi trets romànics.
També són de destacar tres sarcòfags que es troben als voltants de l’església el conjunt ofereix una decoració amb una certa originalitat compositiva, amb motius escultòrics diversos, de nivell molt rudimentari que palesa un treball molt popular i utilitzant esquemes i motius de llarga tradició, la qual cosa fa difícil establir una datació aproximada dels ossaris. Hom ha assenyalat que devien pertànyer a als senyors feudals.
La primera noticia documentada d’aquest llogaret es l’any 1026 en què és esmentat el seu castell, del qual avui dia en queden unes poques restes molt malmeses a la part alta del poble. L’església és esmentada l’any 1139, data en la qual s’assenyala a Bernat de Claret com a senyor del castell, llinatge que havia contribuït molt activament L’església, dedicada a la Verge, és un edifici romànic del segle XII d’una sola nau rectangular, coberta amb volta lleugerament apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular. Té un campanar de cadira molt refet els segles XVII i XVIII, amb una cornisa i frontó. En l’interior de l’església, incrustada a un mur, hi trobem una interessant lapida funerària del segle XIII amb inscripcions llatines dedicades a un infant.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.