-
-
338 m
181 m
6,32 km
Vista 304 vegades, descarregada 12 vegades
a prop de el Pont de Vilomara, Catalunya (España)
Distància
6,32 kmDesnivell positiu
204 mDificultat tècnica
ModeratDesnivell negatiu
204 mAltitud màxima
338 mTrailrank
71
4,7
Altitud mínima
181 mTipus de ruta
CircularCoordenades
551Data de pujada
23 de febrer de 2021rocpetrus Tots els drets reservats
Seguiment en Viu
Deixa que qui tu decideixis sàpiga on et trobes mentre segueixes o graves una ruta des de l'app.
Passa't a Wikiloc Premium Passa't a Premium per eliminar els anuncis
RECORREGUT CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PEL TERME MUNICIPAL DE MANRESA, (PEL GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). DES DEL PONT GÒTIC DE VILOMARA, AL BARRI DEL RAVAL DE MANRESA, AL PONT FORADAT, A LA COSTA DE LES ARNAULES I DE NOU AL PONT GÒTIC DE VILOMARA / 19 DE FEBRER DE 2021
Per Josep M. MATA – PERELLÓ, Joan Salvador PUIG ORIOL i Josep GIRABAL GUITART
ADVERTIMENT PREVI
A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per recorreguts que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu, amb la suficient cura en travessar les vies principals, com la carretera que uneix el Barri del Raval de Manresa amb la carretera del Pont de Vilomara a Manresa, entre altres indrets.
En aquesta ocasió, es tracta d´un recorregut per diferents indrets de la zona central y meridional alhora del Geoparc de la Catalunya Central (antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pels voltants de la població de la població del Pont de Vilomara; tot i que la totalitat del recorregut es farà pel terme municipal de Manresa.
Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.
BREU INTRODUCCIÓ
El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Aquest recorregut es realitzarà íntegrament pel Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central.
Per d´altra banda, en diverses aturades del recorregut, si s´escau, es faran observacions a distancia d´altres unitats geològiques, concretament a d´altres sectors de la pròpia Depressió Geològica de l´Ebre, com els Altiplans Meridionals, en concret dels relleus de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt – Serra de l’Obac, que veurem a diferents parades dintre del recorregut de l´itinerari. Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà per la comarca del Bages. Així, dintre d´aquesta, circularem exclusivament pels seus sectors centrals i meridionals, concretament pels sectors meridionals del terme municipal de Manresa.
També, cal dir que en aquest recorregut, s’efectuaran diverses aturades. Unes de caràcter geomorfològic, altres de caire tectònic i altres de caràcter geològico-ambiental. Tot i així, predominaran les primeres.
En aquest recorregut, trobarem fonamentalment afloraments dels materials marins, de tonalitats grisenques, es quals pertanyen a la Formació Tossa, així veurem nivells de calcolutites i de gresos (de vegades amb passades de micriconglomerats). Aquests materials pertanyen a l´Eocè Mig. Tot i així, ocasionalment, també veurem afloraments dels materials continentals de la Formació Artés, situats per sobre dels anteriors. Aquests materials ja pertanyen a l´Eocè Superior. Finalment, cal dir que també trobarem afloraments dels materials detrítics recents, del Pleistocè i de l´Holocè. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que adjuntarem a continuació:
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Manresa i més exactament per part dels sectors més meridionals alhora. Això és pels voltants del seu veïnat del Barri del Raval, a tocar del Pont de Vilomara.
Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi de Manresa, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc. Cal dir que amb anterioritat s´anomenava Parc Geològic i Miner de la Comarca del Bages.
Per d´altra banda, aquest recorregut es troba plenament a la conca del riu Llobregat, el qual transcorre pels mateix terme, per les immediacions de la ciutat de Manresa, fonamentalment a tocar de Viladordis i del Barri del Raval. Precisament, per aquests indrets, aquest riu marca el límit del terme de Manresa amb el terme del Pont de Vilomara i Rocafort.
OBJECTIUS FONAMENTALS
Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.
1.- Reconeixement dels sectors centrals i meridionals del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central (Geoparc de la Catalunya Central), pel terme municipal de Manresa, pels sectors propers al Barri del Raval.
2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, entre les localitats abans esmentades. Per d’altra banda, També es faran observacions a distancia d´altres sotsunitats que formen part de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre; en concret dels Altiplans Meridionals (de Montserrat, del Montcau i de la Serra de l´Obac), des de diferents indrets del recorregut.
3.- .Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Aquests materials, eminentment eocènics, i de caràcter detrític, es reparteixen entre els afloraments que pertanyen als materials marins, fonamentalment de la Formació Tossa i en menys grau de la Formació Igualada. A distància, també s´observaran els afloraments continentals de la Formació Artés, situats al Nord del recorregut; tot i que passarem prop de la zona de contacte entre els materials marins i els materials continentals. Aquesta zona de contacte es troba representada per les anomenades capes de Calders, que veurem al recorregut de l´itinerari.
4.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, entre els quals cal destacar:
4A) el conegut Pont Foradat del Raval de Manresa.
4B) les marmites desenvolupades al Llobregat, per les immediacions del Pont Gòtic.
