Descarrega

Distància

6,02 km

Desnivell positiu

213 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

213 m

Altitud màxima

547 m

Trailrank

41

Altitud mínima

401 m

Tipus de ruta

Circular

Coordenades

316

Data de pujada

11 de desembre de 2020

Filtres Avançats

Filtra per mes o data de gravació. Troba rutes només de persones a qui segueixes.

Passa't a Wikiloc Premium Passa't a Premium per eliminar els anuncis
Filtres Avançats Filtres Avançats
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
547 m
401 m
6,02 km

Vista 166 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de la Coromina, Catalunya (España)

RECORREGUT PEDESTRE GEOLÒGIC I AMBIENTAL PER LA COMARCA DEL BAGES, PEL TERME MUNICIPAL DE CARDONA (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): RECORREGUT PELS VOLTANTS DE LA COROMINA, PEL TELEFÈRIC MINER I PER LES RESTAURACIONS DE LES ESCOMBRERES DE LES EXPLOTACIONS DE POTASSA / 9 DE DESEMBRE DEL 2020



Josep M. MATA-PERELLÓ i Josep HIDALGO CAÑERO


ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes. Cal dir que hi haurà un tram proper als 0´6 Km, que es realitzarà per trams asfaltats, per la qual cosa caldrà tindre la màxima cura possible, en tot moment. Aquest tram, serà el primer del recorregut d´aquest itinerari. Això si: caldrà anar amb armilles i fer els desplaçaments per l´esquerra, en tot aquest recorregut.

En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Tot i així, part del recorregut transitarà per la denominada Zona de l´Avant-País Pirinenc. Així, es veuran algunes de les estructures com l´important Anticlinal de Cardona - Pinós, situada a la part central i septentrional pels indrets per on es desenvoluparà el recorregut. Cal dir que aquesta important estructura te una direcció aproximada WSW – ENE.

Tot i així, en diverses aturades del recorregut, si s’escau, es faran observacions a distancia d’altres unitats geològiques, fonamentalment del Sistema Pirinenc, que veurem de lluny, en alguns indrets del recorregut.
En aquest recorregut, es trobaran materials cenozoics, del transit de l´Eocè a l´Oligocè; encara que predominaran els materials de l´Oligocè; tot i que els materials més propers al plec, es troben plenament a l´Eocè. Així, a la major part del recorregut, aquests materials pertanyen fonamentalment a la Formació Artés; en aquest context trobarem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, fonamentalment. Sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que adjuntem a continuació


BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pels sectors meridionals del terme municipal de Cardona, a tocar de l´enclavament de Malagarriga, el qual pertany al municipi de Pinós, de la comarca del Solsonès.

Per d´altra banda, també la totalitat del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Tot i que en aquests moments, el municipi de Cardona encara no es troba totalment integrat al Geoparc, però està en vies de fer-ho molt aviat (desembre del 2020).

També cal dir que aquest recorregut es troba situat a la conca del riu Cardener. Efectivament, aquest riu discorre per la part central del terme de Cardona. Pel que fa al recorregut, aquest es situ a ponent del riu, tot i que al Nord del meandre de Malagarriga.


OBJECTIUS FONAMENTALS

A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:

1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector corresponent a la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari.

2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets; en concret ens centrarem, per una part en la Formació Súria, de l´Eocè, amb afloraments de calcolutites i guixos, que veurem al final del recorregut, al nucli de l´Anticlinal de Cardona – Pinós; tot i que sota hi ha els materials salins de la Formació Cardona, que no arribarem a veure en el recorregut d´aquest itinerari. Tot i així, durant la major part del recorregut de l´itinerari, ens centrarem en els materials de la Formació Artés. situada plenament al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè. Així, trobarem gresos i calcolutites de tonalitats rogenques. Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests materials generalment seran de depòsits de vesant i de llits de rieres i de torrents.

