Descarrega

Distància

7,18 km

Desnivell positiu

175 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

175 m

Altitud màxima

356 m

Trailrank

51

Altitud mínima

190 m

Tipus de ruta

Circular

Coordenades

477

Data de pujada

2 de febrer de 2021
Comparteix
-
-
356 m
190 m
7,18 km

Vista 91 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de el Pont de Vilomara, Catalunya (España)

RECORREGUT CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PELS VOLTANTS DELS COMTALS, DEL TERME MUNICIPAL DE MANRESA, (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). DES DELS COMTALS A MONTLLEÓ, A LA RIERA DE RAJADELL, A CAN POC OLI I ALS COMTALS / 13 DE FEBRER DEL 2021

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Krishna SIVILLÀ RUBIO

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu. Per d´altra banda, caldrà tindre cura a l´hora de transitar pel costat de la carretera que condueix des de Sant Vicenç de Castellet a Manresa (C-1411B), pels voltants del pont sobre la Riera de Rajadell, doncs caldrà fer un trajecte d´uns 100 metres, pel costat esquerre de la carretera.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central. Tot i això hi ha un antecedent parcial a destacar de l´AVM (Anella Verda de Manresa) 2019.

Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que el Pla de Bages es troba totalment situat, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials cenozoics de l´Eocè Mig i Superior. Així, dintre del recorregut d´aquest itinerari, circularem fonamentalment entre els materials marins de la Formació Tossa; i ocasionalment entre els terrenys continentals de la Formació Artés. Així, veurem un clar predomini dels primers, de tonalitats grisenques, que son fonamentalment els quins afloren a la bona part del recorregut, tant per la Solana dels Comtals, com per Montlleó i per la Riera de Rajadell. la Riera de Guardiola (dita Riera de Cornet al seu tram final). Per la seva part, els materials continentals, de tonalitats vermelles, els anirem trobant, per sobre dels anteriors, a la part alta de la Serra de Montlleó.

Així, en el primer cas, en circular pels afloraments de la Formació Tossa, per aquests indrets trobarem nivells de calcarenites, calcolutites i calcàries, fonamentalment. Mentre que pel que fa als afloraments dels materials de la Formació Artés, anirem trobant afloraments de calcolutites rogenques i de gresos de la mateixa tonalitat. Alhora, trobarem diferents paleocanals farcits amb gresos i ocasionalment amb microconglomerats.

També cal dir, que aquets materials, tant els marins com els continentals, tenen un cabussament generalitzat cap al NNW i NW, d´uns 6 – 10 graus, aproximadament.

Per d´altra banda, molt sovint sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials i el dipòsits de vessant). Tot i això, no sempre es troben representats a l´esquema geològic que veurem ara.. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Manresa i més exactament pels sectors més meridionals. Alhora, aquest terme també es troba situat dintre de la subcomarca del Pla de Bages.

Per d´altra banda, també la totalitat del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi de Manresa, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc. Cal dir que amb anterioritat s´anomenava Parc Geològic i Miner de la Comarca del Bages.

Per d´altra banda, aquest recorregut es troba plenament a la conca del Riu Cardener; encara que molt propera a la conca del Riu Llobregat. Per aquests indrets del recorregut, circularem prop de la Riera de Rajadell; molt prop del seu aiguabarreig amb l´esmentat riu Cardener.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels sectors centrals del Geoparc de la Catalunya Central (Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel terme municipal de Manresa, pels voltants dels Comtals, fonamentalment.

2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.

3.- Observació, a distancia dels relleus dels Altiplans Meridionals (concretament de Montserrat, i en menys grau del Montcau i de la Serra de l’Obac). Aquests relleus formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984). Aquests relleus es veuran al llarg de diferents indrets del recorregut.

4.- Observació, a distancia d´altres unitats geològiques; en concret dels relleus del Sistema Pirinenc, que veurem exclusivament sols a les parades centrals del recorregut d´aquest itinerari, fonamentalment per la Serra de Montlleó.