5.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
Aquest itinerari es una actualització d´uns recorreguts relativament recents: MATA– PERELLÓ i PUIG ORIOL (2019) i MATA-PERELLÓ i GIRABAL GUITART (2019), que al seu moment van ésser uns recorreguts totalment inèdits. Hi, ha, però un antecedent pel que fa als trams inicials; es tracta de MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2017). Per d´altra banda, hi ha alguns altres antecedents parcials, especialment pel que fa al tram del Pont Foradat. Entre aquests antecedents, farem esment dels següents: MATA PERELLÓ (2008a, 2008b i 2013).
Pel que fa referència al caràcter geomorfològic i tectònic del present itinerari, no hi ha antecedent global del mateix. Tot i així. Hi ha diversos antecedents parcials, especialment els següents: COLLDEFORNS (1983), MASACHS et altri (1981), i també per l’autor d’aquestes línies, MATA-PERELLÓ (2008a, 2009b i 2013).
En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Igualment, farem esment del treball de l´IGME (1973), corresponent a la fulla de Sabadell.
Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya.
Dintre d’altres ordre de coneixements, també farem esment del treball de la ICHN (1998), relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages.
Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.
RECORREGUT DE L´ITINERARI
El recorregut de l´itinerari s’iniciarà al Barri del Raval, de Manresa. Aquest barri és molt proper a la població del Pont de Vilomara. Aquests dos indrets es troben situats a la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament a la seva Depressió Central). La primera parada es farà al Pont Gòtic, sobre el riu Llobregat. Aquest pont uneix les dues localitats. Després, d´aquest indret tot el recorregut es desenvoluparà per terme municipal de Manresa. Així, des de l´esmentat Barri del Raval, el recorregut es dirigirà a peu cap al Pont Foradat i posteriorment cap a la Costa de les Arnaules. En aquest tram efectuarem diverses aturades. Finalment, el recorregut retornarà cap al Barri del Raval de Manresa i cap al Pont Gòtic, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari.
Aquest recorregut, es pot veure a l´arxiu següent de wikiloc: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-pel-raval-de-manresa-i-per-les-arnaules-66454668
Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). El recorregut serà d´uns 6´3 Km, fent-se dotze aturades al llarg del seu trajecte. El recorregut començarà a una alçada d´uns 188 metres, per les immediacions del Barri del Raval. Després, anirà pujant, fent lleugeres oscil·lacions, arribant a una alçada màxima de 337 metres a la Costa de les Arnaules (l´indret més alt del recorregut). Posteriorment, anirà baixant (fent diverses oscil·lacions) ,fins a l´alçada inicial, en tornar a l´indret de la sortida, que coincidirà amb el punt més baix del recorregut de l´itinerari.
DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI
En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.
Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada.
En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 363 (o de Manresa). Totes les aturades les farem dintre d´aquest full. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca del Bages, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
_______________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1983).- Itineraris geològics pel Sud del Bages. Les Arrels, nº 3, 44 pàgines. Manresa
COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa
IGME (1973).- Mapa geológico de España a escala 1:50.000 (2ª serie). Memòria i full nº 392 (Sabadell). , Inst. Tecnol. GeoMinero de España, Minist Indústria. Madrid
MASACHS, V, et altri (1981).- Itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Pub. Centre d´Estudis Geològics - Caixa d´Estalvis de Manresa, 256 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.
MATA-PERELLÓ, J.M. (2008a).- Sortida de recorregut geològic pel sud del Bages: des de Manresa al Pont de Vilomara i a Monistrol de Montserrat. Inèdit. 10 pag. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2008b).- Sortida de recorregut geològic pel sud del Bages: des de Manresa al Pont de Vilomara, a Rocafort i a Mura. Inèdit. 9 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2013).- Sortida de recorregut geològic pel Geoparc de la Catalunya Central: des de Manresa al Pont de Vilomara, Rocafort, Mura, Monistrol de Calders i a Calders. Inèdit. 12 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i GIRABAL GUITART, J. (2019).- Recorregut circular de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Bages, pel terme de Manresa (pel Geoparc de la Catalunya Central). des del Pont Gòtic de Vilomara, al Barri del Raval de Manresa, al Pont Foradat, a la Costa de les Arnaules i al Pont Gòtic de Vilomara. Inèdit. 24 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2017).- Recorregut circular de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Bages (pel Geoparc de la Catalunya Central). des del Pont Gòtic de Vilomara, al Raval de Manresa, al Pont Foradat, a la Central Hidroelèctrica de les Marcetes i al Pont Gòtic de Vilomara. Inèdit, 12 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2019).- Recorregut circular de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Bages (pel Geoparc de la Catalunya Central). des del Pont Gòtic de Vilomara, al Barri del Raval de Manresa, al Pont Foradat, a la Costa de les Arnaules i al Pont Gòtic de Vilomara. Inèdit. 16 pàgines. Manresa
RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
Per Josep M. MATA – PERELLÓ, Joan Salvador PUIG ORIOL i Josep GIRABAL GUITART
ADVERTIMENT PREVI
A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per recorreguts que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu, amb la suficient cura en travessar les vies principals, com la carretera que uneix el Barri del Raval de Manresa amb la carretera del Pont de Vilomara a Manresa, entre altres indrets.
En aquesta ocasió, es tracta d´un recorregut per diferents indrets de la zona central y meridional alhora del Geoparc de la Catalunya Central (antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pels voltants de la població de la població del Pont de Vilomara; tot i que la totalitat del recorregut es farà pel terme municipal de Manresa.
Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.
BREU INTRODUCCIÓ
El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Aquest recorregut es realitzarà íntegrament pel Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central.
Per d´altra banda, en diverses aturades del recorregut, si s´escau, es faran observacions a distancia d´altres unitats geològiques, concretament a d´altres sectors de la pròpia Depressió Geològica de l´Ebre, com els Altiplans Meridionals, en concret dels relleus de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt – Serra de l’Obac, que veurem a diferents parades dintre del recorregut de l´itinerari. Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà per la comarca del Bages. Així, dintre d´aquesta, circularem exclusivament pels seus sectors centrals i meridionals, concretament pels sectors meridionals del terme municipal de Manresa.
També, cal dir que en aquest recorregut, s’efectuaran diverses aturades. Unes de caràcter geomorfològic, altres de caire tectònic i altres de caràcter geològico-ambiental. Tot i així, predominaran les primeres.
En aquest recorregut, trobarem fonamentalment afloraments dels materials marins, de tonalitats grisenques, es quals pertanyen a la Formació Tossa, així veurem nivells de calcolutites i de gresos (de vegades amb passades de micriconglomerats). Aquests materials pertanyen a l´Eocè Mig. Tot i així, ocasionalment, també veurem afloraments dels materials continentals de la Formació Artés, situats per sobre dels anteriors. Aquests materials ja pertanyen a l´Eocè Superior. Finalment, cal dir que també trobarem afloraments dels materials detrítics recents, del Pleistocè i de l´Holocè. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que adjuntarem a continuació:
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Manresa i més exactament per part dels sectors més meridionals alhora. Això és pels voltants del seu veïnat del Barri del Raval, a tocar del Pont de Vilomara.
Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi de Manresa, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc. Cal dir que amb anterioritat s´anomenava Parc Geològic i Miner de la Comarca del Bages.
Per d´altra banda, aquest recorregut es troba plenament a la conca del riu Llobregat, el qual transcorre pels mateix terme, per les immediacions de la ciutat de Manresa, fonamentalment a tocar de Viladordis i del Barri del Raval. Precisament, per aquests indrets, aquest riu marca el límit del terme de Manresa amb el terme del Pont de Vilomara i Rocafort.
OBJECTIUS FONAMENTALS
Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.
1.- Reconeixement dels sectors centrals i meridionals del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central (Geoparc de la Catalunya Central), pel terme municipal de Manresa, pels sectors propers al Barri del Raval.
2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, entre les localitats abans esmentades. Per d’altra banda, També es faran observacions a distancia d´altres sotsunitats que formen part de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre; en concret dels Altiplans Meridionals (de Montserrat, del Montcau i de la Serra de l´Obac), des de diferents indrets del recorregut.
3.- .Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Aquests materials, eminentment eocènics, i de caràcter detrític, es reparteixen entre els afloraments que pertanyen als materials marins, fonamentalment de la Formació Tossa i en menys grau de la Formació Igualada. A distància, també s´observaran els afloraments continentals de la Formació Artés, situats al Nord del recorregut; tot i que passarem prop de la zona de contacte entre els materials marins i els materials continentals. Aquesta zona de contacte es troba representada per les anomenades capes de Calders, que veurem al recorregut de l´itinerari.
4.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, entre els quals cal destacar:
4A) el conegut Pont Foradat del Raval de Manresa.
4B) les marmites desenvolupades al Llobregat, per les immediacions del Pont Gòtic.
5.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
Aquest itinerari es una actualització d´uns recorreguts relativament recents: MATA– PERELLÓ i PUIG ORIOL (2019) i MATA-PERELLÓ i GIRABAL GUITART (2019), que al seu moment van ésser uns recorreguts totalment inèdits. Hi, ha, però un antecedent pel que fa als trams inicials; es tracta de MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2017). Per d´altra banda, hi ha alguns altres antecedents parcials, especialment pel que fa al tram del Pont Foradat. Entre aquests antecedents, farem esment dels següents: MATA PERELLÓ (2008a, 2008b i 2013).
Pel que fa referència al caràcter geomorfològic i tectònic del present itinerari, no hi ha antecedent global del mateix. Tot i així. Hi ha diversos antecedents parcials, especialment els següents: COLLDEFORNS (1983), MASACHS et altri (1981), i també per l’autor d’aquestes línies, MATA-PERELLÓ (2008a, 2009b i 2013).
En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Igualment, farem esment del treball de l´IGME (1973), corresponent a la fulla de Sabadell.
Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya.
Dintre d’altres ordre de coneixements, també farem esment del treball de la ICHN (1998), relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages.
Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.
RECORREGUT DE L´ITINERARI
El recorregut de l´itinerari s’iniciarà al Barri del Raval, de Manresa. Aquest barri és molt proper a la població del Pont de Vilomara. Aquests dos indrets es troben situats a la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament a la seva Depressió Central). La primera parada es farà al Pont Gòtic, sobre el riu Llobregat. Aquest pont uneix les dues localitats. Després, d´aquest indret tot el recorregut es desenvoluparà per terme municipal de Manresa. Així, des de l´esmentat Barri del Raval, el recorregut es dirigirà a peu cap al Pont Foradat i posteriorment cap a la Costa de les Arnaules. En aquest tram efectuarem diverses aturades. Finalment, el recorregut retornarà cap al Barri del Raval de Manresa i cap al Pont Gòtic, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari.
