Coordenades 284

Data de pujada 2 de novembre de 2020

  • Valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
482 m
364 m
0
2,1
4,3
8,52 km

Vista 169 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de Santpedor, Catalunya (España)

RECORREGUT CIRCULAR, GEOLÒGIC I AMBIENTAL PER LA COMARCA DEL BAGES, PELS MUNICIPIS DE SANTPEDOR, SALLENT I CASTELLNOU DE BAGES, (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DE LA COSTA DE LA VILA A CAN BRUGUEROLES, AL FLAQUES, A SANT SAVADOR DE LA TORRE ABADAL I A LA COSTA DE LA VILA / 07 DE NOVEMBRE DEL 2020


Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes.

En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Tot i així, part del recorregut transitarà per la denominada Zona de l´Avant-Pais Pirinenc. Així, es veuran algunes de les estructures que la constitueixen entre Santpedor i Castellnou de Bages, les quals tenen una forta component de l´esforç pirinenc.

Tot i així, en diverses aturades del recorregut, si s’escau, es faran observacions a distancia d’altres unitats geològiques, tant del Sistema Mediterrani. (i més concretament dintre de la seva Serralada Prelitoral Catalana); com també del Sistema Pirinenc. Tanmateix, visionarem a distancia altres sectors de la pròpia Depressió Geològica de l’Ebre, com és el cas dels Altiplans Meridionals.

En aquest recorregut, es trobaran exclusivament materials cenozoics, fonamentalment del trànsit de l´Eocè a l´Oligocè; concretament, n la major part del recorregut, aquests materials pertanyen a la Formació Artés. Així, trobarem nivells de calcolutites i gresos, fonamentalment; tot i que trobarem nivells de calcolutites. Per d´altra banda, sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè.

Per d´altra banda, aquest sector està situat a ponent de la coneguda Falla del Guix, que cap aquest sector s´ha dividit en dues branques. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà en la seva totalitat
per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pels termes municipals de Santpedor, Castellnou de Bages i Sallent, dintre de l´anomenat Pla de Bages, que constitueix una comarca natural.

Per d´altra banda, també tot el recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central, on es troba situada quasi tota la comarca del Bages, excepte el municipi de Cardona, almenys en aquest moment del mes de novembre del 2020. Això si, el tres municipis per on transitarà aquest recorregut, si que formen part de l´esmentat geoparc.

Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat ala zona de Inter confluència dels rius Llobregat i Carder, que circulen a llevant i a ponent del recorregut de l´itinerari, respectivament.

OBJECTIUS FONAMENTALS

A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:

1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari.

2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets; en concret ens centrarem en la Formació Artés (que veurem en bona part del recorregut), situada al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè. Així, al llarg del recorregut trobarem els afloraments dels gresos i de les calcolutites rogenques d´aquesta formació. Ocasionalment, també trobarem nivells de calcàries lacustres, lignits i guixos, entre els materials d´aquesta formació. Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests materials generalment seran col·luvials.

3.- Si s’escau, des de les diferents aturades es faran observacions, a distancia, de la Serralada Prelitoral Catalana (la qual forma part del Sistema Mediterrani) i dels sectors corresponents als Prepirineus (del Sistema Pirinenc). Aquestes observacions les realitzarem a diferents indrets del recorregut.

4.- Si s’escau, també es faran observacions a distancia d’altres sotsunitats que formen part de la Depressió Geològica de l’Ebre. En concret dels Altiplans Meridionals (amb els relleus de Montserrat, del Montcau, i de Sant Llorenç de Munt) i dels Altiplans Septentrionals (amb els relleus del sector de Queralt).

5.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents. En concret de les explotacions mineres de ICL (de l’antiga IBERPOTASH i més antiga Súria K), les quals veurem des de diferents indrets del recorregut de l´itinerari, especialment de les explotacions situades per immediacions de Sallent.

6.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient. Al mateix temps, també s’observaran les correccions d’aquests impactes.

