Coordenades 355

Data de pujada 15 / de gener / 2018

-
-
670 m
476 m
0
3,2
6,4
12,71 km

Vista 401 vegades, descarregada 28 vegades

a prop de Castelladral, Catalunya (España)

RECORREGUT PEDRESTRE CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PER LA COMARCA DEL BAGES I PEL TERME DE NAVÀS (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). DES DE SANT CUGAT DEL RACÓ A TAURONS, CAL REIXES, A LA BALMA DE COMAPOSADA, CASTELLADRAL, LA ROVIRA I A SANT CUGAT DEL RACÓ

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu.

En aquesta ocasió, es tracta d´un recorregut per diferents indrets de la zona central y del Geoparc de la Catalunya Central (antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel terme de Navàs, pels sectors propers a Sant Cugat del Racó i a l´antic poble de Castelladral (antiga capçalera municipal).

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central.

Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que el terme de Navàs, es troba totalment situat dintre d´aquesta depressió, igual que la major part del Geoparc de la Catalunya Central. Així, per arreu, afloren els materials continentals, de l´Eocè (de la Formació Artés, amb nivells de gresos i calcolutites rogenques). Tot i així, aquests materials cap al Nord van interrelacionant-se amb els seus materials coetanis de la Formació Solsona. Sobre ells, sobre els uns i els altres, es situen els materials recents del Pleistocè i de l´Holocè (fonamentalment, els depòsits de vessant i les terrasses fluvials o les dels barrancs que discorren per l´indret del recorregut de l´itinerari).

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà per la comarca del Bages. Així, dintre d´aquesta, circularem exclusivament pels seus sectors centrals, del terme municipal de Navàs, prop d´on es trobava l´antiga capçalera municipal, aleshores situada a Castelladral. En aquest recorregut, anirem fent diverses aturades, unes de caràcter geomorfològic, altres de caire tectònic i altres de caràcter geològico-ambiental. Tot i així, predominaran les primeres.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels sectors centrals del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central (Geoparc de la Catalunya Central), pel terme municipal de Navàs, exclusivament pels sectors centrals del poble.

2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut del present itinerari.

3.- .Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran els materials que pertanyen als afloraments de la Formació Artés (amb gresos i calcolutites rogenques; ocasionalment, també trobarem afloraments de calcàries grisenques, generalment fosques). Tanmateix, als sectors més septentrionals del recorregut, ja trobarem materials groguencs (similars als anteriors) els quals ja pertanyen a la Formació Solsona, igualment de l´Eocè, en trànsit cap a l´Oligocè.

4.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen els depòsits de vessants i també les terrasses dels diferents torrents i barrancs, que anirem trobant al llarg del recorregut. En tots els casos, es tracta de materials eminentment heteromètrics,.

5.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Així, cl fer esment dels diversos afloraments de paleocanals. També cal fer esment de la coneguda Balma de Comaposada.

6.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

7.- Observació de la utilització dels materials geològics, per a diverses activitats. Quest és el cas d´unes tombes antropomòrfiques excavades entre els nivells de gresos dels paleocanals. I tanmateix, el de les tines excavades entre aquests mateixos materials.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha un antecedent immediat nostre, amb un itinerari gairebé similar, del qual, el que ara presentem és una actualització; es tracta de MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2018). Tret d´aquest, no coneixem l´existència de cap itinerari geològic que discorri pels indrets que hem escollit, per fer el present recorregut.

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976).

Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages.

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà al costat de Sant Cugat del Racó, per on es farà una aturada, dintre del terme municipal de Navàs. Des d´aquí, es farà un recorregut a peu, anant primer cap als Taurons, per on es farà una altra aturada, travessant després la Riera de Sant Cugat. Anant després cap a Cal Reixes, per on es farà una aturada.

Posteriorment, el recorregut es dirigirà cap a la Balma de Comaposada, per on es farà una aturada. Tot seguit, s´anirà cap a l´antic poble de Castelladral, per on es faran dues aturades. Finalment, s´anirà cap a la Rovira i de mou cap a Sant Cugat del Racó, per on finalitzarà, fent-se les dues darreres aturades, abans d´arribar-hi.

Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 10´6 Km., a través del qual es faran 8 aturades. El recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 555 metres, per les immediacions de Sant Cugat del Racó.

