Coordenades 273

Data de pujada 9 / de novembre / 2020

  • Valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
341 m
300 m
0
1,9
3,8
7,53 km

Vista 140 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Santpedor, Catalunya (España)

RECORREGUT CIRCULAR, GEOLÒGIC I AMBIENTAL PER LA COMARCA DEL BAGES, PELS MUNICIPIS DE SANTPEDOR, SALLENT I SANT FRUITÓS DE BAGES; PELS VOLTANTS DEL POLÍGON DE SANTA ANNA), (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DE LA PISCINA DE SANTPEDOR A SANT PONÇ (CAN GRAU) A CLARET (SANTA ANNA) I A LA PISCINA DE SANTPEDOR / 14 DE NOVEMBRE DEL 2020


Josep M. MATA-PERELLÓ i Josep HIDALGO CAÑERO


ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes. Cal fer esment que en aquest recorregut caldrà fer uns 2 Km per la vorera del ferrocarril de Sallent a Manresa, per la qual cosa, caldrà tindre una extrema cura.

En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Tot i així, part del recorregut transitarà per la denominada Zona de l´Avant-Pais Pirinenc. Així, es veuran algunes de les estructures que la constitueixen pels voltants de Santpedor i del Polígon Industrial de Santa Anna.

Tot i així, en diverses aturades del recorregut, si s’escau, es faran observacions a distancia d’altres unitats geològiques, tant del Sistema Mediterrani. (i més concretament dintre de la seva Serralada Prelitoral Catalana). Tanmateix, visionarem a distancia altres sectors de la pròpia Depressió Geològica de l’Ebre, com és el cas dels Altiplans Meridionals.

En aquest recorregut, es trobaran exclusivament materials cenozoics, fonamentalment del trànsit de l´Eocè a l´Oligocè; concretament, n la major part del recorregut, aquests materials pertanyen a la Formació Artés. Així, trobarem nivells de calcolutites i gresos, fonamentalment; tot i que trobarem nivells de calcolutites. Per d´altra banda, sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè.

Per d´altra banda, aquest sector està situat a ponent i també al Sud de la coneguda Falla del Guix, que per les immediacions dels indrets per on discorri el recorregut de l´itinerari, s´ha dividit en dues branques. Dintre del recorregut de l´itinerari, hi ha petites alineacions E - W, fonamentalment sinclinals i un petit anticlinal. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pels termes municipals de Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Sallent, dintre de l´anomenat Pla de Bages, que constitueix una comarca natural, dintre del Bages.

Per d´altra banda, també tot el recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central, on es troba situada quasi tota la comarca del Bages, excepte el municipi de Cardona, almenys en aquest moment del mes de novembre del 2020. Això si, el tres municipis per on transitarà aquest recorregut, si que formen part de l´esmentat geoparc.

Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat ala zona de Inter confluència dels rius Llobregat i Carder, que circulen a llevant i a ponent del recorregut de l´itinerari, respectivament. Per aquests indrets, concretament, les aigües van a parar a Riu Riudor, afluent del Llobregat, al terme de Sant Fruitós de Bages.


OBJECTIUS FONAMENTALS

A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:

1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari.

2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets; en concret ens centrarem en la Formació Artés (que veurem en bona part del recorregut), situada al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè (tot i que per aquests sectors, es situarà més aviat a l´Eocè). Així, al llarg del recorregut trobarem els afloraments dels gresos i de les calcolutites rogenques d´aquesta formació. Ocasionalment, també trobarem nivells de calcàries lacustres, lignits i guixos, entre els materials d´aquesta formació. Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests materials generalment seran col·luvials.

3.- Si s’escau, també es faran observacions a distancia d’altres sotsunitats que formen part de la Depressió Geològica de l’Ebre. En concret dels Altiplans Meridionals (amb els relleus de Montserrat, del Montcau, i de Sant Llorenç de Munt).

4.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents. En concret de les explotacions mineres de ICL (de l’antiga IBERPOTASH i més antiga Súria K), les quals veurem des de diferents indrets del recorregut de l´itinerari, especialment de les explotacions situades per immediacions de Sallent.

5.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.
6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, entre els quals destaquen els plecs que trobarem dels materials cenozoics, al llarg de la línia del ferrocarril de Manresa a Sallent.

