Temps  9 hores 40 minuts

Coordenades 2067

Data de pujada 27 / d’abril / 2015

Data de realització d’abril 2015

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.622 m
873 m
0
5,4
11
21,75 km

Vista 1170 vegades, descarregada 30 vegades

a prop de Ortoneda, Catalunya (España)

Gran volta sortint des del bonic poble de Pessonada en la que veurem l’ermita de la Mª de Deu de la Plana, superarem amb facils i curts trams ferrats les verticals cingleres de Pessonada pel Grau dels Escalirots, resseguirem el fil de l’estimball tot carenejant i desviant-nos per veure diverses baumes obrades, cledas, trinxeres i observatoris militars de la Guerra Civil, assolirem els panoramics cims de la Rocalta i la Cogulla i tancarem la volta pasant per l’interesant despoblat d’Herba-savina, des d’on resseguirem el bonic Cami Vell, ara al peu de les cingleres.

***RECORREGUT: Pessonada-Mª de Deu de la Plana-Grau dels Escalirots-La Portella-Balma de la Bastida-Tancat / Cleda-Construccio en ruines-Observatori Militar-Rocalta (1489m)-Pico Fred (1537m)-Pas del Banyader-La Cogulla (1624m)-Era del Comú / Lo Grau-Pla del Tro-Feixans de Carabasset-Herba•savina-Cami Vell-Coma de Planers-Pla dels Cirerers-Joncarlat-Falda dels Cingles de Pessonada-Pessonada.

