Temps en moviment  6 hores 45 minuts

Temps  11 hores 12 minuts

Coordenades 4927

Data de pujada 20 / d’abril / 2019

Data de realització d’abril 2019

-
-
2.086 m
1.210 m
0
9,3
19
37,38 km

Vista 24 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Riu de Cerdanya, Catalunya (España)

Ruta circular d'envergadura al terme de Riu de Cerdanya, amb un pas difícil --però equipat-- per superar un salt al mig de l'escletxa al Grau de l'Os, visita d'avets centenaris, ascensió al Cim del Moixeró i retorn, primer pel dret Torrent d'Évols i després, des del Refugi del Serrat de les Esposes, per pista i camí.
Vam deixar el cotxe a l’aparcament de l’àrea de servei de la boca Nord del Túnel del Cadí, costat est (cota 1231 m). Hi havia espai per a tothom.
Sortim a peu en direcció sud per seguir la carretera que va de Riu de Cerdanya a Urús (Camí de Riu i de la Torre d’Urús) durant uns 50 m per deixar-a i prendre una camí-pista a la dreta, en direcció oest, que va paral·lel i per sobre la carretera de l’Eix del Llobregat (E-9 C16) en direcció a la boca nord del Túnel del Cadí. Seguim per aquesta pista durant 1,8 km. La pista vira a nord i després a l’est. Així arribem a unes instal·lacions al costat del peatge del Túnel del Cadí, les hi donem la volta, creuem la torrentera del Torrent de les Canaletes, no hi baixava aigua, i, tot seguit, passem pel túnel de vianants sota la carretera de l’Eix del Llobregat, que ens aboca al Torrent del Grau de l’Os, el qual comencem a seguir amunt en direcció nord, aquí encletxat entre el mur de contenció de la carretera, a la nostra esquerra i els contraforts de la Serra de Puig Sequer a la nostra dreta. Seguim encara durant uns 600 m per aquest engorjat semiartificial --sentint els cotxes a la nostra esquerra-- per la llera, ben neta de bardisses, durant 600 m, fins que deixem qualsevol vestigi de de construccions artificials i entrem a l’engorjat, monumental, catedralici i imposant, del Grau de l’Os. És un moment màgic! És un congost de roca calcària, estretíssim i profund, de llum tènue i so amortit, esquitxat de vegetació rupícola, sobretot d’orella d’os, fets tots ells que configuren un ambient particular en el que ens hi sentim bé i torbats alhora, i, sobretot, feliços per ser-hi!
Estem a la cota 1247 m, avancem pel congost, o bé per la llera o bé pels estrets marges al costat de la llera. No baixa aigua pel torrent, és sec, suposem que en situació de pluja n’hi deu baixar i fins i tot ha de ser perillós. A un 420 m trobem un pas complicat però equipat. En aquest punt el Grau de l’Os és particularment estret i cal superar unes roques entravessades, de grans dimensions, amb foradada inclosa. Ascendim per l’ascla metàl·lica primer i passem la foradada a continuació amb l’ajut de la cadena, és molt convenient treure’s la motxilla atès que el pas és molt estret. Seguim pel Grau de l’Os, trobem una cova amb paret, porta i finestra a mà esquerra i, posteriorment, a 1,1 km del pas amb escala i cadena, ve el final de l’engorjat del Grau de l’Os (cota 1352 m).
Seguim pel Torrent del Grau de l’Os, que aquí no és un grau, és una coma fluvial estreta i el torrent porta aigua. Així prosseguim en direcció nord, després nord-oest i després oest, voltant el Serrat de les Esposes a la dreta nostra, fins un trencall senyalitzat. Nosaltres tombem a l’esquerra, en direcció als Avets Monumentals de les Bagues de Riu, segons indica el rètol, cap el nord, pel Camí dels Cavalls del Vent, per una pista a la llera del Torrent d’en Ramon, i deixem el trencall de la dreta, que en direcció sud ens duria al Refugi del Serrat de les Esposes i per on després tornarem baixant del Moixeró. Seguim avançant i ascendint per la pista, durant uns 800 m, llavors la pista gira quasi 180º, seguim ascendint, ara en direcció nord-est, durant uns 650 m, en acabat dels quals vira a la dreta i així arribem a una clariana (cota 1632 m), on hi ha panells indicadors. Deixem la pista per seguir la indicació als Avets Monumentals de les Bagues de Riu, per la clariana del bosc, en direcció sud i en ascensió, per la lloma que baixa del Roc Cremat, coberta de bosc. Seguim les indicacions i al cap d’uns 500 m (cota 1712 m) virem a la dreta, per un corriol per la baga coberta de bosc, en flanqueig ascendent, direcció sud-oest, durant uns 500 m més, fins a als Avets Monumentals (cota 1730 m). Els avets, tal com diu la indicació, són monumentals, especialment els dos assenyalats, amb una volta de 4 m i una alçada de 28 m i 22 m (I i II), i una eminent divisió en besses quelcom per sobre de la soca emergent. És un indret interessant, plaent que té la seva màgia!