7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, entre els quals destaca el ferrocarril miner entre Manresa i Sallent.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. Tampoc hi ha cap antecedent parcial relatiu al mateix. Evidentment, es tracta d´un recorregut totalment nou, sense cap antecedent.

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1974 i 1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).

Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de caràcter més comarcalista, referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà la major part del recorregut.

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.


RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari s’iniciarà per les immediacions de les Piscines Municipals de Santpedor, a tocar del Polígon Industrial de Santa Anna (de les quals es troben separades pel riu Riudor). Des de l´indret anterior, es farà un recorregut d´uns 2 Km pel costat de la via del tren de Manresa a Sallent (per la qual cosa s´haurà d´anar amb cura extrema). En aquest trajecte es faran les primeres aturades.

Després, caldrà agafar el camí que es dirigeix cap a Sant Ponç (cap al Coll), fent-se una aturada al començar aquest trajecte i una altra en arribar al Coll. Tot seguit, caldrà agafar un corriol, que ens durà, després d´un recorregut pel bosc, a les immediacions de Santa Anna de Claret. En aquest trajecte, farem diverses aturades. Per d´altra banda, en bona part, haurem seguit el sender PRC – 131.

Després, en arribar a l´ermita de Santa Anna de Claret, ens caldrà vorejar la part baixa del Polígon Industrial de Santa Anna, seguint el sender abans esmentat. Posteriorment, arribarem de nou a la via del ferrocarril, retornant posteriorment a l´inici del recorregut.

Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-pels-ffcc-i-pels-poligons-idustrials-santpedor-sallent-sant-fruitos-de-bages-60172318

Per d´altra banda, també representarem aquest recorregut als dos MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (ESQUEMES 3 i 4), que adjuntarem a continuació. Així, es pot veure que el recorregut total d´aquest itinerari, serà de 7´53 Km. A través d´ells es faran dotze aturades.

Així, el recorregut començarà a una alçada de 305´8 metres; després d´una suau baixada, s´anirà pujant lentament, fins arribar a una alçada de 326´6 metres, en arribar a Sant Ponç. Després d´una petita baixada fins als 300 metres, es tornarà a pujar, fins arribar a una cota de 341 metres. A partir d´aquí, anirà baixant, amb oscil·lacions, fins retornar a l´alçada inicial, en finalitzar aquest recorregut circular.


DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà per un sol full, el següent: 363 (o de Manresa), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000. Així doncs, la relació general de les aturades que composen el recorregut de l’itinerari, és la següent:
______________________________________________________________________________________


REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES


COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1974).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 330 (Cardona). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 363 (Manresa). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MATA-PERELLÓ, J,M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
Punt d'interès

P1 PONT SOBRE EL RIU RIUDOR. FERROCARRIL MINER DE MANRESA A SALLENT,

PARADA 1. PONT SOBRE EL RIU RIUDOR. FERROCARRIL MINER DE MANRESA A SALLENT, (terme municipal de Santpedor, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 300 metres El recorregut de l´itinerari el començarem per les immediacions de les instal·lacions esportives de Santpedor, a tocar de la via del Ferrocarril Miner de Manresa a Sallent, molt prop del seu Km 10. FOTOGRAFIA 1 Després, ens caldrà fer un breu recorregut, per tal d´anar fins al pont, mitjançant el qual la via del ferrocarril travessa el Riu d´Or. Aquí, sobre el pont, farem la primera aturada del recorregut d´aquest itinerari. La farem a uns 270 metres del seu inici. En aquest trajecte, hem trobat afloraments dels nivells de gresos i calcolutites rogenques, les quals formen part de la Formació Artés, que es situen al trànsit de l´Eocè Superior a l´Oligocè Inferior; tot i que per aquí son de l´Eocè Superior. Aquests materials es troben força inclinats cap cap al Nord, prop del Km 10´2; mentre que ara, prop del pont, els veiem inclinats cap al Sud. Efectivament, entre uns i altres i ha un petit sinclinal. FOTOGRAFIES 2 i 3.
Punt d'interès