***CRONICA: Aparquem en la pista que va a Herba-savina, als afores de la part alta del bonic poble de Pessonada. Iniciem la caminada prenent la pista asfaltada al N fins un indicador, on deixem la pista i seguim a la dreta cap a la Mª de Deu de la Plana (indicat, senyals grocs) per un cami vell amb murs de pedra que puja suaument orientant-se al N i pasant al costat d’un roure de bon tamany fins arribar a l’ermita de la Mª de Deu de la Plana (s.XI), en bon estat, tot i que el febrer del 2010 una roca que s'esllavissà de la cinglera la va malmetre. Sobre l’ermita hi ha la llegenda de “El capellà ressuscitat”, que conta uns misteriosos tocs de campana que cridaven a missa de nit quan la capella era tancada. Un vei del poble va anar a l’ermita i, a través d'una espitllera, va veure la figura d'un capellà dient missa. Va cridà i fer soroll, però aquell capellà no contestava els seus crits. De retorn a Pessonada, va anar a trobar el rector del poble, qui li explicà que era un capellà gandul en vida que ara, un cop mort, venia a recuperar les misses que no havia dit en vida. Continuem per un corriol (Grau dels Escalirots) que surt al NE (senyals grocs) que s’enfila directe cap a les cingleres fent llaçades i pasant al costat d’una agulla, que deixem a l’esquerra i, als pocs metres, ens desviem a l’esquerra uns pocs metres fins un espero que forma un bon mirador sobre l’agulla que em flanquejat. Continuem pujant tot serpentejant per terreny rocos de conglomerat seguint els abundants senyals grocs que ens van guiant buscant el millor pas mentre ens entaforem cap a una marcada canal. Poc despres trobem un petit mur vertical equipat amb 6 grapes que superem facilment, despres pasem per una lleixa de conglomerat equipada amb un passama de cable i continuem serpentejant i pujant pasant per alguns graons tallats a la roca. Poc mes endavant fem un flanqueig un xic exposat al NO i despres d’algunes llaçades i ziga-zagues seguim per una lleixa que ens deixa en un espero que forma un fantastic mirador. Tot seguit trobem un petit mur vertical equipat amb 8 grapes que superem facilment i continuem pujant en llaçades amb tendencia al N fins assolir la carena de la Serra de Pessonada (gran fita cimera), punt on deixem els senyals grocs (que continuen a l’esquerra) i anem a la dreta (E/SE) resseguint la carena per un corriol (fites) fins arribar a l’amplia collada de la Portella. Continuem carenejant al SE i, als pocs metres, just quan veiem unes fites, deixem momentaneament la carena i anem a fer una curta “anada-tornada” a la dreta fent un gir de 180º per un corriol que ens deixa en l’allargassada Balma de la Bastida, amb restes de murs obrats. Reprenem el corriol carener en suau pujada i al SE fins sortir a una pista, just quan aquesta fa un revolt. En aquest punt obviem la pista i agafem una senda que s’enfila una mica a la dreta tot seguint la carena i poc despres pasem al costat de lo que podrien ser restes de trinxeres. Un tram de senda difuminada ens porta novament cap a la pista, pero abans d’arribar-hi, al costat d’una bassa, seguim per una senda que davalla fins una mena de tancat o cleda que aprofita les parets baumades. Continuem per una senda difusa al S que s’enfila enmig de matollar baix i algun pi. Poc despres la senda es dilueix i continuem al SE buscant el millor pas (terreny de bastant bon fer) fins abastar novament el fil carener i, poc despres, trobem unes fites que marquen una senda per la que baixem per una feixa (Feixa del Batllevell) de la cara S de la cinglera, just per sota de la carena i envoltats de grans blocs fins arribar al peu d’un cingle on hi ha una balma obrada i probables cledes i corrals de bon tamany (potser alguna costruccio en ruines tambe) envoltats de feixes o prats. Continuem desfent un curt tram del cami, despres fem un pas entre roques, un curt tram d’una lleixa i una facil grimpadeta final ens acava deixant novament en la carena, que resseguim al SE sense cami definit pel fil de l’estimball. Poc despres, just en pasar al costat d’una petita trinxera, deixem momentaneament la carena i agafem una lleixa un xic vertiginosa que ens acava deixant en una bauma obrada amb un gruixut mur que va ser un observatori militar del bandol franquista, literalment penjat a la cinglera. Retornem a la carena i l’anem resseguint pel fil de l’estimball, on trobem una llarga trinxera que arriba fins un collet previ a la Rocalta, des d’on veiem una pista molt a prop. Obviem la pista i seguim remuntant pel fil de l’estimball sense cami i despres seguim per una marcada lleixa de la cinglera que ens acava deixant al capdamunt del cim de la Rocalta (1489m), coronat per un vertex geodesic i molt bones vistes. Des del cim podem anar a buscar una pista (que mes endavant prenem) pero continuem sense cami pel fil de la cinglera a l’E per gaudir de les panoramiques, mantenint a l’esquerra la pista i a la dreta l’estimball. Aviat pasem per una cota secundaria (1489m) i poc despres deixem una mica el fil de l’estimball i pujem seguint sendes d’animals enmig de matolls i bosc escalrissat fins assolir l’indeterminat cim del Pico Fred (1537m), amb vistes limitades pel bosc. Baixem sense cami a l’E i aviat trobem una senda que seguim en la direccio que portem fins que finalment sortim a la pista secundaria que em estat evitant, que seguim de baixada. No triguem en arribar al Pas del Banyader, una amplia zona oberta amb bones panoramiques des d’on seguim planejant per la pista secundaria a l’E, que aviat inicia una suau pujada. Poc abans que la pista voregi la Cogulla la deixem i ens enfilem sense cami per un bosc molt esclarissat al NE fins assolir l’ampli i arrodonit cim de la Cogulla (1624m), coronat per una fita cimera, amb molt bones panoramiques de 360º i una sensacio de solitud total. Des del cim davallem sense cami amb tendencia a l’E enmig d’amplies pastures amb algun matoll i pins fins acavar sortint novament a la pista secundaria que portavem, que seguim amb tendencia a l’E i aviat arribem a la cruilla de camins de l’Era del Comú, on trobem una gran muntanya de pedres. Continuem per la pista secundaria amb tendencia a l’E travessant un tancat on trobem un senyal de “Prohibit el Pas” (¿…?) i aviat ens redreçem al SE amb petites i suaus pujades i baixades. Finalment la pista s’orienta al S i arribem a una bifurcacio, on seguim la pedregosa pista secundaria que baixa a la dreta (S/SE). Aviat pasem al costat d’un roure bastant atrotinat pero de bon tamany i, tot seguit, la baixada s’accentua tot serpentejant amb trams relliscossos fins sortir a una altre pista, just al costat d’una bassa, que seguim a la dreta (O) en suau baixada al costat dels camps treballats del Pla del Tro. Tot just en pasar a prop d’una mena de ruïnes (Casa del Pla del Tro?) deixem la pista que portem i prenem un cami-pista a la dreta (O/NO) que, poc despres, inicia una suau davallada cap al Barranc de la Mala Llau. Creuat el barranc la pista fa una pujadeta i continua amb tendencia a avançar a l’O enmig del bosc fins una bifurcacio, on seguim el ramal de l’esquerra, deixem a la dreta les ruïnes d’una construccio i, poc despres, quan veiem una nova construccio en ruïnes a l’esquerra (Corral del Ton Llarg), deixem la pista i baixem per un cami-pista que davalla al SO. Als pocs metres aquest cami s’esvaeix pero seguim una senda a l’O ben fitada per terreny rocos tot davallant. Mes endavant la senda s’endinsa en un bosquet fent ziga-zagues i, poc despres, esdeve un clar cami antic amb trams empedrats, molt ben traçat i fent ziga-zagues enmig de grans blocs de pedra i pasant al costat de parets plenes de baumes i forats, algunes d’elles obrades. Mes avall el bonic cami empedrat amb murs de pedra seca ens deixa en el cementiri i despres al despoblat d’Herba-savina, popularment pronunciat com Asbarsavina. Al s.XIX tenia 10 cases d'un sol pis molt miserables i hi vivien 61 habitants i el 1970 conservava 6 habitants. La inclusió de tot l'espai del poble i voltants en la Reserva Nacional de Caça de Boumort i en l'Espai Natural Protegit Serra de Boumort va fer que l'abandonament del poble fos definitiu. Actualment trobem un conjunt de cases ensorrades i menjades per la vegetacio amb un aire força misterios. Tot resseguint els carrers empedrats del poble arribem a l’ermita de Sant Miquel, que encara conserva la taulada. Als afores del poble seguim el fressat i bonic Cami Vell d’Herba-savina a Pessonada, sempre amb tendencia a avançar a l’O, amb murs de pedra seca, trams empedrats i escoltats per alguna alzina de bon tamany. Despres ens endisem per un bosc de pins i deixem a l’esq una mena de tancats (senyal de “Prohibit el Pas”). El cami va flanquejant gairebe de pla les parets verticals dels Cingles de Pessonada, que formen agulles, cavitats i formacions capritxoses. Mes endavant pasem un tancat (dels que poden pasar les persones i no els animals), deixem un cami a l’esquerra i, a partir d’aquí, seguim per un corriol que va flanquejant els cingles amb tendencia a l’O (senyals grocs). Pasat el Pla dels Cirerers travessem un tram on trobem una gran quantitat de grans blocs caiguts i, força mes endavant, un indicador a la dreta ens convida a veure la “Roca de la trinc-trinc”, ubicada uns pocs metres a la dreta i amunt del cami, que segons diu la llegenda hi ha amagat un tresor. Continuem fent algun suau puja-baixa i despres trobem un indicador de les Esplugues Sertes, dues grans balmes obrades que es troben en les cingleres, antigament habitades i que servien d’aixopluc pels ramats. Mes endavant trobem a l’esquerra i al costat del cami la Roca dels Contrabandistes, on es diu que es guardava el contraban que venia d’Andorra a mitjans del s.XX i, tot seguit, ens endinsem en un bosquet i acabem sortint a una pista, indicador. En aquest punt obviem la pista i seguim cap a “Pessonada pel Cami Vell” (indicat) per un cami-pista que surt a l’O (senyals grocs) que ens acava deixant al poble de Pessonada.