7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, entre els quals destaca el jaciment de fòssils de la Costa de la Vila, que veurem entre Santpedor i Castellnou de Bages. Aquest indret s´ha relacionat sovint amb el límit entre l´Eocè i l’Oligocè.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. Hi ha, però, alguns antecedents parcials, com els següents: MATA-PERELLÓ (1997, 1999a, 1999b, i 2010, 2001a), MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1988), MATA - PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016A i 2016B), i també MATA-PERELLO i PUIG ORIOL (2021). Tanmateix farem esment del treball de MASACHS et altri (1981),

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1974 i 1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).

Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de caràcter més comarcalista, referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà la major part del recorregut.

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.


RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari s’iniciarà a la Cosa de la Vila, pels límits dels termes municipals de Santpedor i de Castellnou de Bages. Prop d´aquest lloc, es faran les dues primeres aturades del recorregut. Tot seguit, es baixarà cap a Santpedor, anant ara cap a l´ESE, per tal d´agafar el camí que es dirigeix cap a Can Burgueroles. En aquest trajecte, fet íntegrament pel terme de Santpedor, es faran dues parades mes i altres dues molt prop de la casa. Una d´elles a tocar el terme de Sallent.

Després, el recorregut es dirigirà cap al Nord, per tal d´arribar a les immediacions del Flaques, després d´entrar de nou al terme de Castellnou de Bages. En aquest tram, es faran dues aturades mes. Després, el trajecte s´encaminarà cap a Sant Salvador de la Torre Abadal i de nou cap a la Costa de la Vila. En aquest tram, anant cap al WSW, haurem estat quasi tot el recorregut al terme de Castellnou de Bages. Arn aquest trajecte es faran les tres darreres aturades del recorregut.

Tot aquest recorregut, es pot veure també al fitxer de wikiloc següent: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-pels-termes-de-santpedor-i-de-castellnou-de-bages-59782478
Per d´altra banda, aquest recorregut també es pot veure als dos MAPES DEL RECORREGUT DE L¨ITINERARI (ESQUEMES · i $). Així, es pot veure que tindrà un recorregut de 8´52 Km, a través dels quals es faran 11 aturades. El trajecte començarà a una alçada de 458´3 metres, per la Costa de la Vila; després de fluctuar per aquesta alçada, baixarà fins als 365 metres, que s´assoliran prop de Can Brugueroles, a la vall del Riudor, que serà la cota inferior de tot el recorregut. Després anirà pujant, fins arribar a una alçada de 421 metres, prop del Flaques. Després de baixar lleugerament, tornarà a pujar, ara fins als 482 metres, prop de Sant Salvador de la Torre Abadal, que serà la màxima alçada de tot el recorregut. Finalment, en el trajecte final, en tornar a la Costa de la Vila, es baixarà fins als 458´3 metres inicials.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret.
En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà per un sol full, el següent: 363 (o de Manresa), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000. Així doncs, la relació general de les aturades que composen el recorregut de l’itinerari, és la següent:
______________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1974).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 330 (Cardona). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 363 (Manresa). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris geològics per Anoia, Bages, Berguedà i Solsonès. Pub. Caixa d´Estalvis de Manresa, 205 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J,M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997).- Itinerari geològic i mineralògic per la comarca del Bages: des de Santpedor a Sallent, i des d´Artés a santa Maria d´Oló. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1999a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Bages: des de Santpedor cap a Castellnou de Bages, Sallent, Artés, Avinyó i Santa Maria d´Oló. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1999b).- Recorregut de recerca geoambiental per les comarques del Bages i del Moianès: des de Santpedor i Castellnou de Bages a Artés, i des de Calders a Monistrol de Calders. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA–PERELLÓ, J.M. (2010).- Itinerari de recerca geològica, geo-ambiental i minera per la comarca del Bages: des de Santpedor a Balsareny i a Navàs. Inèdit, 12 pàgines. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2020).- Recorregut geològic, miner i ambiental per la comarca del Bages, pels municipis de Santpedor, Sallent i Castellnou de Bages, (Geoparc de la Catalunya Central): des dels Aiguamolls de la Bòvila, de Santpedor a can Brugueroles, als Plans de Ridor, a la Costa de la Vila i a la Torre de Castellnou de Bages. Inèdit. 20 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016A).- Recorregut de recerca geoambiental per la comarca del Bages (Geoparc de la Catalunya Central): des de Santpedor a la Costa de la Vila i a Castellnou de Bages. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016B).- Recorregut geològic, miner i ambiental per la comarca del Bages (Geoparc de la Catalunya Central): des dels Aiguamolls de la Bòvila de Santpedor a can Brugueroles, a la Costa de la Vila i a la Torre de Castellnou de Bages. Inèdit. 18 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
Punt d'interès