Després, a partir d´aquest indret, el recorregut anirà baixant fins arribar als 479 metres, en arribar a la Riera de Sant Cugat. A partir d´aquí, el recorregut anirà pujant (amb certes intermitències i oscil·lacions). Així, s´arribarà a una alçada de 594 metres, en arribar a Cal Filaborres, per a baixar després fins als 551, camí de la Balma de Comaposada. Després de retornar a Cal Filaborres, s´anirà pujant de nou, arribant fins a una altura màxima d´uns 667 metres, que s´assoliran prop de Castelladral. Després de fluctuar en torn d´aquesta alçada, però baixant lleugerament al principi i més fort després, s´arribarà a una alçada d´uns 511 metres, en creuar la Riera de Sant Cugat (a la part Alt). Finalment, es pujarà lleugerament, retornant a la alçada de 555 meres, en retornar al punt d´origen, a Sant Cugat del Racó.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 3331 (o de Puigreig). Totes les aturades les farem dintre d´aquest full. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca del Bages, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
_____________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

MASACHS, V, et altri (1981).- Itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Pub. Centre d´Estudis Geològics - Caixa d´Estalvis de Manresa, 256 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J,M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J,M. (2007).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages, del Lluçanès i del Moianès: des d´Artés a Avinyó, Sant Feliu Sasserra, Oristà i a l’Estany. Inèdit. 10 pàgines. Manresa


MATA-PERELLÓ, J,M. (2013).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Berguedà, Osona (Lluçanès) i Bages: des de Gironella i la Quar a Lluçà, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Avinyó i Artés. Inèdit. 14pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J,M. i PUIG ORIOL, J.S. (2018).- Recorregut pedrestre circular de recerca geològica i ambiental per la comarca del Bages (pel Geoparc de la Catalunya Central). des de Sant Cugat del Racó a Taurons, Cal Reixes, Castelladral, a la Rovira i a Sant Cugat del Racó. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
Waypoint

P1 SANT CUGAT DEL RACÓ

PARADA 1. SANT CUGAT DEL RACÓ, (terme municipal de Navàs, comarca del Bages). (Full 331). El recorregut d´aquest itinerari, el començarem molt prop de l´església romànica de Sant Cugat del Racó, al bell mig de la Depressió Geològica de l´Ebre i del terme municipal de Navàs, dintre de la comarca del Bages i del Geoparc de la Catalunya Central. FOTOGRAFIA 1. PARADA 1 L´església romànica de Sant Cugat del Racó (Navàs). Construïda amb materials de la Formació Artés. Depressió Geològica de l´Ebre FOTOGRAFIA 2. PARADA 1 Els Rasos de Peguera, des de les immediacions de Sant Cugat del Racó Afloraments carbonatats mesozoics del Sistema Pirinenc. Berguedà. En aquest indret, afloren per arreu els materials rogencs de la Formació Artés, que per aquests indrets ja pertanyen a l´Oligocè. Així, veiem afloraments dels nivells de gresos (generalment formant paleocanals) i de les calcolutites de tonalitats rogenques. Precisament, els gresos han estat utilitzats, en part, per a la construcció de l’esvelta església romànica de Sant Cugat del Racó, que des d´aquí podem observar molt be. Des d´aquest indret, situat al bell mig de la Depressió Geològica de l´Ebre, mirant cap al Nord, es pot gaudir d´una bona observació del Sistema Pirinenc, situat al Nord d´on ara som. Així, des d´aquí es veuen els Rasos de Peguera, situats al Berguedà.
Waypoint

P2 ELS TAURONS

PARADA 2. ELS TAURONS, (terme municipal de Navàs, comarca del Bages). (Full 331). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar pel camí que es va dirigint cap al SW, des de Sant Cugat del Racó. Aquest camí es va dirigint cap a l´antic mas del Taurons i cap al paratge del mateix nom. Alhora, es va dirigint cap a la vall de la Riera de de Sant Cugat. En arribar al Mas dels Taurons, farem una aturada, aproximadament a uns 1´5 Km de la parada anteriorment realitzada. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials de la Formació Artés. Dels quals ja n´hem parlat anteriorment. Així, ara es fan ben palesos els seus materials rogencs. Aquests materials rogencs es troben constituïts per nivells de calcolutites, amb freqüents intercalacions grisenques. Alhora es veuen freqüents paleocanals amb gresos. Precisament, en aquest indret es fan ben palesos aquests paleocanals, per sota de les antigues edificacions, actualment en runes i força cobertes de vegetació. Cal fer esment que els materials emprats a la construcció, són precisament fragments dels gresos que formen part dels paleocanals, que afloren per les proximitats. Per d´altra banda, dintre de les antigues construccions del mas, es fan força evidents unes antigues tines. Aquestes estaven recobertes de ceràmica, a diferència d´altres tines que veurem més endavant, les quals es troben excavades entre els nivells de gresos. Aquí, les tines es troben recobertes per ceràmica.
Waypoint

