Temps  5 hores un minut

Coordenades 733

Data de pujada 25 / de febrer / 2016

Data de realització de febrer 2016

-
-
326 m
113 m
0
3,6
7,3
14,57 km

Vista 864 vegades, descarregada 22 vegades

a prop de Lliçà d'Amunt, Catalunya (España)

La segona etapa, tresca pel pla de la conca del riu Tenes,la zona és clarament de regadiu i va remuntant poc a poc, encarant cap als Cingles de Bertí. Malauradament també trobarem espais on ha proliferat la construcció d’urbanitzacions i polígons industrials.
Caminarem per espais agrícoles que cal preservar farcits d'una arquitectura i patrimoni relacionat amb l’aigua: fonts, pous, basses, recs, rescloses, mines i d'altres de valor geològic com l’Avencó i les Barbotes. També veurem la indústria que s’hi ha desenvolupat relacionada amb les necessitats dels propis assentaments dels masos, on no hi falten molins, sobretot fariners.
La ruta de 14'5 kilòmetres comença al marge esquerre del riu, al Pinar de la Riera de Lliçà d’Amunt, remuntant el riu en direcció a can Comes, trobem el primer rec que porta el nom del mas i val la pena desviar-se una mica de la ruta per contemplar el molt ben conservat aqüeducte. El camí canvia de marge i uns metres més endavant trobem la resclosa de can Roca Vell que alimenta aquest primer rec.
Passem la carretera C1415-b per sota d'un pont de cinc ulls anomenat de Santa Justa que va ser construït els anys vint. El nom li ve donat per l'Ermita de Santa Justa i Santa Rufina.Edifici romànic de tipus llombard del segles XI-XII, del que se’n tenen notícies des de l’any 1072, malgrat que les primeres referències documentals són de 1101 i 1125.
Superat el pont trobem el Molí d'en Comes que pertanyia a la masia del mateix nom que data l'any 1608, tal com ens indica una data gravada a la llinda.
Ara ens separem una mica de la llera del riu per acostar-nos a Can Feu una gran masia que ja apareix documentada en el fogatge de 1497. En dit fogatge s'esmenta a Joan Feu notari. El més probable és que la construcció sigui del s. XVI. Retornem a la llera del riu per canviar de vessant, el pas en aquest punt pot ser una mica complicat ja que no hi ha passera, una bona opció pot ser seguir per la urbanització i retrobar la ruta al gual i la font de Sant Cristòfol. Una font recuperada que té quatre brocs i com a curiositat és que s'han trobat dues espècies de cargol aquàtics que hi viuen i un d'ells és endèmic.
Arribem al parc de can Font, en aquest tram de Santa Eulàlia de Ronçana, s’han fet arranjaments del camí Fluvial del Tenes, amb senyalització a cada punt d’interès i que se’ns farà fàcil saber on som en cada moment.
Reprenem el camí pel gual de Sant Isidre, en aquest indret trobem la resclosa de can Comes que desvia l'aigua per una sèquia que proveïa el Molí de can Comes, datat del XV de Lliça d'Amunt. Es poden veure en aquest tram delTenes espècies arbòries típiques de ribera com poden ser pollancres,verns,salzes,gatells, tamarius,boga, lupol entre d'altres, també plantacions de plataners que segueixen bona part de la llera del riu.
Ens apareix per la dreta el GR-97 que travessa el Tenes per la passera de la Campinya. Ara correm paral·lels al rec de Baix que que passa per can Ferrerons, can Noguera ,can Corder, el Molí del Vendrell i segueix cap a can Feu. El primer tram del rec data del segle XVIII i comença a la resclosa de la Casa Vella que el trobem pocs metres més endavant.
La caminada va passant entre camps i conreus deixant enrere les zones urbanitzades fins al pont de can Donat, al costat del pont baixant unes escales hi trobem la font de la Figuera a peus d'un aflorament rocós que el riu ha anat erosionant tot formant-hi un seguit de gorgs.