Aquest recorregut, es pot veure a l´arxiu següent de wikiloc: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-pel-raval-de-manresa-i-per-les-arnaules-66454668
Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). El recorregut serà d´uns 6´3 Km, fent-se dotze aturades al llarg del seu trajecte. El recorregut començarà a una alçada d´uns 188 metres, per les immediacions del Barri del Raval. Després, anirà pujant, fent lleugeres oscil·lacions, arribant a una alçada màxima de 337 metres a la Costa de les Arnaules (l´indret més alt del recorregut). Posteriorment, anirà baixant (fent diverses oscil·lacions) ,fins a l´alçada inicial, en tornar a l´indret de la sortida, que coincidirà amb el punt més baix del recorregut de l´itinerari.
DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI
En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.
Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada.
En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 363 (o de Manresa). Totes les aturades les farem dintre d´aquest full. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca del Bages, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
_______________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1983).- Itineraris geològics pel Sud del Bages. Les Arrels, nº 3, 44 pàgines. Manresa
COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa
IGME (1973).- Mapa geológico de España a escala 1:50.000 (2ª serie). Memòria i full nº 392 (Sabadell). , Inst. Tecnol. GeoMinero de España, Minist Indústria. Madrid
MASACHS, V, et altri (1981).- Itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Pub. Centre d´Estudis Geològics - Caixa d´Estalvis de Manresa, 256 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.
MATA-PERELLÓ, J.M. (2008a).- Sortida de recorregut geològic pel sud del Bages: des de Manresa al Pont de Vilomara i a Monistrol de Montserrat. Inèdit. 10 pag. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2008b).- Sortida de recorregut geològic pel sud del Bages: des de Manresa al Pont de Vilomara, a Rocafort i a Mura. Inèdit. 9 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2013).- Sortida de recorregut geològic pel Geoparc de la Catalunya Central: des de Manresa al Pont de Vilomara, Rocafort, Mura, Monistrol de Calders i a Calders. Inèdit. 12 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i GIRABAL GUITART, J. (2019).- Recorregut circular de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Bages, pel terme de Manresa (pel Geoparc de la Catalunya Central). des del Pont Gòtic de Vilomara, al Barri del Raval de Manresa, al Pont Foradat, a la Costa de les Arnaules i al Pont Gòtic de Vilomara. Inèdit. 24 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2017).- Recorregut circular de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Bages (pel Geoparc de la Catalunya Central). des del Pont Gòtic de Vilomara, al Raval de Manresa, al Pont Foradat, a la Central Hidroelèctrica de les Marcetes i al Pont Gòtic de Vilomara. Inèdit, 12 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2019).- Recorregut circular de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Bages (pel Geoparc de la Catalunya Central). des del Pont Gòtic de Vilomara, al Barri del Raval de Manresa, al Pont Foradat, a la Costa de les Arnaules i al Pont Gòtic de Vilomara. Inèdit. 16 pàgines. Manresa
RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
PARADA 1. PONT MEDIEVAL DE VILOMARA, CAMÍ RAL DE TERRASSA A MANRESA. (Barri del Raval, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 182 metres.
El recorregut de l´itinerari el començarem en un aparcament situat prop del Pont Gòtic de Vilomara (l´anomenat Pont del Raval o Pont de Vilomara). Així, la primera parada la farem just sobre el riu Llobregat, dal del pont, molt prop del límit dels municipis de Manresa i del Pont de Vilomara. Des de l´inici, ens haurem desplaçat uns 70 metres i escaig.
En aquest recorregut, hem trobat afloraments dels materials eocens de la Formació Tossa; fonamentalment nivells de calcolutites i calcàries. Tot i així, el recorregut ha estat molt curt i sols hem pogut veure els materials dels voltants del riu. Precisament, sota el pont veiem nivells de calcàries i calcarenites, sobre les quals, les aigües del Llobregat, han desenvolupat una sèrie de marmites. Efectivament, es tracta de les anomenades marmites, produïdes en erosionar-se les roques, amb l´acció de remolins, amb les aigües carregades amb partícules dures que van rascant les roques de la llera del riu. Aquesta erosió s´haurà produït sobre els afloraments de les calcàries de la Formació Tossa. FOTOGRAFIES 1 i 2.
Tot i així, aquests materials d´origen marí de la Formació Tossa, són força semblants als de la Formació Collbàs, els quals apareixen més avall d´on ara som. Aquesta versemblança ens va conduir a datar-los i descriure´ls malament als anteriors treballs realitzats per aquesta zona, concretament a: MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2019) i MATA – PERELLÓ I GIRABAL GUITART (2019), per la qual cosa ara rectifiquem aquella anòmala adscripció a la Formació Collbàs, ja que en realitat pertanyen a l´esmentada Formació Tossa, igualment d´origen marí, com aquella.
PARADA 2. GUMMITATGE I BOULONATGE DEL CARRER PRINCIPAL DEL BARRI DEL RAVAL, (Barri del Raval, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 203
Des de la parada anterior, cal efectuar un breu recorregut, per tal d’arribar al Barri del Raval. Així, primer trobarem la carretera procedent de la BV - 1125 (que enllaça Manresa amb el Pont de Vilomara). Després, en arribar al barri, ens caldrà anar lleugerament cap al Sud, però ben aviat farem una aturada. la farem a uns 0´2 Km de l´anterior, aproximadament.