P3 OBSERVACIÓ DE LA RIERA DE SANT CUGAT

PARADA 3. VALL DE LA RIERA DE SANT CUGAT, (terme municipal de Navàs, comarca del Bages). (Full 331). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar pel camí que es va dirigint cap al SW. Aquest camí es va dirigint cap a la vall de la Riera de de Sant Cugat. Poc abans d´arribar-hi, podem fer una aturada. La farem, si s´escau, a uns 0´1 Km de la parada efectuada abans. En aquest breu recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials esmentats a l´aturada anterior. Així, s´han fet palesos els nivells de calcolutites rogenques de la Formació Artés. Alhora, hem continuat trobant freqüents paleocanals, els quals es troben reblerts per gresos de tonalitats ocres. FOTOGRAFIA 5. Per d´altra banda, des d´aquest lloc, es pot fer una bona observació de la vall de la Riera de Sant Cugat, la qual baixa del Nord, a ponent de Sant Cugat del Racó
Waypoint

P4 TOMBA DE VILAMORÓS

PARADA 4 – TOMBA DE VILAMORÓS, IMMEDIACIONS DEL TURÓ DE LES OLIVERES, (Castelladral, terme municipal de Navàs, comarca del Bages). (Full 331). Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar la baixada cap ala riera que hem esmentat a l´aturada anterior. En arribar-hi, trobarem una cruïlla de camins i ens caldrà seguir les indicacions per tal d´anar cap a Castelladral. Poc despès, començarem a pujar, arribant prop de la base de Turó de les Oliveres. Per aquest indret farem una aturada, aproximadament a 1 Km de la realitzada anteriorment. Aquesta aturada la farem prop de la Tomba de Vilamorós. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials que hem esmentat anteriorment. Ara, precisament, estem situats sobre una potent barra de gresos, que formen part d´un paleocanal. Aquests materials es situen entre els nivells de calcolutites rogenques de la Formació Artés, que es fan paleses per arreu. Precisament, sobre aquesta barra de gresos, hi ha excavada una interessant tomba antropomòrfica: la Tomba de Vilamorós. Des d´aquest lloc, es pot gaudir d´una bona observació dels voltats de Castelladral, situat en un indret aturonat, al nostre WNW. Aquest indret, igual que l´immediat Turó de les Oliveres, es situa sobre afloraments dels paleocanals que hem esmentat.
Waypoint

P5 TINES DE CAN REIXES. BALMA

PARADA 5. LES TINES DE CAL REIXES, (Castelladral, terme municipal de Navàs, comarca del Bages). (Full 331). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap a Castelladral, anant cap a ponent. Més endavant, creuarem un altre barranc que baixa de la població acabada d´esmentar. I, ara, a partir d´aquest indret, començarem a pujar cap a l´antic poble, Abans, però, passarem pel costat de les runes de Cal Reixes. Poc despès, farem una aturada a unes antigues tines, les quals es troben senyalitzades. Aquesta aturada la farem a uns 0´8 Km de la parada anterior. A uns 0´2 Km de la darrera casa. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials de la Formació Artés, amb nivells de calcolutites rogenques; tot i que sovint tenen tonalitats ocres, per interferències amb la propera Formació Solsona. Molt sovint, es fan palesos els afloraments de paleocanals amb nivells de gresos. Molt sovint, aquests son molt potents, amb quasi 6 – 8 metres de potència, com a l´indret on ara som. Aquests nivells son tant potents, que s´han utilitzat per excavar-los i utilitzar-los com a tines, com aquest indret, on hi ha les Tines de Can Freixes. FOTOGRAFIES 8 i 9. Alhora, aquests nivells han donat lloc a la formació de balmes, com la que hem denominat Balma de Can Freixes, situada molt prop de les tines del mateix nom.
Waypoint

