Descarrega

Distància

6,54 km

Desnivell positiu

78 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

78 m

Altitud màxima

304 m

Trailrank

55

Altitud mínima

242 m

Tipus de ruta

Circular

Coordenades

410

Data de pujada

1 de febrer de 2021

Meteorologia

Una bona pista per ajudar-te a triar roba i material!

Passa't a Wikiloc Premium Passa't a Premium per eliminar els anuncis
Meteorologia Meteorologia
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
304 m
242 m
6,54 km

Vista 265 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Manresa, Catalunya (España)

RECORREGUT CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PELS VOLTANTS DEL POAL, DEL TERME MUNICIPAL DE MANRESA (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). DES DE L´AQUEDÜCTE DEL PONT LLARG, AL CAMÍ DELS CASALS, AL SERRAT DE LES TORRES, AL CAMÍ DE JUNCADELLA I DE NOU A L´AÜEDUCTE DEL PONT LLARG / 02 DE FEBRER DEL 2021

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Krishna SIVILLÀ RUBIO

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu. Per d´altra banda, caldrà tindre cura a l´hora de transitar per camins asfaltats i per camins enformigonats, com els que trobarem a diferents trajectes del recorregut de l´itinerari.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central.

Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que el Pla de Bages es troba totalment situat, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials cenozoics de l´Eocè Mig i Superior. Així, dintre del recorregut d´aquest itinerari, circularem entre els materials continentals de la Formació Artés. Així, anirem trobant afloraments de calcolutites rogenques i de gresos de la mateixa tonalitat. Alhora, trobarem diferents paleocanals farcits amb gresos i ocasionalment amb microconglomerats.

Per d´altra banda, molt sovint sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials i el depòsits de vesant). Tot i això, no sempre es troben representats a l´esquema geològic que veurem ara.. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Manresa i més exactament pels sectors més septentrionals. Això és pels voltants de la seva zona de regadiu del Poal, a través de la qual s´efectuarà tot el recorregut d´aquest itinerari.

Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi de Manresa, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc. Cal dir que amb anterioritat s´anomenava Parc Geològic i Miner de la Comarca del Bages.

Per d´altra banda, aquest recorregut es troba plenament a la zona de l´interfluvi del riu Llobregat i del riu Cardener. Precisament, es localitza a la zona de regadiu, amb les aigües captades a Balsareny i transportades per la Sèquia de Manresa, al riu Llobregat; tot i que els excedents de l´aigua van a parar al Riu Cardener.


OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.
1.- Reconeixement dels sectors centrals del Geoparc de la Catalunya Central (Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel terme municipal de Manresa; quasi exclusivament pels seus sectors septentrionals, entorn del Poal.

2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.

3.- Observació, a distancia dels relleus dels Altiplans Meridionals (Montserrat). Aquests relleus formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984). Aquests relleus es veuran al llarg de diferents indrets del recorregut.

4.- Observació, a distancia d´altres unitats geològiques; en concret dels relleus del Sistema Pirinenc i tanmateix del Sistema Mediterrani que veurem exclusivament des de les immediacions del Serrat de les Torres.

5.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran els materials que pertanyen als afloraments de la Formació Artés, d´origen continental (amb gresos i calcolutites de tonalitats rogenques)

6.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs afluents del Cardener. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional.

7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari.

8.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquets elements, cal fer esment dels relacionats amb l´aprofitament d´un georecurs, de l´aigua, concretament, mitjançant la Sèquia de Poal.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No tenim coneixent de cap antecedents bibliogràfic, de cap altre itinerari geològic que discorri per aquests sectors per on es desenvoluparà el recorregut que ara presentarem. En aquest aspecte, cal dir que es tracta d´una primícia.

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya.

També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages. Tanmateix, farem esment d´un altre treball nostre MATA – PERELLÓ (1986) dedicat a la Depressió Geològica de l´Ebre i als seus diferents sectors geomorfològics.
Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.


RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions de l´Aqüeducte del Pont Llarg, a tocar de l´Autopista de l´Eix Transversal, just a l´inici del camí del Poal (i de Juncadella). Després d´aquest indret, el recorregut es dirigirà cap al Camí de Casals i cap al Serrat de les Torres, per a retornar després cap a l´indret on s´ha iniciat el recorregut, mitjançant el Camí de Juncadella. Cal dir que part d´aquest recorregut s´ha fet seguint la Sèquia de Poal. Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-pel-barri-del-poal-recorregut-per-la-sequia-del-poal-64969141

Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 6´54 Km aproximadament, a través del qual es faran dotze aturades.

El recorregut començarà a una alçada de 253´7 metres, per les immediacions del final de l´Avinguda Universitària, des d´aquest indret es baixarà immediatament fins als 243´3 metres, en creuar la Riera de Poal. A partir d´aquí, anirà pujant, fent diverses fluctuacions, fins arribar als 303´7 metres, per les immediacions del Serrat de les Torres. Aquesta serà la màxima alçada de tot el recorregut.

Després, anirà baixant, amb diverses fluctuacions, fins arribar de nou als 243´3, en tornar a creuar la Riera de Poal, essent aquesta la mínima alçada de tot el recorregut. Finalment, es retornarà als 253´7 metres, en arribar a l´indret on ha començat el recorregut de l´itinerari.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 363 (o full de Manresa).
___________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
Punt d'interès

P1 AQÜEDUCTE DEL PONT LLARC. CAMÍ DE MANRESA A JUNCADELLA

  • Foto de P1 AQÜEDUCTE DEL PONT LLARC. CAMÍ DE MANRESA A JUNCADELLA
  • Foto de P1 AQÜEDUCTE DEL PONT LLARC. CAMÍ DE MANRESA A JUNCADELLA
PARADA 1. AQÜEDUCTE DEL PONT LLARC. CAMÍ DE MANRESA A JUNCADELLA, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 249 metres. El recorregut de l´itinerari l´iniciarem a l´inici del Camí de Manresa a Juncadella, sortint de l´Avinguda Universitària, per les immediacions de l´Eix Transversal. La primera parada la farem a uns 100 metres de l´inici del recorregut. En aquest recorregut, no hem trobat afloraments dels materials geològics, ja que s´ha efectuat totalment per una zona totalment urbanitzada. El recorregut s´ha efectuat per la Depressió Geològica de l´Ebre, on es situa la població de Manresa. En aquest indret, hem trobat una interessant construcció relacionada amb l´aprofitament de l´aigua. Es tracta de l´Aqüeducte del Pont Llarg, per on circula aigua procedent de la Sèquia de Manresa. Te dos cents metres de llarg i trenta arc. Va ésser construït al segle XIX, entre els anys 1339 i 1383. Per a la construcció es van emprar gresos carbonatats. La funció d´aquesta construcció era la de salvar el desnivell de la Riera del Poal. FOTOGRAFIES 1 i 2
Punt d'interès

P2 ANTIGA VIA DELS FERROCARILS CATALANS DE MANRESA A SÚRIA

  • Foto de P2 ANTIGA VIA DELS FERROCARILS CATALANS DE MANRESA A SÚRIA
  • Foto de P2 ANTIGA VIA DELS FERROCARILS CATALANS DE MANRESA A SÚRIA
  • Foto de P2 ANTIGA VIA DELS FERROCARILS CATALANS DE MANRESA A SÚRIA
  • Foto de P2 ANTIGA VIA DELS FERROCARILS CATALANS DE MANRESA A SÚRIA
PARADA 2. ANTIGA VIA DELS FERROCARILS CATALANS DE MANRESA A SÚRIA, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 257 metres. Després de fer la parada anterior, cal continuar el recorregut anat ara cap a llevant. Així, ens caldrà seguir pel vial que condueix cap els Casals. En aquest trajecte, aviat trobarem la plataforma de l´antic ferrocarril miner de Manresa a Súria. En trobar-lo, aquí farem una aturada, a uns 0´5 Km de la primera parada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials de la Formació Artés, així hem trobat nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques. Es tracta de materials continentals de l´Eocè Superior. En arribar a l´indret de l´aturada, hem pogut veure l´antiga plataforma del ferrocarril de Manresa a Súria. És tracta d´un ferrocarril miner que s´emprava per transportar els materials extrets a les mines de Súria. Aquest vial forma part del Patrimoni Miner , tant de Manresa, com del Geoparc de la Catalunya Central. FOTOGRAFIES 3 i 4. Per d´altra banda, en aquest trajecte, hem pogut fer una bona observació dels relleus del Collbaix i tanmateix dels relleus dels voltants de Rajadell i de Castellfollit del Boix. FOTOGRAFIES 5 i 6.
Punt d'interès

