Temps  6 hores 35 minuts

Coordenades 2375

Data de pujada 4 / d’agost / 2016

Data de realització d’agost 2016

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
938 m
306 m
0
3,1
6,2
12,35 km

Vista 1380 vegades, descarregada 44 vegades

a prop de Canet d'Adri, Catalunya (España)

Pujada espectacular al santuari de Rocacorba des de Veïnera (Canet d’Adri), remuntant tota la carena de la serra de Rocacorba per un sender reobert no fa gaires anys. Baixada per Serralta fins la riera de Rocacorba i, seguint aquesta en un llarg descens, tornada al punt d’inici. La ruta és exigent físicament. L’ascensió per la carena és bastant dreta, salva un desnivell important i en algun punt passa arran d’estimballs imponents. La baixada passa per trams bastant embardissats entre Serralta i la riera, i tota ella es fa pesada. Aneu ben proveïts d’aigua, doncs no hi ha fonts en tot el recorregut, i a l’estiu, la riera de Rocacorba pot estar seca. El santuari sol estar tancat. Imprescindibles bastons i calçat amb bona adherència (sobretot per la pujada) i recomanable pantaló llarg i fins i tot algun tallant per als trams d’esbarzer de la baixada. Els temps que s’indiquen tot seguit són acumulats.
.
Des de Canet d’Adri una pista, inicialment asfaltada però després de terra, remunta pel marge nord de la riera de Rocacorba (o de Canet) fins al nucli de cases disperses de Veïnera. Deixem el cotxe al marge de la pista passada una cruïlla i baixem per la que condueix a Ca l’Alemany. De seguida, veurem sota nostre uns camps envoltats d’un filat per a cavalls. Un camí permet accedir-hi, obrint i tornant a tancar el filat. El sender és clar, i baixa fins als camps que hi ha més a prop de la riera (les tifes de cavall indiquen que anem bé). Al final de l’últim camp (10’) veurem una tanca de fusta que es pot saltar per accedir al camí que ve de la riera, des de l’esquerra. L’agafem a la dreta, i ja comença el pujant d’en Jeroni, per on el corriol s’enfila ben dret pel bosc, gairebé sense descansos, anant a buscar la carena de la serra. Un cop a la carena (35’) pren direcció nord i la pendent es suavitza una mica. Anem guanyant alçada sempre molt a la vora del cairell, superant esglaons rocosos definits pels estrats de gres. Passem per un punt on cal enfilar-se fàcilment entre unes roques on hi ha unes marques de pintura blanca. Després ve un tram quasi planer fins que topem amb la Roca d’en Mascaró, un gran bloc suspès sobre l’abisme. Poc més amunt coronem un primer ressalt de la carena (altitud 676 m), que de fet és el que als mapes de l’ICGC es marca com a Roca d’en Mascaró (però aquí no n’hi ha cap, de roca prominent). Fins aquí portem al voltant d’1h 15’.
.
Una mica de baixada i continuem guanyant alçada. El patró es va repetint durant molta estona: sender estret i amb ocasionals fites de pedres, sempre ben a prop del límit del cingle, i anar superant ressalts que s’alternen amb breus replans més suaus i alguna lleugera baixada. De tant en tant podem anar traient el cap per gaudir d’unes vistes panoràmiques excepcionals. És important no allunyar-se gaire del cairell, perquè els corriols que s’endinsen al bosc de seguida es desdibuixen entre la malesa. En algun moment, ja ben amunt, baixem momentàniament a alguna pista forestal, però cal deixar-la de seguida per seguir pujant. Finalment, amb una darrera pujada forta, arribem a les primeres antenes de Rocacorba (3h 10’). En pocs minuts passem per unes segones antenes, i baixem fins al santuari (3h 25’).
.
Després d’un merescut descans, iniciem el descens. Ens situem a l’esplanada de la creu, mirant cap a la desafiant Roca Corba, damunt la qual hi ha el santuari. A l’esquerra parteix el camí que davalla cap a Canet d’Adri per la via més habitual. Nosaltres anirem a la dreta, seguint una pista forestal que baixa en direcció sud. En arribar a la corba on hi ha les ruïnes de la casa de Serralta (3h 45’ temps acumulat de caminada) baixem pels camps que hi ha a sota, on per la dreta comença una pista forestal que de seguida fa un gir a l’esquerra, per anar davallant en direcció sud. A partir d’aquí comença l’aventura. D’entrada ja es veu que aquesta pista és intransitable als vehicles, i que el rastre de pas de persones és ben feble, per la qual cosa la vegetació la va colonitzant i passar-hi és, quan menys, complicat. Els mals presagis es confirmen quan cal travessar el fondal del clot de Serralta, envaït pels esbarzers. Passem com podem, però passem. Més avall ens trobem amb el mateix en altres dues torrenteres, encara pitjor. Ens enduem un bon record amb les cames ben esgarrinxades. Realment, aquest tram pot ser impracticable en poc temps, ja em direu qui vindrà a desbrossar una pista que no condueix enlloc, enmig d’un bosc selvàtic deixat de la mà de Déu.
.
Sortir al sender que ressegueix la riera de Rocacorba reconforta bastant (4h 30’), malgrat que tampoc és un camí per tirar coets; és igualment estret, però almenys es veu molt més fresat. Hi ha un parell de fites de pedres. Prosseguim a l’esquerra, riu avall, deixant la llera seca a la dreta. Al cap de poc passem sota una roca enorme, amb una mena de baumes sota seu. Té l’aspecte de ser un gran bloc esllavissat de la muntanya. Sobre seu es veuen les restes d’una petita construcció. El sender continua baixant, ara més fort, per una zona de grans blocs i ressalts rocosos, a una alçada considerable del fons de la vall. Passem pel que semblen les restes d’un petit oratori (?) i, a les 5h 25’ de marxa, travessem la riera. Tot aquest tram és molt bonic, però es fa llarg. Ara amb la riera a l’esquerra, es comencen a veure algunes gorgues on es manté certa làmina d’aigua. El corriol acaba desembocant en una pista fins que, just abans d’uns camps, trobem un baixant a l’esquerra que ens permet creuar la riera per damunt les roques (5h 50’). Passada aquesta, trobem a mà dreta la tanca de fusta que ens permet accedir als camps per on retornem al punt d’inici (6h 05’).
  • Foto de Camí de la Riera de Rocacorba
  • Foto de Gran roca
  • Foto de Inici de la carena
  • Foto de Segon pas de la Riera de Rocacorba
  • Foto de Primer pas de la Riera de Rocacorba
  • Foto de Roca d'en Mascaró
Esperó rocós a la carena de la serra de Rocacorba
  • Foto de Rocacorba
Castell i Santuari de Santa Maria de Rocacorba
  • Foto de Serralta
Casa en ruïnes