En aquest recorregut, hem trobat aforaments dels nivells inferiors de la Formació Tossa, els quals es troben situats per sobre dels que hem vist a la parada anterior, també de la Formació Tossa. Així, hem vist nivells de calcolutites de tonalitats gris – blavoses. Aquests són els materials que es troben a l´indret on ara ens trobem situats. Cal dir que aquests materials són molt semblants als de la Formació Igualada, circumstància que ens va conduir a l´error d´atribuir-los a aquesta formació, a les anteriors publicacions, precedents de l´actual; això és tant a MATA-PERELLÓ i PUIG ORIOL (2019) com a MATA – PERELLÓ i GIRABAL GUITARD (2019). Així, aprofitem l´ocasió per tal rectificar aquell error anterior.
Aquí, podem observar com s´havien produït problemes d´esllavissament dels materials anteriors sobre el vial per on anem circulant. Aquests problemes s´han intentat solucionar gummitant la superfície de les calcolutites. FOTOGRAFIES 3 i 4.
Malgrat això, es pot observar com hi ha problemes de drenatge, per la qual cosa hi ha freqüents surgències d´aigua per sobre de la superfície de la gummita. Això dona lloc a l´aparició de vegetals en alguns indrets.
PARADA 3. EL PONT FORADAT (EL PONT DE LES ARNAULES O EL PONT NATURAL DEL RAVAL), (Barri del Raval, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 278 metres
Des de la parada anterior, cal continuar el recorregut, seguint ara el Camí Ral de Manresa, anant cap a cap a ponent i de vegades cap al NW. Així, anirem pujant per un sender sinuós i força espatllat per la circulació de motos, malgrat tractar-se un antic camí ral. Més amunt, trobarem el camí per la dreta que ve des de la Punta Sabata. Poc després, caldrà baixar lleugerament cap a l´indret per on es troba el conegut Pont Foradat (també conegut amb el nom del Pont de les Arnaules o amb el nom del Pont Natural del Raval). En arribar-hi, farem una aturada. Aquesta la realitzarem a uns 0´8 Km de la parada anterior, aproximadament. Alhora, haurem pujat des dels 205 als 272 metres.
Cal dir que bona part del camí l´hem fet pel conegut Camí Ral, que en molts indrets es troba ben enllosat. Tot i així, malgrat aquesta importància històrica, cal dir que en aquest recorregut, caldrà tindre molta cura, en alguns del trams, ja que es troben sovint malmesos pel pas de vehicles motoritzats.
En aquest recorregut hem anat trobant afloraments dels nivells de calcolutites grises que hem vist a l´aturada anterior. Aquests materials pertanyen a l´Eocè marí. Molt sovint, entre aquests materials, hem trobat nivells de gresos, generalment grisencs. Alhora, hem trobat molts trams fossilífers.
Després, en fer l´ascens cap al Pont de Pedra, haurem començat a trobar uns nivells de gresos i de calcarenites, els quals pertanyen, com els anteriors, a la Formació Tossa. Tot i això, cal dir que per aquestes zones, els materials d´aquesta formació són més sorrencs que els quins es troben per la Tossa de Montbui. Efectivament, en aquell indret de la comarca d´Anoia, són eminentment carbonatats, coral·lins.
Precisament, a l´indret de l´aturada hi ha un aflorament d´aquests nivells de calcarenites. Aquí, aquest nivell ha estat parcialment erosionat per un torrent, que han originat un interessant pont natural. Així, ara el torrent circula per sota del nivell. Tot això dona a l´indret una gran espectacularitat.
Finalment, cal dir constitueix un important LIG (Lloc d’Interès Geològic) del terme municipal de Manresa i de la comarca del Bages i també del Geoparc de la Catalunya Central. FOTOGRAFIES 3 i 4.
Tanmateix direm que recomanem no passar per sobre del pont. Es pot passar a l´altra banda utilitat un caminet que passa pel bosc. Creiem que pot ser perillós per a les persones caminar per sobre d´aquest pont natural. Alhora, també pot ser perillós per a la conservació del Patrimoni Geològic.
PARADA 3. ANTIGA PEDRERA I BARRACA DE VINYA DE LES IMMEDIACIONS DEL PONT FORADAT, (Barri del Raval, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 272 metres
Després de fer l´aturada anterior, cal fer un curt recorregut, anant cap al Nord. A menys de 0´2 metres de recorregut, aproximadament trobarem, primer una barraca de vinya i tot seguit una antiga pedrera. Cal dir que el trajecte cap a la pedrera es troba ben senyalitzat. En aquest indret farem una nova aturada.
En aquest curt recorregut, hem anat trobant afloraments dels mateixos materials que hem vist a la parada anterior. Així, hem vist afloraments de les calcolutites, gresos i també de les calcàries coral·lines que formen part de la Formació Tossa. Aquests materials són d´origen marí i tenen abundants restes fòssils
En trobar la barraca de vinya, que es prop del camí principal, hem pogut veure que ha estat construïda amb blocs i carreus procedents del gresos de l´esmentada Formació, essent un bon exemple de construcció en pedra seca. FOTOGRAFIA 7.
