Descarrega

Distància

7,14 km

Desnivell positiu

112 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

112 m

Altitud màxima

613 m

Trailrank

42

Altitud mínima

566 m

Tipus de ruta

Circular

Coordenades

385

Data de pujada

2 de desembre de 2020

Seguiment en Viu

Deixa que qui tu decideixis sàpiga on et trobes mentre segueixes o graves una ruta des de l'app.

Passa't a Wikiloc Premium Passa't a Premium per eliminar els anuncis
Seguiment en Viu Seguiment en Viu
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
613 m
566 m
7,14 km

Vista 226 vegades, descarregada 8 vegades

a prop de Cardona, Catalunya (España)

RECORREGUT PEDESTRE GEOLÒGIC I AMBIENTAL PER LA COMARCA DEL BAGES, PEL TERME MUNICIPAL DE CARDONA (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): PER L´HOSTAL RURAL, LA MARE DE DEU DE LURDES, CAL GUIX, CAL PARENOSTRE I DE NOU PER L¨HOSTAL RURAL / 1 DE DESEMBRE DEL 2020


Josep M. MATA-PERELLÓ i Josep HIDALGO CAÑERO


ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes. Cal dir que hi haurà un tram proper als 1 Km, que es realitzarà per trams asfaltats, per la qual cosa caldrà tindre la màxima cura possible, en tot moment. Això si: caldrà anar amb armilles i fer els desplaçaments per l´esquerra, en tot aquest recorregut.

En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Tot i així, part del recorregut transitarà per la denominada Zona de l´Avant-País Pirinenc. Així, es veuran algunes de les estructures com l´important Anticlinal de Cardona - Pinós, situada a la part central i meridional pels indrets per on es desenvoluparà el recorregut. Cal dir que aquesta important estructura te una direcció aproximada WSW – ENE.

Tot i així, en diverses aturades del recorregut, si s’escau, es faran observacions a distancia d’altres unitats geològiques, fonamentalment del Sistema Pirinenc, que veurem de lluny, en alguns indrets del recorregut.

En aquest recorregut, es trobaran materials cenozoics, del transit de l´Eocè a l´Oligocè; encara que predominaran els materials de l´Oligocè; tot i que els materials més propers al plec, es troben plenament a l´Eocè. Així, a la major part del recorregut, aquests materials pertanyen fonamentalment a la Formació Artés; en aquest context trobarem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, fonamentalment. Sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que adjuntem a continuació

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Cardona. Tot i això, el recorregut es desenvoluparà per les immediacions del contacte del Bages amb la comarca del Solsonès.

Per d´altra banda, també la totalitat del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Tot i que en aquests moments, el municipi de Cardona encara no es troba totalment integrat al Geoparc, però està en vies de fer-ho molt aviat (desembre del 2020).
Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat a la conca del riu Cardener. Efectivament, aquest riu discorre per la part central del terme de Cardona. Pel que fa al recorregut, aquest es situ a ponent del riu.


OBJECTIUS FONAMENTALS

A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:

1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector corresponent a la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari.

2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets; en concret ens centrarem en la Formació Artés (que veurem a la totalitat del recorregut de l´itinerari). situada plenament al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè. Així, trobarem gresos i calcolutites de tonalitats rogenques. Per sota, sense arribar a aflorar en aquest recorregut, però si més cap a llevant, es situa la Formació Súria i per sota d´aquesta, la Formació Cardona. Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests materials generalment seran de depòsits de vesant i de llits de rieres i de torrents.

3.- Si s’escau, també es faran observacions a distancia de les altres unitats que formen part del subsòl de Catalunya, en concret dels Pirineus.

4.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari.

5.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.

6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut. Aquest és el cas de les diferents estructures tectòniques, especialment de l´Anticlinal de Cardona - Pinós.

7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. Igualment, tampoc hi ha cap antecedent relatiu a cap de es aturades que farem al llarg del recorregut. Així, cal dir que constitueix una primícia.

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1974 i 1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).

Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de caràcter més comarcalista, referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà la major part del recorregut.

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.


RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari s’iniciarà per les immediacions de la cruïlla de la carretera que enllaça Cardona amb Su (la BV-3001), amb el vial que es dirigeix cap a l´Hostal Rural de Cardona. Al poc de començar el trajecte, ja es farà la primera aturada.

Després, el recorregut continuarà pel camí que es dirigeix cap a Cal Manel Barraca, anant ara cap al Sud, passant per Cal Roure i Cal Sol. Des d´aquest indret, caldrà anar cap a ponent, cap a Cal Gueraldes i Cal Courer. En aquest trajecte, es faran diverses aturades. I si s´escau, es farà una fillola fins al Pou de Cal Manel Barraca.

Posteriorment s´arribarà a la Mare de Deu de Lurdes, per on es faran dues parades (una d´elles precedida per una fillola). Tot seguit, continuant ara cap al Nord, es passarà per les immediacions de Cal Serraire i poc despès pel costat de Ca l´Artigalàs. En aquest trajecte, es farà una aturada.

A continuació, el recorregut anirà cap a ponent, apropant-se a Cal Guix. Abans d´arribar girarà cap al Nord, passant per les immediacions de Cal Pare Nostre. A partir d´aquí, es dirigirà quasi linealment cap al NE, passant successivament per Cal Parenostret, Closelles i per les immediacions de la Torre del Pep. Així, s´arribarà de nou a la carretera local BV-3001. En aquest trajecte, es faran tres aturades.

Finalment, i sense passar per la carretera acabada d´esmentar, el recorregut es dirigirà per un corriolet fins a l´indret on hem iniciat el recorregut d´aquest itinerari. Aquest corriolet discorrerà a tocar de la carretera abans esmentada, per sobre d´ella, al Sud de la mateixa.

Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-pels-sectors-occidentals-del-terme-de-cardona-pels-voltants-de-la-mare-de-deu-d-61595158

Per d´altra banda, també representarem aquest recorregut als dos MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (ESQUEMES 3 i 4), que adjuntarem a continuació. Així, es pot veure que el recorregut total d´aquest itinerari, serà de 7´15 Km. A través d´ells es faran onze aturades (i si s´escau, s´n farà una altra, allargant lleugerament el recorregut fins al Pou de Cal Manel Barraca).

Així, el recorregut començarà a una alçada de 588´9 metres, prop de la cruïlla del camí cap a l´Hostal Rural de Cardona amb la carretera BV-3001. Ben aviat, es pujarà fins als 613 metres (la màxima alçada de tot el recorregut), en passar pel costat de l´esmentat Hostal Rural de Cardona.

Després, es baixarà fins als 587´1 Metres, anant cap a Cal Manel Barraca. Després, es pujarà fins als 609 metres, pel voltants de Cal Serraire. Tot seguit, es baixarà fins als 566 metres (la cota mínima, de tot el recorregut), camí de Cal Guix.

Posteriorment, després de diverses pujades i baixades, es pujarà fons als 599 metres, camí de la carretera. Finalment, es tornarà a baixar fins als 588´9 metres, en retornar a l´inici del recorregut de l´itinerari.


DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà per un sol full, el següent: 330 (o de Cardona), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000.
______________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 330 (Cardona). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
Punt d'interès

P1 CAMÍ DE LA CARRETERA BV-3001, AL VILLAR RURAL DE CARDONA, PROP DEL “Km 6”

