-
-
1.370 m
899 m
0
2,7
5,3
10,63 km

Vista 0 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de El Castañar, Castilla-La Mancha (España)

Català

Jo no sabria des d'on s'hauria de plantejar l'ascens a aquest cim, el més alt de la província de Ciudad Real, sense haver de saltar tanques per aconseguir-ho. Primer intentaré situar físicament el cim.
A la zona hi ha tres finques privades que l’envolten, en una d'elles és on hi ha el cim. Les tres finques es troben totalment tancades amb filats, en tractar-se de vedats privats de caça. El cim jo el situaria a la propietat de la finca Las Gameras, però obtenir permisos d'aquesta propietat sembla tasca impossible. Jo no ho vaig aconseguir, ni tan sols un telèfon de contacte.
També es pot accedir des de la finca La Peralosa, però també em va resultar infructuós l'intent d'aconseguir permisos.
Sí que me'ls va facilitar el propietari de la finca de Labrados, el qual adduïa que el cim es troba a la seva propietat, però penso que no em va entendre bé donat que el que hi ha a la seva finca és el que ell anomena el Telégrafo i que és el cim que té el vèrtex geodèsic i que l'IGN denomina Amor, o Pico Amor, i aquest es troba íntegrament a la província de Toledo.
Sigui com sigui, per fer cim a la muntanya més alta de Ciudad Real, si no es disposa del permís de la propietat de Las Gameras, s'ha de saltar una tanca, si es puja i baixa per la finca Labrados, o dos, si es puja per Labrados i es baixa per La Peralosa.
Dit això, l'ascens al cim es proposa per la finca Labrados. El propietari, ja ho he comentat, no ofereix cap restricció d'accés però sí que agraeix que se li demani permís per tenir coneixement del fet que un dia acordat hi haurà gent per la seva finca, i evitar així malentesos i topades amb el servei de vigilància.
Aquesta finca és travessada pel camí del Fraile, via verda que uneix les poblacions de Ventas con Peña Aguilera i Sonseca, i que està prohibida a la circulació de vehicles a partir de la finca La Peralosa, de manera que és des de l'accés a aquesta finca des d'on es planteja l'ascens al cim en la gran majoria de propostes reflectides a Internet.
Totes les informacions que trobem a Internet i que han pujat al cim, aquesta inclosa, acaben cometent alguna acció indeguda, bé perquè es puja al cim sense el permís corresponent, bé perquè saltem una o diverses tanques, o bé ambdues coses. En aquesta ocasió que jo descric es disposa del permís del propietari de la finca de Labrados, per la qual es camina en dues terceres parts del recorregut, però envaeixo propietat privada per fer el descens a través de la finca La Peralosa en mancar de permís, tot i haver-ho intentat durant molts mesos.
D’informació de com pujar al cim n’hi ha molta a Internet. Hi ha qui descriu recorreguts pel vessant sud al pujar per la finca Las Gameras. Hi ha qui descriu els ascensos, lineals o circulars, pel vessant nord, però sempre per la finca de Labrados, mai per La Peralosa. En el meu cas, atenent diferents informacions obtingudes en el sentit, d'una banda, de l'existència d'un cordal públic que baixa del cim i va seguint la riera de Carboneros i, per l’altra, de l'existència d'una altra pista que baixa del Puerto de Carboneros a la finca La Peralosa, em vaig aventurar a comprovar-ne la veracitat.
Ara a casa puc dir que el recorregut sí que el vaig completar, però a costa de saltar tanques i envair propietat privada ja que el camí de la carena pública avui dia està perdut i per baixar al Puerto de Carboneros vaig entrar a la finca La Peralosa, tot i que vaig arribar bé a destí al no creuar-me amb ningú de la propietat. Dono més detalls al respecte a la ressenya del recorregut.
A grans trets he d’informar que l'ascens el vaig fer pel tallafocs que a la zona anomenen el Cortadero i el descens, un cop haver saltat dues vegades la tanca, per una pista fins a les cases de La Peralosa, a on vaig haver de tornar a saltar una altra tanca per sortir de la propietat. Sento molt aquest tipus de situacions, però és que no quedava una altra via si volia sortir d'allà. Tots aquests mals tràngols s'eviten col·locant una simple escaleta que ens permeti fer el recorregut que ens interessa. Entenc que els dies de cacera, o montería com diuen ells, no ens deixin passar, per a la nostra pròpia seguretat, però si no hi ha activitat, ens obliguen a saltar tanques, amb el consegüent dany que puguem patir nosaltres, o la mateixa tanca, a l'haver de suportar el nostre pes i les nostres botes.