P3 CAMI DELS CASALS, IMMEDIACIONS DE CAL OLIVERES. BARRACA ESFONDRADA,

  • Foto de P3 CAMI DELS CASALS, IMMEDIACIONS DE CAL OLIVERES. BARRACA ESFONDRADA,
  • Foto de P3 CAMI DELS CASALS, IMMEDIACIONS DE CAL OLIVERES. BARRACA ESFONDRADA,
PARADA 3 - CONDICIONAL. CAMI DELS CASALS, IMMEDIACIONS DE CAL OLIVERES. BARRACA ESFONDRADA, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 270 metres. Després de fer la parada anterior, cal continuar el recorregut anat cap a llevant. Més endavant, arribarem al Camí dels Casals, el qual procedeix de Manresa i passa per sota de l´Autopista. En trobar-lo, ens caldrà continuar per ell, anant ara cap al Nord. Es tracta d´un camí asfaltat i cimentat, Més endavant, agafarem el trencall que segueix cap el Casals, però que ara serà un camí de terra. Aviat trobarem la Riera del Poal, canalitzada. Poc després de sobrepassar el trencall de les Oliveres, per la dreta, arribarem a una barraca esfondrada. Aquí podem fer una aturada, a uns 1´9 Km de la parada anteriorment efectuada. En aquest trajecte, s´han anat fent palesos els afloraments dels materials rogencs que pertanyen a la Formació Artés, concretament els nivells de calcolutites i de gresos. També s´han fet palesos a les terres de conreu dels camps. En aquest trajecte, hem trobat la Riera de Poal, canalitzada. Sovint, van a parar-hi les aigües d’escorrentia dels regadius del Poal. Cal dir que aquesta riera ja l´hem trobat a l´inici del recorregut. FOTOGRAFIA 7. Més endavant, trobarem una barraca esfondrada, a l´esquerra del camí. Aquesta barraca havia estat construïda amb gresos extrets dels materials de la Formació Artés. FOTOGRAFIA 8.
Punt d'interès

P4 LA SENIA EÒLICA DE LES IMMEDIACIONS DE CAL CAMPRUBÍ

  • Foto de P4 LA SENIA EÒLICA DE LES IMMEDIACIONS DE CAL CAMPRUBÍ
  • Foto de P4 LA SENIA EÒLICA DE LES IMMEDIACIONS DE CAL CAMPRUBÍ
  • Foto de P4 LA SENIA EÒLICA DE LES IMMEDIACIONS DE CAL CAMPRUBÍ
  • Foto de P4 LA SENIA EÒLICA DE LES IMMEDIACIONS DE CAL CAMPRUBÍ
PARADA 4. LA SENIA EÒLICA DE LES IMMEDIACIONS DE CAL CAMPRUBÍ, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 285 metres. Després de fer la parada anterior, cal continuar el recorregut cap el Nord. Així, ben aviat trobarem la Sèquia de Poal. En trobar-la, ens caldrà anar pel corriol que la segueix. Aviat arribarem al paratge on hi ha una sènia. Aquí farem una aturada. La farem a uns 0´4 Km de l´anterior aturada. En aquests trajecte, hem trobat afloraments dels materials rogencs que hem vist a les aturades anteriors. Així, hem vist nivells de calcolutites rogenques i de gresos. Tanmateix, la terra del corriol que anem seguint te aquesta coloració rogenca, ja que aquestes procedeixen de l´erosió dels materials de la Formació Artés. FOTOGRAFIES 9 i 10. Després, en arribar a l´indret de la parada, veurem al costat de la sèquia una sènia, accionada pel vent. Així es xuclava aigua de l´esmentada sèquia, la qual s´emprava pel regadiu. FOTOGRAFIES 11 i 12.
Punt d'interès

