Temps  6 hores 27 minuts

Coordenades 2058

Data de pujada 5 / de gener / 2014

Data de realització de gener 2014

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.251 m
869 m
0
5,0
9,9
19,88 km

Vista 6114 vegades, descarregada 263 vegades

a prop de Rupit, Catalunya (España)

És una ruta fantàstica gairebé plagiada de la ruta d'en Jep Boix: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4263623

Com sempre, no feu cas dels punts que he marcat als mapes. Només són per poder penjar més fotografies que els companys sempre em demanen. Si us heu de fiar de quelcom relacionat amb les fotografies fieu-vos dels comentaris que hi ha a la majoria.

És una ruta circular, artística que us intentaré explicar a poc a poc:

La ruta comença al costat de l'aparcament de Rupit (Osona) i segueix el camí que va a Sant Joan de Fàbregues deixant el poble a l'esquerra. Quan s'acaba la recta, la carretera giravolta cap a l'esquerra i és en aquest punt on veiem un pal que ens assenyala un corriol i el GR-2 (senyals blanc-i-vermells). Cal seguir aquest corriol fins que s'arriba a una pista que dóna a un camp gran. En aquest moment hem de deixar la pista i seguir recte camp a través fins que tornem a trobar la pista que puja (hi ha un rètol indicador del Mas Rajols). Se segueixen trams de pista i de corriols sempre acompanyats pels senyals blanc-i-vermells fins que arribem a una fageda i al capdamunt, el mas Rajols (1.075 m), una casa de pagès habitada i acompanyada d'una bona quantitat de granges.

Cal seguir els senyals, vorejar la casa i girar cap a l'esquerra. Quan s'acaba de passar la casa la pista baixa i poc després cal abandonar el GR i seguir un camí que s'enfila lleugerament paral·lel a la carretera. És el camí de la Baga de Rajols. L'ascensió és tranquil·la i meravellosa perquè es poden copsar els esvorancs naturals de la Donada,la península de l'Agullola de Rupit i Sant Joan de Fàbregues, Sant Martí Sacalm i el Far i, al fons, les Medes i la Costa Brava. Entre corriols i pistes es va pujant fins que la pujada sembla que s'acaba i que s'ha de començar a baixar. En aquest punt cal anar en compte perquè és on hi ha un corriolet, gairebé invisible sense gps, que s'enfila a la dreta tapat per una boixeda esponerosa. En aquest punt si s'alça el cap es veu per primera vegada el primer gran objectiu de la ruta: el Rocallarga (1.186 m), una pedra plana que es perllonga en la immensitat de l'abisme aguantant-se misteriosament.

Enfilats en el corriol sembla que hi ha dues opcions: a la dreta o a l'esquerra. La bona és decantar cap a l'esquerra i enfilar-se entre els boixos que, en algun punt, tapen el sender. A poc a poc s'arriba a un dels punts culminants de la ruta: el moment d'enfilar-se al Rocallarga. A partir d'aquí cal esgarrapar l'objectiu per una mena de passadís molt perpendicular que, estret, s'alça entre dos megàlits naturals, el de l'esquerre és el Rocallarga. Des del cim, hi ha unes vistes fantàstiques de l'Agullola, el Far, Sant Martí Sacalm, les Guilleries, el Montseny, les agulles inconfusibles de Montserrat, el Pirineu i els pollegons del Pedraforca. Una vista circular espectacular i recomanable, obligatòria.

El camí segueix cap a la dreta per una mena de pista que travessa camps, molt poc després del Rocallarga, es camina pel Collet del Vent (no cal justificar el perquè del nom). Ara, cal fer una paradeta a la dreta per veure la Bauma de Cortils. Es deixa la bauma enrere i se segueix per uns prats que caminen de cares al Pedraforca fins al cim del Puig de Cortils (1.196 m, el punt més enlairat d'aquesta caminada). Des d'aquest cim, el camí baixa sense pèrdua per una pista herbada envoltada de prats de bestiar que pastura plàcidament "l'herba fresca a l'atzar" que diria el poeta de les Pirinenques. La pista tendeix a tombar cap a l'esquerre (es deixa a la dreta el Collet de Rajols) fins que s'arriba a un fals prat arbrat i rost que acaba amb un mirador espectacular sobre els cingles de l'Avenc i les Guilleries. És a l'entrada d'aquest prat (Pla del Roc del Dolmen, 1.100 m aproximadament) que cal anar en compte perquè hi ha una fita de pedra que mena al fals dolmen, un indret aconsellable perquè les vistes valen molt la pena.