P2 IMMEDIACIONS DEL Km 11. FERROCARRIL MINER DE MANRESA A SALLENT

PARADA 2. IMMEDIACIONS DEL Km 11. FERROCARRIL MINER DE MANRESA A SALLENT, (terme municipal de Santpedor, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 319 metres Després d´efectuar la parada anterior, cal realitzar un nou recorregut pel costat de la via del Ferrocarril Miner de Manresa a Sallent, anant sempre amb moltíssima cura. Més endavant, a uns 730 metres des de la parada anterior, n´efectuarem una altra. En aquest trajecte s´ha empitjorat el camí, però es pot anar caminant per l´esquerra de via, doncs hi ha un corriolet, de vegades enverdescat. Així, ara, prop del Km 11, farem una aturada. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés, els quals per aquests indrets es situen a l´Eocè Superior, al Priabonià. Així, hem trobat nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques, clarament d´origen continental, fluvial o lacustre, segons els indrets. Aquests materials els hem vist força inclinats cap al Sud, en passar per les immediacions del Km 10´4, tot formant part del flanc septentrional del sinclinal que hem esmentat a l´aturada anterior. Més endavant, aquests materials s´han anat posant en una posició horitzontal, com es fa palès per les immediacions del Km 10´9, del recorregut que estem fent pel costat de la via. Tot i això, ara, en arribar a l´indret de l´aturada, es fa ben palès, al costat esquerre de la via, un petit plec, però molt interessant. Al costat dret, també hi és, però es troba força enverdissat. Es tracta de l´anomenat Plec de Santpedor. Aquest plec te una direcció aproximada WNW-ESE. FOTOGRAFIES 4 i 5
Punt d'interès

P3 PONT SOBRE LA VIA, IMMEDIACIONS DEL Km 12. FERROCARRIL MINER DE MANRESA A SALLENT

PARADA 3. PONT SOBRE LA VIA, IMMEDIACIONS DEL Km 12. FERROCARRIL MINER DE MANRESA A SALLENT, (terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 326 metres Després de realitzar la parada anterior, ens cal fer un nou recorregut pel corriol que va seguint la via del tren. En aquest trajecte, com als dos anteriors que hem pel costat de la via, cal anar amb la màxima cura possible. Més endavant, després passar per sota d´un pont, en arribar al Km 12 (a 100 metres del pont), ens caldrà agafar un corriolet per la dreta de la via. Seguint aquest corriolet arribarem ben aviat a un camí, que és el quin passa pel pont. Aquí, farem una aturada. La farem aproximadament a uns 1´2 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist anteriorment, els quins pertanyen a la Formació Artés, que per aquests indrets pertanyen a l´Eocè Superior, concretament al Priabonià; tot i que el conjunt dels materials es situen al trànsit de l´Eocè Superior a l´oligocè inferior. Per d´altra banda, en aquest recorregut, poc després de sobrepassar el plec que hem vist a la parada anterior, s´han fet palesos dos plecs més petits. Situats cap a les immediacions del Km 11´150 i 11´3, aproximadament. En aquests dos plecs, s´ha posat de manifest el diferent comportament dels materials de la Formació Artés al moment de replegar-se. FOTOGRAFIES 6 i 7. Per d´altra banda, en arribar al pont, per on hem fet l´aturada, es pot veure com afloren els materials rogencs de la Formació Artés, al costat de la via. Hi afloren nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques, de cal origen continental. Aquest fet es posa de manifest per la tonalitat rogenca dels sediments, en els quals el ferro es troba oxidat, amb valència 3, constituint el mineral HEMATITES, que dona el seu color als sediments. FOTOGRAFIA 8. Per d´altra banda, des d´aquest indret per on fem aquesta aturada, mirant cap al NE, es pot veure el runam de les explotacions de potassa de Sallent. Es tracta del conegut runam del Cogulló. Bona part d´ell, està constituït per sal comuna, per HALITA. FOTOGRAFIA 9.
Punt d'interès