5.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran els materials que pertanyen als afloraments de la Formació Tossa, d´origen marí, de tonalitats grisenques (amb calcolutites, calcarenites i calcàries) i també als materials de la Formació Artés, d´origen continental (amb gresos i calcolutites de tonalitats rogenques)

6.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs afluents del Cardener. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional.

7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquests context, veurem el patrimoni relacionat amb els relleus de Montserrat i del Montcau.

8.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No tenim coneixent de cap antecedents bibliogràfic, de cap altre itinerari geològic que discorri per aquests sectors per on es desenvoluparà el recorregut que ara presentarem. En aquest aspecte, cal dir que es tracta d´una primícia. Tot i així, hi ha un antecedent parcial, de l´ANELLA VERDA DE MANRESA, 2019, relatiu a la primera part del recorregut.

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya.

També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages. Tanmateix, farem esment d´un altre treball nostre MATA – PERELLÓ (1986) dedicat a la Depressió Geològica de l´Ebre i als seus diferents sectors geomorfològics. També cal fer esment de FONT i QUER (2012).

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions del barri dels Comtals. Així, primer s´anirà cap a la denominada Solana dels Comtals, per on es farà un recorregut inicial coincident amb un excel·lent recorregut de l´Anella Verda de Manresa. Després, el recorregut es dirigirà cap al cim de la Serra de Montlleó.

Posteriorment, després de baixar de l´esmentada serra, el recorregut es dirigirà cap a la Riera de Rajadell, recorrent pràcticament el darrer tram de la mateixa, fins arribar al seu aiguabarreig al Riu Cardener. Finalment, el recorregut retornarà cap a l´indret on s´ha iniciat, passant per Can Poc Oli Vell.

Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-pels-comtals-montlleo-la-riera-de-rajadell-i-can-poc-oli-vell-65059783

Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 7´18 Km aproximadament, a través del qual es faran nou aturades.

El recorregut començarà a una alçada de 210´2 metres, als Comtals. Després, anirà pujant amb intermitències, fins arribar a una alçada d´uns 356´2 metres, al cim de la Serra de Montlleó, que serà la màxima alçada de tot el recorregut. Després, anirà baixant en apropar-nos a la Riera de Rajadell, fins arribar a una cota de 190 metres, que serà la més baixa de tot el recorregut. Posteriorment anirà pujant, fins arribar a la cota inicial, en retornar a l´indret on s´ha iniciat el recorregut de l´itinerari

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 363 (o full de Manresa).
__________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

ANELLA VEDA DE MANRESA (2019).- Itinerari de la Solana dels Comtals. Wikiloc. https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/itinerari-la-solana-dels-comtals-44127106

COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

FONT i QUER, P. (1912). La font salada del Gorg Salat. Butlletí del Centre Excursionista de Manresa, nº 54. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
Punt d'interès