3.- Si s’escau, també es faran observacions a distancia de les altres unitats que formen part del subsòl de Catalunya, en concret dels Pirineus.

4.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari. En concret, ens centrarem en les antigues explotacions de potassa (del mineral SILVINITA).

5.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes. En concret, ens centrarem en les restauracions de les escombreres de les Mines de Potassa.

6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut. Aquest és el cas de les diferents estructures tectòniques, especialment de l´Anticlinal de Cardona - Pinós.

7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. En concret, ens centrarem en el recorregut del telefèric miner de Cardona a Súria.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. Igualment, tampoc hi ha cap antecedent relatiu a cap de es aturades que farem al llarg del recorregut. Així, cal dir que constitueix una primícia.

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1974 i 1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).

Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de caràcter més comarcalista, referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà la major part del recorregut. Pel que fa al Patrimoni Miner, cal fer esment de l´interesant treball de FÀBREFA (2018), referent al cable miner de Cardona a Súria.

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.


RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari s’iniciarà per les immediacions de la gasolinera de la Coromina. Després, es farà un recorregut per la carretera comarcal C-1410z, fins a les immediacions de Cal Violí. Tot seguit, el recorregut continuarà pel camí de Sant Cristòfol, fins arribar a les Granges de Tresserres. En aquest tram, es faran les dues primeres aturades.

Després, des d´aquí s´anirà cap al nord, cap a Cal Puig de Pinyana, seguint el corriol que discorre per les antigues pilones del Telefèric Miner de Cardona a Súria, fins arribar al túnel del Manglanell. En aquest trajecte, es faran diverses aturades.

Després, el recorregut començarà a baixar, fins a l´antiga escombrera de la Coromina, actualment en fase de restauració. Des d´aquí, s´anirà cap al poblet del mateix nom. En aquest trajecte, es faran també diverses aturades. Finalment, el recorregut continuarà cap a la gasolinera on ha començat, concloent aquí el recorregut circular.

Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-pels-voltants-de-la-coromina-tunel-de-manglanell-restauracions-de-lescombrera-62017539

Per d´altra banda, també representarem aquest recorregut als dos MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (ESQUEMES 3 i 4), que adjuntarem a continuació. Així, es pot veure que el recorregut total d´aquest itinerari, serà de 6´02 Km. A través d´ells es faran vuit aturades.

Així, el recorregut començarà a una alçada de 441´8 metres, per les immediacions de la Gasolinera de la Coromina. Després el recorregut anirà fluctuant en torn a aquesta alçada, fins a baixar fins a una cota de 413´4 metres, en arribar a les Granges de Tresserres. A partir d´aquí, anirà pujant fins a una alçada de 547 metres, en arribar a Manglanell (per on es descendirà lleugerament, entorn del túnel). Aquesta serà la màxima alçada de tot el recorregut de l´itinerari.

Des d´aquesta alçada es baixarà contínuament fins als 401 metres, en arribar a la Coromina. Aquesta, serà la cota més baixa, de tot el recorregut. Posteriorment, tornarà a pujar fins a l´alçada inicial dels 441´8 metres, en retornar a l´indret on s´ha iniciat el recorregut d´aquest itinerari.


DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà per un sol full, el següent: 330 (o de Cardona), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000.
___________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

FPABREGA ENFADAQUE, A. (2018).- El Cable Miner de Cardona a Súria. Actes del Primer Congrés de Patrimoni Miner, Història de la Minería i la Geologia a Catalunya. Homenatge a Luis Marià Vidal. Pp. 173 – 188. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 330 (Cardona). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
Punt d'interès