Precisament, molt prop de la barraca de vinya afloren aquests materials acabats d´esmentar I, sembla que en aquest indret han estat explotats fa força anys. Pel que sembla ser que els materials extrets, es van utilitzar per a la construcció de diverses cabanes de les que es troben per aquest indret. Pel que fa a la pedrera, cal dir que es veu be el front d´explotació i tanmateix els fragments dels materials rebutjats escampats per diferents indrets propers a la pedrera. FOTOGRAFIA 8.
De cara al coneixement de les barraques de vinya, tant del Geoparc de la Catalunya Central, com de la comarca del Bages o les del conjunt de Catalunya, recomanem entrar a la denominada Viquipedra. La seva adreça electrònica és: http://wikipedra.catpaisatge.net/
PARADA 5. PONT SOBRE L´AUTOPISTA DEL CAMÍ DE LES ARNAULES, (Barri del Raval, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363).Alçada: 300 metres.
Des de la parada anterior, cal remuntar el torrent que passa per sota del Pont Foradat (o Pont de les Arnaules). Així, anirem seguint el Camí Ral de Manresa. Més amunt trobarem diferents camins que van cap a la dreta (cap a la Punta Sabata). Nosaltres continuarem cap amunt, cap al Nord, amb la intenció de passar per sobre de l´Autopista, mitjançant un pont. Per poder anar després cap a la Costa de les Arnaules. Així, ara ens caldrà passar a l´altra banda de l´Autopista. Si s´escau, aquí podem fer una parada. La farem a uns 0´9 Km de la parada anterior, després de deixar diversos trencalls que es dirigeixen cap a ponent.
En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist a l´aturada anterior; concretament els nivells de gresos i calcarenites de la Formació Tossa. Aquests són els materials que apareixen en aquest indret, donant lloc a la denominada Costa de les Arnaules, la qual s’estén a llevant d´on ara som.
Per d´altra banda, al pont apareixen els anomenats nivells de Calders (o capes de Calders) que constitueixen unes alternances del pas dels materials grisencs de la Formació Tossa (marins) als rogencs de la Formació Artés (continentals). FOTOGRAFIA 9.
Per, d´altra banda, des d´aquest indret dels voltants del pont, es pot gaudir de l´observació d´una bona part del denominat Pla de Bages (un territori integrant de la comarca del Bages). Així, es veu com cap al Nord d´on som, predominen les tonalitats rogenques dels materials de la Formació Artés. Aquestes tonalitats es fan força evidents als camps de conreu. Per d´altra banda, cap el nord d´aquest indret i dels camps del Pla de Bages, es fa molt palès el runam de les Mines de Potassa de Sallent. FOTOGRAFIA 10.
PARADA 6. COSTA DE LES ARNAULES, CAMÍ DE CAL MONISTROLÀ I DE CAN FONT DELS CIRERERS, (Barri del Raval, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 318 metres
Des de la parada anterior, cal continuar el recorregut, per l´altra banda de l´Autopista. Aviat trobarem un trencall per la dreta procedent de la carretera de Manresa al Pont de Vilomara. A la cruïlla, nosaltres seguirem per aquest camí, anant ara cap al Sud. Així, ara començarem a pujar per la Costa de les Arnaules, anant ara cap al Sud, seguint l´anomenat Camí de Cal Monistrolà i de Can Font dels Cirerers. Ara, en arribar als sectors més alts, farem una aturada, aproximadament a 0´4 Km de la parada anterior.
En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics que hem vist a les aturades anteriors. Així, hem anat veient nivells de calcolutites i gresos, de tonalitats grisenques que pertanyen a la Formació Tossa. Aquests són els materials que apareixen ara, per l´indret per on fem la present aturada. Tot i que inicialment s´han fet palesos els nivells rogencs de la Formació Artés, amb calcolutites i gresos rogencs, però sols momentàniament, a l inici del recorregut d´aquest tram. Així, ocasionalment, per sobre d´aquests materials, hem vist uns nivells rogencs, que es podíem considerar del trànsit de la Formació Tossa a la Formació Artes, es tracta de les anomenades molt sovint “capes de Calders”, tal com hem vist a la fotografia de la parada anterior (concretament a la FOTOGRAFIA 9).
Ara, hem anat trobant nivells de gresos, calcolutites i de calcàries coral·lines per tot arreu. Aquests són els materials que es fan palesos a l´indret de la present aturada. Precisament, en aquest indret, es fa palesa una barraca de vinya, construïda amb aquests materials. FOTOGRAFIA 11.
Des de diferents indrets del recorregut, mirant cap al Sud i cap al SSE, hem fins la població del Pont de Vilomara, i més enllà els relleus del Montcau i de la Serra de l´Obac, integrants dels denominats Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984). FOTOGRAFIA 12.
PARADA 7. MIRADOR DE LA CORBA DE COTA 311 (CAMÍ DE CAL MONISTROLÀ I DE CAN FONT DELS CIRERERS,. VISIÓ DE MONTSERRAT I DEL MONTCAU, (Barri del Raval, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 310 metres
Des de la parada anterior, cal continuar el recorregut. Així, ara haurem començat a baixar, alhora que el recorregut s´ha anat dirigint cap al SE, cap al Pont de Vilomara. Més endavant, en arribar a una corba pronunciada del camí, farem una aturada. Aquesta, la realitzarem a uns 0´9 Km de l´aturada anterior.