P4 IMMEDIACIONS DE SANT PONÇ,. MASOS DE LA COMA I DEL COLL. CAMÍ DEL POLÏGON INDUSTRIAL A LA SALA DE CAN PONÇ

PARADA 4. IMMEDIACIONS DE SANT PONÇ, LA COMA I EL COLL, (terme de Sallent, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 313 metres Després de realitzar la parada anterior, cal fer un nou recorregut dintre d´aquest itinerari. Ara, ens caldrà anar des del pont sobre el ferrocarril miner, on hem fet la parada anterior, cap al SE, amb la intenció d´arribar a l´indret de Sant Ponç, per on hi ha les cases de la Coma i del Coll. En arribar a les seves immediacions, farem una aturada, aproximadament a quasi 1 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que anem trobant al llarg d´aquest recorregut. Així, per arreu, hem vist els materials de tonalitats rogenques que pertanyen per aquests indrets a l´Eocè Superior. Aquests materials formen part de la Formació Artés i es troben constituïts per nivells de gresos i calcolutites de tonalitats rogenques, clarament continentals. En aquest recorregut, poc després de començar el trajecte (a uns 200 metres, aproximadament), s´han fet clarament palesos els relleus de Montserrat. Aquests relleus formen part dels Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA-PERELLÓ, 1986). FOTOGRAFIA 10. Més endavant, en arribar a Sant Ponç, s´han fet ben palesos els relleus de Fusimanya , mirant cap al NE. Aquests relleus es situen al Nord d´Artés. Finalment, en arribar a Sant Ponç, haurem pogut veure les construccions del Coll i de la Coma, construïts amb materials procedents de la Formació Artés. Per d´altra banda, si ens apropem, amb el debut consentiment, podrem veure les tines que hi ha. FOTOGRAFIES 11 i 12.
Punt d'interès

P5 CAMI DE SANT PONÇ CAP ELS POLIÍGONS INDUSTRIALS DEL PLA DE SANTA ANNA

PARADA 5. CAMI DE SANT PONÇ CAP ELS POLIÍGONS INDUSTRIALS DEL PLA DE SANTA ANNA, (terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 317 metres Després de fer l´aturada anterior, cal ara fer un curt recorregut pel camí que condueix des de Sant Ponç cap als Polígons industrials del Pla de santa Anna. Aquesta parada, la farem escassament a 0´2 Km de l´anterior. En aquest breu recorregut, hem trobat afloraments dels materials que ja hem anat trobant al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari; és a dir es materials rogencs que pertanyen a la Formació Artés. Tanmateix, ara es fa ben palès un aflorament dels nivells de gresos rogencs, a la vora del camí. Des d´aquest indret, mirant cap al SW es pot fer una bona observació dels relleus de Montserrat, similar a la que hem comentat al recorregut cap a la parada anterior i que hem vist a la FOTOGRAFIA 10. Per d´altra banda, mirant cap al Sud i cap al SSW, es poden veure be els relleus del Montcau i de la serra de l´Obac. FOTOGRAFIA 13. Tots aquests relleus, els de Montserrat i els de la Serra de l´Obac, i del Montcau, constitueix part dels que vam anomenar Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1986). Efectivament, aquests relleus estan constituïts per materials detrítics, principalment per conglomerats i per bretxes, molt més resistents a l´erosió que els que formen part dels sectors centrals de la depressió abans esmentada. Per aquesta raó destaquen topogràficament respecte als altres materials, més fins.
Punt d'interès

P6 INICI DEL CAMÍ, DES DE SANT PONÇ CAP AL SENDER PRC-313. BARRACA DE VINYA

PARADA 6 - CONDICIONAL. INICI DEL CAMÍ, DES DE SANT PONÇ CAP AL SENDER PRC-313. BARRACA DE VINYA, (terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 311 metres Després de realitzar la prada anterior, cal fer un curt recorregut pel camí ample que condueix des de Sant Ponç cap als Polígons Industrials del Pla de Santa Anna. Ben aviat trobarem un camí per la dreta, pel qual continuarem el recorregut. Poc després d´agafar-lo, trobarem a la dreta del camí, una barraca de Vinya. Aquí, podem fer una aturada, si s´escau. Aquesta, la farem a uns 0´2 Km de l´anterior. En aquest tram, hem anat trobant afloraments similars als que hem trobat als recorreguts anteriors. Pel tram que hem fet cap als Polígons industrials, hem trobat uns nivells de gresos rogencs i durs. Aquest aflorament es similar al que hem fet esment al recorregut anterior. Tots aquests materials pertanyen a la Formació Artés, com tots els que hem trobat al llarg d´aquest recorregut d´aquest itinerari. A través d´aquest recorregut hem vist nivells de calcolutites i gresos, de l´Eocè Superior. En aquest indret, a la dreta del camí que seguim, hi ha una antiga barraca de vinya, la qual cosa ens indica que per aquests indrets hi havia hagut conreus de vinya. Aquesta barraca, de base rectangular, ha estat construïda amb carreus procedents dels afloraments de gresos de la Formació Artés. La construcció s´ha efectuat pel sistema de pedra seca. FOTOGRAFIA 14.
Punt d'interès

