Coordenades 475

Data de pujada 23 / de desembre / 2020

  • Valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
555 m
395 m
0
1,4
2,9
5,7 km

Vista 185 vegades, descarregada 14 vegades

a prop de Talamanca, Catalunya (España)

RECORREGUT GEOLÒGIC A PEU PER LA COMARCA DEL BAGES, PEL TERME MUNICIPAL DE TALAMANCA (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DEL POBLE CAP A LA SÏNIA DE CAN VALLS, LA BALMA DE GOBIANS, EL MOLÍ DEL MENUT, A LA SÍNIA DEL CAMÍ RAL I DE NOU CAP A TALAMANCA / 15 DE DESEMBRE DEL 2020


Josep M. MATA-PERELLÓ i Josep HIDALGO CAÑERO


ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes. Per d´altra banda, cal dir que no hi haurà cap recorregut sobre asfalt, tret dels carrers del poble de Talamanca, exclusivament a l´inici i a la fi del recorregut d´aquest itinerari.

En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Concretament, aquest recorregut s´efectuarà íntegrament pels sectors més propers als que vam denominar Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA-PERELLÓ, 1986). Molt propers alhora a la Serralada Prelitoral dels Catalànids, que no arribarem a tallar en cap moment, ni arribarem a veure.

En aquest recorregut, es trobaran materials cenozoics, fonamentalment de l´Eocè; de la vorera de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre. En aquest context trobarem afloraments dels materials continentals rogencs (equivalents a la Formació Carme, més representada a ponent) i també materials grisencs, marins (equivalents a la Formació Igualada, més representada, també a ponent). Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, anirem trobant intercalacions dels materials marins i dels continentals.
Així, trobarem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques i grisenques. Tanmateix anirem trobant nivells de conglomerats. Sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que adjuntem a continuació.




BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Talamanca, en la totalitat del recorregut.

Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi acabat d´esmentar, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc.

Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat a la conca del riu Llobregat. Efectivament, tota la zona per on discorrerà el recorregut de l´itinerari, es directament tributaria d´aquest riu, a través de la Riera de Talamanca.


OBJECTIUS FONAMENTALS

A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:

1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector corresponent a la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari.

2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. En concret, ens fixarem en els sediments continentals i marins de l´Eocè; amb els nivells d´argiles, calcolutites, gresos, calcàries i conglomerats que anirem trobant a diferents indrets del recorregut de ´itinerari. Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests materials generalment seran de depòsits de vesant i també materials al·luvials dels torrents i rieres.

3.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari.

4.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.

5.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut. Dintre d´aquest conjunt, cal fer esment, entre altres indrets, de les Balmes de Gobianes.

6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg del recorregut. En concret, ens fixarem en els relacionats amb l´aprofitament de l´aigua: la Sínia de Can Vila, la Sínia del Mariano i la Sínia del Camí Ral.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. N aquest aspecte, aquest recorregut constituirà una primícia, pel que fa als recorreguts dels itineraris geològics per Talamanca.

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967). També cal fer esment del treball FÀBREGA (2004), referit al Patrimoni Geològic i a la Geologia de Súria.

Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà aquest recorregut.

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.


RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari s’iniciarà al poble, pels seus sectors més orientals. A partir d´aquí, anirem baixant fins a Riera de Talamanca, que anirem seguint en una bona part del recorregut de l´itinerari, des de les immediacions de la Sínia de Can Vila, fins a la Sínia del Camí Real En aquest trajecte ja es faran diverses aturades. Després, el recorregut retornarà cap a la població de Talamanca, finalitzant al mateix indret on s´ha iniciat el recorregut.

Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-pels-sectors-septentrionals-de-talamanca-62723782

Per d´altra banda, també representarem aquest recorregut als dos MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (ESQUEMES 3 i 4), que adjuntarem a continuació. Així, es pot veure que el recorregut total d´aquest itinerari, serà de 5´7 Km. A través d´ells es faran catorze aturades.

