Coordenades 526

Data de pujada 30 / d’abril / 2019

-
-
285 m
162 m
0
1,8
3,5
7,02 km

Vista 8 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Sant Vicenç de Castellet, Catalunya (España)

RECORREGUT PEDRESTRE CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PER LA COMARCA DEL BAGES (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). RECORREGUT PEL TERME MUNICIPAL DE CASTELLGALÍ / 16 DE JUNY DEL 2019


Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Josep GIRABAL i GUITART


ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu, amb la suficient cura en caminar pels sectors asfaltats dels voltants de població de Castellgalí

En aquesta ocasió, es tracta d´un recorregut per diferents indrets de la zona central y meridional del Geoparc de la Catalunya Central (antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central); concretament pel terme de Castellgalí.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central; a una certa distancia del que vam anomenar Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre; MATA – PERELLÓ, 1984) . També cal dir part d´aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central.

Així, al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que Castellgalí es troba al bell mig dels afloraments dels materials marins de l´Eocè (concretament els materials de la Formació Igualada, del Grup de Santa Maria, amb nivells de calcolutites grisenques i de gresos de la mateixa tinalitat). Sobre tots aquests materials, es situen els materials recents del Pleistocè i de l´Holocè (fonamentalment les terrasses fluvials i els depòsits de vessant)

Per d´altra banda, en diverses aturades del recorregut, si s´escau, es faran observacions a distancia d´altres unitats geològiques, concretament a d´altres sectors de la pròpia Depressió Geològica de l´Ebre, com els Altiplans Meridionals, en concret dels relleus de Montserrat i en menys grau els de Sant Llorenç del Munt – Serra de l´Obac, que es podrà observar a diferents indrets del recorregut de l´itinerari.

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà exclusivament per la comarca del Bages. Així, el recorregut discorrerà exclusivament pel terme de Castellgalí, pels sectors centrals del mateix.

Finalment, cal dir que en aquest recorregut, s’efectuaran diverses aturades. Unes de caràcter geomorfològic, altres de caire tectònic i altres de caràcter geològico-ambiental. Tot i així, predominaran les primeres.


OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels sectors centrals del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central (Geoparc de la Catalunya Central), pel terme municipal de Castellgalí, pels sectors centrals del mateix.

2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Per d’altra banda, També es faran observacions a distancia d´altres sotsunitats que formen part de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre; en concret dels Altiplans Meridionals (de Montserrat, concretament), des de diferents indrets de l´inici del recorregut.

3.- .Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Així, es veuran els materials grisencs del Grup de Santa Maria, fonamentalment les calcolutites gris – blavoses i les calcarenites de la Formació Igualada, de l´Eocè; que anirem trobant al llarg de tot el recorregut.

4.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses del Cardener, així com els depòsits de vessant que trobarem al llarg del recorregut, fonamentalment.

6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Com es el cas del relleu montserratí , que veurem en bona part del recorregut.

7.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No tenim cap antecedent nostre relatiu al recorregut d´aquest itinerari; ni en coneixem cap altre. En aquest aspecte, constitueix una novetat. Pel que fa referència al caràcter geomorfològic i tectònic del present itinerari, tampoc hi ha antecedent global del mateix. Tot i així, hi ha antecedents parcials, especialment al treball de MASACHS et altri (1981). Tret d´aquest, no coneixem cap altre antecedent

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages.

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.


RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions de l´Ajuntament de Castellgalí, prop de la carretera d´accés al poble. Després, des d´aquest indret, el recorregut es dirigirà cap al riu Cardener, iniciant-se un recorregut per la seva bora, fins a l´aiguabarreig amb el riu Llobregat.

Posteriorment, el recorregut tornarà enrere, fent-se un recorregut ascendent, amb la finalitat d´arribar a una passarel·la que creu el riu, prop del Camp de Golf. Després de travessar aquest, ens caldrà descendre per l´altra banda del riu, fins trobar el Cami Romà (que coincideix amb el Camí Romà).

Així, arribarem a la part alta del poble de Castellgalí, molt prop de l´esglésis. Posteriorment, després de fer un recorregut per la part baixa del turó on hi ha el castell de Castellgalí, ens caldrà retornar fins a l´indret on es troba l´ajuntament. En arribar, haurem completat el recorregut circular.