P6 PALEOCANALS DE CAL REIXES

PARADA 6 - CONDICIONAL. PALEOCANALS DE CAL REIXES, (Castelladral, terme municipal de Navàs, comarca del Bages). (Full 331). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap a Castelladral. Poc despès, d´una forta pujada, farem una aturada. Aquesta, la farem a quasi 0´3 Km de l´anterior, aproximadament En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs (de vegades amb tonalitats ocres) que pertanyen a la Formació Artés. Aquests materials són fonamentalment nivells de calcolutites; tot i que molt sovint predominen els potents nivells de gresos, formant paleocanals, com a l´indret on som ara. ació Artés, en trànsit cap els de la Formació Solsona. Depressió Geològica de l´Ebre Per d´altra banda, molt sovint hem trobat tonalitats ocres entre els materials, ja que ens trobem prop de l´indret on la Formació Artés i la Formació Solsona, es comencen a interrelacionar entre si (cosa que succeeix lleugerament al Nord, cap a Serrateix). Com es sabut, la primera reble la Depressió Geològica de l´Ebre, amb materials procedents del Sistema Mediterrani; mentre que la segona ho h amb materials de procedència pirinenca. La primera te tonalitats rogenques per la presencia d´HEMATITES; mentre que la segona en te dels minerals de la roca LIMONITA. Ambdues són continentals, però la segona dona idea d´un ambient més humit, perla diferencia entre els dos òxids de ferro; l´HEMATITES és anhidre, mentre que els minerals de la LIMONITA estan hidratats.
Waypoint

P7 BALMA DE COMAPOSADA

PARADA 7. BALMA DE COMAPOSADA, (Castelladral, terme municipal de Navàs, comarca del Bages). (Full 331). Després de l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap al proper poble de Castelladral. Així, ens caldrà anar pujant. Més endavant, arribarem a l´indret on es troba el mas de Cal Filaborres. Aquí trobarem una senyalització que ens indica l´indret on es troba la Balma de Comaposada, cap on ens caldrà anar, fent així una fillola de prop de 1 Km. En arribar a l´indret per on es troba la balma, farem una aturada, a quasi 1´2 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials que hem anat trobant als recorreguts cap a les aturades anteriors. Així, en aquest indret, es fa palesa una interessant balma. Aquesta es troba situada sota d´un aflorament dels paleocanals de la Formació Artés.
Waypoint

P8 CASTELL DE CASTELLADRAL, EL CASTELLOT

PARADA 8. EL CASTELLOT DE CASTELLADRAL, (Castelladral, terme municipal de Navàs, comarca del Bages). (Full 331). Després de l´aturada anterior, primer, cal retornar cap a Cal Filaborres i després cal continuar el recorregut cap al proper poble de Castelladral. Així, ens caldrà anar pujant. Abans d´arribar al poble, trobarem la carretera local procedent de Súria, la B – 423. Després, en arribar al poble, ens caldrà pujar cap a la par més alta, cap al Castellot, per on farem una nova aturada. Així, des de la parada anterior haurem efectuat un recorregut proper als 1’3 Km, per tal d´arribar fins on ara som. En aquest tram del recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials cenozoics, de l´Oligocè. Aquests materials pertanyen a la Formació Artés; tot i que es troben a la zona d´interferència amb els de la Formació Solsona. Així, presenten tonalitats rogenques o ocres segons els llocs. Fonamentalment, es tracta de nivells de calcolutites, amb nombrosos, potents i freqüents paleocanals de composició grisenca. Precisament, el poble de Castelladral es troba aturonat sobre aquests paleocanals. Per d´altra banda, aquests paleocanals també es fan palesos al bell mig del poble, a diversos indrets del mateix. Així, cal destacar el situat a la part més alta, que s´enlaira sobre el mateix poble, el qual queda protegit dels vents ponentins per aquest turó. Cal dir que aquests paleocanals es troben composats per materials detrítics, procedents de l´erosió de les zones properes. Així, fonamentalment hi ha gresos i també fins nivells de microconglomerats. Després, en arribar a la part alta del poble, podrem gaudir d´un excel·lent observatori de la geologia que el circumda, tant del Geoparc com d´altres indrets. Així, mirant cap al SE es fan palesos els relleus del Montseny (del Sistema Mediterrani). També, mirant cap al Sud, es poden veure els relleus de Montserrat, dels Altiplans de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984), situats en bona part dintre del Geoparc de la Catalunya Central. Alhora, mirant cap a llevant, es pot gaudir d´una bona observació del Bages (dintre de l´esmentat Geoparc) i també d´Osona. Així, es fan palesos els relleus del Cabrerés, a l´extrem llevantí d´Osona. Evidentment, aquest indret situat per sobre de la població de Castelladral, es podria considerar com un dels millors mirador del Geoparc de la Catalunya Central. Cal dir que aquesta observació es pot complementar amb la dels indrets situats a ponent, dels quals en parlarem a la propera aturada.
Waypoint