  • Foto de P1 CAMÍ DE LA CARRETERA BV-3001, AL VILLAR RURAL DE CARDONA, PROP DEL “Km 6”
PARADA 1. CAMÍ DE LA CARRETERA BV-3001, AL VILLAR RURAL DE CARDONA, PROP DEL “Km 6”, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 605 metres. El recorregut d´aquest itinerari, caldrà iniciar-lo al camí que uneix la carretera BV-3001 (Cardona – Su) amb el Villar Rural de Cardona. Així, just farem la parada a tocar d´una fita metàl·lica vertical que diu “Km 6”, a uns 150 metres de la cruïlla inicial. En aquest curt recorregut, hem trobat afloraments dels materials continentals, de tonalitats rogenques, de la Formació Artés. Així s´han fet palesos els nivells de calcolutites i gresos. Aquests cabussen cap al Nord (concretament cap al NNW), en trobar-se al flanc septentrional de l´Anticlinal de Cardona – Pinós, de direcció perpendicular a aquesta. Des d´aquest indret, mirant cap a llevant, es pot gaudir d´una bona visió del Castell de Cardona (i de la Col·legiata), situats sobre el turó de Cardona. Aquest, també es troba al flanc septentrional de l´anticlinal abans esmentat. Com nosaltres aquí on som. FOTOGRAFIA 1.
Punt d'interès

P2 CAMÍ DEL VILLAR RURAL DE CARDONA A CAL MANEL BARRACA, A UNS 0´2 Km DEL VILAR

  • Foto de P2 CAMÍ DEL VILLAR RURAL DE CARDONA A CAL MANEL BARRACA, A UNS 0´2 Km DEL VILAR
PARADA 2. CAMÍ DEL VILLAR RURAL DE CARDONA A CAL MANEL BARRACA, A UNS 0´2 Km DEL VILAR, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 599 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap el Sud. Així, aviat arribarem i sobrepassarem el Villar Rural de Cardona. Molt poc després arribarem a una cruïlla i nosaltres continuarem pel camí de la dreta (pel situat més a ponent). Poc després de la cruïlla, farem una aturada a uns 200 metres i escaig, després del Villar. En aquest recorregut, en tractar-se d´un camí enlairat, pràcticament no hem trobat afloraments, a excepció d´uns materials detrítics de l´Holocè, situats al marge dret del camí. Però si que hem vist que els materials rogencs de la Formació Artés, es fan palesos per arreu, tant per la tonalitat dels sols de les terres de conreu properes, com pels colors dels materials detrítics de l´Holocè, originats a partir dels materials de l´esmentada Formació Artés. Des d´aquest indret, enlairat, per on fem aquesta aturada, es pot gaudir d´una bona observació dels relleus pirinencs més propers, mirant cap al Nord i cap al NNE. Així, es fa ben palès el relleu del Port de Compte, situat al Solsonès. FOTOGRAFIA 2.
Punt d'interès

P3 CAMÍ DEL VILLAR RURAL DE CARDONA A CAL MANEL BARRACA, TRENCALL DE CAL JOANÀS

  • Foto de P3 CAMÍ DEL VILLAR RURAL DE CARDONA A CAL MANEL BARRACA, TRENCALL DE CAL JOANÀS
PARADA 3. CAMÍ DEL VILLAR RURAL DE CARDONA A CAL MANEL BARRACA, TRENCALL DE CAL JOANÀS, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 578 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap el Sud, anant cap a Cal Manel Barraca (i també cap a la Mare de Deu de Lurdes). Ben aviat, trobarem per l´esquerra un trencall, que es dirigeix cap a Cal Joanàs. Per aquí farem una aturada, a l´inici d´aquest camí. La farem a uns 0´4 Km de la parada anterior. En aquest tram, en el qual hem fet una lleugera baixada, hem començat a trobar afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés. Aquests es fan ben palesos a l´inici del trencall. Així, aquí es veuen nivells de gresos i de calcolutites de color rogenc. Aquests materials, tenen un clar cabussament cap al NNW i formen part del flanc septentrional de l´Anticlinal de Cardona – Pinós; tot i que el cabussament òptic ens dona una inclinació errònia. FOTOGRAFIA 3.
Punt d'interès

P4 CAMÍ DEL VILLAR RURAL DE CARDONA A CAL MANEL BARRACA, PROP DE LA BARRACA DE CAL ROURE. P4BIS SINIA DE CAL MANEL BARRACA