Des de les últimes cases de Ventas con Peña Aguilera, des del carrer Virgen, neix el Camino del Puerto, ja de terra però de bon fer, que en uns 5 km arriba a les cases de La Peralosa i a l'inici del Camino del Fraile. A partir d'aquest punt es restringeix la circulació de vehicles de motor, encara que alguna rodada s'aprecia en el terreny. El cas és que vaig aparcar en aquest punt. Em preparo i començo l’aventura.
Ho faig caminant en sentit est per un pas facilitat en trobar la tanca caiguda a terra. Un trajecte d'una mica més d'1 km em porta a la trobada de la riera de Carboneros, que creuo per trobar la porta d'accés a la finca de Labrados. Continuo en el mateix sentit de la marxa, per pista evident per arribar a un lloc que l'IGN topografia com a estació sísmica i més endavant trobo una nova porta, on cal prendre decisions.
Creuar-la vol dir que hauré de desplaçar-me fins a les cases del Convento del Castañar per poder trobar un altre punt de pujada al cim i una mica més a l'est encara, el sender que molts ciclistes i caminants fan servir per pujar al cim o baixar-ne. Des d'aquesta porta fins al convent hi ha uns 3 km llargs així que la mandra em guanya i decideixo agafar la pista de la dreta, sense creuar la porta que tinc al davant, per pujar pel Cortadero i Peñas Pardas. Continuo d'aquesta manera en sentit sud, còmodament al principi amb una clara visió del que tinc per davant.
El pendent comença a fer-se notar però la distància a recórrer no és gaire, així que cal prendre-s'ho amb calma. Hi ha sort i una daina i el seu cadell creuen el tallafoc unes desenes de metres per sobre de la meva posició. Ens mirem uns segons, fins que cadascú continua amb el seu recorregut. Amb l'alegria d'aquesta visió arribo al primer ressalt rocós, el Raso de los Carneros, segons l'IGN. Se supera la dificultat amb facilitat gràcies a unes fites perfectament col·locades.
Més amunt, un segon plec rocós em fa buscar com superar-lo. Quan me’n surto, em sorprèn l'enlairament de tres voltors negres que no he vist abans del seu vol, tan espantats ells com jo. Un espectacle únic el que he pogut gaudir. Encara una mica més amunt, un altre voltor, aquest cop més llunyà, es va enlairar davant la meva presència, i així arribo a la Majada Rasa. Hi ha qui la supera entre cingles, buscant el millor pas, jo decideixo decantar-me una mica cap a l'oest per anar a buscar el filat que tanca la finca en aquell sentit. Passo així entre les roques i la tanca, fregant-la. Quedi’s el lector amb aquest punt de pas ja que quan expliqui la baixada en faré esment.
D'aquest punt, pujant com millor sembli, en clara tendència a sud-est, s'arriba al filat que tanca el pas al cim. Hi ha boira i fa fred. Com sé que més a l'est d'aquest cim hi ha el vèrtex geodèsic que l'IGN diu Amor i el propietari de la finca diu que és el Telégrafo, em decideixo a anar-hi. No era la meva intenció, però ho faig amb l'esperança que la meteorologia millori amb el pas de les hores. Em desplaço per terreny pedregós i herbós, arrambat a la tanca de separació de parcel·les per així tenir una referència de per on em moc. Un trajecte complicat per la composició del terreny i la meteorologia em porta fins al vèrtex geodèsic. Em trobo en el punt més alt de la Sierra del Castañar. Aquí em penedeixo de no haver pujat pel convent del Castañar, però ja no valen penes. Ja està fet.
El vent es revifa, així que no m'entretinc gaire temps. La boira sembla que ve i va i de tant en tant em permet veure alguna cosa de l'entorn. Em crida el cim que m'interessa, ara sí, visible des del vèrtex. També veig la pista per la qual hauria arribat si hagués pujat des del convent, així que hi baixo ja que sé que em portarà a prop del cim de los Riscos del Amor. La segueixo en sentit oest, en lleuger descens, fins a un punt, com podria haver-ne estat un altre, per dirigir-m’hi, camp a través, procurant no perdre la corba de nivell per arribar a la confluència de tanques que protegeixen el cim. Es tracta del punt en què conflueixen els filats de les tres finques, punt que em sembla el millor lloc per emprendre més fàcilment el salt.