El recorregut serà d´uns 7´02 Km, aproximadament, fent-se 12 aturades al llarg del seu trajecte. El recorregut començarà a una alçada d´uns 217 metres, per les immediacions de l´Ajuntament de Castellgalí. Després, cen anar cap al riu, començarà baixar fins una alçada d´uns 165 metres. Aquest serà l´indret més baix de tot el recorregut de l´itinerari.

Tot seguit, començarà a pujar, primer poc a poc. Després pujarà fins als 196 metres, per camí de Can Mas, que es dirigeix cap a Castellgalí; però tornarà a baixar fins als 176 metres, a l´inici del Camí Ral o Camí Romà.

Posteriorment, seguint per aquest camí ascendent, aviat arribarem fins als 275 metres (màxima alçada del recorregut d´aquest itinerari). Aquesta alçada l´assolirem prop del turó del Castell. Després, començarem a baixar cap a l´indret on es troba l´Ajuntament, arribant de nou a una alçada de 217 metres en arribar a ell. Així, haurem completat el recorregut de l´itinerari, retornant al punt de partida.


DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 363 (o de Manresa). Totes les aturades les farem dintre d´aquest full. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca del Bages, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
_____________________________________________________________________________________


COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

MASACHS, V, et altri (1981).- Itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Pub. Centre d´Estudis Geològics - Caixa d´Estalvis de Manresa, 256 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J,M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
PARADA 1. IMMEDIACIONS DE LA CRUÏLLA AMB EL VIAL CAP AL POLÏGON INDUSTRIAL DE CASTELLGALÍ,(terme municipal de Castellgalí, comarca del Bages). (Full 363). Aquest recorregut l´iniciarem per les immediacions de l´Ajuntament de Castellgalí. Des d´aquí, en arribar a la carretera que puja cap al poble, ens caldrà descendre, fins arrobar a la cruïlla amb el vial que condueix cap al Polígon Industrial de Castellgalí. Aquí farem una aturada, a uns 0´250 Km des de l´inici del recorregut. En aquest trajecte, s´han fet ben palesos els afloraments de les calcolutites grisenques, d´origen marí, de la Formació Igualada. Aquests materials es troben al Nord de l´indret on ara som. Tanmateix es fan palesos al vial que condueix cap el Poligon Industria´. Per d´altra banda, també es fan palesos uns trams de gresos (sovint coneguts amb el nom de Gresos de Sant Vicenç). Aquests materials es situen per sobre de les calcolutites abans esmentades.
PARADA 2. , (terme municipal de Castellgali, comarca del Bages). (Full 391). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar per la carretera procedent del nucli de Castellgalí i que es dirigeix cap a la carretera C – 55. En arribar prop d´ella, es superarà mitjançant un bucle, passant a l´altra banda. Després, ens caldrà continuar baixant pel camí que es dirigeix cap a la resclosa. Poc després d´agafar aquest camí, farem una aturada. La farem a quasi 1 Km e la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè. Aquests materials tenen origen marí i presenten tonalitats grisenques. Així, hem vist afloraments dels nivells de calcolutites i de gresos. Uns i altres pertanyen a la Formació Igualada, integrant del Grup de ¡Santa Maria Aquests són els materials que apareixen a l´indret l´aturada. Així, ara es fan palesos els nivells de gresos, situats sobre la llera del riu Cardener. Aquí. Aquests materials constitueixen un petit penya segat, sobre el riu. F
PARADA 3. IMMEDIACIONS DE L¨AIGUABARREIG DEL CARDENER I DEL LLOBREGAT. PARATGE DE DOS RIUS, (terme municipal de Castellgalí, comarca del Bages). (Full 363). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar baixat pel costat occidental del riu Cardener. Així, aviat arribarem a l´indret on hi ha l´aiguabarreig del Cardener i del Llobregat, concretament al paratge conegut amb el nom de Dos Rius. Per aquí farem una aturada, aproximadament a uns 0´4 Km de l´anterior. En aquest breu recorregut hem circulat sobre la superfície d´inundació del Cardener, per sobre de materials recents del Pleistocè i de l´Holocè, que no hem vist en quedar recoberts per terrenys de conreu. Si que hem vist afloraments dels materials eocènics de la Formació Igualada; tot i que aquests es situen a l´altra banda del riu. En aquest indret, hi ha l´aiguabarreig del Cardener i del Llobregat. De fet és la desembocadura del primer al segon. Aquest indret constitueix un Lloc d´Interès Geològic, del Geoparc de la Catalunya Central.