  • Foto de P4 CAMÍ DEL VILLAR RURAL DE CARDONA A CAL MANEL BARRACA, PROP DE LA BARRACA DE CAL ROURE. P4BIS SINIA DE CAL MANEL BARRACA
  • Foto de P4 CAMÍ DEL VILLAR RURAL DE CARDONA A CAL MANEL BARRACA, PROP DE LA BARRACA DE CAL ROURE. P4BIS SINIA DE CAL MANEL BARRACA
  • Foto de P4 CAMÍ DEL VILLAR RURAL DE CARDONA A CAL MANEL BARRACA, PROP DE LA BARRACA DE CAL ROURE. P4BIS SINIA DE CAL MANEL BARRACA
PARADA 4. CAMÍ DEL VILLAR RURAL DE CARDONA A CAL MANEL BARRACA, IMMEDIACIONS DE LA BARRACA DE CAL ROURE, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 570 metres. Després de fer l´aturada anterior, continuant el recorregut cap el Sud, hem continuat baixant cap el Torrent de Cal Manel Barraca. Poc després de sobrepassar una barraca (la Barraca de Cal Roure) situada a la dreta del camí, farem una aturada, a uns 0´7 Km de l´anterior. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés, molt inclinats cap al NNW, formant part del flanc septentrional de l´anticlinal abans esmentat. Així, poc després de la parada anterior, en sobrepassar la Barraca de la Pujada del Xel, mirant cap a la dreta del camí que seguim (cap a l´Est), s´han posat de manifest aquests materials i el seu cabussament. FOTOGRAFIA 4. En aquest recorregut, prop de l´indret de l´aturada, hem arribat a una zona de forta complexitat estructural. Així, si inicialment els materials estaven inclinats cap al NNW, ara ens hem trobat amb uns materials situats amb un clar cabussament cap el SSE, però molt verticals. Probablement hem sobrepassat el pla axial de l´Anticlinal de Cardona – Pinós, i ara estem veient materials del flanc meridional. Tot i així, no se´ns ha fet palesa aquesta zona d´inflexió corresponent al pla axial. Tot i així, si que aquí es veuen, amb un fort cabussament els estrats, amb quasi 90 graus d´inclinació cap el SSE. En efecte, cal considerar que aquest plec es asimètric, donada la composició septentrional de les forces que han motivat el plegament dels estrats, de clara component pirinenca. FOTOGRAFIA 5. ____________________________________________________________________________________ PARADA 4BIS - CONDICIONAL. SÍNIA DEL POU DE CAL MANEL BARRACA, TORRENT (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 528 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap al Sud, passant ara per Cal Roure i després per Cal Sol. A partir d´aquí, si s´escau, iniciarem una fillola fins a Cal Manel Barraca, des d´on baixarem cap al torrent del mateix nom. Poc després de sobrepassar-lo, farem una aturada. La farem a uns 0´8 Km de Cal Sol, a 1´5 Km de la parada anterior. ESQUEMA 5. En aquest tram, hem trobat afloraments dels materials de la Formació Artés, els quals ara es troben inclinats cap al SSE, tot formant part del flanc meridional de l´Anticlinal de Cardona – Pinós. Ara, en arribar al lloc de l´aturada, es fa palès un interessant artilugi ideat per elevar l´aigua d´un pou. Es tracta d´una sínia horitzontal que funcionava per tracció animal, donant voltes a un eix horitzontal. Tot i el seu estat de conservació, constitueix un important element del Patrimoni Miner de Cardona, que cal conservar adequadament. NOTA: Aquesta PARADA – CONDICIONAL, en principi no estava prevista en aquest recorregut. Però l´hem inclòs gràcies a una comunicació del nostre amic Joan Medina, de Cardona, que ens ha assabentat de l’existència d´aquest element patrimonial, en un indret relativament proper a la ruta, G^RACIES, JOAN
Punt d'interès