En aquest tram del recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials grisencs, d´origen marí, de l´Eocè Inferior. Es tracta de nivells de calcolutites i gresos que pertanyen a la Formació Tossa, integrant del Grup de Santa Maria.
Aquests son els materials que apareixen a bona part del recorregut, especialment prop de la corba de cota 311. Tanmateix, més avall, en aquest recorregut. Així, ben prop d´aquí es fan palesos els afloraments de les calcàries coral·lines. FOTOGRAFIES 13 i 14.
Per d´altra banda, a l´indret on ara som, apareixen unes calcarenites, les quals es troben força diaclasades, formant una plataforma, ben palesa. Des d´aquesta, a la bora del camí, podem fer una bona observació dels relleus meridionals del Bages (i alhora del Geoparc de la Catalunya Central). Així, mirant cap al Sud i cap al SSE es poden veure molt be el Montcau i la Serra de l´Obac. Alhora, mirant cap al SW es pot tindre una bona visió de Montserrat. Cal dir que tots aquests relleus es situen dintre dels anomenats Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre. FOTOGRAFIES 15 i 16.
PARADA 8. IMMEDIACIONS DE CAL MONISTROLÀ, CAMÍ DE L´ANGLË CAP AL PONT DE VILOMARA, (Barri del Raval, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 279 metres
Des de la parada anterior, cal continuar el recorregut. Així, continuarem baixant, tot i que ara més ràpidament. Així, aviat arribarem a una cruïlla, des on surt un camí cap a Manresa (i també cap a Castellgalí). Nosaltres haurem d´agafar el camí de l´esquerra, que condueix cap al Barri del Raval i cap al Pont de Vilomara; així, continuarem pel denominat Camí de l´Angle. Ben prop de la cruïlla, farem una aturada. La farem a uns 0´3 Km de la parada anteriorment efectuada.
En aquest trajecte, primer hem trobat els materials marins de la Formació Tossa; així, hem vist nivells de calcolutites, gresos i calcàries coral·lines. Poc després, prop de l´aturada, hem trobat els nivells de calcolutites gris – blavoses que pertanyen a la Formació Igualada, que com, l´anterior de l´Eocè Mari. Aquests materials s´estenen per tot arreu, pels voltants de Cal Monistrolà, per on donen lloc a un planell. FOTOGRAFIA 17.
Igualment, en arribar a les runes de l´esmentada casa de Cal Monistrolà (on hi ha un bon parell de tines), s´han pogut veure els típics Relieves en cuesta, desenvolupats entre els materials cenozoics de l´Eocè. FOTOGRAFIES 18 i 19.
També, des d´aquest indret s´han fet paleses les tasques de restauració dutes a terme a l´antic abocador. FOTOGRAFIA 20.
PARADA 9. IMMEDIACIONS DEL COLLET DEL MANELÓ, CAMÍ DE L´ANGLE (Barri del Raval, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 281 metres
Des de la parada anterior, cal continuar el recorregut. Així, ara haurem començat a baixar, alhora que el recorregut s´ha anat dirigint cap al SE, cap al Pont de Vilomara. Més endavant, en arribar al Collet del Maneló, farem una aturada. Aquesta la farem a poc més de 0´7 Km des de la parada anterior,
En aquest tram del recorregut, hem continuat trobant els materials de l´Eocè Marí. Així, ara per sota de les calcolutites gris – blavoses, s´han fet palesos uns nivells de gresos i de calcolutites; així com nivellets de calcàries. Aquests materials pertanyen a la Formació Tossa. Cal dir que aquesta formació forma part del denominat Grup Santa Maria, que engloba per aquests indrets al materials eocènics d´origen marí. En anteriors treballs, donada la semblança d´aquests materials calcolutítics als de la Formació Igualada, erròniament els havíem adscrit a aquesta formació. Ara aprofitem la ocasió per situar aquests materials als nivells inferiors de la Formació Tosa, a la qual pertanyen.
Per d´altra banda, des d´aquest indret, es pot gaudir d´un bon lloc d´observació de la població del Pont de Vilomara, situada a l´altre cantó del Llobregat. La població es situa sobre afloraments dels materials grisencs, de caràcter calcolutitic, del nivells inferiors de la Formació Tossa. FOTOGRAFIA 21.
També cal dir que el camí que ara estem seguint, el Camí de l´Angle (que es dirigeix cap al proper barri del Raval i cap al Pont de Vilomara), dona la impressió per aquests indrets de que es tracta d´un camí ramader, ja que es troba amb una paret de pedra seca, en part del seu recorregut. Aquesta paret ha estat feta amb carreus procedents dels afloraments propers dels gresos i calcarenites de la Formació Tossa. FOTOGRAFIA 22.
PARADA 10 - CONDICIONAL. PONT SOBRE L´AUTOPISTA DEL CAMÍ DE L´ANGLE CAP AL BARRI DEL RAVAL I CAP AL PONT DE VILOMARA, (Barri del Raval, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363).Alçada: 262 metres.