Tornem al llom que baixa del Roc Cremat al punt on ens havíem desviat per anar als avets monumentals. Un cop al llom ascendim en direcció sud, hi ha algunes fites i senyals, sense indicacions i el camí és fressat. La pujada és cada vegada més dreta fins que sortim del bosc prop del Roc Cremat, estem a la cota 1926 m. Aquí la vista sobre la Cerdanya al nord-est i el Penyes Altes de Moixeró a l’est, promet!
Avancem una mica en direcció sud i després est pels flancs superiors del Roc Cremat i de seguida ens apareix el Moixeró, punt culminat de l’excursió. La ruta aquí és òbvia: ens aproximem a la Cabana de Moixeró, la passem de llarg, tot això en ascensió i direcció sud-oest fins una mica per sota al Collet de Moixeró, on tombem a sud-est i ascendim fins al cim del Moixeró, cota 2090,4 m. La vista des del cim del Moixeró és imponent. A ponent destaca el Pedra Forca i la Serra del Cadí, majestuosos! i Seguint de ponent cap al nord i després a l’est destaca, al fons, el Pirineu axial amb els cims imponents del Monturull, la Tossa Plana de Lles, el Puigpedrós, el Carlit, i la Serra de Madres. A l’est, prop nostre, seguint el fil de la carena, l’altiu Penyes Altes de Moixeró. Al sud destaquen els Rasos de Peguera, la Serra d’Ensija, el Catllaràs, el Sobrepuny, la Serra del Picancel i la Conca del Llobregat, i encara distingiríem més indrets en un dia clar, cosa que nosaltres no vam tenir gaire.
La baixada la vam fer per una ruta diferent, excepte en algun petit tram de coincidència. De dalt del cim del Moixeró vam baixar cap el Collet de Moixeró, al nord-oest (cota 1971 m), i després al sud, cap el Coll de Font Freda de Riu (cota 1973 m), al peu del Roc Cremat, passant abans pel costat d’una font i abeurador. Del Coll de Font Freda de Riu surt un corriol en direcció nord, sense indicadors, poc aparent, que deixa a mà esquerra la pista, per la qual donaríem una volta excessiva. Deixem la pista i baixem pel corriol, que després d’una llaçada segueix pel torrent-tartera dels Évols, en fort pendent i en direcció nord. D’aquesta manera arribem al final del torrent (cota 1633 m), en una amable clariana del bosc, on trobem una pista que seguim a la dreta, en descens suau, durant 1 km, en direcció nord-est fins trobar la pista (cota 1563 m) que havíem seguit a la pujada en l’aproximació als Avets Monumentals de Riu. A l’encreuament hi ha un rètol que indica cap el Refugi del Serrat de les Esposes. Seguim ara aquesta pista, desfent la pujada, fins a trobar el rètol novament indicatiu del Refugi del Serrat de les Esposes. Al punt on hi el rètol deixem la pista i baixem pel corriol de la pleta, en direcció nord, seguidament creuem un rierol, el Riu Major --el nom contrasta amb les minses dimensions del rierol-- i a continuació ascendim en direcció nord-est, en pujada considerable, fins el Refugi del Serrat de les Esposes, cota 1510 m. Aquí vam deliberar força si ens hi aturàvem a fer unes clares o, atès que es feia tard i podia ploure, si tiràvem per vall. El final va prevaldre la prudència i, una mica a contracor, vam seguir baixant.
Sortim del refugi per la pista que du a Riu de Cerdanya i, al cap d’uns 500 m, en un punt inconcret (cota 1496 m), és molt recomanable deixar la pista i baixar, pel dret, en direcció est i de seguida sud, per trobar un camí-pista força visible sota nostre, per seguir-lo de petja fins al Torrent del Grau de l’Os a la sortida de l’engorjat vist en el sentit de la baixada, just a l costat de l’entrada de la boca nord del Túnel del Cadí. Fent aquest camí ens estalviem la solemne marrada que fa la pista que uneix el refugi del Serrat de les Esposes amb Riu de Cerdanya. De baixada pel camí curt haurem passat per un gran abeurador, ben obrat, una mica per sota del peu del Mas de Canals (en runes), haurem divisat els bonics contraforts, de tonalitats rogenques, de la part oest de l’Estret de Canals, sota nostre, al Torrent del Grau de l’Os, i haurem desfet unes llaçades de camí, obertes a la tartera, la qual s’esmerça en desfer-les. Un cop retrobat el Torrent del Grau de l’Os no hem de fer altra cosa que desfer el camí de l’anada fins a l’inici de tot i, sobretot, contemplar les cimes cobejades, blanques de neu, però tenyides de foc a l’hora de la posta del sol, al fons d’un camí envoltat de de groc intens d’argelagues florides, a banda i banda; una darrera i entranyable visió d’una excursió també entranyable i quelcom atrevida.
Túnel sota la carretera del Túnel del Cadí
Escala, pas complicat

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.