RECORREGUT CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PELS VOLTANTS DELS COMTALS, DEL TERME MUNICIPAL DE MANRESA, (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). DES DELS COMTALS A MONTLLEÓ, A LA RIERA DE RAJADELL, A CAN POC OLI I ALS COMTALS / 13 DE FEBRER DEL 2021
Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Krishna SIVILLÀ RUBIO
ADVERTIMENT PREVI
A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.
Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu. Per d´altra banda, caldrà tindre cura a l´hora de transitar pel costat de la carretera que condueix des de Sant Vicenç de Castellet a Manresa (C-1411B), pels voltants del pont sobre la Riera de Rajadell, doncs caldrà fer un trajecte d´uns 100 metres, pel costat esquerre de la carretera.
Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.
BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA
El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central. Tot i això hi ha un antecedent parcial a destacar de l´AVM (Anella Verda de Manresa) 2019.
Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que el Pla de Bages es troba totalment situat, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials cenozoics de l´Eocè Mig i Superior. Així, dintre del recorregut d´aquest itinerari, circularem fonamentalment entre els materials marins de la Formació Tossa; i ocasionalment entre els terrenys continentals de la Formació Artés. Així, veurem un clar predomini dels primers, de tonalitats grisenques, que son fonamentalment els quins afloren a la bona part del recorregut, tant per la Solana dels Comtals, com per Montlleó i per la Riera de Rajadell. la Riera de Guardiola (dita Riera de Cornet al seu tram final). Per la seva part, els materials continentals, de tonalitats vermelles, els anirem trobant, per sobre dels anteriors, a la part alta de la Serra de Montlleó.
Així, en el primer cas, en circular pels afloraments de la Formació Tossa, per aquests indrets trobarem nivells de calcarenites, calcolutites i calcàries, fonamentalment. Mentre que pel que fa als afloraments dels materials de la Formació Artés, anirem trobant afloraments de calcolutites rogenques i de gresos de la mateixa tonalitat. Alhora, trobarem diferents paleocanals farcits amb gresos i ocasionalment amb microconglomerats.
També cal dir, que aquets materials, tant els marins com els continentals, tenen un cabussament generalitzat cap al NNW i NW, d´uns 6 – 10 graus, aproximadament.
Per d´altra banda, molt sovint sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials i el dipòsits de vessant). Tot i això, no sempre es troben representats a l´esquema geològic que veurem ara.. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Manresa i més exactament pels sectors més meridionals. Alhora, aquest terme també es troba situat dintre de la subcomarca del Pla de Bages.
Per d´altra banda, també la totalitat del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi de Manresa, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc. Cal dir que amb anterioritat s´anomenava Parc Geològic i Miner de la Comarca del Bages.
Per d´altra banda, aquest recorregut es troba plenament a la conca del Riu Cardener; encara que molt propera a la conca del Riu Llobregat. Per aquests indrets del recorregut, circularem prop de la Riera de Rajadell; molt prop del seu aiguabarreig amb l´esmentat riu Cardener.
OBJECTIUS FONAMENTALS
Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.
1.- Reconeixement dels sectors centrals del Geoparc de la Catalunya Central (Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel terme municipal de Manresa, pels voltants dels Comtals, fonamentalment.
2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.
3.- Observació, a distancia dels relleus dels Altiplans Meridionals (concretament de Montserrat, i en menys grau del Montcau i de la Serra de l’Obac). Aquests relleus formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984). Aquests relleus es veuran al llarg de diferents indrets del recorregut.
4.- Observació, a distancia d´altres unitats geològiques; en concret dels relleus del Sistema Pirinenc, que veurem exclusivament sols a les parades centrals del recorregut d´aquest itinerari, fonamentalment per la Serra de Montlleó.
5.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran els materials que pertanyen als afloraments de la Formació Tossa, d´origen marí, de tonalitats grisenques (amb calcolutites, calcarenites i calcàries) i també als materials de la Formació Artés, d´origen continental (amb gresos i calcolutites de tonalitats rogenques)
6.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs afluents del Cardener. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional.
7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquests context, veurem el patrimoni relacionat amb els relleus de Montserrat i del Montcau.
8.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
No tenim coneixent de cap antecedents bibliogràfic, de cap altre itinerari geològic que discorri per aquests sectors per on es desenvoluparà el recorregut que ara presentarem. En aquest aspecte, cal dir que es tracta d´una primícia. Tot i així, hi ha un antecedent parcial, de l´ANELLA VERDA DE MANRESA, 2019, relatiu a la primera part del recorregut.
En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya.
També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages. Tanmateix, farem esment d´un altre treball nostre MATA – PERELLÓ (1986) dedicat a la Depressió Geològica de l´Ebre i als seus diferents sectors geomorfològics. També cal fer esment de FONT i QUER (2012).
Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.
RECORREGUT DE L´ITINERARI
El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions del barri dels Comtals. Així, primer s´anirà cap a la denominada Solana dels Comtals, per on es farà un recorregut inicial coincident amb un excel·lent recorregut de l´Anella Verda de Manresa. Després, el recorregut es dirigirà cap al cim de la Serra de Montlleó.
Posteriorment, després de baixar de l´esmentada serra, el recorregut es dirigirà cap a la Riera de Rajadell, recorrent pràcticament el darrer tram de la mateixa, fins arribar al seu aiguabarreig al Riu Cardener. Finalment, el recorregut retornarà cap a l´indret on s´ha iniciat, passant per Can Poc Oli Vell.
Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-pels-comtals-montlleo-la-riera-de-rajadell-i-can-poc-oli-vell-65059783 Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 7´18 Km aproximadament, a través del qual es faran nou aturades.
El recorregut començarà a una alçada de 210´2 metres, als Comtals. Després, anirà pujant amb intermitències, fins arribar a una alçada d´uns 356´2 metres, al cim de la Serra de Montlleó, que serà la màxima alçada de tot el recorregut. Després, anirà baixant en apropar-nos a la Riera de Rajadell, fins arribar a una cota de 190 metres, que serà la més baixa de tot el recorregut. Posteriorment anirà pujant, fins arribar a la cota inicial, en retornar a l´indret on s´ha iniciat el recorregut de l´itinerari
DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI
En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.
Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 363 (o full de Manresa).
__________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
ANELLA VEDA DE MANRESA (2019).- Itinerari de la Solana dels Comtals. Wikiloc.
https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/itinerari-la-solana-dels-comtals-44127106 COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet
FONT i QUER, P. (1912). La font salada del Gorg Salat. Butlletí del Centre Excursionista de Manresa, nº 54. Manresa
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.
RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
Comentaris