P1 INICI DE LA CARRETERA DEL SERRAT I DE CASTELLNOU DE BAGES A SANTPEDOR, BAIXADA DE LA COSTA DE LA VILA

PARADA 1. INICI DE LA CARRETERA DEL SERRAT I DE CASTELLNOU DE BAGES A SANTPEDOR, BAIXADA DE LA COSTA DE LA VILA, (terme municipal de Santpedor, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 449 metres El recorregut de l´itinerari el començarem al Serrat. Després, farem un breu recorregut cap a Santpedor, per tal de fer una aturada a l´inici de la baixada de la Costa de la Vila. Així, haurem efectuat un recorregut proper als 0´2 Km. En aquest recorregut, hem anat tallant els materials rogencs de la Formació Artés, que afloren per tot arreu, pels voltants del Serrat. Es tracta d´alternances de nivells de calcolutites i de gresos. Sovint, també es troben nivells de calcàries i de calcarenites, tot alternant amb els anteriors, com succeeix prop de l´indret on ara som, per on també apareixen nivells de lignits, com veurem després. En aquest indret, tot i que ens trobem al bell mig dels afloraments rogencs acabats d’esmentar, es troba un conjunt d’estrats de color grisos. Aquests nivells marquen el límit entre l´Eocè i l´Oligocè, la qual cosa ve determinada per la presencia de fòssils de dents de ratolins (MASACH, V. 1956). Així, aquest nivell és d’una gran importància estratigràfica, essent un interessant LIG (Lloc d’interès Geològic), essent un indret important del Geoparc de la Catalunya Central. FOTOGRAFIA 1.
Punt d'interès

P2 CAMÍ CAP A LLEVANT DE LA COSTA DE LA VILA, MIRADOR DEL PLA DE BAGES,

PARADA 5. CAMÍ CAP A LLEVANT DE LA COSTA DE LA VILA, MIRADOR DEL PLA DE BAGES, (termes municipals de Santpedor i de Castellnou de Bages, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 451 metres Després d’efectuar la parada anterior, cal pujar de nou fins a la Costa de la Vila. I tot seguit, cal fer un breu recorregut per un camí més o menys planer, que es dirigeix cap a llevant. A uns 300 metres de l´inici del camí, farem una aturada, aproximadament a uns 0´4 Km de la parada anterior. Des d´aquest indret enlairat, es pot gaudir d´un bon lloc d´observació del Pla de Bages, situat entre aquest indret i els relleus (també bagencs) de Montserrat i de la Serra de l’Obac – Sant Llorenç de Munt. Cal dir que als sectors septentrionals del Pla de Bages, afloren extensament els materials rogencs de la Formació Artés. FOTOGRAFIES 2 i 3. Per d´altra banda, en aquest breu recorregut, hem trobat afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés. Per d´altra banda, hem tornat a trobar els nivellets grisos que hem vist a l´aturada anterior. Per d´altra banda, entre aquests nivells es troben afloraments dels nivells de lignit inclosos a l´esmentada Formació Artés. Aquests nivells que van intentar explotar-se són força ferruginosos. Així, s’observen per arreu taques amb òxids de ferro. Pel que fa als lignits, cal dir que formen petits nivellets que no ultrapassen el 10 cm de potència. FOTOGRAFIA 4.
Punt d'interès

