-
-
951 m
725 m
6,23 km
Vista 423 vegades, descarregada 10 vegades
a prop de Peramola, Catalunya (España)
Distància
6,23 kmDesnivell positiu
412 mDificultat tècnica
ModeratDesnivell negatiu
332 mAltitud màxima
951 mTrailrank
40Altitud mínima
725 mTipus de ruta
Només anadaCoordenades
171Data de pujada
22 d’octubre de 2020rocpetrus Tots els drets reservats
Seguiment en Viu
Deixa que qui tu decideixis sàpiga on et trobes mentre segueixes o graves una ruta des de l'app.
Passa't a Wikiloc Premium Passa't a Premium per eliminar els anuncis
RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA A PEU PER LA COMARCA DE L´ALT URGELL. DES DE LES IMMEDIACIONS DE TORRENT, A LA ROCA DEL CORB I A TORRENT, A TRAVÉS DEL PATRIMONI GEOLÒGIC I MINER DEL FUTUR PARC GEOLÒGIC I MINER DES SOLSONÉS – ALT URGELL / 31A D´OCTUBRE DEL 2020
Josep M. MATA-PERELLÓ i Alfred MONTSERRAT
ADVERTIMENT PREVI
Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
Per d’altra banda, cal tenir cura del coneixement de l’estat de conservació d’alguns dels trams dels camins a recórrer. En concret, el recorregut de l´itinerari s´efectuarà per camins i corriols en relatiu bon estat de conservació.
Per d’altra banda, i a l´igual que en altres recorreguts semblants, recomanem tenir el màxim de cura i de respecte, entorn de la Natura que ens rodeja.
Tot i així, com en molts recorreguts a peu, ens caldrà extremar al màxim les precaucions, per tal de fer el recorregut amb la màxima seguretat.
BREU INTRODUCCIÓ
El recorregut de l’itinerari discorrerà per una de les unitats geològiques que constitueixen el subsòl de Catalunya: pel Sistema Pirinenc. Així, la totalitat del recorregut transitarà per aquesta unitat geològica. Inicialment es trobaran afloraments dels materials mesozoics, fonamentalment del Juràssic i del Cretàcic; així com materials cenozoics del Paleocè i de l’Eocè, molt ocasionalment. Dintre del Sistema Pirinenc, travessarem exclusivament la Unitat dels Mantells de les Serres Marginals (que aquí tenen una estructura molt complexa, amb quatre encavalcaments successius). Tot i això, no els arribarem a tallar en aquest recorregut, amb l´excepció del mantell més septentrional.
Bona part dels materials anteriors i de les seves estructures, es troben recoberts per materials detrítics postorogènics, que sovint els fossilitzen. Entre aquests materials, cal fer esment dels conglomerats postorogènics de l´Oligocè. Aquests constitueixen, entre altres, els relleus de la Roca del Corb i de Sant Honorat. Així, la major part del recorregut de l´itinerari, es desenvoluparà pels afloraments d´aquests materials detrítics.
Tot això, es pot veure, força simplificat als esquemes que adjuntarem a continuació: ESQUEMA 1 y ESQUEMA 2.
INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
El recorregut de l´itinerari es desenvoluparà per una comarca, concretament per la de l´Alt Urgell; concretament pel terme municipal de Peramola. Així, el recorregut començarà al terme acabat d´esmentar, i es desenvoluparà íntegrament per ell, sempre a llevant de la carretera que uneix la capital del terme amb l´antic poble de Cortiuda. el qual es troba actualment deshabitat.
.
Per d´altra banda, la totalitat del recorregut, es desenvoluparà dintre del Parc Geològic i Miner del Solsonès – Alt Urgell; ja que el terme municipal de Peramola, és un dels que en formarà part.
OBJECTIUS GENERALS
Es centraran en els aspectes geològics, geomorfològics i mineralògics que apuntarem a continuació:
1.- Estudi de l’estructura materials dels relleus prepirinencs de la Unitat Sud-pirinenca Central, que es tallaran al llarg del sector inicial del recorregut de l’itinerari, exclusivament. Aquests relleus, es situen dintre del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals.
2.- Estudi i observació dels materials mesozoics (especialment dels terrenys del Juràssic i dels nivells carbonatats del Cretàcic) i tanmateix del cenozoic (fonamentalment del Paleocè i de l’Eocè Inferior); amb materials de molt diferent litologia, que formen part dels relleus del mantell acabat d’esmentar.