P7 BASE DEL TURÓ DE COTA 347´6 metres, SENDER PRC-313

PARADA 7. BASE DEL TURÓ DE COTA 347´6 metres, SENDER PRC-313, (terme de Sallent, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 341 metres Després de realitzar la parada anterior, cal continuar pel camí que ens dut a la barraca que hem vist a la parada anterior. Poc després el camí es converteix en un corriol. Seguint-lo, cap al NW, arribarem a una cruïlla de corriols i els caldrà agafar el sender PRC-313 i haurem de girar cap al SW. Poc després d´una lleugera pujada, arribarem a un turó. Entorn a aquest farem una aturada. La farem a uns o´6 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat circulant per sobre dels afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés. Tot i això, no haurem trobat cap aflorament, fins arribar a l´indret de l´aturada. Efectivament, a la part alta del turó, afloren els gresos rogencs de l´esmentada formació. Per aquesta raó es troba el turó més enlairat que els indrets de la seva vora. FOTOGRAFIA 15.
Punt d'interès

P8 BARRACA DE VINYA, SENDER PRC-313, IMMEDIACIONS DEL BARRANC DELS TOTXOS

PARADA 8 - CONDICIONAL. BARRACA DE VINYA, SENDER PRC-313, BARRANC DELS TOTXOS, (terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 313 metres Després de realitzar la parada anterior, cal fer un recorregut d´uns 0´4 Km, per tal d´arribar fins a una propera barraca de vinya, situada poc abans d´arribar al barranc dels Totxos. Aquí, farem una aturada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que pertanyen a la Formació Artés, com en tots els altres recorreguts d´aquest itinerari. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. Aquí, hi ha una antiga barraca de vinya, parcialment esfondrada. Te una base aproximadament quadrada. Com la barraca que hem vist abans (a la PARADA 6), ha estat construïda amb carreus de gresos rogencs procedents dels afloraments de la Formació Artés. FOTOGRAFIA 16.
Punt d'interès

P9 GRAVES ALSINA DEL BAGES, POLÍGON INDUSTRIAL DELS PLANS DE SANTA ANNA, SENDER PRC-313

PARADA 9. GRAVES ALSINA DEL BAGES, POLÍGON INDUSTRIAL DELS PLANS DE SANTA ANNA, SENDER PRC-313, (terme municipal de Sant Fruitós de Bages, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 313 metres Després de ferla parada anterior, ens cal continuar el recorregut pel sender PRC-131. Aviat arribarem a una cruïlla de camins i ens caldrà seguir les indicacions que duen cap a l´ermita de Santa Anna de Cornet. Abans, però, arribarem al Polígon Industrial i a l´indret on hi ha la Planta de tractament d´àrids de l´empresa Graves Alsina del Bages – Formigons Alsina. Prop d´aquí farem una aturada. La farem a uns 0´8 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem tornat a trobar afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés. Aquests són els materials que es veuen per arreu., per aquests indret; tot i que sovint els hem vist recoberts per materials detrítics recents de l´Holocè. En aquest recorregut, ens apropar-nos a l´indret de la parada, hem tingut ocasió de fer una observació dels relleus de Montserrat. Com hem dit anteriorment, aquests relleus formen part dels Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica del Ebro. FOTOGRAFIA 17 Per d´altra banda, en arribar a aquest indret, es fan força evidents els elements de la planta de tractament d´àrids, que pertany a l´empresa Graves Alzina del Bages. La visita a aquesta planta, pot ser molt interessant, si s´aconsegueix l´oportuna autorització. FOTOGRAFIA 18.
Punt d'interès

P10 POU D´AIGUA EÒLIC, IMMEDIACIONS DE SANTA ANNA DE CLARET

PARADA 10. POU D´AIGUA EÒLIC, IMMEDIACIONS DE SANTA ANNA DE CLARET, (terme municipal de Sant Fruitós de Bages, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 316 metres En acabar de fer la parada anterior, cal fer un nou recorregut, amb la intenció d´anar ara cap a l´ermita de Santa Anna de Claret. Així, ara farem un recorregut pel terme de Sant Fruitós de Bages, però apropant-nos al de Santpedor. Abans d´arribar-hi, passarem al costat d´un antic pou. Aquí farem una aturada, a uns 0´3 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem vist molts pocs afloraments de materials, ja que en bona part hem circulat pel Polígon Industrial. Després, en arribar als camps propers, hem vist el color rogenc dels camps; per la qual cosa hem interpretat que sota hi ha els materials rogencs de la Formació Artés. Ara, en aquest lloc, hem vist una antiga captació d´aigües subterrànies, accionada eolicament, per l´acció del vent sobre les aspes d´un molí. Evidentment, en tractar-se d´un aprofitament d´aigües subterrànies, s´ha d´interpretar com una activitat minera. Així, tant l´aprofitament com el molí són uns elements que s´ha de considerar que formen part del Patrimoni Miner. FOTOGRAFIA 19.
Punt d'interès