P3 CAMÍ DE SANTPEDOR CAP A CAN BRUGUEROLES. OBSERVACIÓ DE LA SERRA DELS MORTS

PARADA 3. CAMÍ DE SANTPEDOR CAP A CAN BRUGUEROLES. OBSERVACIÓ DE LA SERRA DELS MORTS, (terme municipal de Santpedor, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 366 metres Després d’efectuar la parada anterior, cal continuar cap a llevant pel camí que estem seguint per la Costa de la Vila. Més endavant, aquest camí comença a baixar cap a Santpedor. Posteriorment, aquest camí entroncarà amb el camí que des Santpedor condueix cap a Can Riudor i Can Brugueroles, cap a on haurem d´anar. Poc després d´agafar un trencall que condueix directament cap a la segona casa, farem una aturada. La farem a 1´4 km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, inicialment hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist a l´aturada anterior. Després, en baixar cap a l´indret de l´aturada, hem anat trobant afloraments dels nivells rogencs típics de la Formació Artés. Aquests son també els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. En aquest recorregut, hem anat veient, a llevant del nostre recorregut, el conegut Runam Salí de Sallent o Runam del Cogulló. Aquí s´acumulen els estèrils de la mineria de potassa de Sallent. Tot i així, són molt rics en HALITA i properament seran explotats per l´empresa ICL (la que va substituir a l´antiga IBERPOTASH). Així, constitueixen una important reserva de sal comuna. Malgrat això, els impactes d´aquest runam són enormes, tant els visuals com els ambientals. FOTOGRAFIA 5. Tanmateix, des de l´indret on som, mirant cap al Nord, es pot fer una bona observació de la Serra dels Morts, situada a llevant de la Costa de la Vila. Hi afloren els materials rogencs de la Formació Artés. Entre els quals es fan palesos els materials grisencs que hem vist a la parada anterior. FOTOGRAFIA 6.
Punt d'interès

P4 FONT DE BRUGUEROLES, CAMÍ DE CAN BRUGUEROLES A CAN RIDOR I CAP A SALLENT

PARADA 4 - CONDICIONAL. FONT DE BRUGUEROLES, CAMÍ DE CAN BRUGUEROLES A CAN RIDOR, (termes municipals de Santpedor i de Sallent, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 364 metres Després d’efectuar la parada anterior, cal continuar cap a llevant pel camí que es va dirigint cap a Can Brugueroles. Hi arribarem després de sobrepassar el barranc del mateix nom. Tot seguit, ens caldrà seguir, cap a llevant, tot fent ara una fillola, pel camí que es dirigeix cap a Can Ridor. Ben aviat, abans d´arribar al riu Riudor, trobarem la Font de Brugueroles, situada a la dreta del nostre camí. Aquí farem una aturada, a quasi 1 Km de la parada anterior. Cal dir que aquest indret no tenim clar de quin terme és, ja que segons els mapes sembla que es del de Sallent, ja que el riu és la frontera, però la font es troba abans de passar el riu. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que ja hem vist a la parada anterior. Així, hem anat trobant nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques. Aquests materials es situen al trànsit de l´Eocè Superior a l´Oligocè Inferior i son els quins apareixen a l´indret de l´aturada. En aquest indret hi ha una font, l´anomenada Font de Brugueroles, que actualment es troba seca, des de fa un cert temps. El naixement es relaciona probablement amb una fractura propera, que afecta als materials de la Formació Artés. Les seves aigües anaven a para al proper riu Riudor, que passa pel costat de la font. FOTOGRAFIA 7.
Punt d'interès

P5 CAMÍ DE CAN BRUGUEROLES CAP AL FLEQUER. BARRANC DE BRUGUEROLES

PARADA 5. CAMÍ DE CAN BRUGUEROLES CAP EL FLEQUER, BARRANC DE BRUGUEROLES, (terme municipal de Castellnou de Bages, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 395 metres Després d’efectuar la parada anterior, cal desfer la fillola, retornant a Can Brugueroles. Després, des d´aquí, ens caldrà continuar cap al Nord, remuntant el Barranc de Brugueroles i seguint pel camí que es dirigeix cap al Flequer. Poc després, realitzarem una aturada, a uns 0´7 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant inicialment afloraments dels materials esmentats als recorreguts anteriors. Tot i així, ben aviat hem trobat un nivell de roques carbonatades, d´origen lacustre, intercalades entre els materials de la Formació Artés. També hem trobat uns nivellets de calcolutites grisenques, intercales com els materials acabats d´esmentar. Més endavant, hem arribat a un aflorament d´un paleocanal. Aquest es troba reblerts amb gresos i amb microconglomerts. Aquests materials es troben al lloc de l´aturada, situant-se entre els nivells de calcolutites i gresos rogencs de la Formació Artés., als que tallen . FOTOGRAFIA 8.
Punt d'interès