P9 CRUÏLLA. MIRADOR DEL CARDENER

PARADA 9. CRUÏLLA DE CASTELLADRAL CAP A SERRATEIX. MIRADOR ORIENTAL DE CASTELLADRAL. CARRETERA B – 423, (Castelladral, terme municipal de Navàs, comarca del Bages). (Full 331). Després de fer l´aturada anterior, cal fer un breu recorregut, baixant de nou cap el poble,. Després, ens caldrà sortir per la carretera local que es dirigeix cap a Serrateix. Tot i així, farem una aturada a uns 0´5 Km de l´anterior. La farem a la cruïlla de la carretera que baixa del poble amb la que es dirigeix cap a Serrateix En aquest breu recorregut, hem trobat afloraments dels materials que hem esmentat anteriorment. De fent, s´han fet palesos molts dels afloraments dels paleocanals. Per d´altra banda, es veuen les tonalitats rogenques dels materials de la Formació Artés i les brunes dels de la Formació Solsona Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona visió dels relleus de la Serra del Port de Compte (del Sistema Pirinenc). I també dels Rasos de Peguera i de la Serra d´En Cija, al Berguedà. Entremig, es veuen els relleus del Solsonès i del Berguedà, de la Depressió Geològica de l´Ebre. Sense cap mena de dubte, aquest indret complementa el de l´anterior parada i fa de Castelladral, en el seu conjunt, un dels millors miradors de tot el Geoparc de la Catalunya Central.
Waypoint

P.10. MIRADOR DEL TURÓ DE LA ROVIRA

PARADA 10 - CONDICIONAL. RELLEUS DELS VOLTANTS DE LA ROVIRA, (Castelladral, terme municipal de Navàs, comarca del Bages). (Full 331). Una vegada feta l´aturada anterior, cal continuar el recorregut, primer per la carretereta que es dirigeix cap a Serrateix; i poc després per la que es dirigeix cap a Sant Cugat del Racó, Mujal i Navàs. Així, ens haurà calgut prendre un trencall que surt per la dreta, de la carretereta de Serrateix. Poc després d´agafar aquest vial, farem una aturada. El farem a uns 0´5 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest breu recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials que hem vist a l´aturada anterior. Aquests materials, també es fan palesos a l´indret de la present aturada, a la vora de la carretera que hem agafat. Des d´aquest indret, es veuen un relleus situats per sobre de la Rovira. Així es veuen uns potents paleocanals, situats entre els materials rogencs de la Formació Artés. Aquests materials detrítics dels paleocanals (fonamentalment gresos) configuren un interesant “relieve en cuesta”.
Waypoint

P11 RIERA DE SANT CUGAT. CRUÍLLA DE CAMINS

PARADA 11 - CONDICIONAL. CARRETERRA DE CASTELLADRAL A SANT CUGAT DEL RACÓ, PONT SOBRE LA RIERA DE SANT CUGAT, (terme municipal de Navàs, comarca del Bages). (Full 331). Després de fer l´aturada anterior, cal baixar cap a la Rovira, anant després cap a la vall de la Riera de Sant Cugat. En arribar a aquesta riera, podem fer, si s´escau, una nova aturada. En aquest cas, aquesta, la farem a uns 2´8 Km de la parada efectuada anteriorment, prop de Castelladral. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Oligocè, els quals formen part de la Formació Artés. Aquests materials afloren per on ara som. Així, per arreu, es veuen calcolutites i gresos (formant paleocanals. Un d´aquests paleocanals es el que es troba a la cruïlla de la carretera, amb el camí que condueix cap avall, cap a Castellnou de Bages, que ja hem trobat anteriorment, entre les PARADES 3 i 4. També cal dir que aquesta riera que ara travessem, ja l´hem trobat més avall, concretament per les immediacions de la PARADA 3, del recorregut d´aquest itinerari. ______________________________________________________________________________ EN AQUEST LLOC FINALITZA EL RECORREGUT DE L´ITINERARI Tot i així, des d´aquest indret, ens caldrà fer un recorregut d´uns 1´6 Km, per tal de retornar cap a l´indret per on hem iniciat el recorregut circular; és adir a Sant Cugat del Racó. En aquest tram, anirem trobant afloraments dels materials continentals eocens de la Formació Artés, com en els altres trams del recorregut d´aquest itinerari. Així, hem anat trobant nivells de calcolutites rogenques i tanmateix molts paleocanals amb gresos.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.