P5 CAMÍ DE CAL SOL A LA MARE DE DEU DE LURDES, PROP DE CAL COURER I DE CAL GUERALDES

  • Foto de P5 CAMÍ DE CAL SOL A LA MARE DE DEU DE LURDES, PROP DE CAL COURER I DE CAL GUERALDES
  • Foto de P5 CAMÍ DE CAL SOL A LA MARE DE DEU DE LURDES, PROP DE CAL COURER I DE CAL GUERALDES
PARADA 5. CAMÍ DE CAL SOL A LA MARE DE DEU DE LURDES, PROP DE CAL COURER I DE CAL GUERALDES, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 603 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens cal anar cap a Cal Sol, per tal de continuar el recorregut, anant ara cap a ponent. Per d´altra banda, ara començarem a pujar, anant cap a les immediacions de Cal Gueraldes i de Cal Courer. En arribar a aquesta darreres cases, farem una aturada, a aproximadament a 0´9 Km (si venim de la PARADA 4) i a 1 Km (si venim des de la PARADA 4BIS). En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés; tot i això, en el darrer tram del recorregut, no hem vist els afloraments d´una forma directa (ja que hem pujat per una carena, gairebé). Si que hem vist les tonalitats rogenques dels sols dels camps de conreu. Per d´altra banda, des d´aquest indret enlairat, mirant cap al NNE, es pot gaudir d´una bona observació dels relleus pirinencs, amb la Serra del Verd i el Pedraforca; així com el Cadí, més al fons. FOTOGRAFIA 6. També, des d´aquest lloc, mirant ara cap a l´ESE, es pot tindre una bona observació, de la Serra de l´Obac i del Montcau, integrants dels que vam anomenar Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA-PERELLÓ, 1886). FOTOGRAFIA 7
Punt d'interès

P6 CAMÍ DE MARE DE DEU DE LURDES CAP A LA GRANJA DE CAL COURER i CAP A CARDONA

  • Foto de P6 CAMÍ DE MARE DE DEU DE LURDES CAP A LA GRANJA DE CAL COURER i CAP A CARDONA
PARADA 6. CAMÍ DE MARE DE DEU DE LURDES CAP A LA GRANJA DE CAL COURER i CAP A CARDONA, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 607 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens cal anar cap al Nord, tot fent una fillola. Així, després d´arribar a l´ermita de la Mare de Deu de Lurdes, ens cal agafar el camí que es dirigeix cap a la Granja de Cal Courer. A uns 0´3 Km de la parada anterior i a uns 0´25 Km de l´església, farem una aturada. En aquest trajecte, hem anat veient afloraments dels materials continentals rogencs de la Formació Artés. Aquí, afloren ara aquests materials. Així, es fan palesos els afloraments dels gresos i de les calcolutites de la Formació Artés. En aquest indret, aquests materials tenen un cabussament cap el NNW. Formen part del flanc septentrional de l´Anticlinal de Cardona – Pinós. És a dir, en aquest recorregut, des de la parada anterior, hem sobrepassat el pla axial del plec. FOTOGRAFIA 8.
Punt d'interès

P7 IMMEDIACIONS DE LA MARE DE DEU DE LURDES. PLAÇA DELS GEGANTS

  • Foto de P7 IMMEDIACIONS DE LA MARE DE DEU DE LURDES. PLAÇA DELS GEGANTS
  • Foto de P7 IMMEDIACIONS DE LA MARE DE DEU DE LURDES. PLAÇA DELS GEGANTS
PARADA 7. IMMEDIACIONS DE LA MARE DE DEU DE LURDES. PLAÇA DELS GEGANTS, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 607 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens cal retrocedir, fins a les immediacions de la Mare de Deu de Lurdes, desfent la fillola. En aquest lloc farem ara una aturada, a uns 0´2 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem tornat a trobar afloraments dels materials de la Formació Artés, amb nivells de gresos i de calcolutites de color rogenc. Prop del lloc de la parada, hi ha l´església de la Mare de Deu de Lurdes. Aquesta, ha estat construïda ham carreus dels afloraments propers de la Formació Artés. FOTOGRAFIA 9. Per d´altra banda, en aquest trajecte, els materials han passat de tenir una inclinació suau cap al NNW (com hem vist a la parada anterior) a tenir ara una forta inclinació cap al SSE, com estem veient a la denominada Plaça dels Gegants, on ara som. FOTOGRAFIA 10. En efecte, en aquest trajecte, hem tornat a superar el pla axial de l´Anticlinal de Cardona – Pinós, passant del flanc septentrional del plec al flanc meridional del mateix, tot i que el nucli ens ha passat desapercebut. Ara, aquests materials estan en una posició semblant als que hem vist a la PARADA 3, tot formant part del mateix flanc del plec.
Punt d'interès

