Temps  3 hores 25 minuts

Coordenades 447

Data de pujada 18 / de gener / 2016

Data de realització de gener 2016

-
-
126 m
57 m
0
2,2
4,5
9,0 km

Vista 441 vegades, descarregada 15 vegades

a prop de Martorelles, Catalunya (España)

Primera etapa de la remuntada de la riera del Tenes que comença a l'aigua barreig amb el Besós a Mollet del Vallès i acaba al Pinar de la Riera de Lliçà d'Amunt.
El nom de Tenes és procedent del llatí tenda (barraca, botiga, tenda), segons l'etimòleg Coromines el nom del riu prové d'un poblat o castell prop del qual discorria, com prova l'existència d'un Raymundus de Tendis al segle IX.La seva longitud és de 40 quilòmetres i té una conca de 167'5 km2, on destaca, com a afluent, el Rossinyol. Presenta un règim plenament mediterrani, molt irregular.
El recorregut d'aquesta primera etapa és de 9 kilòmetres i te 98 metres de desnivell positiu. Les tres hores de caminada que us proposem correspon al tram de la plana fluvial més industrialitzat i urbanitzat, però encara hi podem trobar espais agrícoles que fan una funció de molt interès, on hi ha assentats masos, i la corresponent arquitectura i patrimoni relacionat amb l'aigua i l'industria, ja sigui pous, mines, recs, basses,safareigs, molins fariners o pous de glaç.
Començarem a caminar a l'aigua barreig del Tenes amb el Besós al terme de Mollet del Valls pel marge dret i al cap d'uns centenars de metres ens endinsarem a la llera resseguint camins fressats d'ús ramader. La zona està densament industrialitzada i la degradació de l'entorn es mostra per tot arreu però tot i això encara es conserva un passadís verd on resisteix el riu.
Arribem a la zona esportiva de Parets del Vallès utilitzant el camí fluvial tot esquivant la carretera per sota el pont. A l'entrada del terme de Lliça de Vall tornem a la llera on cal travessar la riera. Ens endinsem en un bosc de pins replantats i superant un marge apareix la masia de can Gurri i els pous de glaç.
Els pous de glaç són documentats des de 1765, situats a l'antic camí de Lliçà a Parets, són grans dipòsits en forma de pou, enterrats sota terra i revestits gairebé sempre de maçoneria o de pedra, amb una espècie de coronament a la part superior. El procediment per aconseguir el gel era el següent: durant els mesos hivernals, es desviava un corrent d'aigua del riu fins unes basses dissenyades a aquest efecte; les baixes temperatures provocaven que esdevingués glaç de l'aigua estancada, i quan n'hi havia un gruix que ho permetia , se'n serraven trossos que es col·locaven als pous, que es tancaven hermèticament, així es conservaven fins a l'estiu, moment en què s'obrien i el gel es transportava fins a Barcelona, on era venut.
Reprenem el camí per passar per sota de la carretera C-155, anem alternant per les dues lleres del Tenes. El nucli de Lliça de Vall queda a la nostra esquerra i la passera del camí de les Torres dóna accés a la zona agrícola del poble.
Just al canviar de terme entre els dos Lliçàs trobem la bassa de can Dunyó creada per gestionar les aigües de pluja que es recullen en el nou polígon del sector Mango. Aquesta bassa, reconvertida en un espai natural, té una superfície de 21'5 hectàrees i uns 10.000 m3 de capacitat i compta amb una zona central d'aigües permanents d'uns 3.700 m2 de superfície i 2.300 m3 d'aigua. Aquestes aigües permanents són un refugi tant per les aus nidificants com les migratòries.
Seguint riera amunt trobem uns monòlits que fan referència a la mina dels set socis que neix a Lliçà d'Amunt, passa per Lliçà de Vall i arriba al pla de can Pepet de Parets.
Ara entrem al nucli de Lliçà d'Amunt per la zona esportiva i passant per sota de la carretera nova de Granollers BV-1432 arribem al safareig i rentador sota el Parc del Tenes, la Mina den Llanza, l'esperó i la resclosa que dóna origen al rec de can Coll. Només ens resta travessar el gual per accedir al Pinar de la Riera on acabem aquesta etapa, que és la primera de les cinc que la Unió Excursionista de Catalunya, Vall de Tenes ens ha preparat.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.