6 comentaris

  • Nemo0053 08/11/2016

    Hola David,
    La ruta és realment maca, la vaig fer el passat diumenge 06/11/2016. La vaig començar a mig matí i sense adonar-me la vaig fer en sentit contrari, pujada molt llarga i suau. Al matí el bosc és imponent i la baixada una passada, consultant el GPS cada 2 minuts.

    Res, que gràcies per compartir-la.

    PD. La vaig fer ben equipat, amb polaines i de meravella. La veritat és que aquesta ruta és per a gent entrenada, equipada i amb passió per la natura. Val molt la pena.

  • Nemo0053 08/11/2016

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    No apta per a pixapins!

  • Foto de David Soler

    David Soler 09/11/2016

    Gràcies, Nemo0053!
    Sí que és "durilla", sí. Però com bé dius, val molt la pena, pel puntet d'aventura que té fer la ruta per uns paratges prou feréstecs i solitaris malgrat la proximitat a Girona. Me n'alegro que ho disfrutessis! Salut i cames!

  • Foto de Sierpinski

    Sierpinski 07/03/2017

    Gràcies David per la contribució. Havia fet aquesta ruta temps endarrere però començant més lluny, on la pista toca la riera a prop del Molí d'en Gelador. Vaig aparcar a la vora del camí on es troba la primera porta de filat. Algú va deixar una nota al cotxe dient "no aparcar coche aqui". La propera vegada provaré d'aparcar una mica més amunt on tu vas començar. En tot cas penso que és una bona opció la veïnera per començar rutes per Rocacorba. Tens raó que la ruta és físicament exigent. Vaig acabar prou cansat.
    Salut

  • Foto de Sierpinski

    Sierpinski 07/03/2017

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    La valoració.

  • Foto de David Soler

    David Soler 07/03/2017

    Gràcies pel comentari i la valoració, Sierpinski.

    Tota aquesta zona és molt interessant i val la pena explorar-la més a fons. Fa poc vaig fer una ruta per Llorà i vaig veure que hi ha camins que connecten amb la banda de la riera de Rocacorba.

    És cert que quan anem a muntanya cal tenir present que la nostra presència pot crear incomoditat, fins i tot nosa, a la gent del lloc. Per això convé ser respectuós, cosa que la majoria fem, és clar. Serveixi el teu comentari per avisar altra gent que tinguin intenció d'anar-hi amb el cotxe. Merci.

Si vols, pots o aquesta ruta.