I faig cim. Un promontori rocós senyalitzat amb una estaca o branca que s’aguanta vertical entre les roques. La boira ha tornat a aparèixer i el vent ha tornat a refermar-se, així que tampoc m'estic gaire temps al lloc. He vist que la carena que he d'utilitzar en descens sembla més fàcil de recórrer per la part de la finca La Peralosa que per la de Las Gameras, molt més rocosa i crestejada, així que torno a saltar la tanca per passar a la finca La Peralosa i baixar en sentit sud-est a la recerca d'una pista que dibuixa el mapa de l'IGN. I aquí faig un punt i a part per explicar una altra opció.
Si ara hagués de tornar a fer el descens, el faria pel mateix camí d'ascens, desfent camí fins al punt aquell en el qual a la Majada Rasa connecto amb la tanca de la finca de La Peralosa. En aquest punt saltaria la tanca i baixaria a trobar la mateixa pista que jo faig servir, però de forma més còmoda.
Ara torno a explicar el descens realment fet. Un cop a l'altre costat de la tanca, el terreny pel qual s'ha de caminar no és gens fiable. Es tracta de terreny dominat per pedres que resten ocultes sota espesses herbes que fan perillar la integritat dels turmells, així que finalment decideixo baixar per una tartera, que almenys em deixa veure on clavo els peus. Així acabo per entrar en un clar bosc amb el sotabosc també poblat de pedres. Sempre en descens en sentit oest acabo per trobar la pista que m'interessa, però que sé que més avall la tornaré a trobar, de manera que segueixo fent drecera muntanya avall. Finalment torno a trobar camí bo i en aquesta ocasió sí que m'hi incorporo. En pocs metres arribo a l'enllaç amb la pista que per l'esquerra, o recte, ve del Puerto de Carboneros i que per la dreta, en lleuger ascens, em porta també a destinació.
Si s'opta per seguir en sentit sud-oest a la recerca del Puerto de Carboneros, la pista per la qual es descendeix és de millor qualitat que la que es documenta en aquesta ressenya, però es corre més risc de ser detectat pels vigilants. Jo rebutjo l'opció del Puerto i continuo per la pista, en sentit nord-est, en lleuger ascens. Després d'un curt recorregut, trobo que la pista que m'interessa es desvia per l'esquerra i deixa una altra branca que segueix recta, en ascens. La pista va en descens, primer girant al nord i més endavant al nord-oest, ja per sota del cim i fins al límit de les finques a les quals en tot moment he fet referència. Per aquest punt és per on es sortiria si es saltés la tanca per la zona de la Majada Rasa.
La pista agafa un pendent de vertigen en determinats punts però s’hi baixa bé, tot i la precarietat del terra. El trepidant descens, amenitzat per l'esplèndida vista del sector del Puerto de Carboneros i el vessant del Bonal em baixa fins a trobar la riera de Carboneros. La creuo i continuo durant una estona seguint la llera eixuta fins que trobo una bifurcació de la pista. Dibuixada en el mapa de l'IGN i de recorregut més curt, tinc la pista que en sentit nord-oest em portaria a connectar amb la pista que baixa del Puerto de Carboneros, que és la que m’interessa, però en sentit oest surt una altra pista, que no figura al mapa, que segueix la riera de Carboneros. És la que agafo, així que continuo per pla en sentit nord, seguint una altra vegada la llera de la riera, fins que torno a trobar una altra bifurcació. Novament tinc l'opció de seguir la llera, però en aquesta ocasió opto per anar pel ramal que continua en sentit oest, que m'ha de dur a enllaçar amb la pista que baixa del Puerto i a la qual no vaig voler sortir anteriorment. Un curt passeig per camí pla em porta a trobar-la.
Em vaig incorporar finalment a la pista desitjada i la segueixo en sentit nord-oest fins que arribo a les cases de La Peralosa, amb l'esperança de no trobar ningú, com així succeeix. Amb la tranquil·litat de no haver de donar explicacions, miro per la zona com sortir de la propietat, però de nou trobo tanques per tot arreu, així que no queda altre remei que tornar a saltar pel punt més feble que trobo, al costat de la porta d’accés a la finca. Ja a l'altra banda, pocs metres em separen del cotxe, així que m’hi dirigeixo per donar per conclosa aquesta aventura.