Així, el recorregut començarà a una alçada de 552 metres, a tocar de Talamanca. Després, anirà baixant fins als 395 metres, per les immediacions de la Sínia del Camí Ral, sobre la Riera de Talamanca.
____________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2020).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Castelltallat, Prades de la Molsosa, i els Quadrells. Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
Punt d'interès

P1 SORTIDA DE TALAMANCA CAP A LA FONT DEL CASTELL,

PARADA 1 - CONDICIONAL. SORTIDA DE TALAMANCA CAP A LA FONT DEL CASTELL, (terme municipal de Talamanca, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 544 metres. El recorregut d´aquest itinerari, que efectuarem totalment a peu, el començarem per les immediacions de la plaça on es l´església de Talamanca. Des d´aquest indret començarem a baixar. A la sortida del poble farem una aturada, després de recórrer uns 200 metres, aproximadament. En aquest recorregut, a la sortida del poble, hem començat a trobar afloraments dels nivells de gresos i conglomerats de tonalitats grisenques, que pertanyen a l´Eocè. Aquests materials són els quins apareixen a l´indret de la parada. FOTOGRAFIA 1.
Punt d'interès

P2 FONT DE TALAMANCA (O FONT DE L´OBAGA DEL CASTELL),

PARADA 2. FONT DE TALAMANCA (O FONT DE L´OBAGA DEL CASTELL), (terme municipal de Talamanca, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 537 metres. Després de fer l aturada anterior, cal començar a baixar pel camí que condueix cap a la propera Font de Talamanca i cap a Sínia de Can Valls. Així, després d´un recorregut proper als dos cents metres, farem una aturada. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials grisencs que hem esmentat a l´aturada anterior, especialment, ara hem vist nivells de gresos i també de calcolutites de tonalitats grisenques. Ocasionalment, hem trobat intercalacions de gresos i calcolutites rogenques. Tot i així, els materials que predominen són els de tonalitats grisenques. FOTOGRAFIA 2. Ara, en arribar a l´indret de l´aturada, es fa ben palesa una construcció, en la qual es troba la Font de Talamanca (també denominada Font del Castell; ja que aquest era el propietari de la font). Cal dir que aquest es va construir a l´any 1683. I tot i ser propietat del Castell, el poble de Talamanca se´n podia gaudir de l´aprofitament de les aigües de la font, per tal de subministrar-se. A partir del 1968, ja va arribar l´aigua de la xarxa a les cases. Finalment, cal dir que hi ha un arbre monumental al costat de la font: un negundo. FOTOGRAFIA 3.
Punt d'interès

P3 EL FORNOT, FORN D´OBRA

PARADA 3. EL FORNOT, FORN D¨OBRA, (terme municipal de Talamanca, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 462 metres. Després de realitzar l´aturada anterior, ens cal continuar fent la baixada cap a riera de Talamanca i cap a la Sínia de Can Valls; tot i que el camí també es dirigeix cap al paratge del Fornot. En aquest recorregut, després de diversos giravolts i de trencalls cap a la dreta i cap a l´esquerra, arribarem a una cruïlla de camins. Poc desprès, a ma dreta, trobarem un corriol senyalitzat que es dirigeix cap al Fornot. Ens caldrà anar-hi, Poc després, en arribar, farem una aturada. La farem a 0´8 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, inicialment hem trobat afloraments dels materials grisencs de l´eocè,, que hem vist als trams anteriors. Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos grisencs. Més endavant, per sota dels anteriors materials, hem trobat afloraments dels materials rogencs, Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos, que pertanyen a l´Eocè, com els materials grisencs. FOTOGRAFIA 4. Més endavant, en arribar a l´indret per on farem la present aturada, hem continuat trobant afloraments dels materials rogencs acabats d´esmentar. Aquests són els que apareixen a l´indret de l´aturada. Així, per aquí veiem ara nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques. Precisament, els nivells de calcolutites, son els que van proporcionar la matèria prima per abastir al Fornot. Ara, a l´indret de l´aturada, es fa ben palès un antic forn d´obra doble. Aquest , forma part del Patrimoni Miner de Talamanca, del Bages i del Geoparc de la Catalunya Central. FOTOGRAFIES 5 i 6.
Punt d'interès

