Coordenades 3149

Data de pujada 17 / de juliol / 2016

Data de realització de juliol 2016

-
-
2.688 m
1.483 m
0
6,0
12
23,96 km

Vista 1670 vegades, descarregada 78 vegades

a prop de Gausac, Languedoc-Roussillon-Midi-Pyrénées (France)



Zona: Pirineu Oriental, Catalunya Nord - França.
Comarques: Conflent, Rosselló i Vallespir.
Data de realització: Juliol 2016.

En resum: Sortint del Refugi de Batère, pujada a dos cims del Massís del Canigó, el Pic de Gallinassa (2.461m) i el Puig del Roc Negre (2.714m), passant pel Col de la Cirère i el Pic de Pèl-de-Ca. Es visita la zona dels Gourgs du Cady i es puja a la Portella de Vallmanya abans de seguir el Gr-10 per tornar a Batère per un magnífic i ben conservat corriol.

Inici: Al final de la carretera D-43, un cop passat el refugi de Batère. La carretera, asfaltada fins al final, surt d'Arles de Tec i passa per Corsavi.

Terreny i dificultat [Moderada]: Terreny típic de Pirineu: prats i boscos a cotes baixes i sòl pedregós a cotes altes. Passat el Puig del Roc Negre es fa una mica de cresta rocosa. La canal que baixa de la Portella de Leca ve a ser una tartera pedregosa que es desfà.

Aigua: Hi ha una font, al Font Nostre, pujant a la Portella de Vallmanya. Raja freda i amb abundància.

Altres rutes pel Massís del Canigó: Del Refugi de Cortalets al Canigó per la Cresta de Barbet i la Xemeneia




Sortida seguint la pista que comença on acaba la carretera i que arriba aviat a una zona de prats, on hi havia part de les Mines de Batère. Es passa per diverses ruïnes. Es va pujant per un corriol fins al Col de la Cirère on, davant, surt el corriol del GR-10 per on es tornarà. Aquí cal anar a l'esquerre, pujant.

La pujada és constant fins al Puig del Roc Negre. Abans es passara pel Pic de Pèl-de-Ca i pel cim del Pic de Gallinassa. Cim d'extenses vistes i amb un munt de roques amb un petit refugi sota d'aquestes.



El següent punt és el cim del Puig del Roc Negre, punt més alt a visitar d'aquesta caminada passant dels 2.700 metres. Al cim hi ha un altre munt de roques i per arribar-hi cal crestejar una mica (sense dificultat). La baixada de la cresta es fa seguint marques vermelles fins a la Portella de Leca.

Baixant per la portella, cal superar una petita canal pedregosa abans d'arribar als Gourgs du Cady seguint algunes fites. S'arriba doncs a una zona amb nombrosos i petits estanys. Passada aquesta zona, cal anar a buscar el corriol que puja a la Portella de Vallmanya a peus del cim del Canigó. De pujada hi ha una font que raja freda, la Font Nostre.



Un cop a la portella comença la baixada forta i constant que porta a trobar el GR-10. Cal parar atenció a les marques de pintura blava a les roques i pedres que es van trobant pel camí, doncs aquest, en ocasions, no és gaire visible. Cal seguir sempre les marques. Uns metres abans d'arribar al punt >GR-10, el track va una mica ''camp a través'' ja que el camí a seguir no era visible.

Un cop al corriol del GR-10, que travessa boscos gairebé de fantasia, el camí no té pèrdua fins al final. EL GR va planer i baixa fins a la Maison Forestiere, punt on comença la pujada que porta de nou al Col de la Cirère. De nou al coll, només cal baixar fins a Batère pel camí emprat en la pujada.

Entre el Pic del Canigó i el Puig Sec.
Petit refugi de fusta a tocar del GR-10.
Refugi lliure a tocar del GR-10.
Refugi situat a 1.470 metres sobre el nivell del mar.
Aparcament un cop passat el refugi de Batère, on acaba la carretera asfaltada.
Cim de 2.461m.
S'ha de seguir la pintura vermella per arribar a la Portella de Leca.
Cim de 2.714m.
Coll sobre Batère.
Baixada per una petita canal rocosa.
Les mines de Batera, o meners de Batera, (mines de fer de Batère en francès) és una antiga explotació minera de la comuna de Cortsaví, al Vallespir, amb algunes antigues galeries en els terme comunals de la Bastida i Sant Marçal, de la comarca del Rosselló. Amb les de Vallestàvia, eren les úniques antigues mines de ferro dels Pirineus Catalans que subsistien en producció als anys 80. Se situen a l'oest de la torre de Batera, al vessant meridional del puig de l'Estella a unes altituds d'entre 1.100 i 1.600 metres, en un massís del Canigó amb altres mines com les dels Indis o les de la Pinosa.
En aquest punt cal seguir el GR fins al final.
Zona amb diversos estanys.
El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent, el Rosselló i el Vallespir. Ha esdevingut símbol de la personalitat catalana de les comarques pirinenques. El cim, la pica del Canigó o Pic de Balaig, fa 2.784 msnm. Malgrat la seva altitud moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus a causa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, cosa que la fa més aparent que altres muntanyes més engorjades i situades entre valls ja més altes. La llegenda n'atribueix la primera ascensió al rei Pere el Gran, l'any 1285.
Refugi al Canigó.
Cim de 2.079m.
Cim de 1.778m.
Petita construcció.
Cal pujar vora la tartera.
Portella baixant del Puig del Roc Negre.
Cim de 2.731m.
Font que raja abans d'arribar a la Portella de Vallmanya.
Baixada seguint marques de pintura blava i piles de pedres.
Ruïnes d'una construcció.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.