P1 CAMÍ DE LA CARRETERA COMARCAL C-1410z A SANT CRISTÒFOL. IMMEDIACIONS DEL POLÏGON INDUSTRIALS LA CORT,

  • Foto de P1 CAMÍ DE LA CARRETERA COMARCAL C-1410z A SANT CRISTÒFOL. IMMEDIACIONS DEL POLÏGON INDUSTRIALS LA CORT,
PARADA 1. CAMÍ DE LA CARRETERA COMARCAL C-1410z A SANT CRISTÒFOL. IMMEDIACIONS DEL POLÏGON INDUSTRIALS LA CORT, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 438 metres. El recorregut de l’itinerari s’iniciarà per les immediacions de la gasolinera de la Coromina. Després, es farà un recorregut per la carretera comarcal C-1410z, fins a les immediacions de Cal Violí. Per aquí, sobrepassada la casa, ens caldrà agafar el camí que surt per la dreta de la carretera i que es dirigeix cap Sant Cristòfol, passant per sobre del Polígon Industrial la “Cort”, que es el polígon de Cardona. Després, per sobre d´aquestes instal·lacions farem una aturada. La farem a 1 Km de l´inici del recorregut. Part d´aquest recorregut s´ha fet per la carretera abans esmentada (uns 0´6 Km), per la qual cosa, cal tenir la màxima cura, caminant per l´esquerra i anant amb armilla reflectant. En aquest trajecte, hem vist pocs afloraments, en discórrer entre edificacions, la carretera i camps de conreu. Tot i així, en aquest indret es fa palès l´aflorament dels nivells de calcolutites i gresos de l Formació Artés. Aquí, afloren aquests materials, tot formant part del flanc meridional de l´Anticlinal de Cardona – Pinós, per la qual cosa tenen una clara inclinació cap el SSE. FOTOGRAFIA 1.
Punt d'interès

P2 CAMÍ DE LA CARRETERA COMARCAL C-1410z A SANT CRISTÒFOL. IMMEDIACIONS DE LES GRANGES DE TRESSERRE

  • Foto de P2 CAMÍ DE LA CARRETERA COMARCAL C-1410z A SANT CRISTÒFOL. IMMEDIACIONS DE LES GRANGES DE TRESSERRE
  • Foto de P2 CAMÍ DE LA CARRETERA COMARCAL C-1410z A SANT CRISTÒFOL. IMMEDIACIONS DE LES GRANGES DE TRESSERRE
  • Foto de P2 CAMÍ DE LA CARRETERA COMARCAL C-1410z A SANT CRISTÒFOL. IMMEDIACIONS DE LES GRANGES DE TRESSERRE
  • Foto de P2 CAMÍ DE LA CARRETERA COMARCAL C-1410z A SANT CRISTÒFOL. IMMEDIACIONS DE LES GRANGES DE TRESSERRE
PARADA 2. CAMÍ DE LA CARRETERA COMARCAL C-1410z A SANT CRISTÒFOL. IMMEDIACIONS DE LES GRANGES DE TRESSERRES, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 439 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut pel camí que es dirigeix cap a Sant Cristòfol i que es va apropant cap a Granges de Tresserres. Així, després de sobrepassar el Polígon Industrial de la Cort, ens anirem apropant al Meandre del Cardener de Malagarriga. Aquí, hi haurà un canvi de direcció del camí, que passarà de ser de sentit NW-SE, a ésser de NE-SW. Ara, més endavant, farem una aturada, aproximadament a 0´85 Km de la parada efectuada anteriorment. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat anteriorment. Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques, d´origen continental. Aquests materials pertanyen a la Formació Artés, situant-se al trànsit de l´Eocè Superior a l´Oligocè Inferior. Aquí, aquests materials tenen un clar cabussament cap al SSW, i es situen al flanc meridional de l´Anticlinal Cardona – Pinós, de direcció OSO-NNE. Finalment, cal dir que aquests materials es troben aquí força fracturats, com a conseqüència del plec acabat d´esmentar. FOTOGRAFIA 2. En aquest recorregut, per d´altra banda, mirant cap al Sud, haurem vist a diferents indrets, la trajectòria del riu Cardener al Meandre de Malagarriga, un dels més espectaculars del Riu Cardener per aquestes contrades. ESQUEMA 5. FOTOGRAFIES 3 i 4.
Punt d'interès