P1 INICI DEL TRAM CONJUNT AMB L´ITINERARI PER LA SOLANA DELS COMTALS

PARADA 1. INICI DEL TRAM CONJUNT AMB L´ITINERARI PER LA SOLANA DELS COMTALS, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 220 metres. El recorregut de l´itinerari l´iniciarem per les immediacions dels Comtals, a tocar del camí que condueix cap a la Serra de Montlleó i cap a l´Oller. Així, l´iniciarem al mateix indret on comença l´Itinerari per la Solana dels Comtals. De fet, el nostre recorregut el farem coincidir parcialment amb aquell, donat el gran valor que te, de cara al coneixement del medi natural. Així, el recorregut el començarem, aproximadament a uns 280 metres de l´inici del camí cap a l´Oller. Pel que fa a l´esmentat Itinerari per la Solana dels Comtals, cal dir que ha estat ha estat condicionat per l´empresa Condals Grup, amb la participació de l´Era i de l´Anella Verda de Manresa. Es tracta d´un itinerari enormement interessant, de cara al coneixement del medi rural d´aquesta zona. FOTOGRAFIA 1. Dintre del recorregut per aquest itinerari, hi ha interessants indicacions sobre la flora que es va trobant al llarg de tot el recorregut, de poc més de 1 Km. Així, al llarg d´aquest recorregut es van mostrant indicacions relatives a les plantes que es van trobant. FOTOGRAFIA 2. Per d´altra banda, hi ha nombroses explicacions sobre les activitats humanes desenvolupades al medi rural, com les dedicades a la recollida de l´aigua, de cara al seu aprofitament al medi natural. FOTOGRAFIES 3 i 4. O les dedicades a les balmes i al seu aprofitament. FOTOGRAFIAS 5 i 6. Tanmateix, les explicacions dedicades als camins del medi natural. FOTOGRAFIES 7 i 8. Igualment, entre altres, també cal fer esment de les explicacions dedicades a les construccions amb pedra seca. FOTOGRAFIES 9 i 10. En tot cas, per tal de conèixer millor aquest Itinerari per la Solana dels Comtals, recomanem cercar més informacions a: https://www.manresa.cat/web/menu/9846-itinerari-de-la-solana-dels-comtals; i també a: https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/itinerari-la-solana-dels-comtals-44127106, entre altres llocs.
Punt d'interès

P2 PUNT FINAL DEL TRAM CONJUNT AMB L´ITINERARI PER LA SOLANA DELS COMTALS

PARADA 2. PUNT FINAL DEL TRAM CONJUNT AMB L´ITINERARI PER LA SOLANA DELS COMTALS, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 248 metres. Després de fer tot el recorregut anterior, arribarem als darrers indrets del recorregut per l´Itinerari per la Solana dels Comtals. Per aquest indret, prop de la cruïlla amb el camí que es dirigeix cap a l´Oller, farem una aturada. La farem a uns 720 metres de la parada anterior. En tot aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials d´origen marí, de tonalitats grisenques que pertanyen a l´Eocè Mig. Són els nivells de calcolutites grisenques i gresos de la mateixa tonalitat, els quals pertanyen a la Formació Tossa. Aquests són també els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. En aquest indret, al tram final del recorregut per l´ Itinerari per la Solana dels Comtals, hi ha un interessant plafó dedicat a la geologia del paisatge, fent una explicació del paisatge que ens envolta. FOTOGRAFIA 11. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap a l´Est, cap a llevant, es poden veure les tasques dutes a terme per la rehabilitació de l´antic abocador comarcal al Malbals, on es va crear el Parc Ambiental de Bufalvent, a partir d´aquesta rehabilitació. FOTOGRAFIA 12. Tanmateix, mirant cap a l´ESE, es poden veure els relleus del Montcau i de la Serra de l´Obac, integrants dels denominats Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984). FOTOGRAFIA 13. I, finalment, mirant cap al Sud, es poden veure els relleus de Montserrat, integrants també dels Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre. FOTOGRAFIA 14.
Punt d'interès