P11 AFLORAMENT DELS MATERIALS DE LA FORMACIÓ ARTÉS, POLÍGON INDUSTRIAL DE SANTA ANNA. SENDER PRC-313

PARADA 11. AFLORAMENT DELS MATERIALS DE LA FORMACIÓ ARTÉS, POLÍGON INDUSTRIAL DE SANTA ANNA. SENDER PRC-313, (terme de Santpedor, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 309 metres Després de realitzar la parada anterior, cal acabar d´arribar a Santa Anna de Claret, situat molt prop de la carretera que condueix cap a Santpedor. Nosaltres, des d´aquest indret, iniciarem un recorregut pel Polígon Industrial, amb la intenció de continuar el recorregut pel sender PRC-313, que ara discorre pel Nord de l´esmentat polígon. Més endavant, dintre d´aquest, farem una aturada, a uns 0´9 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, no hem vist afloraments dels materials geològics, en trobar-se tot construït. Tot i així, ara hem vist uns afloraments dels gresos i calcolutites de tonalitats rogenques la Formació Artés. Aquí, aquests materials es troben inclinats cap al Sud i cap a l´Est. Formen part dels plecs que hem vist a les primeres aturades del recorregut d´aquest itinerari. Així, formen part del flanc septentrional del sinclinal del que hem parlat a les dues primeres aturades. FOTOGRAFIA 21.
Punt d'interès

P12 SENDER PRC-313, IMMEDIACIONS DEL Km 10´45 DEL FERROCARRIL MINER DE MANRESA A SALLENT

PARADA 12. SENDER PRC-313, IMMEDIACIONS DEL Km 10´45 DEL FERROCARRIL MINER DE MANRESA A SALLENT, (terme municipal de Santpedor, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 312 metres Finalment, després de realitzar la parada anterior, cal fer un nou recorregut, anant cap a ponent. Així, després de travessar totalment el Polígon Industrial, ens caldrà seguir per un camí carreter, que es dirigeix cap a la via del tren, cal al Ferrocarril Miner de Manresa a Sallent. Hi arribarem per les immediacions del Km 10´450 de la via, a un indret per on hem passat entre la PARADA 1 y la PARADA 2, del recorregut d´aquest itinerari. Poc abans d´arribar al pas soterrani per sota de la via, farem una aturada. La farem a uns 0´2 Km de la parada anterior. _____________________________________________________________________________________ EN AQUEST INDRET FINALITZA EL L´ITINERARI Tot i així, després de fer l´aturada anterior, cal fer un recorregut per tal de retornar a l´indret per on hem iniciat el recorregut d´aquest itinerari. Així, ara ens caldrà passar a l´altra banda de la via pel túnel que passa per sota. Després, ens caldrà incorporar-nos al camí situat per la vira de la via i dirigir-nos cap a les immediacions de les piscines, passant de nou pel pont sobre el riu Riudor, per on hem fet la PARADA 1, arribant finalment a l´indret inicial del recorregut. Naturalment, en aquest trajecte, hem tornat a tallar els materials que ja hem vist a l´inici del recorregut. Així, des de la parada anterior, fins al punt final (que també és l´inicial) haurem recorregut uns 450 metres. En aquest curt trajecte, des de la parada anterior i des del Polígon Industrial, hem vist afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés. Així hem vist nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats vermelles. Aquí, aquests materials, com es de la parada anterior, es troben inclinats cap al Sud. Com aquells, formen part del plac septentrional del sinclinal, del qual n´hem parlat a les dues primeres aturades del recorregut d´aquest itinerari. Així, aquí, els materials de la Formació Artés es troben ben inclinats cap al Sud. FOTOGRAFIA 22.

1 comentari

  • Foto de dani-daniel

    dani-daniel 24/04/2021

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Muy bonita ruta y variada

Si vols, pots o aquesta ruta.