RECORREGUT GEOLÒGIC A PEU PER LA COMARCA DEL BAGES, PEL TERME MUNICIPAL DE TALAMANCA (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DEL POBLE CAP A LA SÏNIA DE CAN VALLS, LA BALMA DE GOBIANS, EL MOLÍ DEL MENUT, A LA SÍNIA DEL CAMÍ RAL I DE NOU CAP A TALAMANCA / 15 DE DESEMBRE DEL 2020
Josep M. MATA-PERELLÓ i Josep HIDALGO CAÑERO
ADVERTIMENT PREVI
Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes. Per d´altra banda, cal dir que no hi haurà cap recorregut sobre asfalt, tret dels carrers del poble de Talamanca, exclusivament a l´inici i a la fi del recorregut d´aquest itinerari.
En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.
BREU INTRODUCCIÓ
El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Concretament, aquest recorregut s´efectuarà íntegrament pels sectors més propers als que vam denominar Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA-PERELLÓ, 1986). Molt propers alhora a la Serralada Prelitoral dels Catalànids, que no arribarem a tallar en cap moment, ni arribarem a veure.
En aquest recorregut, es trobaran materials cenozoics, fonamentalment de l´Eocè; de la vorera de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre. En aquest context trobarem afloraments dels materials continentals rogencs (equivalents a la Formació Carme, més representada a ponent) i també materials grisencs, marins (equivalents a la Formació Igualada, més representada, també a ponent). Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, anirem trobant intercalacions dels materials marins i dels continentals.
Així, trobarem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques i grisenques. Tanmateix anirem trobant nivells de conglomerats. Sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que adjuntem a continuació.
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Talamanca, en la totalitat del recorregut.
Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi acabat d´esmentar, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc.
Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat a la conca del riu Llobregat. Efectivament, tota la zona per on discorrerà el recorregut de l´itinerari, es directament tributaria d´aquest riu, a través de la Riera de Talamanca.
OBJECTIUS FONAMENTALS
A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:
1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector corresponent a la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari.
2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. En concret, ens fixarem en els sediments continentals i marins de l´Eocè; amb els nivells d´argiles, calcolutites, gresos, calcàries i conglomerats que anirem trobant a diferents indrets del recorregut de ´itinerari. Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests materials generalment seran de depòsits de vesant i també materials al·luvials dels torrents i rieres.
3.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari.
4.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.
5.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut. Dintre d´aquest conjunt, cal fer esment, entre altres indrets, de les Balmes de Gobianes.
6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg del recorregut. En concret, ens fixarem en els relacionats amb l´aprofitament de l´aigua: la Sínia de Can Vila, la Sínia del Mariano i la Sínia del Camí Ral.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. N aquest aspecte, aquest recorregut constituirà una primícia, pel que fa als recorreguts dels itineraris geològics per Talamanca.
Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967). També cal fer esment del treball FÀBREGA (2004), referit al Patrimoni Geològic i a la Geologia de Súria.
Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà aquest recorregut.
Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.
RECORREGUT DE L’ITINERARI
El recorregut de l’itinerari s’iniciarà al poble, pels seus sectors més orientals. A partir d´aquí, anirem baixant fins a Riera de Talamanca, que anirem seguint en una bona part del recorregut de l´itinerari, des de les immediacions de la Sínia de Can Vila, fins a la Sínia del Camí Real En aquest trajecte ja es faran diverses aturades. Després, el recorregut retornarà cap a la població de Talamanca, finalitzant al mateix indret on s´ha iniciat el recorregut.
Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-pels-sectors-septentrionals-de-talamanca-62723782 Per d´altra banda, també representarem aquest recorregut als dos MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (ESQUEMES 3 i 4), que adjuntarem a continuació. Així, es pot veure que el recorregut total d´aquest itinerari, serà de 5´7 Km. A través d´ells es faran catorze aturades.
Així, el recorregut començarà a una alçada de 552 metres, a tocar de Talamanca. Després, anirà baixant fins als 395 metres, per les immediacions de la Sínia del Camí Ral, sobre la Riera de Talamanca.
____________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2020).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Castelltallat, Prades de la Molsosa, i els Quadrells. Inèdit. 18 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.
RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
dani-daniel 30 de març 2021
He fet aquesta ruta verificat Veure més
informació
Fàcil de seguir
Entorn
Moderat
Bnita ruta circular, primero de bajada luego hay que subirlo todo al final. Pasando por sitios históricos con paneles que explican su historia y funcionalidad