P4 SÍNIA DE CAN VALLS. RIERA DE TALAMANCA

PARADA 4. LA SÍNIA DE CAN VALLS, (terme municipal de Talamanca, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 430 metres. Una vegada feta la parada anterior, cal tornar al camí principal, desfent la fillola que ens ha dut al Fornot (tot i que hi ha la possibilitat d´agafar un corriol i anar directament cap al camí principal). Després, ens caldrà continuar la baixada, amb la intenció d´arribar a la Riera de Talamanca. Abans de creuar-la, trobarem un camí per l´esquerra que ens durà a un interessant transformador. Per d´altra banda, després de superar-la, trobarem per l´esquerra un camí que ens durà cap a la Sínia de Can Vals. Aquí, farem una aturada, a uns 0´8 Km de l´anteriorment realitzada. En aquest recorregut, inicialment hem anat trobant afloraments dels materials rogencs que hem vist a l´aturada anterior; és a dir, els nivells de calcolutites i gresos que hem vist a tocar de l´indret on hi ha el Fornot. Tot i així, més avall, hem tornat a trobar afloraments dels nivells de gresos i calcolutites grises; amb freqüents intercalacions de conglomerats; més aviat de microconglomerats. És a dir, en aquest recorreguts, des del començament del recorregut, a Talamanca, hem anat trobant materials grisos 8d´origen marí) i materials rogencs (d´origen continental), que s´han anat intercalant. Això ens vol indicar que estem en una zona costanera, amb successives fluctuacions del contacte entre el mar i el continent. Alhora, estem prop, molt prop d´una zona deltaica. Per d´altra banda, en aquest indret, després de creuar la Riera de Talamanca i arribar al paratge on es troba la Sínia de Can Valls, em pogut un interessant aprofitament de l´aigua per a regar els camps propers. L´aigua brolla en una surgència i es conduïda a un pou, des d´on es canalitzada cap a la Sínia, la qual te dos rodes. A partir d´aquí s´utilitzava per regar uns camps propers; però des de l´any 1968 s´utilitza per extreure aigua per la xarxa de canonades de Talamanca. L´edifici, de planta quadrada, te una coberta a dues aigües. Constitueix un element del Patrimoni Miner (per l´aprofitament d´un georecurs, de l´aigua). Ho és, tant de Talamanca, com del Bages, com del Geoparc de la Catalunya Central. A més a més, és la única sínia d´aquests indrets que es conserva força be. FOTOGRAFIA 7.
Punt d'interès

P5 BALMA I SALT DE DELS GOBIANS

PARADA 5. BALMA I SALT DELS GOBIANS, (terme municipal de Talamanca, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 444 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut pel camí que ens ha dut fins a la Sínia de Can Valls. Aquest camí ara s´ha convertit en un corriol, de fàcil desplaçament. Més endavant, arribarem a l´indret per on hi ha la Riera de Gobians (que per sobre d´aquest indret s´anomena Riera dels Pets, ja que baixa de la Font dels Pets). Aquí farem una aturada, prop de la Casa de la Gobiana, que dona el nom a la riera. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un trajecte d´uns 250 metres, aproximadament. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat a l´aturada anterior. Així, hem vist nivells de calcolutites i gresos grisencs; tot i que prop d´aquí hem trobat una intercalació continental, rogenca, però d´escassa potencia. Ara, en aquest indret, es fa palesa un nivells potent de gresos, amb intercalacions de microconglomerats. El camí discorre per sobre de la capa, però a l´esquerra del camí hi ha el saltant de les aigües de la riera (l´anomenat Salt de Gobians). I per sota del saltant, hi ha la Balma de Gobians, de molt difícil accés per la vegetació. Per d´altra banda, al bell mig de la balma hi ha una font, la Font de Gobians. Tot plegat, tot aquest conjunt, és un element important del Patrimoni Geològic. FOTOGRAFIA 8.
Punt d'interès