***NOTA: Precaucio si es va en grup per la caiguda de pedres en el Grau dels Escalirots. La ruta fa diversos trams sense cami, sempre per zones obertes i de bon fer, en alguns casos evitables anant per la pista. Durant el recorregut pasem per 2 curts trams equipats amb grapes tipus ferrada i algunes lleixes un xic aeries, molt facil per gent minimament experimentada pero poden ser dificils per gent poc habituada.
Waypoint

Pla del Tro

Waypoint

Corral del Ton Llarg / Inici senda

Waypoint

Inici Grau dels Escalirots

arbre

Roure

Arquitectura religiosa

Mª de Deu de la Plana

cim

Agulla

panoràmica

Espero-mirador / 2º tram ferrat

Collada

La Portella

Cova

Balma de la Bastida

Ruïnes

Tancat / Cleda

Ruïnes

Construccio en ruines

Ruïnes

Observatori militar

cim

Rocalta

cim

Pico Fred

Collada

Pas del Banyader

cim

La Cogulla

Waypoint

Era del Comu / Lo Grau

Cova

Petites Baumes obrades

Ruïnes

Herba-savina

Arquitectura religiosa

Sant Miquel

Waypoint

Pessonada

2 comentaris

  • Foto de lamu

    lamu 14/10/2019

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Una ruta molt maca i en solitut total. Gran vista dsd Rocalta i curiosos els refugis militars i el poble abandonat. El trak explicacio i fotos de 10 com sempre en les teves rutes Aventura't, gracies per compartir!

  • Foto de Aventura't

    Aventura't 14/10/2019

    Hola lamu! content que hagis gaudit d'una nova ruta! Gràcies a tu per deixar el teu comentari i valoració una vegada més, salut i fins la següent!

Si vols, pots o aquesta ruta.