Español

Por cuestiones de espacio, limito la explicación al recorrido en si.

Desde las últimas casas de Ventas con Peña Aguilera, desde la calle Virgen, nace el camino del Puerto, ya de tierra pero de buen hacer, que en unos 5 km llega a las casas de la Peralosa y al comienzo del Camino del Fraile. A partir de este punto se restringe la circulación de vehículos a motor, aunque alguna rodad aún se aprecia en el terreno. El caso es que aparcamos en este punto. Me pertrecho y comienzo la eventura.
Lo hago caminando en sentido este por un paso facilitado por estar la valla caída en el suelo. Un trayecto de algo más de un km me lleva al encuentro del arroyo de Carboneros, que cruzo para encontrar la puerta de acceso a la finca de Labrados. Continuo den el mismo sentido de la marcha, por pista evidente para llegar a un lugar que el IGN topografía como Estación Sísmica y más adelante encuentro una nueva puerta, donde hay que tomar decisiones.
Cruzarla significa que me obligo a desplazarme hasta las casas del Convento del Castañar para poder encontrar otro punto de subida a la cima y un poco más al este, el sendero que muchos ciclistas y caminantes usan para subir a la cima o bajar de ella. Desde esta puerta hasta el convento hay unos 3 km largos así que la pereza me gana y decido tomar la pista de la derecha, sin cruzar la puerta que tengo delante, para subir por el Cortadero y Peñas Pardas. Continuo de este modo en sentido sur, cómodamente al principio pero una clara visión de lo que tengo por delante.
La pendiente empieza a hacerse notar pero la distancia a recorrer no es mucha así hay que tomárselo con calma. Hay suerte y una cierva y su cervatillo cruzan el cortafuego unas decenas de metros por encima de mi posición. Nos quedamos contemplándonos unos segundos, hasta que cada uno continuamos con nuestro recorrido. Con la alegría de esta visión llego al primer resalte rocoso, el Raso de los Carneros llama el IGN a esta zona. Se libra la dificultad con facilidad gracias a unos hitos perfectamente colocados.
Más arriba, un segundo pliegue rocoso me hace buscar como superarlo. Cuando salgo de el, me sorprende el despegue de tres buitres negros que no he visto antes de su vuelo, tan asustados ellos como yo. Un espectáculo único el que he podido disfrutar, aún un poco más arriba, otro buitre,esta vez más lejano, despegó ante mi presencia, y así llego a la Majada Rasa. Hay quien la supera entre riscos, buscando el mejor paso, yo decido decantarme un poco hacia el oeste para ir a buscar la alambrada que cierra la finca en aquel sentido. Paso así entre las rocas y la valla, rozando esta. Quédese el lector con este punto de paso ya que cuando explique la bajada haré mención de este punto de paso.
De este punto, subiendo como mejor parezca, en clara tendencia al sureste, se llega a la alambrada que cierra el paso a la cima. Hay niebla y hace frío. Como se que más al este de esta cima se encuentra el vértice geodésico en lo que el IGN llama Amor y el propietario de la finca dice que es el Telégrafo, me decido a ir. No era mi intención, pero lo hago con la esperanza de que el tiempo mejore con el paso del tiempo. Me desplazo por terreno pedregoso y herboso, arrimado a la valla de separación de parcelas para así tener una referencia de por donde me muevo. Un trayecto complicado por la composición del terreno y la meteorología me lleva hasta el vértice geodésico. Me encuentro en el punto más alto de la Sierra del Castañar. Aquí me arrepiento de no haber subido por el convento del Castañar, pero ya no valen prendas. Ya está hecho.
El viento arrecia así que no me entretengo mucho tiempo. La niebla parece que viene y va y de tanto en tanto me permite ver alguna cosa del entorno. Me llama la cima que me interesa, ahora si, visible desde el vértice. También veo la pista por la que hubiera llegado si hubiera subido desde el convento así que bajo a ella ya que se que me llevará cerca de la cima de los Riscos del Amor. La sigo en sentido oeste, en ligero descenso, hasta un punto, como pudiera haber sido otro cualquiera, para dirigirme campo a través, procurando no perder la curva de nivel para llegar a la confluencia de vallas que protegen la cima. Se trata del punto en el que confluyen las alambradas de las tres fincas, punto donde me parece mejor lugar para acometer algo más fácilmente el paso.
Y hago cima. Un promontorio rocoso señalizado con una estaca o rama que aguanta vertical entre las rocas. La niebla ha vuelto a aparecer y el viento ha vuelto a arreciar así que tampoco me estoy mucho tiempo en el sitio. He visto que la carena que he de utilizar en descenso parece más fácil de recorrer por la parte de la finca la Peralosa que por la de las Gameras, mucho más rocosa y cresteada, así que vuelvo a saltar la valla para pasar a la finca la Peralosa y bajar en sentido sureste en busca de una pista que dibuja el mapa del IGN. Y aquí hago un punto y aparte para explicar otra opción.