P6 EMBASSAMENT I RESCLOSA DEL MOLÍ DEL MENUT. RIERA DE TALAMANCA

PARADA 6. EMBASSAMENT I RESCLOSA DEL MOLÍ DEL MENUT. RIERA DE TALAMANCA, (terme municipal de Talamanca, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 420 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar el recorregut pel camí que anem seguint. Ara, el corriol que ens ha dut fins aquí, ens converteix en un camí ample. Seguint-lo, arribarem aviat a l´indret per on es troba l´embassament i la resclosa del Molí del Menut. Aquí farem una aturada, a uns 350 metres de la parada anterior. En aquest trajecte, poc després de deixar enrere el paratge on hi ha la Riera de Gobians, hem pogut fer una bona observació dels horts regats per la Sínia de Cal Valls (que hem vist a la PARADA 4). FOTOGRAFIA 9. Després, en arribar a l´indret de la parada, hem pogut veure l´edifici de la Sínia del Mariano (per on farem la PARADA 7). Per d´altra banda, ara podem observar l´embassament i la Resclosa del Molí del Menut, on sortia l´aigua per accionar el molí, el qual, com es natural, es troba més avall. FOTOGRAFIA 10. Finalment, en aquest indret, prop de l´embassament, podem veure una barraca, construïda mb els gresos marins que afloren prop d´aquest indret. FOTOGRAFIA 11.
Punt d'interès

P7 SÍNIA DEL MARIANO. RIERA DE TALAMANCA

PARADA 7 - CONDICIONAL. SÍNIA DEL MARIANO. RIERA DE TALAMANCA, (terme municipal de Talamanca, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 419 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens cal fer ara un breu contingut, per tal d´apropar-nos a la Sínia del Mariano. Aquí, farem una aturada, a uns 50 metres de la resclosa, aproximadament. Aquest recorregut l´hem fet caminant sobre un aflorament de gresos grisencs, d´origen marí. Entre aquests materials hi ha freqüents passades de microconglomerats. Cal dir que la sínia es troba situada sobre aquests material. Pel que fa a la sínia, cal dir que era una de les situades a la bora de la Riera de Talamanca, per sota del poble. La sínia era de planta rectangular, amb una coberta (no gaire ben conservada) de dues aigües. Cal dir, que a l´igual que la Sínia de Can Valls (que hem vist a la PARADA 4), aquí l´aigua s´extreia d´un pou situat bora la construcció. Després, per un sistema de dues rodes, s´elevava l´aigua, que posteriorment era utilitzada per regar els camps del costat. Els horts estaven sobre elevats, en relació a la riera i estaven tancats per un mur de pedra seca. Finalment, cal dir que tant l´edifici com els murs, varen ser construïts amb fragments dels afloraments de gresos del costat. Pel que fa a les rodes de la sínia, actualment no en queda res. FOTOGRAFIA 12.
Punt d'interès

P8 EL MAS DEL MOLÍ DEL MENUT, BARRANC DEL MOLÍ DEL MENUT, RIERA DE TALAMANCA

PARADA 8 - CONDICIONAL. EL MAS DEL MOLÍ DEL MENUT, BARRANC DEL MOLÍ DEL MENUT, RIERA DE TALAMANCA (terme municipal de Talamanca, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 412 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar el recorregut, anant pel camí que es va apropant cap al Mas del Molí del Menut, on arribarem després de fer un recorregut d´uns 350 metres, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials grisencs, d´origen marí, que hem trobat als recorreguts anteriors. Aquests materials es fan palesos en torn a l´indret de l´aturada. Aquí hi ha u important i històric mas de Talamanca, situat a la confluència del Barranc del Menut i de la Riera de Talamanca. Dintre del mas hi ha el molí i també diverses tines. FOTOGRAFIA 13.
Punt d'interès