3.- Tanmateix, estudi i observació dels materials oligocènics postorogènics que ocasionalment els cobreixen. Alhora, ens centrarem en els terrenys cenozoics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè. La major part del recorregut de l´itinerari, es desenvoluparà entre els afloraments dels materials detrítics postorogènics de l´Oligocè, constituïts generalment per conglomerats i ocasionalment per gresos.
4.- Observació, a distancia de les relacions existents, dintre de la zona per la qual discorre el recorregut de l’itinerari, i les zones properes (situades al Sud), de la Depressió Geològica de l´Ebre, per on no discorrerà el recorregut de l´itinerari.
5.- Observació, també a distancia de les relacions existents, dintre de la zona per on es troba el per el Mantell del montsec, el qual encavalca a les Serres Marginals, al Nord del recorregut de l´itinerari, però que no arribarem a trobar en aquest recorregut.
6.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el patrimoni geològic que anirem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari. Dintre d´aquest apartat, cal parlar dels relleus de la Roca de Corb i de Sant Honorat. En tots dos casos, afloren materials detrítics postorogènics de l´Oligocè.
7.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el patrimoni miner, si s’escau, que anem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
En relació amb aquest itinerari geològico-mineralògic, no tenim coneixement de l´existència de cap antecedent bibliogràfic. Precisament, l´itinerari que ara presentem constitueix una primícia. Hi ha, però, un antecedent parcial nostre; es tracta de MATA-PERELLÓ i MONTSERRAT (2020). Es un recorregut que discorre des de Peramola a Cortiuda, coincident amb el que ara presentem, en dues parades.
Pel que fa a les mineralitzacions que veurem en aquest itinerari, cal dir que també ja estat prèviament descrites per nosaltres mateixos en MATA-PERELLÓ (1991). En aquest treball es fa referència a les mineralitzacions catalanes en general, parlant-se també de les situades al llarg d’aquest itinerari; i que es distribueixen tant per la comarca de l´Alt Urgell.
I pel que fa a l’estructura geològica, ens remetérem a RIBA et altri (1976), i a GUIMERÀ et altri (1992). En ambdós treballs, es fa referència a l’estructura geològica dels Països Catalans. Per d’altra banda, també ens cal fer referència de ROSELL (l970); així com de l´IGME (1994).
Finalment, cal dir que tots aquests treballs, es trobaran relacionats, per estricte ordre alfabètic, dintre de l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual es remetem, pel que s’escaigui.
RECORREGUT DE L´ ITINERARI
Aquest itinerari, s’iniciarà a la per les immediacions de la població de Peramola, al Nord de la població, concretament al camí – carreter que condueix cap a Cortiuda. Així, aproximadament s´iniciarà molt prop del Km 2´1 de l´esmentat vial. Per l´indret on s´acaba el tram asfaltat d´aquest camí carreter.
Després, des d´aquest indret, ens caldrà pujar cap a la Roca del Corb, realitzant diverses aturades abans d´arribar, concretament a Quatre Camins, al Forat del Corb, a la Casa del Corb, a la Balma del Corb i a Sant Salvador del Corb.
Posteriorment, es farà una aturada per les immediacions del Coll de Mur, baixant després cap a la base de la roca del Corb, per on es farà una aturada. Després, caldrà baixar cap a Torrent, efectuant una aturada a la Collada de Miamorta. Realitzant la darrera aturada prop de Torrent, a tocar del camí – carreter de Cortiuda,, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari.
Tot això pot veure´s al MAPA DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (del qual n´hem adjuntat dues versions: ESQUEMA 3 i ESQUEMA 4). Es pot veure que tindrà un recorregut d´uns 6´25´4 Km, a través dels quals farem deu parades.
Així, el recorregut haurà començat a una alçada d´uns 725´1 metres, per les immediacions del Km 2´1 del camí – carreter que enllaça la població de Peramola amb el llogarret de Cortiuda. Aquesta serà la cota mes baixa de tot el recorregut de l´itinerari. A partir d´aquest indret, es començarà un recorregut de pujada, amb diverses oscil·lacions. Així, ens aproparem a la Roca del Corb, arribant a una màxima alçada de 946´6 Metres, per les immediacions de Sant Salvador del Corb. Aquesta serà la cota més alta de tot el recorregu.