P3 CAMÍ DE LES GRANGES DE TRESSERRES CAL PUIG DE PINYANA / P 3BIS. CRUILLA DEL CORRIOL DEL CABLE MB EL CAMÍ DEL MANGLANELL

  • Foto de P3 CAMÍ DE LES GRANGES DE TRESSERRES CAL PUIG DE PINYANA / P 3BIS. CRUILLA DEL CORRIOL DEL CABLE MB EL CAMÍ DEL MANGLANELL
  • Foto de P3 CAMÍ DE LES GRANGES DE TRESSERRES CAL PUIG DE PINYANA / P 3BIS. CRUILLA DEL CORRIOL DEL CABLE MB EL CAMÍ DEL MANGLANELL
  • Foto de P3 CAMÍ DE LES GRANGES DE TRESSERRES CAL PUIG DE PINYANA / P 3BIS. CRUILLA DEL CORRIOL DEL CABLE MB EL CAMÍ DEL MANGLANELL
  • Foto de P3 CAMÍ DE LES GRANGES DE TRESSERRES CAL PUIG DE PINYANA / P 3BIS. CRUILLA DEL CORRIOL DEL CABLE MB EL CAMÍ DEL MANGLANELL
PARADA 3. CAMÍ DE LES GRANGES DE TRESSERRES AL MANGLANELL, IMMEDIACIONS DE CAL PUIG DE PINYANA, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 442 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut pel camí que es dirigeix cap a Sant Cristòfol i cap a Granges de Tresserres. En arribar a aquestes darreres, ens caldrà agafar un camí que passa per sobre de les granges i s´enfila cap al Nord; més u menys, aquest camí es dirigeix cap al vèrtex del Manglanell. Seguint aquest camí, aviat arribarem al mas esfondrat de Cal Puig de Pinyana. Aquí, farem una aturada, a uns 0´7Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels nivells de calcolutites i gresos rogencs, els quals pertanyen a la Formació Artés. Sovint, entre els afloraments de gresos, hem trobat bons exemples d´estratificacions creuades. FOTOGRAFIA 5. Poc més amunt, ja en vistes de la casa, a escassa distància d´ella, es fan ben paleses unes pilones. Aquestes pertanyen a les restes del Telefèric Miner de Cardona a Súria (Cable miner de Cardona a Súria). En efecte, ara hem trobar un part del seu trajecte, concretament el que anava de Malagarriga al Manglanell, que seguirem als propers recorreguts. Aquest cable (FÀBREGA, 2018), enllaçava les explotacions mineres de Cardona, amb l´estació del ferrocarril miner de Súria. Aquest va ésser un projecte de l´any 1926, que va estar en funcionament des de l´any 1930 fins el 1969; tot i que els túnels van ésser construïts una mica més tard del seu inici de funcionament, els anys 1939 i 1941, respectivament. El cable miner tenia una longitud de 11´775 metres, essent el més llarg de Catalunya. El trajecte estava dividit en 6 trams i constava de 7 estacions. L´estació de càrrega estava situada a la Mina Manuela, de Cardona; mentre que l´estació final estava situada a Súria, concretament on hi havia l´estació del ferrocarril, que connectava a Manresa, amb els FFCC. El cable anava a un velocitat de 9 Km/h. El traçat inicial tenia 98 pilones, amb una alçada mitjana de 10´46 metres; la més baixa era de 4 metres i la més alta de 23 metres. El trajecte constava de diferents ponts i dos túnels (aquests és van construir després de la guerra civil). Una vegada suspès el servei del cable, a l´any 1969, va començar el desmantellament de totes les estructures metàl·liques, quedant a l´actualitat la base de formigó d´aquestes estructures, com les que hi ha a l´indret de l´aturada, al Sud de Cal Puig de Pinyana. FOTOGRAFIA 5. _____________________________________________________________________________________ PARADA 3BIS. IMMEDIACIONS DEL CORRIOL DEL TELEFÈRIC AMB EL CAMÍ DEL MANGLANELL, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 527 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar cap amunt, seguint ara per un corriol, ben senyalitzat amb taques grogues. Aquest corriol va seguint les antigues pilones del telefèric. Més amunt, creurem un camí, procedent del camí que hem seguit inicialment, en deixar enrere el Polígon Industrial (al trajecte cap a la PARADA 2). Després seguir molt breument aquest camí ample, caldrà seguir cap amunt. Més endavant, quasi en trobar el camí que puja cap al Manglanell, on hi ha una pilona amb 4 bases de formigó, farem una aturada. La farem a uns 0´6 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que ja hem esmentat anteriorment. Així, hem vist els nivells de calcolutites i gresos, de tonalitats rogenques, els quals pertanyen a la Formació Artés. Es troben al flanc meridional de l´anticlinal abans esmentat. En aquest trajecte, poc després de la parada anterior, hem trobat unes pilones força grans, situades a la bora del camí. FOTOGRAFIA 7. Per d´altra banda, en aquest recorregut, després de trobar el camí ample que abans hem comentat, a la bora del camí es fa ben palesa una interessant barraca de vinya. Ha estat construïda en pedra seca, utilitzant carreus procedents dels afloraments dels gresos que pertanyen a la Formació Artés. FOTOGRAFIA 9. Finalment, cal dir que aquí, a l´indret on hem fet aquesta aturada, es pot veure una pilona amb quatre bases. Suposem que estava situada a una estació d´angle, per sota del túnel que veurem a l´aturada següent. Es pot veure com els pins han crescut, amb força entre les bases d´aquesta pilona, en els prop de cinquanta anys que es va aturar el servei del telefèric.
Punt d'interès