P5 FINCA DEL SECÀ DEL CANYET DEL MULADAR. RECUPERACIÖ D´ANIMALSdel BAGES

  • Foto de P5 FINCA DEL SECÀ DEL CANYET DEL MULADAR. RECUPERACIÖ D´ANIMALSdel BAGES
  • Foto de P5 FINCA DEL SECÀ DEL CANYET DEL MULADAR. RECUPERACIÖ D´ANIMALSdel BAGES
PARADA 5 - CONDICIONAL. FINCA DEL SECÀ DEL CANYET DEL MULADAR, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 291 metres. Després de fer la parada anterior, cal fer un curt recorregut, anant cap al Nord, seguint de nou el Camí dels Casals. Ben viat arribarem al paratge del Secà del Canyet del Muladar, per on farem una aturada, a uns 0´2 Km de la parada anterior. En aquest curt recorregut, hem anat trobant, per tot arreu, afloraments dels nivells de calcolutites i de gresos rogencs, els quals pertanyen a la Formació Artés. Es tracta de materials continentals de l´eocè Superior. Aquests materials es fan molt palesos a aquest secà. En aquest lloc es fan tasques de protecció de la fauna salvatge amenaçada del Bages. Es tracta d´una tasca efectuada per Bages Diversitat, amb la col·laboració de l´Ajuntament de Manresa. Fonamentalment, les tasques consisteixen en millorar l´habitat, per tal d´afavorir algunes espècies animals en procés de desaparició. Per aquesta raó s´han creat diverses basses. FOTOGRAFIES 13 i 14.
Punt d'interès

P6 BARRACA DE VINYA DEL PLANELL DEL CANYET,

  • Foto de P6 BARRACA DE VINYA DEL PLANELL DEL CANYET,
  • Foto de P6 BARRACA DE VINYA DEL PLANELL DEL CANYET,
  • Foto de P6 BARRACA DE VINYA DEL PLANELL DEL CANYET,
  • Foto de P6 BARRACA DE VINYA DEL PLANELL DEL CANYET,
PARADA 6. BARRACA DE VINYA DEL PLANELL DEL CANYET, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 285 metres. Després de fer la parada anterior, momentàniament ens cal continuar el recorregut cap el Nord. Molt aviat arribarem a una cruïlla de camins, just al límit dels termes de Manresa i de Santpedor. Aquí trobarem un dipòsit d´aigües. A partir d´aquí ens caldrà anar cap a ponent, deixant el camí de Casals i anant cap al camí de les Torres. Mont aviat arribarem a un planell, per on hi ha una altra cruïlla de camins. Per aquest indret, farem una aturada, a tocar d´una barraca de Vinya. Així, des de la parada anterior farem un recorregut proper als 0´4 Km. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials continentals de la Formació Artés. Així, hem anat veient nivells calcolutites i de gresos de tonalitats vermelles. Així, hem trobat nivells de calcolutites i de gresos. Aquests darrers son els quins apareixen en aquest lloc, per on aquests materials formen un paleocanal. Aquí, en aquest lloc es fa ben palesa una barraca de vinya. Ha estat construïda amb fragments de gresos rogencs, extrets dels afloraments propers de la Formació Artés. FOTOGRAFIA 15. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap a l´Est, es poden veure els relleus del Montseny, integrant de la Serralada Prelitoral Catalana (la unitat més exterior del Sistema Mediterrani). FOTOGRAFIA 16. També, mirant cap al SE i cap al Sud, es poden veure els relleus del Montcau i la Serra de l´Obac, així com els relleus de Montserrat. Tots aquests relleus son part dels Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre. FOTOGRAFIES 17 i 18.
Punt d'interès

