-
-
501 m
354 m
8,42 km
Vista 539 vegades, descarregada 15 vegades
a prop de Gaià, Catalunya (España)
Distància
8,42 kmDesnivell positiu
243 mDificultat tècnica
ModeratDesnivell negatiu
243 mAltitud màxima
501 mTrailrank
43
4,3
Altitud mínima
354 mTipus de ruta
CircularCoordenades
440Data de pujada
2 de gener de 2021rocpetrus Tots els drets reservats
Navegació Outdoor
Guia't per milions de rutes a l'aire lliure des del teu mòbil. Fins i tot offline!
Passa't a Wikiloc Premium Passa't a Premium per eliminar els anuncis
RECORREGUT GEOLÒGIC CIRCULAR A PEU PER LA COMARCA DEL BAGES, PEL TERME MUNICIPAL DE SALLENT (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). RECORREGUT ENTORN DE CORNET, PER ABELLAR DE DALT, ABELLAR DE BAIX, SANTA SUSANNA, EL BRUNYOL, EL SOLÀ I ELS HOSTALETS / 03 DE GENER DEL 2021
Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL
ADVERTIMENT PREVI
Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes.
En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.
BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA
El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central), és a dir, pels sectors centrals de l´esmentada depressió.
En aquest recorregut, es trobaran materials cenozoics, fonamentalment de l´Eocè i de l´Oligocè, de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre. En aquest context trobarem afloraments dels materials continentals rogencs, els quals pertanyen a la Formació Artés en trànsit cap a la Formació Solsona. Així, trobarem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques i ocasionalment ocres. Tanmateix anirem trobant nivells de conglomerats.
Sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que adjuntem a continuació.
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Sallent; concretament pel seu agregat de Cornet, per on es desenvoluparà la totalitat del recorregut.
Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi acabat d´esmentar, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc.
Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat a la conca del riu Llobregat; i més concretament per la del seu afluent, el riu de Cornet. Efectivament, tota la zona per on discorrerà el recorregut de l´itinerari, es directament tributaria d´aquest riu, el qual te el seu aiguabarreig amb el Llobregat a la població de Sallent.
OBJECTIUS FONAMENTALS
A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:
1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector corresponent a la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari.
2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. En concret, ens fixarem en els sediments continentals del trànsit de l´Eocè Superior (del Vindobonià) a l´Oligocè. Així, trobarem nivells d´argiles, calcolutites, gresos, calcàries i conglomerats, a diferents indrets del recorregut de ´itinerari. Cal dir, que tot el recorregut de l´itinerari, predominaran els materials de tonalitats rogenques, tot i que també en trobarem, ocasionalment, de tonalitat groguenques. En qualsevol cas, tots aquets materials són sempre continentals.
3.- Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests materials generalment seran de depòsits de vesant i també materials al·luvials dels torrents i rieres.
4.- Observació a distancia, d´altres unitats geològiques. Així, en diversos trams del recorregut, farem observacions dels Pirineus.
5.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari.
6.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.
7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut.
8.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg del recorregut. Així, ens fixarem en els relacionats amb l´aprofitament dels nivells argilosos, com el que es troba a la Teuleria del Soler, entre altres llocs.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. En aquest aspecte, aquest recorregut constituirà una primícia, pel que fa als recorreguts dels itineraris geològics pels voltants de Cornet. Si que hi ha antecedents relatius a altres recorreguts pel terme de Sallent, pels voltants del poble, però queden lluny del que ara presentem.
Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).
Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà aquest recorregut.
Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.
RECORREGUT DE L’ITINERARI
El recorregut de l’itinerari s’iniciarà per les immediacions de l´església de Cornet, per on es faran les primeres aturades. Després caldrà continuar pel camí que es dirigeix cap al Coll d´Abellar. Des d´aquí, successivament, el recorregut es dirigirà cap als masos d´Abellar de Dalt i d´Abellar de Baix i posteriorment cap a Santa Susanna, fent diverses parades en aquest tram.