PARADA 4. RESCLOSA DE L¨AGUABARREIG DEL CARDENER I DEL LLOBREGAT, DOS RIUS (terme municipal de Castellgalí, comarca del Bages). (Full 363). Després de fer l´aturada anterior, ens cal fer un curt recorregut, de menys de 0´1 Km, amb la intenció d´arribar a la propera resclosa. Aquí farem una aturada, sobre el Llobregat, després de rebre al Cardener. En aquest curt recorregut, ens hem estat desplaçant per sobre dels materials recents del Pleistocè i de l´Holocè, que formen part de la plana d´inundació dels dos rius. Tot i això, no els hem vist, en trobar-se recoberts per vegetació Des d´aquest indret es pot observar la resclosa, de la qual surt un canal que es dirigeix cap a la propera població de Sant Vicenç de Castellet. Per a la resclosa s´han emprat carreus amb gresos procedents de la Formació Igualada. Tot i això, possiblement procedien de la propera Torre del Breny, un important monument romà.
PARADA 5. BALÇ DE CASTELLGALÍ. RIBA DRETA DEL CARDENER, (PUJANT) O RIBA ORIENTAL, (terme municipal de Castellgalí, comarca del Bages). (Full 363). Després d´efectuar la parada anterior, ens cal retrocedir fins al bucle de carreteres (per on hem passat e el recorregut de la PARADA 1 a la PARADA 2. Des d´aquí, ens caldrà passar per un pont a l´altra banda del riu. Posteriorment, ens caldrà agafar un vial ample i asfaltat que es dirigeix cap a Can Font. Ben aviat, ens caldrà deixar aquest vial, agafant un altre, de terra, que es dirigeix cap al riu que hem acabat de sobrepassar. A la bora d´aquest, farem una aturada, a uns 150 metres del pont i a uns 1´2 Km de la parada anterior En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. Efectivament, ens hem estat desplaçant entre els depòsits al·luvials del riu Cardener, els quals pertanyen al Pleistocè i a l´Holocè. Tot i així, hem anat veient afloraments dels nivells de calcolutites i gresos de l´eocè; concretament de la Eocè, els quals pertanyen a la Formació Igualada. Aquests materials els hem vist als marges del riu, formant petits penya segats. Ara, aquests materials es fan molt ben palesos a l´altra banda d´on ara som del riu Cardener. Efectivament, en aquest indret podem observar l´espectacular Balç de Castellgalí, per on afloren els nivells de calcolutites i de gresos de la Formació Igualada, de l´Eocè. Es tracta d´un interessant Lloc d´Interès Geològic (LIG) del Geoparc de la Catalunya Central.
PARADA 6. PASSAREL·LA SOBRE EL RIU CARDENER. ESTACIÖ D¨AFORAMENT DEL CABDAL DEL RIU, (terme municipal de Castellgalí, comarca del Bages). (Full 363). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut pel camí. Lleugerament ascendent, que discorre per la banda oriental del riu. Més endavant, el vial es transformarà en un corriol que discorre pel costat d´uns conreus (per aquest indret s´ha d´anar amb una extraordinària cura), per no malmetre els conreus. Més endavant, arribarem a una estació d´aforament, a tocar d´una passarel·la sobre el riu. Per aquest indret farem una aturada. La farem a uns 0´6 Km de la parada anterior. En aquest tram del recorregut, hem estat circulant per la plana d’inundació del Cardener. Així, coberts per la vegetació, hem passat per sobre de depòsits fluvials detrítics, del Pleistocè i de l´Holocè. En aquest lloc hi ha una estació d´aforament del Cardener. Alhora hi ha una palanca, la qual ens facilitarà el desplaçament d´una banda a l´altra del riu; de la banda oriental a la banda occidental. Aquesta passarel·la ens permet observar la vall i la llera del Cardener, per aquests indrets,