Si ahora tuviera que volver a hacer el descenso, lo haría por el mismo camino de ascenso, deshaciendo camino hasta el punto aquel en el que en la Majada Rasa conecto con la valla de la finca de la Peralosa. En ese punto saltaría la Valla y bajaría al encuentro de la misma pista que yo hago servir, pero de forma más cómoda.
Ahora vuelvo a explicar el descenso realmente realizado. Una vez al otro lado de la valla, el terreno por el que se ha de caminar no es nada fiable. Se trata de terreno de terreno dominado por piedras que están ocultas bajo espesas hierbas que hacen peligrar la integridad de los tobillos así que finalmente decido bajar por una pedriza, que por o menos me deja ver donde pongo el pie. Así acabo por entrar en un despejado bosque con el suelo también poblado de piedras. Siempre en descenso en sentido oeste acabo por encontrar una pista que me interesa, pero que se que más abajo la volveré a encontrar, por lo que sigo atajando montaña abajo. Finalmente vuelvo a encontrar camino bueno y en esta ocasión si que me incorporo. En pocos metros llego al enlace con la pista que por la izquierda, o recto, viene del Puerta de Carboneros y que por la derecha, en ligero ascenso, me lleva también a destino.
Si se opta por seguir en sentido suroeste en busca del Puerto Carboneros, la pista por la que se desciende es de mejor calidad que la que se documenta en esta reseña, pero se corre más riesgo de ser detectado por los vigilantes. Yo desecho la opción del puerto y sigo por la pista, en sentido noreste, en ligero ascenso. Tras un corto recorrido, encuentro que la pista que me interesa se desvía por la izquierda, dejando otra rama que sigue recta, en ascenso. La pista va en descenso, primero girando al norte y más adelante al noroeste, ya por debajo de la cima y al encuentro del límite de las fincas a las que en todo momento he hecho referencia. Por este punto es por donde se saldría si se saltara la valla en la zona de la Majada Rasa.
La pista toma una pendiente de vértigo en determinados puntos pero se baja bien, a pesar de la precariedad del piso. El trepidante descenso, amenizado por la espléndida vista del sector del Puerto de Carboneros y la vertiente del Bonal me baja al encuentro del arroyo de Carboneros. Lo cruzo y voy durante un rato siguiendo su cauce seco hasta que encuentro una bifurcación de la pista. Dibujada en el mapa del IGN y de recorrido más corto, tengo la pista que en sentido noroeste me llevaría a conectar con la pista que baja del Puerta de Carboneros, que es la que interesa, pero en sentido oeste sale otra pista, que no figura al mapa, que sigue el arroyo de Carboneras. Es la que tomo, así que continuo por llano en sentido norte, siguiendo otra vez el cauce del arroyo, hasta que vuelvo a encontrar otra bifurcación. De nuevo tengo la opción de seguir el cauce, pero en esta ocasión opto por tomar el ramal que continua en sentido oeste, que me ha de llevar a enlazar con las pista que baja del puerto y a la cual no quise salir anteriormente. Un corto paseo por camino llano me lleva a su encuentro.
Me incorporo finalmente a la pista deseada y la sigo en sentido noroeste hasta que llego a las casas de la Peralosa, con la esperanza de no encontrar a nadie, como así sucede. Con la tranquilidad de no tener que dar explicaciones miro por la zona como salir de la propiedad, pero de nuevo encuentro vallas por todos lados así que no queda otra que volver a saltar por el punto más débil que encuentro, al lado de la puerta de acceso a la finca. Ya al otro lado, pocos metros me separan del coche así que al mismo me dirijo para dar por concluida esta aventura.
Punt d'interès

wpt028

Puerta finca Labrados
Punt d'interès

wpt029

Puerta
Punt d'interès

wpt030

Dreta a tallafocs Cortadero
Punt d'interès

wpt031

Porta
Punt d'interès

wpt032

cami s'acaba
Punt d'interès

wpt033

????
Punt d'interès

wpt034

????
Punt d'interès

wpt036

???
Punt d'interès

wpt037

El Telegrafo
Punt d'interès

wpt038

Pista
Punt d'interès

wpt039

Deixar pista
Punt d'interès

wpt040

Valla
Punt d'interès

wpt041

Riscos del Amor
Punt d'interès

wpt042

Pista pero aquesta no es
Punt d'interès

wpt043

Pista igual si que era
Punt d'interès

wpt044

Dreta no esquerra
Punt d'interès

wpt045

Esquerra en baixada no recte en pujada
Punt d'interès

wpt046

Arroyo de Carboneros
Punt d'interès

wpt047

Recte pua no dreta planer???
Punt d'interès

wpt048

Qualsevol penso que sera bona
Punt d'interès

wpt049

nllaç pista Peralosa a puerto
Punt d'interès

wpt050

La Peralosa
Punt d'interès

wpt035

Ayuntamiento

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.