P9 RIERA DE TALAMANCA, ENTRE EL MAS DEL MOLÏ DEL MENUT I LA SÍNIA DEL CAMÍ RAL

PARADA 9. RIERA DE TALAMANCA, ENTRE EL MAS DEL MOLÏ DEL MENUT I LA SÍNIA DEL CAMÍ RAL, (terme municipal de Talamanca, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 405 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar el recorregut pel camí que va baixant pel costat de la Riera de Talamanca. Més avall, farem una aturada a la mateixa riera, a uns 0´4 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments de les calcolutites i gresos, de tonalitats grisenques, d´origen marí. Aquests materials que pertanyen a l´Eocè, son els quins apareixen a l´indret de l´aturada. Així, ara a la Riera de Talamanca, podem observar els afloraments d´aquests materials. FOTOGRAFIA 14.
Punt d'interès

P10 IMMEDIACIONS DE LA SÍNIA DEL CAMÍ RAL, RIERA DE TALAMANCA

PARADA 10. IMMEDIACIONS DE LA SÍNIA DEL CAMÍ RAL, RIERA DE TALAMANCA, (terme municipal de Talamanca, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 395 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar el recorregut pel camí que ara va seguint per la riba esquerra, baixant prop de la Riera de Talamanca. Una mica més avall, arribarem a l´indret on es troba la Sínia del Camí Ral. Aquí, farem una aturada, aproximadament a uns 0´3 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè, d´origen marí, que hem vist als anteriors desplaçaments. Aquests son els materials que hem trobant ara pels voltants del l´indret de l´aturada. Poc abans d´arribar a aquest lloc, hem trobat un embassament d´aigua, situat a la Riera de Talamanca. Ara en aquest lloc, podem veure la resclosa d´aquest embassament. FOTOGRAFIA 15. Pel que fa a la Sínia del Camí Ral, cal dir que es troba a un edifici rectangular, amb una teulada distribuïda a dues aigües. Tradicionalment s´elevava l´aigua de l´embassament que passava a una bassa situada al costat de l´edifici, mitjançant dues rodes hidràuliques que encara es conserven, Tot i això, l´aigua s´eleva actualment mitjançant un motor petit. Aquesta aigua s´ha emprat sempre per a regar, igual que l´actualitat. Finalment, cal dir que tot el sistema es conserva mitjanament be. FOTOGRAFIES 16 i 17.
Punt d'interès

P11 BARRACADEL CAMÏ DE LA SÏNIA DEL CAMÍ RAL A TALAMANCA

PARADA 11. BARRACA DEL CAMÍ DE LA SÍNIA DEL CAMÏ RAL A TALAMANCA, (terme municipal de Talamanca, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 452 metres. Després de fer l´aturada anterior, començarem a pujar cap al poble de Talamanca. Així, utilitzarem el camí que discorre per l´Obaga del Castell. Seguint sempre el camí ascendent principal, aviat arribarem a una corba, on es fa present una barraca de vinya, a la dreta del camí. Aquí, farem una aturada, a uns 0´5 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, sempre ascendent, haurem trobat afloraments dels materials marins que hem anat trobant als desplaçaments anteriors. Tanmateix, aquests materials els estem trobant ara en aquest indret. Aquí, es fa ben palesa una barraca de vinya. En la seva construcció, s´han utilitzat carreus extrets dels afloraments del gresos grisencs que hi ha per la bora d´aquest indret. FOTOGRAFIA 18.
Punt d'interès