Després de baixar de Sant Salvador del Corb, fins a una cota de 880´6 metres, es tornarà a pujar fins a la Collada de Miamorta, arribant a una alçada de 922´1 metres. Finalment, s´anirà baixant cap a Torrent, fins a una alçada final de 809´7 Metres, a l´indret final del recorregut d´aquest itinerari.
Tot això, es pot veure també, a l´arxiu de Wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-pels-voltants-de-torrent-i-de-la-roca-del-corb-peramola-cami-carreter-a-cortiu-59065544
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Com ja és habitual, farem una sèrie de PARADES (o de ESTACIONS). En cada una d’elles, farem esment del terme municipal on es troben (en el cas de que no quedi clar, al situar la parada), així com del número del MAPA TOPOGRÁFICO NACIONAL (a escala 1:50.000), que indicarem entre parèntesi.
____________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
IGME (1970).- Mapa Geológico de España, a escala 1.200.000 (Síntesis de la Cartografia existente). Full i memòria nº 24, Berga. Inst. Geol. Minero de España. Madrid
IGME (1994).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (Plan Magna). Fulla i Memòria nº 252 (Tremp). Inst. GeoMinero y Tecnol. España. Minist. Indústria. Madrid
MATA - PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona
MATA - PERELLÓ, J.M. i MONTSERRAT, A. (2020).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de l´Alt Urgell. des de Peramola a Torrent i a Cortiuda, a través del patrimoni geològic i miner del futur Parc Geològic i Miner des Solsonés – Alt Urgell. Inèdit. 18 pàgines. Manresa
RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona.
Josep M. MATA-PERELLÓ i Alfred MONTSERRAT
ADVERTIMENT PREVI
Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
Per d’altra banda, cal tenir cura del coneixement de l’estat de conservació d’alguns dels trams dels camins a recórrer. En concret, el recorregut de l´itinerari s´efectuarà per camins i corriols en relatiu bon estat de conservació.
Per d’altra banda, i a l´igual que en altres recorreguts semblants, recomanem tenir el màxim de cura i de respecte, entorn de la Natura que ens rodeja.
Tot i així, com en molts recorreguts a peu, ens caldrà extremar al màxim les precaucions, per tal de fer el recorregut amb la màxima seguretat.
BREU INTRODUCCIÓ
El recorregut de l’itinerari discorrerà per una de les unitats geològiques que constitueixen el subsòl de Catalunya: pel Sistema Pirinenc. Així, la totalitat del recorregut transitarà per aquesta unitat geològica. Inicialment es trobaran afloraments dels materials mesozoics, fonamentalment del Juràssic i del Cretàcic; així com materials cenozoics del Paleocè i de l’Eocè, molt ocasionalment. Dintre del Sistema Pirinenc, travessarem exclusivament la Unitat dels Mantells de les Serres Marginals (que aquí tenen una estructura molt complexa, amb quatre encavalcaments successius). Tot i això, no els arribarem a tallar en aquest recorregut, amb l´excepció del mantell més septentrional.
Bona part dels materials anteriors i de les seves estructures, es troben recoberts per materials detrítics postorogènics, que sovint els fossilitzen. Entre aquests materials, cal fer esment dels conglomerats postorogènics de l´Oligocè. Aquests constitueixen, entre altres, els relleus de la Roca del Corb i de Sant Honorat. Així, la major part del recorregut de l´itinerari, es desenvoluparà pels afloraments d´aquests materials detrítics.
Tot això, es pot veure, força simplificat als esquemes que adjuntarem a continuació: ESQUEMA 1 y ESQUEMA 2.
INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
El recorregut de l´itinerari es desenvoluparà per una comarca, concretament per la de l´Alt Urgell; concretament pel terme municipal de Peramola. Així, el recorregut començarà al terme acabat d´esmentar, i es desenvoluparà íntegrament per ell, sempre a llevant de la carretera que uneix la capital del terme amb l´antic poble de Cortiuda. el qual es troba actualment deshabitat.
.
Per d´altra banda, la totalitat del recorregut, es desenvoluparà dintre del Parc Geològic i Miner del Solsonès – Alt Urgell; ja que el terme municipal de Peramola, és un dels que en formarà part.