Després, el recorregut s´aproximarà al Riu Gaià. Després de creuar-lo dues vegades, caldrà anar cap al Brunyol, el Solà i els Hostalets. Finalment es retornarà Coll de l´Abellar i a Cornet, per on finalitzarà el recorregut, després de fer diverses aturades en aquest darrer tram.
Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-i-miner-per-cornet-sallent-63296183
Per d´altra banda, també representarem aquest recorregut als dos MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (ESQUEMES 3 i 4), que adjuntarem a continuació. Així, es pot veure que el recorregut total d´aquest itinerari, serà de 8´42 Km. A través d´ells es faran tretze aturades. Així, el recorregut començarà a una alçada de 445´2 metres a Cornet. Després d´algunes fluctuacions pujarà fins als 493´8, en arribar al Coll de l´Abellar. Després, des d´aquí, anirà baixant fins arribar als 354´2 metres, en passar el Riu Gaià (aquesta serà la mínima cota de tot el recorregut de l´itinerari).
A partir d´aquí, anirà pujant fins arribar als 501´2 metres, que s´assoliran entre els Hostalets i el Coll d´Abellar (aquesta serà la màxima alçada de tot el recorregut de l´itinerari). A partir d´aquí tornarà a baixar, fins arribar 445´2 metres inicials, en retornar a l´inici.
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà per full, el següents: 331 (de Puig-reig), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000.
___________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2020).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Castelltallat, Prades de la Molsosa, i els Quadrells. Inèdit. 18 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.
RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL
ADVERTIMENT PREVI
Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes.
En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.
BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA
El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central), és a dir, pels sectors centrals de l´esmentada depressió.
En aquest recorregut, es trobaran materials cenozoics, fonamentalment de l´Eocè i de l´Oligocè, de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre. En aquest context trobarem afloraments dels materials continentals rogencs, els quals pertanyen a la Formació Artés en trànsit cap a la Formació Solsona. Així, trobarem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques i ocasionalment ocres. Tanmateix anirem trobant nivells de conglomerats.
Sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que adjuntem a continuació.
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Sallent; concretament pel seu agregat de Cornet, per on es desenvoluparà la totalitat del recorregut.
Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi acabat d´esmentar, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc.
Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat a la conca del riu Llobregat; i més concretament per la del seu afluent, el riu de Cornet. Efectivament, tota la zona per on discorrerà el recorregut de l´itinerari, es directament tributaria d´aquest riu, el qual te el seu aiguabarreig amb el Llobregat a la població de Sallent.
OBJECTIUS FONAMENTALS
A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:
1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector corresponent a la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari.
2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. En concret, ens fixarem en els sediments continentals del trànsit de l´Eocè Superior (del Vindobonià) a l´Oligocè. Així, trobarem nivells d´argiles, calcolutites, gresos, calcàries i conglomerats, a diferents indrets del recorregut de ´itinerari. Cal dir, que tot el recorregut de l´itinerari, predominaran els materials de tonalitats rogenques, tot i que també en trobarem, ocasionalment, de tonalitat groguenques. En qualsevol cas, tots aquets materials són sempre continentals.
3.- Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests materials generalment seran de depòsits de vesant i també materials al·luvials dels torrents i rieres.
4.- Observació a distancia, d´altres unitats geològiques. Així, en diversos trams del recorregut, farem observacions dels Pirineus.
5.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari.
6.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.
7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut.
8.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg del recorregut. Així, ens fixarem en els relacionats amb l´aprofitament dels nivells argilosos, com el que es troba a la Teuleria del Soler, entre altres llocs.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. En aquest aspecte, aquest recorregut constituirà una primícia, pel que fa als recorreguts dels itineraris geològics pels voltants de Cornet. Si que hi ha antecedents relatius a altres recorreguts pel terme de Sallent, pels voltants del poble, però queden lluny del que ara presentem.
Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).
Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà aquest recorregut.
Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.