PARADA 7 – CONDICIONAL. BALÇ DEL CORNET. CAMÍ CAP A CAN MAS I CAP A CASTELLGALÍ, (terme municipal de Castellgalí, comarca del Bages). (Full 363). Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar el recorregut per l´altra banda del riu Cardener. Així, després de sobrepassar la passarel·la, trobarem un corriol que ens durà cap al Camp de Golf Roqueta. Ens caldrà transitar per ell, amb el coneixement de l´entitat que regula l´esmentat camp, ja que es tracta de camins públics. Després de travessar-lo arribarem a la carretera C – 55. Haurem de transitar per ella, per una passera habilitada al respecte. Després de sobrepassar la Riera de Cornet, ens caldrà començar a pujar cap a Can Mas i cap a Castellgalí. Poc després d´iniciar aquest camí, farem una aturada, per sobre del Torrent Cornet. Així, des de la parada anterior, haurem fet un recorregut d´uns 0´8 Km En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. Així, hem vist nivells de calcolutites i de nivells sorrencs de tonalitats grisenques. Aquests materials pertanyen a l´eocè i tenen origen marí. Pertanyen a la Formació Igualada, la qual forma part del Grup Santa Maria. Aquests materials es fan molt palesos al balç de Cornet, situat prop de la riera del mateix nom. Per d´altra banda, cal dir que prop d´aquest indret va haver-hi una antiga explotació dels nivells sorrencs, de les calcarenites que formen part de l´esmentada Formació Igualada. ca de l´Ebre
PARADA 8. INICI DEL CAMÍ ROMÀ (O CAMÍ RAL). OBSERVACIÖ DEL BALÇ DE CASTELLGALÍ, (terme municipal de Castellgalí comarca del Bages). (Full 363). Després de fer l´aturada anterior, ens cal pujar momentàniament pel camí de Can Mas i de Castellgalí; però molt aviat trobarem les indicacions del camí que es dirigeix cap al Camí Roma (i també cap a Castellgalí). Així, ara tornarem a baixar fins a tocar la carretera C – 55. Però, en arribar ella, trobarem de nou les indicacions del Camí Roma (o Camí Ral de Manresa a Montserrat). En aquest indret farem una aturada, aproximadament a uns 0´4 Km de la parada anteriorment efectuada. Com en els anteriors recorreguts, en aquest tram, hem trobat afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè; així, hem vist nivells de calcolutites i nivells sorrencs, els quals pertanyen a la Formació Igualada. Aquests són els materials que apareixen a l´indret on som ara, al costat de la carretera C – 55. Aquests materials es fan palesos per arreu on ara ens trobem. Es tracta de materials grisencs, d´origen marí. Precisament, des d´aquest indret, es fa molt palès el Balç de Castellgalí, que ja hem vist anteriorment a la PARADA 5. En aquella ocasió, l´hem pogut veure des de l´altra banda del riu; mentre que ara l´estem veient des d´una posició septentrional. Així, des d´aquí, podem veure com al balç afloren nivells de calcolutites i nivells sorrencs, de la Formació Igualada.
PARADA 9. CAMÍ ROMÂ O CAMÏ RAL DE MANRESA A MONTSERRAT. PUJADA CAP A CASTELLGALÍ, (terme municipal de Castellgalí comarca del Bages). (Full 363). Després de fer – se l´aturada anterior, cal començar a pujar cap al poble de Castellgalí. Per fer-ho, utilitzarem el Camí Roma o Camí ral de Manresa a Montserrat. Poc després d´iniciar aquest tram, farem una aturada. La farem a uns 0´2 Km de la parada efectuada anterior, aproximadament. En aquest curt recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè; els que ja hem anat trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Així, hem vist nivells de calcolutites grisenques i també de trams més sorrencs. Uns i altres materials presenten tonalitats grisenques, essent de clar origen marí. Aquests materials pertanyen a la Formació Igualada, del Grup de Santa Maria. Pel que fa al camí, cal dir que es tracta d´un vial enllosat. Així, per arreu es veuen carreus de gresos. Aquests materials han estat extrets dels afloraments sorrencs de la Formació Igualada.