OBJECTIUS GENERALS
Es centraran en els aspectes geològics, geomorfològics i mineralògics que apuntarem a continuació:
1.- Estudi de l’estructura materials dels relleus prepirinencs de la Unitat Sud-pirinenca Central, que es tallaran al llarg del sector inicial del recorregut de l’itinerari, exclusivament. Aquests relleus, es situen dintre del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals.
2.- Estudi i observació dels materials mesozoics (especialment dels terrenys del Juràssic i dels nivells carbonatats del Cretàcic) i tanmateix del cenozoic (fonamentalment del Paleocè i de l’Eocè Inferior); amb materials de molt diferent litologia, que formen part dels relleus del mantell acabat d’esmentar.
3.- Tanmateix, estudi i observació dels materials oligocènics postorogènics que ocasionalment els cobreixen. Alhora, ens centrarem en els terrenys cenozoics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè. La major part del recorregut de l´itinerari, es desenvoluparà entre els afloraments dels materials detrítics postorogènics de l´Oligocè, constituïts generalment per conglomerats i ocasionalment per gresos.
4.- Observació, a distancia de les relacions existents, dintre de la zona per la qual discorre el recorregut de l’itinerari, i les zones properes (situades al Sud), de la Depressió Geològica de l´Ebre, per on no discorrerà el recorregut de l´itinerari.
5.- Observació, també a distancia de les relacions existents, dintre de la zona per on es troba el per el Mantell del montsec, el qual encavalca a les Serres Marginals, al Nord del recorregut de l´itinerari, però que no arribarem a trobar en aquest recorregut.
6.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el patrimoni geològic que anirem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari. Dintre d´aquest apartat, cal parlar dels relleus de la Roca de Corb i de Sant Honorat. En tots dos casos, afloren materials detrítics postorogènics de l´Oligocè.
7.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el patrimoni miner, si s’escau, que anem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
En relació amb aquest itinerari geològico-mineralògic, no tenim coneixement de l´existència de cap antecedent bibliogràfic. Precisament, l´itinerari que ara presentem constitueix una primícia. Hi ha, però, un antecedent parcial nostre; es tracta de MATA-PERELLÓ i MONTSERRAT (2020). Es un recorregut que discorre des de Peramola a Cortiuda, coincident amb el que ara presentem, en dues parades.
Pel que fa a les mineralitzacions que veurem en aquest itinerari, cal dir que també ja estat prèviament descrites per nosaltres mateixos en MATA-PERELLÓ (1991). En aquest treball es fa referència a les mineralitzacions catalanes en general, parlant-se també de les situades al llarg d’aquest itinerari; i que es distribueixen tant per la comarca de l´Alt Urgell.
I pel que fa a l’estructura geològica, ens remetérem a RIBA et altri (1976), i a GUIMERÀ et altri (1992). En ambdós treballs, es fa referència a l’estructura geològica dels Països Catalans. Per d’altra banda, també ens cal fer referència de ROSELL (l970); així com de l´IGME (1994).
Finalment, cal dir que tots aquests treballs, es trobaran relacionats, per estricte ordre alfabètic, dintre de l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual es remetem, pel que s’escaigui.
RECORREGUT DE L´ ITINERARI
Aquest itinerari, s’iniciarà a la per les immediacions de la població de Peramola, al Nord de la població, concretament al camí – carreter que condueix cap a Cortiuda. Així, aproximadament s´iniciarà molt prop del Km 2´1 de l´esmentat vial. Per l´indret on s´acaba el tram asfaltat d´aquest camí carreter.
Després, des d´aquest indret, ens caldrà pujar cap a la Roca del Corb, realitzant diverses aturades abans d´arribar, concretament a Quatre Camins, al Forat del Corb, a la Casa del Corb, a la Balma del Corb i a Sant Salvador del Corb.
Posteriorment, es farà una aturada per les immediacions del Coll de Mur, baixant després cap a la base de la roca del Corb, per on es farà una aturada. Després, caldrà baixar cap a Torrent, efectuant una aturada a la Collada de Miamorta. Realitzant la darrera aturada prop de Torrent, a tocar del camí – carreter de Cortiuda,, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari.
Tot això pot veure´s al MAPA DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (del qual n´hem adjuntat dues versions: ESQUEMA 3 i ESQUEMA 4). Es pot veure que tindrà un recorregut d´uns 6´25´4 Km, a través dels quals farem deu parades.