P4 EL TÚNEL DEL CABLE MINER, SOTA EL VERTEX GEODÊSIC DEL MANGLANELL

  • Foto de P4 EL TÚNEL DEL CABLE MINER, SOTA EL VERTEX GEODÊSIC DEL MANGLANELL
  • Foto de P4 EL TÚNEL DEL CABLE MINER, SOTA EL VERTEX GEODÊSIC DEL MANGLANELL
  • Foto de P4 EL TÚNEL DEL CABLE MINER, SOTA EL VERTEX GEODÊSIC DEL MANGLANELL
PARADA 4. EL TÚNEL DEL CABLE MINER, SOTA EL VERTEX GEODÊSIC DEL MANGLANELL, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 547 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar cap amunt. Així, ara trobarem el camí ample que es dirigeix cap al cim del Manglanell i després cap a la muntanya de Sal. Així, seguint pel corriol del telefèric, ata ens caldrà creuar el camí ample, per tal de seguir pujant cap amunt. Així, aviat arribarem al túnel del Telefèric Miner de Cardona a Súria (Cable Miner). En arribar, farem una aturada a uns 0´2 Km de la parada anterior. En aquest tram. Hem continuat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés, els nivells de les calcolutites i dels gresos. Aquests materials tenen un clar cabussament cap el SSE i es troben situats al flanc meridional de l´Anticlinal de Cardona – Pinós. Aquests són els materials que es fan palesos a tot el recorregut del túnel. En aquest indret, hi ha l´anomenat túnel llarg del cable miner de Cardona a Súria. Va ésser construït, amb formigó, al 1939 i te una llargada de 91 metres. FOTOGRAFIES 9 – 11.
Punt d'interès