P6 IMMEDIACIONS DE CAL FLAQUER. VALL DEL RIU RIUDOR

PARADA 6. INMEDIACIONS DE CAL FLEQUER, VALL DEL RIU RIUDOR, (terme municipal de Castellnou de Bages, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 400 metres Després d’efectuar la parada anterior, cal desfer la fillola, retornant a Can Brugueroles, ens cal seguir remuntant el Barranc de Burgueroles. Més amunt arribarem al camí que comunica la carretera de Castellnou de Bages amb el Flequer. En trobar-la, ens caldrà iniciar una fillola, per tal d´anar cap a les immediacions d´aquesta casa, situada a la vall del Riu Riudor. En arribar-hi, farem una aturada, dintre del recorregut d´aquest itinerari. La farem a uns 1´3 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés. Així, hem anat trobant nivells de calcolutites i gresos rogencs, d´origen continental. Aquests materials situen al trànsit de l´Eocè Superior a l´Oligocè Inferior. El seu caràcter continental es posa de manifest pel seu color, debut a la presència de ferro oxidat, amb valència 3, el qual es troba en forma d´HEMATITES, un mineral molt minoritari, que es troba disseminat entre els materials de la Formació Artés, però que els hi comunico les seves tonalitats rogenques. Aquests materials terrígens, tenen un clar origen fluvial. Tanmateix, en aquest recorregut, poc abans d´arribar a la cruïlla amb el camí del Flequer, entre els materials anteriors, hem trobat unes intercalacions de materials lacustres, de tonalitats grisenques. Així, hem vists nivells de calcàries i de calcolutites grisenques. En aquests materials, el ferro apareix reduït, respecte al que hem esmentat abans, amb valència 2. FOTOGRAFIA 9. Més endavant, prop del Flequer, es fan força evidents els materials rogencs típics de la Formació Artés, de la que hem parlat en diversos trajectes del recorregut d´aquest itinerari. Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos. Ara, prop del Flequer predominen els nivells de gresos. FOTOGRAFIA 10. Per d´altra banda, en aquest indret, tocant al mas del Flequer, es fa força evident el Riu Riudor, que baixa de més amunt.
Punt d'interès

P7 CAMÍ DEL FLAQUER CAP AL MAUCAMÍ DEL FLEQUES CAP AL MAU I CAP A LA CARRETERA DE CASTELLNOU,

PARADA 7 - CONDICIONAL. CAMÍ DEL FLEQUES CAP AL MAU I CAP A LA CARRETERA DE CASTELLNOU, (terme municipal de Castellnou de Bages, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 428 metres Després d’efectuar la parada anterior, cal desfer la fillola, retornant a cap a l´indret on hem trobat (venint de Brugueroles) el camí que conduïa cap al Flequer. Poc després de la cruïlla, ens caldrà fer una aturada. Aquesta, la farem a uns 0´7 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que ja hem vist al recorregut anterior. Aquests són també els materials que es fan palesos a l´indret de l´aturada, els quals afloren per sobre del camí que anem seguint. Així, per arreu, es veuen nivells de calcolutites rogenques i gresos, que pertanyen a la Formació Artés. Aquests materials es situen l trànsit de l´Eocè Superior a l´Oligocè; tot i que per aquests indrets, ja són de l´Oligocè. FOTOGRAFIA 11.
Punt d'interès

P8 IMMEDIACIONS DEL BARRANC BRUGUEROLES, CAMÍ DEL FLEQUER CAP AL MAU I CAP A LA CARRETERA DE CASTELLNOU

PARADA 8. IMMEDIACIONS DEL BARRANC BRUGUEROLES, CAMÍ DEL FLEQUER CAP AL MAU I CAP A LA CARRETERA DE CASTELLNOU, (terme municipal de Castellnou de Bages, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 434 metres Després d’efectuar la parada anterior, cal continuar el recorregut cap a la carretera que enllaça Santpedor amb Castellnou, cap al Mau. Després de sobrepassar el Barranc de Brugueroles, farem una aturada. La farem a uns 0´6 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels nivells de gresos i de calcolutites, de tonalitats rogenques, les quals pertanyen a la Formació Artés, que en aquest indret pertanyen a l´Oligocè. Així, ara, aquí es fan ben palesos uns nivells de gresos situats a la bora del camí que anem seguint. FOTOGRAFIA 12.
Punt d'interès