Així, el recorregut haurà començat a una alçada d´uns 725´1 metres, per les immediacions del Km 2´1 del camí – carreter que enllaça la població de Peramola amb el llogarret de Cortiuda. Aquesta serà la cota mes baixa de tot el recorregut de l´itinerari. A partir d´aquest indret, es començarà un recorregut de pujada, amb diverses oscil·lacions. Així, ens aproparem a la Roca del Corb, arribant a una màxima alçada de 946´6 Metres, per les immediacions de Sant Salvador del Corb. Aquesta serà la cota més alta de tot el recorregu.
Després de baixar de Sant Salvador del Corb, fins a una cota de 880´6 metres, es tornarà a pujar fins a la Collada de Miamorta, arribant a una alçada de 922´1 metres. Finalment, s´anirà baixant cap a Torrent, fins a una alçada final de 809´7 Metres, a l´indret final del recorregut d´aquest itinerari.
Tot això, es pot veure també, a l´arxiu de Wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-pels-voltants-de-torrent-i-de-la-roca-del-corb-peramola-cami-carreter-a-cortiu-59065544
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Com ja és habitual, farem una sèrie de PARADES (o de ESTACIONS). En cada una d’elles, farem esment del terme municipal on es troben (en el cas de que no quedi clar, al situar la parada), així com del número del MAPA TOPOGRÁFICO NACIONAL (a escala 1:50.000), que indicarem entre parèntesi.
____________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
IGME (1970).- Mapa Geológico de España, a escala 1.200.000 (Síntesis de la Cartografia existente). Full i memòria nº 24, Berga. Inst. Geol. Minero de España. Madrid
IGME (1994).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (Plan Magna). Fulla i Memòria nº 252 (Tremp). Inst. GeoMinero y Tecnol. España. Minist. Indústria. Madrid
MATA - PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona
MATA - PERELLÓ, J.M. i MONTSERRAT, A. (2020).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de l´Alt Urgell. des de Peramola a Torrent i a Cortiuda, a través del patrimoni geològic i miner del futur Parc Geològic i Miner des Solsonés – Alt Urgell. Inèdit. 18 pàgines. Manresa
RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona.
PARADA 1. CAMÍ CARRETER DE PERAMOLA A CORTIUDA. PROP DEL Km 2´1, INMEDIACIONS DE L¨INICI DEL CAMÍ A LA ROCA DEL CORB, (terme municipal de Peramola, comarca de l´Alt Urgell). (Full 291).
El recorregut d´aquest itinerari el començarem en aquest indret, per les immediacions del Km 2´1 del camí – carreter que condueix des de Peramola a Cortiuda. Per les immediacions de l´inici del camí, des d´aquest vial cap a la Roca del Corb.
En aquest indret es fan palesos els afloraments dels materials terrígens, de tonalitats ocres, concretament de les calcolutites i dels gresos, que corresponen als materials de la Formació Solsona.
Alhora, també es fan palesos els materials detrítics dels mantells al·luvials de la Formació Berga. Aquests materials es situen a llevant d´on ara som i constitueixen els relleus del Corb i de Sant Honorat. FOTOGRAFIA 1.
Tots aquests materials cenozoics pertanyen a l´Oligocè i són postorogènics. Així, fossilitzen a les diferents estructures pirenaiques que anem trobant en aquests desplaçaments. Aquestes estructures es situen dintre de la Unitat dels Mantells de les Serres Marginals Pirinenques, per on estem ara circulant.
Tot i així, aquí on ara som, mirant cap a ponent, a l´altre cantó del Barranc de Peramola, es fa ben palès un altre front d´encavalcament, paral·lel als que hem vist a l´aturada anterior. Així, es veuen clarament unes calcàries cretàciques, les quals encavalquen a uns nivells del Paleocè. FOTOGRAFIA 2. ESQUEMES 5 i 6.
PARADA 2. CAMÍ DE PUJADA CAP A LA ROCA DEL CORB, IMMEDIACIONS DEL PARATGE DE QUATRE CAMINS, (terme municipal de Peramola, comarca de l´Alt Urgell). (Full 291). Cota: 810m
Després de fer l´aturada anterior, ca. iniciar el recorregut pel camí que va ascendint cap a la Roca del Corb, que majestuosa s´aixeca sobre nosaltres. Més endavant, arribarem al paratge del quatre camins. Per aquí, ens caldrà fer una aturada. La farem a 1 Km de la parada anterior, aproximadament, després de pujar menys de 90 metres. Cal dir que els quatre camins són: el que hem utilitzat nosaltres per pujar (venint de ponent), el que després seguirem per continuar el camí i anar cap a la Roca del Corb (anant cap al Nord), el que se’n va cap al Grau de Porta i cap a Can Boix (dirigint-se cap a llevant), i el que procedeix del Roc del Cogul i directament de Peramola (venint des del Sud). FOTOGRAFIA 3.