P8 BAIXADA DE CA L¨ARTIGALÀS CAP AL TORRENT DE LURDES, CAMÍ CAP A CAL GUIX

  • Foto de P8 BAIXADA DE CA L¨ARTIGALÀS CAP AL TORRENT DE LURDES, CAMÍ CAP A CAL GUIX
PARADA 8. BAIXADA DE CA L¨ARTIGALÀS CAP AL TORRENT DE LURDES, CAMÍ CAP A CAL GUIX, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 575 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar el recorregut, anant fonamentalment cap a ponent. Aviat passarem per les immediacions de Cal Xerraire (a alguns mapes, diu Serraire en lloc de Xerraire). Després de sobrepassar aquesta casa, arribarem a les immediacions de Ca l l´Artigalàs. Després de rodejar la casa i de deixar per la dreta el camí que se´n va cap a Ca l´Artigues, començarem a baixar cap al Torrent de Lurdes. En aquesta baixada, anant cap a Cal Guix, farem una aturada. La farem a 1 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés. Així, hem anat trobant, fonamentalment nivells de calcolutites roges i de gresos de les mateixes tonalitats. Son materials continentals que pertanyen al trànsit de l´Eocè Superior a l´Oligocè Inferior. Per d´altra banda, aquests materials es troben inclinats cap al NNW, formant part del flanc septentrional de l´Anticlinal de Cardona – Pinós. És a dir: en aquest trajecte hem tornat a situar-nos al flanc septentrional d´aquest anticlinal. FOTOGRAFIA 11.
Punt d'interès

P9 POU DE CAL PARENOSTRE. CAMI DE CAL PARENOSTRE A CAL CLOSELLES

  • Foto de P9 POU DE CAL PARENOSTRE. CAMI DE CAL PARENOSTRE A CAL CLOSELLES
PARADA 9. POU DE CAL PARENOSTRE. CAMI DE CAL PARENOSTRE A CAL CLOSELLES, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 580 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar baixant cap al Torrent de Lurdes. Després, ens caldrà pujar cap al proper mas de Cal guix, sense arribar-hi, ja que trobarem el camí que des de Cal Guix es dirigeix cap a Cal Parenostre. Nosaltres, haurem d´anar cap aquesta darrera casa, anant ara cap al Nord. Més endavant, em arribar a aquesta darrera casa, l´haurem d´envoltar, per tal de baixar fins al torrent, sobrepassant-lo, per tal d´anar ara cap al NE, cap a Cal Closelles. Poc abans de sobrepassar el torrent, farem una aturada. La farem a uns 0´9 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que ja hem esmentat anteriorment, els nivells rogencs de la Formació Artés; es a dir, les calcolutites i els gresos. Tot i així, aquests materials sol els hem trobat a l´inici del recorregut, especialment entre el torrent i les immediacions de Cal Guix. A la resta del recorregut, els hem intuït en funció de les tonalitats rogenques dels sols dels camps de conreu. Aquests materials de la Formació Artés son continentals i per aquests indrets es situen a la transició de l´Eocè Superior a l´Oligocè Inferior. Per d´altra banda, per aquests indrets es situen al flanc septentrional de l´Anticlinal de Cardona – Pinós. En aquest indret es fa ben palès un pou d´aigua situat prop del torrent. A través d´ell, es poden aprofitar les aigües de l´aqüífer del torrent. Cal considerar a aquest pou, com a un element del Patrimoni Miner de Cardona; ja que no cal oblidar que la mineria es l´aprofitament dels recursos geològic, convertint-se així en recursos miners; essent l´aigua un d´aquests recursos. FOTOGRAFIA 12.
Punt d'interès