P3 CAMÍ DELS COMTALS A L´OLLER. IMMEDIACIONS DEL TRENCALL AL CIM DE MONTLLEÓ

PARADA 3. CAMÍ DELS COMTALS A L´OLLER. IMMEDIACIONS DEL TRENCALL AL CIM DE MONTLLEÓ, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 325 metres. Després de fer tot el recorregut anterior, ens convindrà seguir ara pel camí dels Comtals a l´Oller. Així, començarem a pujar, però ben aviat deixaré per la dreta el camí de la Riera de Rajadell (que agafarem més endavant, de tornada, per fer la PARADA 7). Ara continuarem, més amunt trobarem un camí per l´esquerra (on farem la PARADA 6, de baixada). Més amunt, també trobarem el camí per on tornarem de la PARADA 5 i de la PARADA 4. Tot i així, seguirem amunt. En arribar a un replà, poc abans de trobar per l´esquerra el camí que puja cap al cim de la Serra de Montlleó, farem una aturada, a uns 1´1 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials grisencs que hem vist als trams anteriors del recorregut. Així, hem trobat nivells de calcolutites i de gresos grisencs, que pertanyen a l´Eocè Mig i a la Formació Tossa. Aquests materials apareixen també aquí. Ara, en aquest lloc, es pot gaudir d´un bon lloc d´observació, tant de la ciutat de Manresa, veient-se al Nord els Pirineus, com del meandre de la Riera de Rajadell, als nostres peus. FOTOGRAFIES 15 i 16.
Punt d'interès

P4 MIRADOR NATURAL DE LES IMMEDIACIONS DEL CIM DE LA SERRA DE MONT LLEÓ

PARADA 4. IMMEDIACIONS DEL CIM DE LA SERRA DE MONTLLEÓ, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 356 m. Després de fer la darrera parada, ens caldrà seguir ara pel camí dels Comtals a l´Oller. Però ben aviat trobarem un trencall per l´esquerra. Seguint-lo arribarem fins a la base del cim de la Serra de Montlleo. Així, haurem recorregut uns 0´9 Km més, des de la parada anterior. En aquest trajecte, inicialment hem anat trobant els materials grisencs que hem vist als recorreguts anteriors, els materials marins de la Formació Tossa. Però ara hem trobat unes intercalacions roges que suposen una variació del nivell de costa. Aquesta alternança constitueix les anomenades capes de Calders (COLLDEFORNS, 1992). Des d´aquest indret, es pot gaudir d´un bon lloc d´observació en totes direccions. Mirant cap al Nord, es veuen els relleus pirinencs i també, en primer terme les alternances de les capes de Calders. Mirant a ponent es veuen els relieves en cuesta dels voltants de Castellfollit del Boix. Mirant cap al Sud es poden veure be els relleus de Montserrat. Mirant cap al ESE es veuen els relleus del Montcau i de la Serra de l´Obac. FOTOGRAFIES 17, 18, 19 i 20.
Punt d'interès

P5 COLLET DE LA SERRA DE MONTLLEÓ, IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DELS COMPTALS A L´OLLER

PARADA 5. COLLET DE LA SERRA DE MONTLLEÓ, IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DELS COMPTALS A L´OLLER, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 334 m. Després de fer la darrera parada, ens caldrà seguir pel corriol que condueix des de prop del cim de la Serra de Montlleó cap al camí dels Comtals a l´Oller. Molt poc abans d´arribar a aquest camí, farem una aturada,. La farem a 50 metres d´aquest camí i a uns 0´5 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, inicialment hem trobat afloraments dels materials rogencs que hem vist a l´aturada anterior. Però, ben aviat hem tornat a trobar els nivells grisencs dels materials marins de la Formació Tossa; tot i que els nivells superiors, tenen de vegades tonalitats groguenques, com passa per aquest indret, en part. De fet, ens hem mogut entre les anomenades capes de Calders, amb intercalacions dels materials rogencs de la Formació Artés i els marins acabats d´esmentar. Aquests darrers són els quins apareixen a l´indret de l´aturada. Així, per arreu es veuen els materials grisencs, en part també groguencs. Ara, en arribar a l´indret de l´aturada, es fa ben palesa una barraca construïda amb fragments dels gresos que hi afloren per les immediacions. Així, haurem vist fragments grisencs, groguencs i rogenc. Aquesta barraca te a l´interior una tina (la Tina del Collet de Montlleó). FOTOGRAFIES 21 i 22. Tanmateix, per sota de la barraca, hi ha una altra construcció. Al seu interior hi ha la boixa, el conducte de la sortida del vi de la tina. Aquest segon edifici, s´ha construït amb els mateixos materials que la barraca. De la construcció cal destacar el seu interessant sostre, en forma de canó. FOTOGRAFIES 23 i 24.
Punt d'interès