Ara el camí ve de baixada i entre prats i corriols s'arriben a unes roques sorprenents que saluden els caminants amb el soroll de l'aigua que emana una font que sembla que surt de dins d'una de les immensitats pètries. És la Font de l'Avellanosa. Ara cal desfer uns tres metres el camí i seguir per un caminoi que passa pel mig de dues pedres i que tomba cap a la dreta fins a un revolt d'esquerres. En aquest revolt hi ha una porta que evita el pas del bestiar, amb un pas pels senderistes a l'esquerra. Compte! perquè no cal passar-la. Ben just al començament del revolt i a la dreta s'eleva una drecera gairebé imperceptible, conquerida per la natura. S'ha de seguir aquesta drecera que puja perpendicular al Torrent de l'Avellanosa fins que es troba una altra porta esmerçada per obstruir el pas del bestiar. En aquest portell, entrada al Pla de la Soca Negra) s'ha de sortir per la seva esquerra i es torna a baixar.

Ara el camí passa pel mig dels prats, paral·lel a la cinglera. És el Pla de Monteis (1.085 m). Al final de la cinglera cal baixar per un senderó brut i difícil. Abans, però, es pot començar a intuir la situació geogràfica de Tavertet. Aquest senderó és molt curt i pronunciat i de seguida s'arriba a un camp herbat molt gran. Aquí s'ha d'anar baixant cap a la dreta travessant camps, saltant marges i fent malabarismes per esquivar els fils que no deixen escapar el bestiar. A la dreta ha de quedar un mas força gran, Monteis (1.010,3 m) , fins que s'arriba a la pista. Poc abans d'arribar a la pista es gaudeix del Roure de l'Amorriador. No cal entrar la pista, ara calen seguir uns senyals grocs i escassos que pel mig del Puig d'en Saule (982,7 m) menen a un pendent pronunciat i pelat (Costes d'en Saule) que deixa a l'entrada de Tavertet per Can Feló.

Es visita el poble (és molt aconsellable gaudir del regal de la natura des del mirador o Pla de Cal Xicot) i la tornada d'aquesta ruta es fa pel GR-2 que va seguint la pista cimentada que es va elevant, ara suaument, ara pronunciadament, pels cingles de l'Avenc, amb el Collsavenc (954,6 m), la Solana de l'Avenc (998 m), el Pla de la Devesa (975 m), l'Avenc (1.046 m), el Pla Boixer (1.090 m) i el Mirador del Silenci (1.085 m), molt a prop del Mas Rajols. El Mirador del Silenci també és una aturada obligatòria per contemplar Rupit i tot l'esvoranc natural que es limita visualment a la cinglera del Far. En aquest mas es torna a agafar el camí fet al matí, es desfà i s'arriba baixant per pistes, prats i caminois a Rupit.

La ruta és molt bonica. Val molt la pena de fer perquè es poden gaudir nombrosíssimes muntanyes i cims idiosincràtics catalans.

Esperem que la pugueu fruir tant com ho vam fer els SENYDERISTES ILUSOS.

BONA CAMINADA!!!
cim

Pujada al Rocallarga

cim

Pujada al Rocallarga (continuació)

Bauma de Cortils
Cova

Bauma de Cortils

font

Camí del fals dolmen i de la font de l'Avellanosa

panoràmica

De la Font de l'Avellanosa al primer Mirador de Tavertet

panoràmica

Del primer Mirador de Tavertet al Puig del Saule

panoràmica

Tavertet (Osona)

Tavertet
fotografia

Tavertet

Tavertet
fotografia

Camí de tornada pel GR-2

panoràmica

Mirador

fotografia

SENYDERISTES ILUSOS

campament

SENYDERISTES ILUSOS

panoràmica

Pla Boixer

Waypoint

Mas Rajols

fotografia

Rupit (Osona)

3 comentaris

  • cabrijet 13/01/2014

    no se si te agrade mes xerrar o escriure deu nidor

  • Foto de Sgvera

    Sgvera 05/09/2017

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Feta aquest dissabte,amb alguna variant. Tot i portant el teu track, no he pogut trobar un parell de cops els passos correctes i he tingut que improvisar alternatives. Un entorn magnífic i molts punts d'interés per visitar. Gracies per la informació.

  • Trapeta 17/11/2017

    Nosaltres la vam fer dimecres passat, i dir que en dos trams no s'han pogut trobar els passos és ser molt indulgent. Fins a quatre vegades vam haver de passar pel mig del bosc (i anàvem amb GPS, eh?) i en algun jugant-nos el físic. A més, posar la ruta com a 'fàcil' és ser molt agosarat. No és excursió per fer en familia. Això sí, un cop superades les dificultats, les vistes són magnífiques.

Si vols, pots o aquesta ruta.