RECORREGUT DE L’ITINERARI
El recorregut de l’itinerari s’iniciarà per les immediacions de l´església de Cornet, per on es faran les primeres aturades. Després caldrà continuar pel camí que es dirigeix cap al Coll d´Abellar. Des d´aquí, successivament, el recorregut es dirigirà cap als masos d´Abellar de Dalt i d´Abellar de Baix i posteriorment cap a Santa Susanna, fent diverses parades en aquest tram.
Després, el recorregut s´aproximarà al Riu Gaià. Després de creuar-lo dues vegades, caldrà anar cap al Brunyol, el Solà i els Hostalets. Finalment es retornarà Coll de l´Abellar i a Cornet, per on finalitzarà el recorregut, després de fer diverses aturades en aquest darrer tram.
Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-i-miner-per-cornet-sallent-63296183
Per d´altra banda, també representarem aquest recorregut als dos MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (ESQUEMES 3 i 4), que adjuntarem a continuació. Així, es pot veure que el recorregut total d´aquest itinerari, serà de 8´42 Km. A través d´ells es faran tretze aturades. Així, el recorregut començarà a una alçada de 445´2 metres a Cornet. Després d´algunes fluctuacions pujarà fins als 493´8, en arribar al Coll de l´Abellar. Després, des d´aquí, anirà baixant fins arribar als 354´2 metres, en passar el Riu Gaià (aquesta serà la mínima cota de tot el recorregut de l´itinerari).
A partir d´aquí, anirà pujant fins arribar als 501´2 metres, que s´assoliran entre els Hostalets i el Coll d´Abellar (aquesta serà la màxima alçada de tot el recorregut de l´itinerari). A partir d´aquí tornarà a baixar, fins arribar 445´2 metres inicials, en retornar a l´inici.
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà per full, el següents: 331 (de Puig-reig), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000.
___________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2020).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Castelltallat, Prades de la Molsosa, i els Quadrells. Inèdit. 18 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.
RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
PARADA 1. IMMEDIACIONS DE L´ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE CORNET, (Cornet, terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 456 metres.
El recorregut d´aquest itinerari, que efectuarem totalment a peu, el començarem per les immediacions de l´església de Santa Maria, a l´agregat de Cornet, del municipi de Sallent, a la comarca del Bages. Aquí, prop de l´església, farem la primera aturada.
Aquest indret es troba situat al bell mig de la Depressió Geològica de l´Ebre (o Conca Geològica de l´Ebre), entre afloraments dels materials cenozoics que la reblen; així, per arreu, es fan ben ostensibles els materials rogencs de la Formació Artés, veient-se nivells de calcolutites i gresos pels voltants d´on ara som.
En aquest indret, situat a uns 100 metres de l´inici del recorregut, en una posició lleugerament més elevada, es troba l´església romànica de Santa Maria de Cornet. Es tracta d´un bon exemple del romànic bagenc, que en bona part ha estat construïda amb carreus procedents dels afloraments propers dels gresos de la Formació Artés. FOTOGRAFIA 1.
PARADA 2. IMMEDIACIONS DEL COLL DE LA CREU DE L´ABELLAR, CAMÍ CAP AL´ABELLAR DE DALT, (Cornet, terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 494 metres.
Després d´efectuar la parada anterior, cal baixar des dels voltants de l´església, per tal de seguir breument el camí que es dirigeix cap a Gaià i cap Pinós. Després d´agafar aquest camí, ben aviat trobarem un trencall per l´esquerra. Ara, ens caldrà seguir el recorregut per aquest camí. Poc a poc anirem pujant, arribant al Coll de la Creu de l´Abellar, on hi ha una cruïlla de diferents camins. Aquí nosaltres agafarem el camí que va baixant i que es dirigeix cap al Mas de l´Abellar de Dalt. Quasi en el mateix coll, però en aquest camí, farem una aturada. La farem a poc més u menys de 1 Km, des de la parada anterior.
En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials continentals que ja hem vist pels voltants de l´indret on hem fet la parada anterior. Així, hem anat trobant afloraments de les calcolutites i dels gresos que pertanyen a la Formació Artés. Aquests materials tenen generalment tonalitats rogenques.