P10 CAMÍ DE CAL CLOSELLES I DE LA TORRE DEL PEP, A LA CARRETERA BV-3001. TRENCALL DEL CAMP DE LES GRANJES

  • Foto de P10 CAMÍ DE CAL CLOSELLES I DE LA TORRE DEL PEP, A LA CARRETERA BV-3001. TRENCALL DEL CAMP DE LES GRANJES
PARADA 10. CAMÍ DE CAL CLOSELLES I DE LA TORRE DEL PEP, A LA CARRETERA BV-3001. TRENCALL DEL CAMP DE LES GRANJES, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 600 m. Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà continuar pel camí que ara es va dirigint cap al NW. Aquest camí passarà pel costat de Cal Padrenoset, Cal Closelles i les Alzines; arribant després a les immediacions de la Torre del Pep, dirigint-se després cap a la carretera BV-3001. Abans d´arribar-hi, trobarem per la dreta, el camí que es dirigeix cap al Camp de les Granges. Quasi al començarem, farem una aturada al costat d´una Barraca de Vinya, a 1´3 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant evidències de que els materials de la Formació Artés, son els que es troben sota dels camps de conreu, ja que els sols d´aquests camps tenen les tonalitats rogenques, típiques dels materials d´aquella formació. Evidentment, els sols dels camps dels conreus procedeixen de l´erosió dels nivells de calcolutites de tonalitats rogenques i dels gresos de la Formació Artés. En aquest lloc, hi ha una típica barraca de vinya, de base rectangular. H estat construïda amb carreus procedents dels afloraments propers dels gresos de la Formació Artés. FOTOGRAFIA 13.
Punt d'interès

P11 CORRIOLET PARAL·LEL A LA CARRETERA BV-3001. IMMEDIACIONS DELS Km 2´5 – 2´7

  • Foto de P11 CORRIOLET PARAL·LEL A LA CARRETERA BV-3001. IMMEDIACIONS DELS Km 2´5 – 2´7
  • Foto de P11 CORRIOLET PARAL·LEL A LA CARRETERA BV-3001. IMMEDIACIONS DELS Km 2´5 – 2´7
PARADA 11. CORRIOLET PARAL·LEL A LA CARRETERA BV-3001. IMMEDIACIONS DELS Km 2´5 – 2´7, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 601 m. Després de fer l´aturada anterior, ens continuar cap al NE, fins quasi arribar a la carretera local BV-3001 (que uneix Cardona i Su). Quasi em arribar-hi, trobarem un corriol per la dreta (de fet en trobarem dos, però nosaltres continuarem pel més baix). Aquest corriol discorre paral·lel a la carretera, lleugerament per sobre de la mateixa i en una posició meridional respecte a aquella. Seguint aquest corriol, farem una aturada, quasi a 2/3 del recorregut del corriol. Aquesta parada, la darrera del recorregut d´aquest itinerari, la farem a 0´5 Km de la parada realitzada anteriorment. En aquest recorregut, es fan palesos, especialment al corriol, els afloraments dels nivells de calcolutites rogenques i dels gresos que formen part de la Formació Artés. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. Cal dir que aquests materials tenen aquí un cabussament cap al NNW, d´uns 20 – 30 graus. Formen part del flanc septentrional de l´Anticlinal de Cardona – Pinós. Des d´aquest indret, mirant cap al Nord i cap al NNE, es fa palesa una visió molt espectacular dels Pirineus, similar a la de la PARADA 5 (FOTOGRAFIA 6). Així, es fan ben palesos els relleus del Pedraforca i de la Serra del Verd. FOTOGRAFIES 14 i 15. __________________________________________________________________________________ EN AQUEST INDRET FINALITZA EL L´ITINERARI Tot i així, encara ens caldrà fer un recorregut d´uns 150 metres, per arribar a l´indret on hem iniciat aquest recorregut

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.