P9 IMMEDIACIONS .DE L¨ERMITA DE SANT SALVADOR DE LA TORRE ABADAL

PARADA 9. IMMEDIACIONS DE L´ERMITA DE SANT SALVADOR DE TORRE ABADAL, (terme municipal de Castellnou de Bages, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 447 metres Després d’efectuar la parada anterior, cal continuar el recorregut cap a la carretera que enllaça Santpedor amb Castellnou, cap al Mau. En arribar a la carretera, ens caldrà anar cap al Sud, fins trobar el camí (per l´esquerra) que es dirigeix cap al Planacoll, cap a llevant. Quasi a l´entrada, trobarem per la dreta un camí que es dirigeix cap al Sud. Aquest camí ens condueix cap a l´Ermita de Sant Salvador de Torre Abadal, per on farem una aturada, a 1´3 Km de la parada anterior. Després de sobrepassar el Barranc de Brugueroles, farem una aturada. La farem a uns 0´6 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem trobat afloraments que pertanyen a la Formació Artés. Aquests materials es fa ben palesos per tot arreu. Precisament des de l´ermita de Sant Salvador, mirant cap al Nord, es pot veure com aquests materials afloren pels voltants dels indrets més propers a Castellnou. DOTOGRAFIA 13. Tanmateix, des de l´ermita mirant cap a llevant, es pot fer una bona observació del Runam Salí del Cogulló, que ja hem vist per les immediacions de la PARADA 3. Igualment, el runam es feia ben palès des de les immediacions de Planacoll. FOTOGRAFIA 14. Finalment, des d´aquest indret, es pot fer una observació de l´ermita romànica, concretament del seu absis. Aquest, es troba construït amb carreus procedents dels afloraments propers de la Formació Artés.
Punt d'interès

P10 CRUÏLLA DE LA CARRETERA DE SANTPEDOR A CASTELLNOU DE BAGES, AMB EL VÍAL DE L´ERMITA DE SANT SALVADOR DE TORRE ABADAL

PARADA 10. CRUÏLLA DE LA CARRETERA DE SANTPEDOR A CASTELLNOU DE BAGES, AMB EL VÍAL DE L´ERMITA DE SANT SALVADOR DE TORRE ABADAL, (terme municipal de Castellnou de Bages, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 480metres Després d’efectuar la parada anterior, cal anar cap al SSW, amb la intenció d´arribar al Serrat i a la carretera que uneix Santpedor amb Castellnou. En arribar a la cruïlla, farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari. Aquesta aturada la farem a 1´3 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés, que per aquests indrets es situen al trànsit entre els trams superiors de l´Eocè i els inferiors de l´Oligocè. Així, ocasionalment, hem anat trobant afloraments de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques. Aquests materials, els hem anat trobant ocasionalment, ja que part del recorregut l´hem realitzat per una zona construïda, per una urbanització de Castellnou de Bages; concretament per la del Serrat de Castellnou. Tot i així, en arribar a l´indret de la parada es fa ben palès un aflorament dels gresos i calcolutites rogenques. FOTOGRAFIA 16. ____________________________________________________________________________________ EN AQUEST INDRET FINALITZA EL L´ITINERARI Després de fer l´aturada anterior, ens cal ara fer un breu recorregut proper als 0´6 Km. Aquest recorregut el farem per la carretera que enllaça Santpedor amb Castellnou de Bages. A nosaltres ens caldrà anar cap al primer poble esmentat, per tal de retornar a l´indret per on hem començat el recorregut d´aquest itinerari En aquest recorregut, com en el recorregut anterior, hem estat caminant per una zona edificada, urbanitzada, que correspon al Serrat de Castellnou. Tot i així, com al recorregut anterior, ocasionalment hem trobat afloraments rogencs que corresponen al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè. Així, hem anat trobant nivells de gresos i calcolutites rogenques, que pertanyen a la Formació Artés; és dir: als materials que hem anat trobant al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.

1 comentari

  • carol parra 30 de març 2021

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Me gusto la ruta, aunque no acabe de hacerla exacta, la hice a mi gusto.

Si vols, pots o aquesta ruta.