PARADA 10. MIRADOR DELS QUATRE VENTS. BASE DEL TURÓ DEL CASTELL DE CASTELLGALÍ, (terme municipal de Castellgalí, comarca del Bages). (Full 363). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari, pujant cap al poble de Castellgalí. Aviat arribarem a dalt. Després, ens caldrà continuar per carret del Cementiri. Així, aviat arribarem a l´indret per on hi ha el Mirador dels Quatre Vents. En aquest indret farem una altra, aproximadament a uns 1´1 Km de la parada realitzada anteriorment. Com als altres recorreguts d´aquest, inicialment hem trobat afloraments dels materials grisencs marins de l´Eocè, que ja hem anat trobant al llarg de tot el recorregut. Aquests materials són de l´Eocè i pertanyen a la Formació Igualada. Així, hem vist nivells de calcarenites i també de calcolutites, quasi al llarg de tot el recorregut. Tanmateix, hem trobat potents paquets de gresos, com el situat a la base del turó del Castell Per d´altra banda, ara en arribar al Mirador dels Quatre Vents, estarem en un indret privilegiat per fer una observació dels sectors meridionals de la comarca del Bages i del Geoparc. Així, al fons veurem els relleus del denominats Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre; fonamentalment dels relleus de Montserrat, al sud d´on ara som; i també dels voltants de la Serra de l´Obac, cap al SE d´on som,
PARADA 11 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE CASTELLGALÍ. TURÓ DEL CASTELL, (terme municipal de Castellgalí, comarca del Bages). (Full 363). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari, anant sempre cap al Nord, amb la intenció de pujar a peu cap a l´indret on es troben les restes del Castell. En el cas d´arribar dalt, faríem una aturada., a uns 0´2 Km de l´anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè. Aquests materials es troben constituïts per nivells de calcolutites i gresos, que pertanyen a la Formació Igualada, del grup Santa Maria. Així, s´ha fet ben palès un nivell de gresos situat a la base del turó del Castell, que ja hem vist al recorregut cap a la PARADA 10 (l´anterior). aquest nivell és que s´indica a la FOTOGRAFIA 11, inclosa a la parada anterior. Per d´altra banda, en iniciar el camí cap a la part alta del turó del castell, hem trobat un interessant plafó explicatiu del Castell. Després, en arribar a la part ata de l´esmentat castell. Hem pogut gaudir d´una bona visió de Montserrat (la qual forma pla dels Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre, MATA – PERELLÓ, 1984). També hem observat els relleus de la Serra de l´Obac, inclosa als mateixos altiplans. Per d´altra banda, mirant cap al Nord, hem pogut gaudir de una bona observació de la vall del Llobregat, aigües amunt de Castellcir. Es troba al carrer del Cementiri, a la base del turó del Castell
PARADA 12. BAIXADA DES DEL MIRADOR DELS QUATRE VENTS CAP A L¨AJUNTAMENT DE CASTELLGALÍ, (terme municipal de Castellgalí, comarca del Bages). (Full 363). Després de fer l´aturada anterior, cal retornar fins a les immediacions de l´indret per on hem fet la PARADA 10 (MIRADOR DELS QUATRE VENTS). Després, ens caldrà agafar un corriol que va baixant cap la carretera que comunia el poble amb la C – 55, per on es troba l´Ajuntament de Castellgalí. Es tracta d´un corriol que fa força marrades, amb alguns forts desnivells. Quasi en arribar a la carretera, farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari. La farem a uns 0´2 Km de la parada anterior, a una distancia similar de l´Ajuntament, per on hem començat el recorregut d´aquest itinerari. En aquest recorregut hem anat trobant nivells de calcolutites grisenques, quasi al llarg de tot el trajecte. També hem trobat nivells més sorrencs (als trams més costeruts, precisament). Aquests materials, uns i altres, son cenozoics, concretament de l´Eocè, i formen part dels afloraments de la Formació Igualada. Es tracta d´uns sediments marins que s´inclouen dintre del Grup Santa Maria. Ara, a l´indret de la parada, es fa evident una fractura. Aquesta afecta als ,materials anteriors. Es fa ben palesa observant els nivells més sorrencs de la Formació Igualada. Depressió Geològica de l´Ebre Per d´altra banda, aquesta fractura també es pot observar des de les immediacions de la carretera que condueix cap el poble, partint del vial C - 55, a tocar de l´Ajuntament. Depressió Geològica de l´Ebre

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.