Des de la parada anterior, cal continuar el recorregut cap al Barri del Raval i cap al Pont de Vilomara. Aviat caldrà sobrepassar l´Autopista. Per aquest indret farem una aturada, aproximadament a uns 0´3 Km de la parada anterior.
En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè, els quals pertanyen a la Formació Tossa, segons els indrets. Tot i així, ara predominen els nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats grisenques, els quals pertanyen als nivells inferiors de la formació esmentada.
Aquests són també els materials que apareixen a l´indret de l´aturada, per sobre de l´Autopista. Tanmateix es fan ben palesos a les trinxeres d´aquest vial, per sota d´on ara estem situats. Així, en aquest indret es fan ben paleses les calcolutites grisenques de l esmentada formació. Al respecte, cal fer esment de que als nivells inferiors, es fan ben palesos uns plecs sinsedimentaris. FOTOGRAFIA 23.
Tanmateix, des d´aquest indret, mirant cap al NE es fa ben palès l´indret per on es troba el camí que es dirigeix cap al Pont Foradat, per on hem fet la PARADA 3, del recorregut d´aquest itinerari. FOTOGRAFIA 24.
PARADA 11. CAMÍ DE L´ANGLE CAP AL BARRI DEL RAVAL I CAP AL PONT DE VILOMARA. COTA 221´7, IMMEDIACIONS DEL BARRI DEL RAVAL, (Barri del Raval, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 205 metres
Des de la parada anterior, cal continuar el recorregut. Així, ara ens haurem apropat molt al Barri del Raval i tanmateix al Pont de Vilomara. Així, ara, per les immediacions del Barri del Raval, farem una aturada. La farem a uns 0´8 Km de la parada anterior. en arribar a les proximitats del Turó del Salvi.
En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials eocènics que reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per aquests indrets. Així, hem trobat nivells de gresos i de calcolutites grisenques que pertanyen a la Formació Tossa. Aquests materials pertanyen al Grup de Santa Maria i en conjunt constitueixen el seu sostre. Cal dir que aquests materials calcolutítics són força semblants als de la Formació Igualada, a la que per error les havíem atribuït; a MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2019) i MATA – PERELLÓ i GIRABAL GUITART (2019).
Aquests, son també els materials que apareixen a l´indret per on fem la present aturada, molt prop del Barri del Raval. Així, des d´aquest indret es veu molt be el Pont Medieval que comunica el barri del Raval (de Manresa) amb el poble del Pont de Vilomara, que pren el nom d´aquest pont. FOTOGRAFIA 25
Així, des d´aquest indret, es pot fer una bon observació del riu i del Barri del Raval; tanmateix del poble del Pont de Vilomara. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap al Nord, es fa ben palès el runam de les mines de potassa de Sallent, que ja hem vist anteriorment a la PARADA 5. FOTOGRAFIA 26
___________________________________________________________________________________
PARADA 12. PART BAIXA DEL PONT MEDIEVAL, (Barri del Raval, terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 182 m.
Després de fer l´aturada anterior, cal retornar cap al Barri del Raval i per tal de fer un petit recorregut per la part baixa del pont. Així, per tal d’arbrar fins aquí, des de la parada anterior, hem fet un recorregut proper als 0´7 Km
En aquest recorregut, hem tornat a trobar els materials que hem esmentat al trajecte anterior, ja que l´hem fet en sentit contrari. Finalment, cal dir que ens trobem dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre, per on hem fet la totalitat del recorregut d´aquest itinerari, entre afloraments marins dels materials de l´Eocè.
Aquests materials pertanyen son marins i pertanyen aquí al pont a la Formació Tossa i que per error, en anteriors treballs anteriors havíem atribuït a la Formació Collbàs; concretament a les publicacions: MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2019) i MATA – PERELLÓ i GIRABAL GUITART (2019).
Entre aquests materials es fan palesos uns nivells rogencs, que corresponen a intercalacions continentals relacionades amb el mantell al·luvial del delta de Sant Llorenç del Munt – Serra de l’Obac. Així, es fan ben palesos uns nivells rogencs de gresos i de calcolutites sorrenques, amb passades de conglomerats. FOTOGRAFIA 27.
Per d´altra banda, ara en fer un recorregut per la part de sota del pont, a tocar del riu, es fan fen paleses nombroses formes d´erosió, desenvolupades sobre els materials de la Formació Collbàs, fonamentalment sobre els nivells de gresos. Així, es van trobant nombroses “marmites” o “cassoletes” per tot arreu. FOTOGRAFIES 28, 29 i 30.
__________________________________________________________________________________
EN AQUEST LLOC FINALITZA EL RECORREGUT DE L´ITINERARI
Tot i així, encara caldrà fer un recorregut proper als 100 metres, per tal de retornar al lloc on s´ha iniciat el recorregut de l´itinerari. Això és a tocar del pont medieval, per la seva banda septentrional, a tocar del Barri del Raval
Ara, en arribar a la carretera d´entrada al barri, es fan ben palesos els afloraments de les calcolutites grisenques dels nivells inferiors de la Formació Tossa.
1 comentari
Si vols, pots fer un comentari o valorar aquesta ruta.
dani-daniel 6 de març 2021
He fet aquesta ruta verificat Veure més
informació
Fàcil de seguir
Entorn
Moderat
Muy buena ruta para descubrir inmensidades que tenemos cerca y pasan desapercibidas