Arribem al polígon industrial de can Magre passant les naus pel darrere i no les deixarem fins al pont de can Unyó pel qual discorre la carretera BV-1435.Just sota el pont trobem la resclosa que capta les aigües del rec de Dalt que passa per can Barbany i el seu molí, travessa el torrent de ca l' Areny per un aqüeducte i mor a la bassa de can Falgà. Entrem ara a Bigues pel polígon de can Barri que ens queda a l'altra llera del riu. La ruta transcorre pel camí del Flix, una pista bastant transitada per vehicles on caldrà estar atents. En aquesta pista s'hi troben les restes d'un antic forn de calç, un tipus de construcció que es feia antigament de pedra i fang, en el seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç.Els forns es fabricaven prop de la muntanya on abundava la llenya i la pedra calcària.
La pista desemboca al carrer de Santa Eulàlia, seguim el carrer fins desviar-nos pel camí de can Maspons. Can Maspons és una construcció que data, almenys, del segle XVII, i que ha sofert nombroses modificacions. Al costat del portal del mas es pot veure una placa que hi diu "El Centre Excursionista de Catalunya a en Francesc Maspons i Anglasell 1872 1966" Del 1925 al 1931 Maspons fou president del Centre Excursionista de Catalunya i el 1930 va ser el primer president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.
Seguim fent camí per l'avinguda de Francesc Maspons i ens desviem cap el barri de ca l'Espasa, un baixador ens porta a la passera de la Baliarda que ens fa canviar de marge per tornar-lo a recuperar uns metres més endavant amb una passera feta amb taulons. A la nostra esquerra el gran mas de la Torre i una mica més enllà el molí de la Torre, un molí del segle XII,que a principis del segle XIX es va reconvertir en una petita fàbrica tèxtil.
Deixem el nucli de Bigues enrere pel Quintà de can Noguera tot seguint el rec que alimenta el molí. Can Noguera és una de les masies històriques de Bigues. Data del segle XVII i ha sofert nombroses modificacions al llarg del segle XX, amb incorporacions modernistes ben visibles.
Som ara davant d'una curiositat geològica coneguda com les Barbotes, el nom de barbotes té l'origen en el terme barboteig ja que en èpoques de crescudes l'aigua quan surt en aquestes zones sembla que bulli.
El Tenes es veu obligat a superar una barrera de roca natural on hi ha una vauma, allà apareix una surgència d'aigua d'una cavitat: l'avencó que dóna nom al lloc. L'aigua de les Barbotes sorgeix de sota la llera del riu, de manera que provoca una mena de bullidor visible a la superfície del Tenes. Aquesta aigua procedeix de la riera de l'avencó d' Aiguafreda i en època de crescudes de la riera de l'Avencó, surt aigua tèrbola a les Barbotes.
La ruta segueix paral·lela al riu i a la carretera BP-1432. Passem per una resclosa i per sota del pont de la carretera de Sant Feliu, allà hi ha el Molí de Can Camps, un antic molí fariner a llevant de la masia de Can Camp, a la qual pertanyia.La Masia és una construcció amb elements del segle XVII, època en què es devia construir la part més antiga. Entrem a la plana agrícola de Riells del Fai i travessem el Tenes pel molí de Regasol. A la volta d'entrada es veu gravat 1854, data en què va patir una important reforma i just darrere del molí hi ha la bassa que és alimentada pel rec que ve dels molins de la Pineda.
Ara només ens queda pujar a la carretera Bv 1483 i d'aquí a la plaça de Riellls on acabem aquesta etapa, que és la segona de les cinc que la Unió Excursionista de Catalunya, Vall de Tenes ens ha preparat.
  • Foto de Barbotes
  • Foto de Bullidor Barbotes
  • Foto de Can Feu
  • Foto de Can Maspons
  • Foto de Can Noguera
  • Foto de El Molí de la Torre
  • Foto de Font de la Figuera
  • Foto de Font de Sant Cristofol
  • Foto de Forn de Calç
  • Foto de Molí de Can Camps
  • Foto de Molí de Regassol
  • Foto de Parc del Tenes
  • Foto de Passera de la Baliarda
  • Foto de Passera de la Campinya
  • Foto de Pont de Ca l'Unyó
  • Foto de Pont de Santa Justa
  • Foto de Resclosa
  • Foto de Resclosa de Can Comes
  • Foto de Resclosa de Can Roca Vell
  • Foto de Resclosa de la Casa Vella
  • Foto de Riells del Fai

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.