P7 SENDER D¨APROXIMACIÓ AL CAMÍ DE LES TORRES, TURÓ DE COTA 294´5 metres

  • Foto de P7 SENDER D¨APROXIMACIÓ AL CAMÍ DE LES TORRES, TURÓ DE COTA 294´5 metres
  • Foto de P7 SENDER D¨APROXIMACIÓ AL CAMÍ DE LES TORRES, TURÓ DE COTA 294´5 metres
PARADA 7. SENDER D¨APROXIMACIÓ AL CAMÍ DE LES TORRES, TURÓ DE COTA 294´5 metres, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 294´5 metres. Després de fer la parada anterior, ens cal continuar el recorregut cap a ponent, per tal d´apropar-nos al Serrat de les Torres. Abans, però farem una aturada al tossal de cota 294´5. L´aturada la farem a uns 0´4 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist als anteriors trams del recorregut. Això és, hem vist nivells de calcolutites roges i de gresos de la mateixa tonalitat. Aquests materials son continentals, eminentment d´origen fluvial. Pertanyen a la Formació Artés i corresponen a l´Eocè Superior. Entre aquests materials hi ha freqüents paleocanals, amb gresos i nivells de microconglomerats. De fet, a l´indret on ara estem, hi ha un d´aquests paleocanals. Des d´aquest indret, lleugerament enlairat, mirant cap al NE es poden veure els relleus de la Costa de la Vila, dels voltants de Santpedor, amb els típics relieves en cuesta. FOTOGRAFIA 19. Per d´altra banda, mirant cap al Nord, es poden veure els relleus pirinencs, mirant cap al Nord. Així, a extrem es poden veure, entre altres, els relleus de la Serra del Port de Compte. FOTOGRAFIA 20.
Punt d'interès

P8 PONT DE LA SÈQUIA DEL POAL SOBRE L´ANTIC FERROCARRIL DE MANRESA A SÚRIA

  • Foto de P8 PONT DE LA SÈQUIA DEL POAL SOBRE L´ANTIC FERROCARRIL DE MANRESA A SÚRIA
  • Foto de P8 PONT DE LA SÈQUIA DEL POAL SOBRE L´ANTIC FERROCARRIL DE MANRESA A SÚRIA
PARADA 8. PONT DE LA SÈQUIA DEL POAL SOBRE L´ANTIC FERROCARRIL DE MANRESA A SÚRIA, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 284 metres. Després de fer la parada anterior, ens cal continuar el recorregut cap a ponent. Així, ara acabarem quasi d´arribar a la casa del Serrat de les Torres. Però abans, d´arribar al Camí de les Torres, farem una aturada. Aquesta, la farem al pont de la Sèquia del Poal (que ara hem tornat a trobar), sobre l´antic tram del ferrocarril miner de Manresa a Súria. Així, des de la parada anterior, hem fet un recorregut proper als o´3 Km. En aquest tram, hem tornat a trobar afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés. Aquests son els materials que es localitzen a l´indret de l´aturada. Així, es fan ben palesos els nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques. Aquests materials són clarament continentals i es situen a l´Eocè Superior. La tonalitat rogenca es conseqüència de la presència d´un mineral minoritari, concretament de l´HEMATITES. Malgrat això, aquest mineral és el que dona el seu color als sediments. Cal considerar que és un òxid de ferro, amb valència tres, per la qual cosa es representatiu d´haver-se format en medis continentals. En aquest indret, es pot veure el pont de la Sèquia de Poal sobre el ferrocarril miner de Manresa a Súria. Tot aquest conjunt, es pot considerar d´un important Patrimoni Miner, tant per la sèquia con pel ferrocarril. FOTOGRAFIES 21 i 22.
Punt d'interès

P9 TRINXERA DE L´ANTIC FERROCARRIL MINER DE MANRESA A SÚRIA

  • Foto de P9 TRINXERA DE L´ANTIC FERROCARRIL MINER DE MANRESA A SÚRIA
  • Foto de P9 TRINXERA DE L´ANTIC FERROCARRIL MINER DE MANRESA A SÚRIA
PARADA 9. TRINXERA DE L´ANTIC FERROCARRIL MINER DE MANRESA A SÚRIA, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 284 metres. Després de fer la parada anterior, ens cal fer un recorregut curt, d´uns 100 metres, per tal d´aproximar-nos a la trinxera de l´antic ferrocarril de Manresa a Súria, per tal de fer una parada. En aquest breu recorregut, hem trobat nivells de calcolutites i de gresos rogencs de la Formació Artés. Aquests son els materials que es fan palesos a la trinxera de la via fèrria. FOTOGRAFIES 23 i 24.
Punt d'interès