P6 ANTIGA PEDRERA DE LA SOLANA DELS COMPTALS. PROP DEL CAMÍ DELS COMTALS A L´OLLER

PARADA 6. ANTIGA PEDRERA DE LA SOLANA DELS COMPTALS. PROP DEL CAMÍ DELS COMTALS A L´OLLER, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 276 m. Una vegada feta la parada anterior, cal acabar d´arribar al camí ample que enllaça els Comtals amb l´Oller. En trobar el camí, cal baixar cap als Comtals. Més endavant, trobarem un camí per la dreta (del qual ja n´hem parlat al recorregut entre la PARADA 2 i la PARADA 3). En trobar aquest camí, caldrà fer una curta fillola, per tal de fer una parada. Aquesta, la farem a uns 0´5 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que ja hem vist a la pujada, per aquest mateix camí, anant de la PARADA 2 a la PARADA 3. Així, per tot arreu es fan palesos els nivells de calcolutites i de gresos grisencs. Ocasionalment, també hem trobat nivells de calcàries. Tots aquests materials són d´origen marí i pertanyen a la Formació Tossa, de l´Eocè Mig. En aquest trajecte, en arribar al camí principal, al camí ample dels Comtals a l´Oller, mirant cap al Nord, hem pogut gaudir d´una bona visió de Manresa. Així, es veu la ciutat, en primer terme. Darrere, a la dreta es veu el runam salí del Cogulló, proper a Sallent. Molt més lluny, es veuen els relleus pirinencs, amb la Serra del Port de Compte a l´esquerra; i molt més lluny, els relleus de la Zona Axial Pirinenca, nevats. FOTOGRAFIA 25. Ara, en arribar a l´indret de la parada, s´ha fet ben palesa una antiga explotació dels gresos dels nivells superiors de l´esmentada Formació Tossa. Aquests gresos grisencs, amb tonalitats groguenques, de vegades són els coneguts gresos de Sant Vicenç.. En aquest indret han estat explotats, per tal d´emprar els carreus com a roca ornamental. FOTOGRAFIA 26. Per d´altra banda, també cal dir que per aquest indret, especialment al camí que va a la pedrera; i també per les immediacions de la cruïlla d´aquest camí, amb el camí ample dels Comtals a l´Oller, es poden veure molts bons exemples de ripple – marks, entre els nivells de gresos de la Formació Tossa.
Punt d'interès

P7 IMMEDIACIONS DE L´ESCOLA AGRÀRIA DE MANRESA. RIERA DE RAJADELL

PARADA 7. IMMEDIACIONS DE L´ESCOLA AGRÀRIA DE MANRESA. RIERA DE RAJADELL, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 199 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut d´aproximació cap els Comtals. Tot i així, ben aviat arribarem a una cruïlla i ens caldrà agafar el camí de l´esquerra. Aquest camí va baixant cap a la Riera de Rajadell. Després de sobrepassar-la, ens caldrà baixar per l´esquerra de la riera, després d´enllaçar amb el camí que ve del Xup i del Gorg de les Escaletes. Poc després farem una aturada, per les immediacions de l´escola Agrària de Manresa. Aquesta aturada la farem a uns 1´4 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials marins de la Formació Tossa. Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats grisenques. Aquests materials son similars als que hem vist en bona part del recorregut. En arribar a l´indret de l´aturada, haurem trobat una barraca de vinya, construïda amb gresos extrets dels afloraments propers. FOTOGRAFIA 27. Per d´altra banda, ara en aquest indret, es veuen uns nivells de calcolutites de tonalitats gris-blavoses, que pertanyen a la Formació Igualada. És a dir, hem descendit a la sèrie estratigràfica i ara trobem aquesta formació que està per sota de la Formació Tossa. FOTOGRAFIA 28.
Punt d'interès