P12 EL CAMÍ RAL DE BARCELONA A BERGA, A L¨OBAGA DEL CASTELL DE TALAMANCA

PARADA 12 - CONDICIONAL. EL CAMÍ RAL DE BARCELONA A BERGA, A L¨OBAGA DEL CASTELL DE TALAMANCA, (terme municipal de Talamanca, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 519 metres. Després de fer l´aturada anterior, començarem a pujar cap al poble de Talamanca. Quasi arribant a dalt, ens convindrà agafar un trencall que ens durà a un indret per on discorre l´antic Camí Ral. Aquí farem una parada, a uns 0´6 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels nivells de calcolutites i gresos grisencs de l´Eocè, similars als que hem vist als anteriors recorreguts. Tanmateix, hem trobat una barraca de vinya, similar a la de la parada anterior, a la dreta del camí, construïda com aquella, amb fragments dels gresos grisos de l´Eocè. TOTOGRAFIA 19. Més endavant, en arribar a l´indret de l´aturada, haurem trobat el Camí Ral de Barcelona a Berga. Molt prop d´aquest lloc, però aquí no, el camí es troba enllosat i amb graons, construïts amb fragments dels gresos grisencs de l´Eocè, els quals que afloren pel voltants. FOTOGRAFIA 20
Punt d'interès

P13 LA BASSA DEL CARDONA. IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE TALAMANCA

PARADA 13 - CONDICIONAL. LA BASSA DEL CARDONA. IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE TALAMANCA, (terme municipal de Talamanca, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 553 metres. Una vegada realitzada l´aturada anterior, ens caldrà retornar al camí principal, per tal d´apropar-nos definitivament cap a Cardona. Poc després de retornar al camí principal, trobarem un corriol que condueix, en uns 50 metres a la Bassa del Cardona. Aquí farem una aturada, a 0´4 Km de la parada anterior. Com als anteriors trams, en aquest darrer que hem acabat d´efectuar, també hem trobat nivells de gresos i calcolutites de tonalitats grisenques. De fet, aquests son els materials que afloren aquí. En aquest indret, es fa palès un antic aljub, on es recollien les aigües d´escorrentia, per tal de ser emprades. Actualment es troba molt malmès. FOTOGRAFIA 21.
Punt d'interès

P14 MIRADOR DEL CASTELL DE TALAMANCA

PARADA 14. MIRADOR DEL CASTELL DE TALAMANCA, (terme municipal de Talamanca, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 554 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens cal retornar cap el camí que condueix cap a Talamanca, que estem seguint des de la Sínia del Camí Ral. Així, arribarem al poble, i en arribar ens caldrà anar cap al Mirador del Castell. Aquí farem la darrera aturada d´aquest itinerari. La farem a uns 0´3 Km de la parada anterior. En aquest darrer recorregut, hem tornat a trobar afloraments dels gresos i calcolutites grisenques de l´Eocè. Aquests són els materials que afloren en aquest indret. precisament, el Castell ha estat construïts amb carreus procedents dels afloraments d´aquests gresos Ara, en arribar a l´indret de l´aturada, al Mirador del Castell de Talamanca, podem gaudir d´una bona observació dels indrets situats al NW i al Nord de Talamanca. Així, mirant cap al Nord, es fa ben palesa la Serra de la Mussarra, per on afloren els nivells grisencs de l´Eocè, els nivells de calcolutites i gresos. Així, des d´aquí es veu clarament la Balma de Rocagiberta, situada entre els afloraments dels gresos. Aquesta serra, marca la frontera, per aquests indrets entre el Bages i el Moianès; entre els termes de Talamanca i Monistrol de Calders. De fet, la part alta de la balma abans esmentada, ja pertany al Moianès. FOTOGRAFIA 22 També, mirant cap al NW, es veuen es sectors centres i occidentals del Bages, amb el relleu de Fusimanya al centre. Aquest relleu, ben marcat, pertany al terme de Sallent, però és molt proper al poble d´Artés. FOTOGRAFIA 23. ____________________________________________________________________________ EN AQUEST INDRET FINALITZA EL L´ITINERARI Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà fer un recorregut d´uns 50 metres, per tal de retornar a l´indret per on ha començat el recorregut de l´itinerari

1 comentari

  • Foto de dani-daniel

    dani-daniel 30/03/2021

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Bnita ruta circular, primero de bajada luego hay que subirlo todo al final. Pasando por sitios históricos con paneles que explican su historia y funcionalidad

Si vols, pots o aquesta ruta.