Temps  5 hores 21 minuts

Coordenades 749

Data de pujada 19 / de maig / 2016

Data de realització de maig 2016

-
-
848 m
583 m
0
3,3
6,7
13,38 km

Vista 341 vegades, descarregada 7 vegades

a prop de Sant Quirze Safaja, Catalunya (España)

La quarta etapa de la remuntada comença a les noves escoles de Sant Quirze seguint el sender que parteix de la carretera BV-1341 fins al camí empedrat de Màrius Torres que s'enfila al carrer Major i a la plaça on hi ha l’església de Sant Quirze i Santa Julita documentada a partir del segle XII, i que encara conserva l' absis romànic que podria ser una mica anterior, del segle XI. El poble justifica el nom, per una part a l'advocació parroquial a Sant Quirze, i, per l'altre, el fet que l' indret on es troba el poble havia estat, fins a l'alta edat mitjana, una immensa fageda.
Sortirem de la plaça per un carrer a l'esquerra que ens porta a l'embassament del Tenes i al Parc de l’Aigua a poca distància del nucli antic de Sant Quirze, com a parc és d’història molt contemporània. Entre els anys 1990 i 1992 es construí la presa que reté l’aigua del Tenes, bàsicament per abastir d’aigua la població i bona part del terme. L’aigua inundà el sector on hi havia l’antic Molí Vell de Poses. Just a la cua de l'embassament entrem al terme de Castellcir per Can Gall on hi ha una tanca que dona l'entrada al Mas Vilardell documentat des del 1287. Passarem el Tenes pel gual del torrent de Cerverisses on a un costat esquerre del camí hi ha uns safareigs. Seguirem remuntant el camí que mena a mas Vilardell que corre paral·lel al marge dret fins trobar un revolt pronunciat d'on surt un corriol que agafarem, a pocs metres passem per la Poua de Vilardell construcció semisubterrània que en el seu origen amidava 7,30 m de diàmetre i 5,10 m d'alçada, amb cúpula semiesfèrica ja enrunada. El seu mal estat de conservació impedeix saber de quantes obertures disposava, encara que es pot aventurar que n'hi havia dues, l'una a la banda del riu i l'altra al cantó del camí.
Seguim la ruta creuant una tanca i uns metres més endavant agafarem un corriol que ens portarà al Molí Nou del Bosc documentat de l'any 1791 i que era l'últim d'una sèrie de tres molins que aprofitaven la mateixa aigua, La façana més meridional del conjunt encara supera els 10 metres d'alçada. En aquesta zona, que arriba a una alçada de tres pisos, es conserva el molí pròpiament dit amb la fusta que movia la maquinària, i, al damunt seu, bona part de l'habitatge dels moliners.
Seguim pel corriol que porta cap a Castellcir creuant el Tenes pel damunt d'un salt d'aigua on podem veure una dotzena de forats al llit del riu que segurament deurien correspondre a una antiga resclosa.
Comencem a guanyar alçada fent ziga zagues i separant-nos de la llera del riu, passem per les masies de Can Sans, ja documentada l'any 1666, la Vileta i Can Jaumet on trobem la segona represa del Tenes on a la seva cua girarem per apropar-nos a Sant Andreu de Castellcir que apareix documentada des del 939, i l'any 1011 ja constava com a parròquia de ple dret, tot i representar el centre neuràlgic del municipi en els seus orígens, es troba allunyat de l'actual nucli urbà. L'edifici original ha estat modificat i renovat de tal manera que ha perdut l'antiga fesomia. Resta tan sols l' absis original romànic del cantó nord i un cor amb columnes i antics capitells treballats.
Recuperem el camí per apropar-nos a ca l'Antoja, documentat des de 1666, era la casa pairal de Joan Antoja, activista borbònic de Centelles durant la Guerra de Successió. Als seus peus hi trobem el darrer i polèmic embassament del Tenes.
Un cop superat ca l'Antoja seguirem remuntant el camí fins a la Torrassa dels Moros, o la Torrota, és una torre romànica, rodona esfondrada de la qual només resta aproximadament un quart de cercle la torre devia fer uns 14 metres d'alçada, dels quals se'n conserven 4,5. la funció d'aquesta torre era la de defensar la boca d'una mina que comunicava amb el castell. La documentació esmenta, als anys 923 i 1020, el "castrum de Tenis" o de "Tennes", és en aquesta torre on es creu que agafa el nom el riu. Segons Coromines procedent del llatí tenda (barraca, botiga, tenda), d'un poblat o castell prop del qual discorria, com prova l'existència d'un Raymundus de Tendis al segle IX.
Aprofitarem la caminada per apropar-nos al castell de Castellcir o de la Popa que és a tocar. Aquesta ruta puja al castell pel camí que serpenteja pel costat de llevant.
El castell de Castellcir, o Castell Cir, és un castell romànic Documentat des de l'any 1014,a la documentació de Sant Benet de Bages, tot i que anteriorment se sap de la seva existència, amb el nom de Castell de Tenes. A partir del 1020 s'abandona del tot la denominació antiga, i, amb variants com Castello-cirvi, Castro-cirvi o Castro Cervi, ja apareix en la forma que, amb el pas del temps, donaria Castell Cir i Castellcir.La seva principal funció era la defensa de la vall de la riera de Castellcir - el Tenes. Popularment, és conegut per castell de la Popa, El castell es va mantenir en força bon estat fins a principis del segle XX,
Ara el descens el farem pel corriol que baixa directament fins a la Torrassa, recuperarem la pista de ca l'Antoja fins a una cruïlla de camins, allà un pal indicador ens menarà a Castellcir que serà el final de la quarta etapa.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.