P10 IMMEDIACIONS DE CAL CODONY. CAMÍ A JUNNCADELLA

  • Foto de P10 IMMEDIACIONS DE CAL CODONY. CAMÍ A JUNNCADELLA
  • Foto de P10 IMMEDIACIONS DE CAL CODONY. CAMÍ A JUNNCADELLA
PARADA 10. IMMEDIACIONS DE CAL CODONY, CAMI A JUNCADELLA, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 253 metres. Després de fer la parada anterior, ens cal continuar cap a ponent, però ara anirem seguint pel corriol que discorre al costat de la Sèquia del Poal. Així poc a poc ens aproparem al Camí de Juncadella. Després seguirem per una sèquia auxiliar i arribarem a les immediacions del dipòsit de Cal Codony, a tocar del camí abans esmentat. Per aquest indret farem una aturada a 0´9 km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials continentals de la Formació Artés. Aquests son també els materials que apareixen pels voltants de l´indret de l´aturada. Precisament els gresos rogencs d´aquesta formació, s´han emprat per fer les parets i els talussos. FOTOGRAFIES 25 i 26.
Punt d'interès

P11 AQÜEDUCTE DE LA SÈQUIA, CAMI VELL DE CARDONA (CAMÍ DE JUNCADELLA)

  • Foto de P11 AQÜEDUCTE DE LA SÈQUIA, CAMI VELL DE CARDONA (CAMÍ DE JUNCADELLA)
  • Foto de P11 AQÜEDUCTE DE LA SÈQUIA, CAMI VELL DE CARDONA (CAMÍ DE JUNCADELLA)
  • Foto de P11 AQÜEDUCTE DE LA SÈQUIA, CAMI VELL DE CARDONA (CAMÍ DE JUNCADELLA)
PARADA 11. AQÜEDUCTE DE LA SÈQUIA, CAMI VELL DE CARDONA, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 259 m. Després de fer la parada anterior, ara ens cal continuar cap al SE, retornant ja cap a la ciutat de Manresa. En arribar a les immediacions del Mas Terròs, farem una aturada. La farem a uns 0´5 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem trobat afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés; així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos rogencs. Aquests materials són el quins apareixen per tot arreu, per exemple mirant cap a ponent, cap Sant Joan de Vilatorrada i cap al Collbaix. FOTOGRAFIA 27 En arribar a l´indret de l´aturada, hem trobat les restes d´un petit aqüeducte que salvava l´antic Camí de Cardona (actual Camí de Juncadella). Cal remarcar que estava construït amb gresos procedents dels afloraments dels materials de la Formació Artés. Finalment cal considerar aquestes restes com a Patrimoni Miner, relacionat amb la mineria de l´aigua. FOTOGRAFIA 28 FOTOGRAFIA 28. PARADA 11 Restes de l´aqüeducte de la Sènia de Poal. Camí VeFOTOGRAFIA 27. PARADA 11 El Collbaix des del Camí de Juncadella. Per arreu es veuen els materials de la Formació Artés ll de Cardona – Camí de Juncadella
Punt d'interès

P12 AQÜEDUCTE DE LA SÈQUIA AUXILIAR, CAMI VELL DE CARDONA

  • Foto de P12 AQÜEDUCTE DE LA SÈQUIA AUXILIAR, CAMI VELL DE CARDONA
  • Foto de P12 AQÜEDUCTE DE LA SÈQUIA AUXILIAR, CAMI VELL DE CARDONA
PARADA 12 - CONDICIONAL. AQÜEDUCTE DE LA SÈQUIA AUXILIAR, CAMI VELL DE CARDONA, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 258 m. Després de fer la parada anterior, ara ens cal continuar cap al SE, cap a la ciutat de Manresa. A uns 0´4 Km farem una nova aturada. Aquesta aturada la farem a l´indret per on discorre una de les sèquies auxiliars. També hi havia un aqüeducte, per travessar el Camí Vell de Cardona (actual Camí de Juncadella). Queden restes d´aquesta estructura. Per fer-la es van utilitzar gresos dels afloraments dels materials de la Formació Artés. FOTOGRAFIES 29 i 30. _____________________________________________________________________________________ EN AQUEST LLOC FINALITZA EL RECORREGUT DE L´ITINERARI. Però caldrà recórrer uns quatre cents metres fins a l´indret on s´ha iniciat el recorregut de l´itinerari

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.