En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials detrítics de l´Oligocè. Així, primer hem vist nivells de gresos i calcolutites ocres que pertanyen a la denominada Formació Solsona. Posteriorment, i ben aviat, hem trobat nivells de conglomerats polimorfs i poligenètics que pertanyen a la Formació Berga. Tots aquests materials són postorogènics i cobreixen als materials, fonamentalment mesozoics de la Unitat dels Mantells de les Serres Marginals. Precisament, aquests materials poden veure prop d´on som, concretament pers voltants del Roc del Cogul, al sud de la nostra posició. En aquest indret es fan ben palesos els materials carbonatats del Juràssic i especialment els del Cretàcic, que formen part dels indrets més alts de l´esmentat relleu. Aquests materials mesozoics també es fan palesos camí de Can Boix, quasi en arribar-hi
Tot i així, per on ara som, sols es fan palesos els materials detrítics de la Formació Berga, posant-se de relleu la presència entre les masses de conglomerats uns nivells de gresos i de calcolutites sorrenques, que posen de manifest l´existència de canvis climàtics durant la deposició dels materials detrítics, durant l´Oligocè. FOTOGRAFIA 4,
PARADA 2. AVENC DEL CORB, FORAT DEL CORB, CAMÍ DE PUJADA CAP A LA ROCA DEL CORB, (terme municipal de Peramola, comarca de l´Alt Urgell). (Full 291). Cota: 867m
Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el camí, seguint cap al Nord, des de la cruïlla de quatre camins, anant cap a la Roca del Corb, situada més amunt. Ara, ens caldrà fer un trajecte d´uns 0´6 Km i un ascens 50 metres, per tal d´arribar al paratge del Forat del Corb (o de l´Avenc del Corb), per on farem una parada en aquest recorregut.
En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials detrítics de la Formació Berga, dels quals ja n´hem parlat anteriorment. Aquests materials pertanyen a l´Oligocè i són postorogènics.
En aquest indret hi ha el conegut Avenc del Corb i8sovint també denominat Forat del Corb). Es tracta d´un interessant indret relacionat amb la morfologia kàrstica, relacionada amb les roques que afloren per aquest indret. Son conglomerats, eminentment carbonatats, calcaris. Cimentats amb ciment carbonatat. En efecte, aquestes roques, independentment del seu origen, són roques carbonatades a tots els efectes i sobre d´elles s´han desenvolupat els processos kàrstics. Així, en aquest indret espot observar l´avenc i també un cartell explicatiu del mateix. FOTOGRAFIES 5 i 6.,
PARADA 4 - CONDICIONAL. LA CASA DEL CORB, IMMEDIACIONS Del CAMÍ CAP A LA ROCA DEL CORB, (terme municipal de Peramola, comarca de l´Alt Urgell). (Full 291). Cota: 904m
En aquest recorregut, després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar fer un nou trajecte pel camí ascendent cap a la Roca del Corb. Aviat a uns 0´3 Km, trobarem un trencall (una cruïlla de camins) i ens caldrà continuar pel camí de l´esquerra. Seguint aquest, en uns 100 metres arribarem a l´indret on es troba la Casa del Corb. Si s´escau, hi podem anar, per fer una aturada en el recorregut d´aquest itinerari, tot fent una fillola, des de la ruta principal. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut proper als 0´4 Km, des de la parada efectuada anteriorment.
En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem anat trobant a les aturades anteriors. Així, hem anat veient nivells dels conglomerats postorogènics de l´Oligocè postorogènic. Aquests conglomerats són eminentment carbonatats, tant com pel que fa al còdols que els composen, com pel ciment.
En aquest indret va haver-hi una casa, intermitentment habitada fins als anys del segle XX, prop de la casa hi havia un corral per al bestiar. Cal a dir que la casa estava situada aprofitant una balma, originada per l´erosió desenvolupada sobre els materials detrítics esmentats anteriorment. FOTOGRAFIA 7.