P5 CAMÍ DE BAIXADA DEL MANGLANELL CAP A LA COROMINA I CAP A L¨ESCOMBRERA

  • Foto de P5 CAMÍ DE BAIXADA DEL MANGLANELL CAP A LA COROMINA I CAP A L¨ESCOMBRERA
  • Foto de P5 CAMÍ DE BAIXADA DEL MANGLANELL CAP A LA COROMINA I CAP A L¨ESCOMBRERA
PARADA 5. CAMÍ DE BAIXADA DEL MANGLANELL CAP A LA COROMINA I CAP A L¨ESCOMBRERA, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 524 metres. Després de fer l´aturada anterior i de travessar totalment el túnel, ens cal continuar el recorregut cap al Nord. Tot seguint un corriol que es va dirigint cap al Nord. Més endavant, tornarem a trobar el camí que baixa del turó de Manglanell i que es dirigeix cap a la Coromina. Ara, ens caldrà continuar per ell, fins quasi arribar a la cruïlla del camí procedent de la Gasolinera i que es dirigeix cap a ponent. Així, aproximadament a uns 0´7 Km de la parada anterior, n´efectuarem una altra. En aquest recorregut hem anat trobant pilones, com al recorregut d´ascens cap a Manglanell. Així, ben aviat trobarem una pilona, mb quatre bases de formigó, que suposem que era una de les pilones d´angle, dedicades a modificar la trajectòria del cable. Per d´altra banda, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs que pertanyen a la Formació Artés. Així, com als anteriors recorreguts, hem anant trobant afloraments dels nivells de calcolutites i de gresos, de tonalitats rogenques. Aquí, aquests materials es troben situats al flanc meridionals de l´Anticlinal de Cardona – Pinós. Ara, prop de l´indret de l´aturada, hem trobat una fractura que afecta als materials anteriors. Posa en contacte el nivells de gresos amb les calcolutites. A la fractura s´observa be el pla de falla i tanmateix el mirall de falla. FOTOGRAFIA 12. Una mica més endavant, em trobat en posició gairebé verticals els materials de la Formació Artés. FOTOGRAFIA 13.
Punt d'interès

P6 CAMÍ CAP A LA COROMINA. VOLTANTS DE L¨ANTIGA ESCOMBRERA EN FASE DE RESTAURACIÓ

  • Foto de P6 CAMÍ CAP A LA COROMINA. VOLTANTS DE L¨ANTIGA ESCOMBRERA EN FASE DE RESTAURACIÓ
  • Foto de P6 CAMÍ CAP A LA COROMINA. VOLTANTS DE L¨ANTIGA ESCOMBRERA EN FASE DE RESTAURACIÓ
  • Foto de P6 CAMÍ CAP A LA COROMINA. VOLTANTS DE L¨ANTIGA ESCOMBRERA EN FASE DE RESTAURACIÓ
PARADA 6. CAMÍ CAP A LA COROMINA. VOLTANTS DE L¨ANTIGA ESCOMBRERA EN FASE DE RESTAURACIÓ, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 493 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar el recorregut. Ben aviat arribarem a la cruïlla amb el vial que des de la Gasolinera es dirigeix cap al Vilar Rural de Cardona i cap a la Lurdes. En trobar-lo, a la mateixa cruïlla trobarem també un corriol que baixa cap a la propera escombrera. Per aquest corriol, ens caldrà continuar el recorregut de l´itinerari. Més endavant, al costat de l´escombrera, farem una aturada. La farem, aproximadament, a uns 0´6 Km de la parada anterior. Ull¡, en aquest trajecte, en el tram inicial de la baixada cap a l´escombrera, cal tenir molta cura, ja que no es troba en bones condicions. Això fa referència als primers 50 metres del recorregut de la baixada Per d´altra banda, en aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem anat veient al llarg de tot el recorregut. Així, hem anat trobant nivells de calcolutites rogenques i de gresos de la mateixa tonalitat. Aquests materials són d´origen continental i pertanyen a la Formació Artés. Igualment, com als trams anteriors del recorregut, formen part del flanc meridional de l´Anticlinal de Cardona – Pinós. En aquest recorregut, en començar a fer-lo, hem pogut observar una bona perspectiva dels relleus pirinencs, mirant cap al Nord. També, veient en primer terme, part de l´escombrera en fase de restauració. FOTOGRAFIA 14. Més endavant, en anar baixant cap a l´escombrera en fase de restauració, es pot gaudir d´una bona visió de la població de Cardona, situada al flanc septentrional de l´Anticlinal de Cardona – Pinós. La població es situa al Nord del vall del torrent boix, del vall salat. FOTOGRAFIA 15. Més avall, hem pogut fer una bona observació de les restauracions que s´estan duent a terme a l´escombrera nova de les antigues explotacions de potassa (de silvinita). Es poden veure les bermes, en alguns indrets amb massa inclinació, la qual cosa afavoreix l´erosió. També espot veure que el creixement dels arbres es força dificultós. FOTOGRAFIA 16.
Punt d'interès