P8 PONT DE LA CARRETERA C-1411B SOBRE LA RIERA DE RAJADELL, IMMEDIACIONS EL SEU AIGUABARREIG AMB EL RIU CARDENER

PARADA 8. PONT DE LA CARRETERA C-1411B, SOBRE LA RIERA DE RAJADELL, IMMEDIACIONS EL SEU AIGUABARREIG AMB EL RIU CARDENER, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 196 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut pel camí que va seguint la Riera de Rajadell, anant cap a l´Est. Més endavant, la riera i el camí giraran cap al Nord. Pel que fa a la riera, farà el seu aiguabarreig amb el proper Riu Cardener. I, pel que fa al camí, enllaçarà amb la carretera C-1411B. Ara, amb molta cura i per l´esquerra de la carretera, ens caldrà arribar al pont sobre la Riera de Rajadell. Aquí farem una aturada, a uns 0´6 Km de la parada anterior. En aquest tram del recorregut, hem anat trobant materials marins, de tonalitats grisenques. De fet, ens hem estat movent prop del contacte entre els materials de la Formació Igualada i els de la Formació Tossa. Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos, fonamentalment. Ara, en aquest indret, mirant cap al Nord, es veuen els nivells de gresos de la Formació Tossa, amb tonalitats gris – groguenques. Aquests materials es situen a l´altra banda de la carretera, prop de l´aiguabarreig de la Riera de Rajadell i del Riu Cardener, que no arribem a veure des de la nostra posició. FOTOGRAFIA 29. També, a l´indret de la parada, sobre el pont de la carretera C-1411B sobre la Riera de Rajadell, podem veure les seves aigües, camí del seu aiguabarreig. Tanmateix podem veure la darrera resclosa de la riera, la de Can Poc Oli. FOTOGRAFIA 30.
Punt d'interès

P9 CAMÍ DE CAN POC OLI VELL CAP ELS COMTALS

PARADA 9. CAMÍ DE CAN POC OLI VELL CAP ALS COMTALS, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 213 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens cal fer un curt recorregut per la banda esquerra de la carretera C-1411B, d´uns 70 metres, aproximadament. Després, també amb cura extrema, ens caldrà creuar la carretera abans esmentada, per tal d´agafar el trencall asfaltat que te a la dreta i que es dirigia a una antiga discoteca. Després, sense anar-hi, ens caldrà seguir per un camí de terra que porta a Can Poc Oli Vell. Després de sobrepassar aquest mas i també uns edificis propers, ens caldrà fer una aturada, poc després de les darreres edificacions. Així, haurem recorregut uns 0´8 Km i escaig. En aquest tram, hem anat trobant afloraments dels materials marins que hem comentat al tram anterior del recorregut de l´itinerari. Així, ara, al costat del camí, tocant a un barranquet, es veu un aflorament de les calcolutites de la Formació Igualada. I, tanmateix, en molts indrets del recorregut, mirant cap a l´esquerra, cap al Riu Cardener, hem vist els materials de la Formació Igualada i per sobre d´ells, els de la Formació Tossa, a la part baixa del Malbals. FOTOGRAFIES 31 i 32. ______________________________________________________________________________ EN AQUEST LLOC FINALITZA EL RECORREGUT DE L´ITINERARI. Després de fer l´aturada anterior, sols ens caldrà fer un darrer recorregut d´uns tres quatre-cents metres, per tal de retornar a l´indret on s´ha iniciat el recorregut d´aquest itinerari, completant així un recorregut circular. Cal dir, que en aquest darrer trajecte, s´han anat trobant afloraments dels materials de la Formació Tossa (fonamentalment de les calcolutites i gresos grisenques). Aquests materials els hem trobat molt prop de l´indret per on hem iniciat el recorregut d´aquest itinerari, prop també del lloc per on hem fet la primera parada del recorregut.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.