Cal dir que aquesta casa ocupa completament una balma de grans dimensions. La balma te uns 20 metres de llargada i uns 15 de profunditat. A l´entrada es va fer un un mur de tancament, edificat amb tècniques diverses: paret de pedra seca i tanmateix tàpia d´adobs. Dintre de la casa es van fer diferents compartiments. Tanmateix, cal dir que dintre encara hi ha les restes d´un forn de pa.
PARADA 5. LA BALMA DEL CORB, CAMÍ DE PUJADA CAP A LA ROCA DEL CORB, (terme municipal de Peramola, comarca de l´Alt Urgell). (Full 291). Cota: 859m
Després de fer la fillola que ens ha dut cap a l´aturada anterior, cal retornar cap a la cruïlla on hem deixat el camí que es dirigeix cap a la Roca del Corb. Després, ens caldrà continuar el camí cap aquesta direcció. Més endavant, arribarem a una balma, que va ésser obrada. Aquí farem una aturada, aproximadament a 0´4 Km de la parada anterior; això és a uns 0´3 Km aproximadament de la cruïlla que acabem d´esmentar.
En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat a les aturades anteriors. Així, hem vist els nivells de conglomerats que pertanyen a la denominada Formació Berga, de l´Oligocè posttectònic. Aquests són els materials que apareixen aquí.
En aquest indret, hi ha una balma, similar a la de la parada anterior, més petita, que també va ésser obrada. FOTOGRAFIA 8.
PARADA 6 - CONDICIONAL. ERMITA DE SANT SALVADOR DEL CORB, IMMEDIACIONS DE LA ROCA DEL CORB, (terme municipal de Peramola, comarca de l´Alt Urgell). (Full 291). Cota: 948m
Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap a la Roca del Corb i cap al Collet de Mur. Abans, però, trobarem per l´esquerra, el camí que ascendeix cap a l´ermita de Sant Salvador del Corb. Si s´escau, podem fer una fillola per tal d´anar-hi. En aquest cas, en arribar farem una aturada. La farem a uns 0´4 Km de la parada anterior., a uns 0´3 Km de la cruïlla d´on surt el camí de l´ermita. En aquest recorregut, ens haurà calgut pujar uns 90 metres, la major part dels quals des de la cruïlla de camins. Cal dir que es tracta d´un tram condicional d´anada i tornada amb un fort desnivell, que si s´escau, es pot eliminar del recorregut de l´itinerari.
En aquest recorregut hem anat trobant afloraments dels materials que ja hem comentat als recorreguts cap a les aturades anteriors. Així, hem anat veient nivells de conglomerats de l´Oligocè posttectònic.
En aquest indret hi ha les restes de una antiga ermita, construïda sobre una petita mola dels materials detrítics acabats d´esmentar, amb una petita superfície de terreny, amb l´absis situat sobre un escarpat penya segat. FOTOGRAFIA 9
PARADA 7. IMMEDIACIONS DEL COLL DE MUR, BASE ORIENTAL DE LA ROCA DEL CORB, (terme municipal de Peramola, comarca de l´Alt Urgell). (Full 291). Cota: 903m
Després de fer la fillola que ens ha dut cap a l´aturada anterior, cal retornar cap a la cruïlla on hem deixat el camí que es dirigeix cap a la Roca del Corb i també cap al Coll de Mur. Ara, en arribar a aquest darrer indret, farem una aturada. La farem a uns 0´9 Km de la parada anterior, a uns 0´6 de la cruïlla de camins; això és, a uns: 0´7Km de la PARADA 5.
En aquest recorregut, com en la major part dels recorreguts anteriors, hem anat trobant afloraments dels materials detrítics de l´Oligocè posttectònic. Així, fonamentalment hem anat trobant nivells de conglomerats (i ocasionalment de roques sorrenques intercalats amb els anteriors). Aquests materials pertanyen a la Formació Berga.
En aquest indret, hi ha un pas de comunicació entre els relleus de la Serra del Corb, queden darrera nostra, immediatament a ponent d´on ara estem situats, i els nivells de la Serra de Sant Honorat, que ens queden a llevant. En tos dos casos, afloren els materials detrítics esmentats anteriorment. Aquests es troben per sobre dels materials mesozoics de la Unitat dels Mantells de les Serres Marginals, que queden fossilitzats per aquests materials detrítics.