P7 CAMÍ CAP A LA COROMINA. IMMEDIACIONS DEl BARRI DE FONTANELLES

  • Foto de P7 CAMÍ CAP A LA COROMINA. IMMEDIACIONS DEl BARRI DE FONTANELLES
  • Foto de P7 CAMÍ CAP A LA COROMINA. IMMEDIACIONS DEl BARRI DE FONTANELLES
PARADA 7. CAMÍ CAP A LA COROMINA. IMMEDIACIONS DE FONTANELLES, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 460 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar el recorregut pel camí que condueix cap a la Coromina. Ben aviat arribarem a les primeres edificacions del barri de Fontanelles. Per aquest indret farem una aturada d´aquest recorregut. La farem, aproximadament a uns 0´2 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, a l´igual que als trams anteriors, hem anat trobant afloraments dels materials continentals, en bona part d´origen lacustre. Així, hem anat veient els nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques, que pertanyen a la Formació Artés. Aquests materials pertanyen en bona part, per aquests indrets a l´eocè Superior, al Vindobonià. També cal dir que es situen al flanc meridional de l´Anticlinal de Cardona – Pinós. Per la qual cosa presenten un clar cabussament cap al NNE. Ara, des d´aquest indret, mirant cap al Nord, es pot gaudir d´una bona observació del Turó del castell de Cardona, i tanmateix de la població de Cardona, situades al flanc septentrional de l´Anticlinal de Cardona – Pinós. FOTOGRAFIA 17. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant ara cap a ponent, es pot veure les restes de l´escombrera vella. I més enllà, el castellet miner de l´actual Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona. FOTOGRAFIA 18.
Punt d'interès

P8 IMMEDIACIONS DE LA GASOLINERA DE LA COROMINA. CARRETERA C-1410z

  • Foto de P8 IMMEDIACIONS DE LA GASOLINERA DE LA COROMINA. CARRETERA C-1410z
PARADA 8. IMMEDIACIONS DE LA GASOLINERA DE LA COROMINA. CARRETERA C-1410z, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 439 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar el recorregut. Així, ara travessarem el barri de Fontanelles. Tort seguit entrarem al nucli antic de la Coromina, des d´on anirem cap a la gasolinera. En arribar-hi, farem la darrera aturada. La farem a 1´1 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem tornat a trobar afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés. Aquests són els materials que apareixen a ´indret de l´aturada. Cal dir que aquí estan força inclinats, en situar-se al flanc meridional de l´Anticlinal de Cardona – Pinós. Des d´aquest indret, es pot fer una bona observació del Turó del Castell de Cardona. I tanmateix de la Vall Salina i de la població de la Coromina. FOTOGRAFIA 19. _________________________________________________________________________________ EN AQUEST INDRET FINALITZA EL L´ITINERARI Tot i així, encara ens caldrà fer un recorregut d´uns 100 metres, per arribar a l´indret on hem iniciat aquest recorregut

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.