Temps en moviment  una hora 56 minuts

Temps  6 hores 9 minuts

Coordenades 1680

Data de pujada 1 / de gener / 2018

Data de realització de desembre 2017

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
481 m
277 m
0
2,6
5,2
10,32 km

Vista 448 vegades, descarregada 13 vegades

a prop de Sant Eloi, Catalunya (España)

Dins la negra nit d'una matinada d'hivern, es comencen a divisar els primers senyals del despertar mandrós del darrer dissabte de l'any.
Pel camí anem incorporant companys de ruta, Santi Gavarres, capità Haddock i Nique, Pere Parra i gxn14 , amics de tresca i gresca, sense oblidar l'inseparable Bruc, i ens anem acostant a l'inici de la nostra ruta.
El veïnat de Sant Llorenç ens ensenya els magnífics conjunts de Can Codolar, amb la seva imponent torre del S XVIII i una fosca història acabada en tragèdia dins les seves terres, i Mas Rissec, amb la seva pròpia capella, avui molt malmès,que ens seran recordats durant tot el camí.

Tot i que les delimitacions del terme de Llagostera ja consten en escrits de l'edat mitjana, no va ser fins l'any 1324 que es va consolidar el termenal del castell de Llagostera mitjançant 32 afrontacions, segurament assenyalades amb unes fites naturals, com ara roquissars, rieres i avencs, que separaven Llagostera dels termes de Tossa, Solius, Romanyà iCassà de la Selva .
Aquesta delimitació es va produir quan el el rei Jaume II va cedir el castell de Llagostera al seu cunyat Ot de Montcada, segurament per compensar el dot de la seva última muller, Elisenda de Montcada.
L'any 1799 es va resseguir i marcar el termenal , en la majoria dels casos, aprofitant grans blocs granítics existents , treballat i carejats. I aquí és on entrem nosaltres: a descobrir una petita part d'aquests blocs, avui emboscats, mig enterrats i gairebé oblidats pel pas del temps i la vegetació que els amaga.
Totes les fites tenen gravat el nom de Tossa a un costat i Llagostera a l'altre, així com el número de la fita, i en la majoria dels casos, també el nom del paratge on es troben.
Costa d'imaginar com podien mantenir l'equilibri i posar-se a picar escarpa i martell en mà sense despenyar-se, sobretot a la Roca Serrana, on els noms de Tossa i LLagostera estan ubicats en un indret de difícil accés!
A més de les fites de terme, també trobem fites de propietat, en dos casos separades de les fites de terme, i en dos d'altres aprofitant la mateixa fita de terme. Totes estan gravades amb les inicials C i R, corresponent a Can Codolar i Mas Rissec, els principals masos d'aquelles terres.
Totes les fites tenen el seu particular atractiu: unes perquè es troben enmig d'una riera, com l'Illa Gramanesa, coberta d'una espessa molsa que li confereix un aire de misteri, d'altres situades en punts alts, com la Penya de les Cols o la Roca Serrana, bon indret per fer-hi una becaina, i fins i tot una de petita i enterrada, com la Barrinal.
Cal dir que la part masculina de la nostra expedició anava armada amb podalls per eixamplar els corriols, però de ben segur que no haguéssim pogut gaudir de les troballes sense l'exhaustiu treball de recerca previ que va fer el nostre Montagut.
Pujades que treuen l'alè, passos estrets enmig del bosc i alguna esgarrinxada d'esbarzer o arítjol ens donen la benvinguda a la fita amagada. Fetes les presentacions, sessió fotogràfica, petita explicació, uns minuts per gaudir de la troballai a per la següent!
L'astre rei ens vol regalar un matí agradable i anem traient peces de roba i omplint motxilles.
Un petit àpat al costat d'una fita de propietat, on seiem, a Can Codolar o al Mas Rissec? El senglar ho té clar!
Conguitos , xocolata , acudits de la petita i alguna anècdota fan un esmorzar d'allò més agradable.
Unes tisores fonedisses són motiu d'investigació, al final de la història sabrem qui és el culpable!
Un grèvol espectacular atrau totes les càmeres, mentre ens sorgeix el dubte de si els esquirols comencen a menjar les pinyes per la part estreta o gruixuda.
A la font d'en Dalmau un raig ens convida a tastar la seva aigua fresca i algú es mulla els peus involuntàriament al rierol que travessa el camí.
La dificultat de la ruta es troba en què la majoria de les fites estan molt emboscades. Ara els passos estan oberts, val la pena aprofitar-ho per visitar aquestes pedres que ens parlen.
Seria una llàstima que l'accés a la majoria d'aquests roquissars tornessin a quedar amagats .
Fins la propera!

7 comentaris

  • Foto de gxn14

    gxn14 01/01/2018

    Quina explicació de la sortida, Cuca de Llum! Tens ànima de poeta!
    És veritat que en Montagut va fer una gran feina obrint el camí a les fites. Esperem que s'hi animin altres excursionistes.
    Salut i fites!

  • Foto de montagut

    montagut 01/01/2018

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Una ruta que no hauria de quedar en l'oblit

  • Foto de capita haddock

    capita haddock 02/01/2018

    Sí, a veure Cuca de Llum si d'aquí uns mesos no s'han perdut del tot els corriolets oberts.
    Salut i Cames!!

  • Foto de capita haddock

    capita haddock 02/01/2018

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    poetessa!!

  • Foto de pau942

    pau942 24/03/2018

    Fotos molt maques dins d'una activitat divina.
    Vic a La Bisbal des de fa tres anys i no conec gaire gent per sortir a voltar per aquestes muntanyes. Ets d'algun grup de sortides en el que jo hi pogués participar?
    Tinc experiència en senderisme, baixa muntanya, alta muntanya, ferrates (fins K5) i havia fet escalada clàsica.
    M'agradaria que em contestessis.
    A facebook estic com Pau Allué Ferrer.
    Salut.

  • Foto de Cuca de llum

    Cuca de llum 26/03/2018

    Hola pau942!
    No formo part de cap associació, som un grup d'amics que de tant en tant tresquem per aquests entorns.
    Ja ho veus, ens encantem amb qualsevol pedra que ens pugui dir alguna cosa!
    Potser t'interessaria les activitats dels companys del Club Alpí Palamós, ells sí que ho toquen tot!
    Salut!

  • Foto de Jucarlope

    Jucarlope 01/07/2019

    Este sábado realicé tu ruta de Queralbs Nuria que disfrute y sufrí a partes iguales cuando siguiendo tus rutas e encontrado esta que me a echo ponerme los pelos de punta ya que e pasado allí toda mi infancia y e andado mucho esos caminos pero nunca e encontrado ninguna de esas piedras.
    En cuanto me recupere de una torcedura que sufrí en Coma de Vaca prometo hacer la ruta.
    Muchas gracias Cuca, prometo seguirte!!

Si vols, pots o aquesta ruta.