Així, des d´aquest indret es pot tondre una bona observació dels afloraments d´aquests materials detrítics. FOTOGRAFIA 10.
PARADA 8. INICI DEL CAMÍ DE LA BASE DE LA ROCA DEL CORB CAP A TORRENT, (terme municipal de Peramola, comarca de l´Alt Urgell). (Full 291). Cota: 914m
Després de fer l´aturada anterior, cal rodejar pel Nord el turo de la Roca del Corb, per tal d´anar cap al seu extrem NW, just on comença el camí que es dirigeix cap a Torrent i cap camí carreter de Peramola a Cortiuda. Així, ens caldrà fer un recorregut proper a 0´3 Km, per tal d´arribar a l´indret, per on farem aquesta aturada. En aquest trajecte, haurem de pujar lleugerament des del Coll de Mur, pel sector septentrional de la Roca del Corb, per tal de baixar després, fins a l´indret de l´aturada.
Com a tots els recorreguts anteriors, en aquest trajecte, hem tornat a trobar afloraments dels materials detrítics de la Formació Berga. Així, hem trobat nivells de conglomerats de l´Oligocè posttectònic. Ocasionalment, hem trobat nivells intercalats de gresos, com el situat a occident del lloc de la parada, per on passa un sender que es dirigeix cap al Corral de la Casa del Corb i cap a la mateixa casa, per on hem fet la PARADA 4, del recorregut d´aquest itinerari, que hem vist anteriorment.
Així, en aquest indret afloren els materials acabats d´esmentar, els quals pertanyen a la Formació Berga. FOTOGRAFIES 11 i 12.
PARADA 9. IMMEDIACIONS DE LA COLLADA DE MIAMORTA, CAMÍ DE LA ROCA DEL CORB A TORRENT, (terme municipal de Peramola, comarca de l´Alt Urgell). (Full 291). Cota: 923m
Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut, ara per un camí ample, que es va dirigint momentàniament cap al Nord, cap a la Collada de Miamorta i que posteriorment es dirigirà cap a Torrent, virant la seva direcció cap al SSW. Tot i així, en arribar a la collada acabada d´esmentar, farem una aturada. La farem a uns 0´9 Km, aproximadament, de la parada anterior, després d´una lleugera pujada.
En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Oligocè. Aquests materials són posttectònics i es troben constituïts per nivells de conglomerats, els quals pertanyen a la Formació Berga.
Per d´altra banda, en aquest trajecte, mirant enrere, cap al Sud, hem pogut gaudir de bones observacions dels relleus de la Roca del Corb i tan mateix de la Serra de Sant Honorat, per on afloren els materials detrítics que estem trobant ara, pels voltants de l´indret on som. En aquest trajecte, també hem passat per les proximitats del Tossal de Torrent, per on afloren els materials acabats d´esmentar. FOTOGRAFIA 13
PARADA 10. IMMEDIACIONS TORRENT, CRUÏLLA DEL CAMÍ DE LA ROCA DEL CORB AMB EL CAMÍ CARRETER DE PERAMOLA A CORTIUDA, (terme municipal de Peramola, comarca de l´Alt Urgell). (Full 291). Cota: 808m
Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut pel camí ample, que ara va baixant cap al SSW, dirigint-se cap a Torrent i cap al camí – carreter que enllaça Peramola amb Cortiuda. En arribar a la cruïlla amb aquest camí, farem una aturada, la darrera del recorregut d´aquest itinerari. Així, des de la parada anterior, hem recorregut poc més de 1´4 Km, baixant un desnivell de poc més de 100 metres.
En aquest trajecte, hem trobat afloraments, com en quasi tots els recorreguts d´aquest itinerari, dels materials detrítics de la Formació Berga. Aquests materials són postorogènics i es troben constituïts, fonamentalment, per nivells de conglomerats.
Aquests són els materials que apareixen l´indret de l´aturada, tot i que també es fan palesos els nivells sorrencs i calcolutitics que pertanyen a la Formació Solsona, de tonalitats ocres. Aquests materials també pertanyen a l´Oligocè. FOTOGRAFIA 14.
Començament del camí cap a Can Torrent. Cruïlla del camí – carreter de Peramola a Cortiuda amb el camí de Torrent i amb el camí que baixa de la Roca del Corb
Si vols, pots fer un comentari o valorar aquesta ruta.
Comentaris