Prop del coll, just a la baixada cap a la casa de l´Abellar de Dalt, es pot veure un aflorament dels materials acabats d´esmentar. FOTOGRAFIA 2.
PARADA 3. CAMÍ DE L´ABELLAR DE DALT CAP A L¨ABELLAR DE BAIX, (Cornet, terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 440 metres.
Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut. Així, ens anirem apropant cap a la propera casa de l´Abellar de Dalt. Després de sobrepassar les edificacions, ens caldrà continuar el recorregut cap al proper mas de l´Abellar de Baix. Tot i així, ben aviat farem una aturada, a uns 0´1 Km del primer mas i a uns 0´6 Km de la parada anterior, aproximadament.
En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels nivells de calcolutites rogenques i dels gresos de la mateixa tonalitat. Aquests materials continentals que pertanyen a la Formació Artés, que per aquets indrets es situen al trànsit de l´Eocè Superior (al Vindobonià) a l´Oligocè Inferior.
Així, molt prop de la casa es veu un bon aflorament dels materials continentals de l´esmentada Formació Artés. Es veuen nivells de calcolutites i gresos rogencs, d´origen eminentment fluvial. Tot i així, es veuen uns nivells grisencs intercalats entre els anteriors. En aquets nivells es fan paleses unes calcolutites i gresos grisencs, d´origen lacustre. La qual cosa posa de manifest l´existència de canvis climàtics i també de cavis isostàtics entre aquests materials d´origen continental. FOTOGRAFIA 3.
PARADA 4. LA BASSA D¨ABELLAR DE BAIX, CAMÏ PROCEDENT D´ABELLAR DE DALT, (Cornet, terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 435 metres.
Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut. Així, ben aviat ens haurem apropat a la casa de l´Abellar de Baix. Abans, però, haurem trobat la bassa situada a la dreta del camí que anem seguint, front de la casa. Per aquests indrets, farem una aturada dintre del recorregut d´aquest itinerari. Aquest, la farem a uns 0´4 Km de la parada anterior.
En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs, que ja hem vist a les aturades anteriors. Aquests són també els materials que apareixen pels voltants de l´indret on ara som.
En aquest indret es fa palesa una gran bassa, per on recullen les aigües superficials, per tal de poder-les aprofitar. FOTOGRAFIA 4.
Per d´altra banda, front de la bassa, a l´altra banda del camí, es fan clarament ostensibles algunes de les edificacions de l´important mas de l´Abellar de Baix, un dels més importants de Cornet. Hi destaca, des de fora, una interessant torre construïda amb gresos dels afloraments propers dels materials de la Formació Artés. FOTOGRAFIA 5.
PARADA 5. IMMEDIACIONS DE L¨ESGLÉSIA ROMÂNICA DE SANTA SUSANNA D¨ABELLAR, (Cornet, terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 430 metres.
Després de fer l´aturada anterior, cal efectuar un curt recorregut, primer pal camí que ara condueix cap a Navàs i després, pel que condueix directament cap a l´ermita. Així, en arribar-hi, farem una aturada. La farem a uns 0´3 Km de la parada anterior, a 0´2 del mas d´Abellar de Baix.
En aquest curt recorregut, s´han anat fent palesos els nivells de calcolutites i gresos de la Formació Artés, que per aquests indrets tenen tonalitats rogenques – ocres. Es tracta del materials continentals que estem trobant en tot el recorregut d´aquest itinerari. S´han fet paleses aquestes tonalitats pels camps de conreu, ja que els sols procedeixen de l´alteració de les calcolutites i dels gresos de l´esmentada formació. Per d´altra banda, per sota de l´ermita, a tocar del camí que ara condueix cap al riu Gaià i cap a Navàs, es fan palesos els gresos. FOTOGRAFIA 6.
En aquest indret on ara som, podem observar una esvelta església romànica, l´ermita de Santa Susanna d´Abellar, la qual ha estat construïda amb carreus de gresos, procedents dels afloraments propers dels materials de la Formació Artés. FOTOGRAFIA 7.
PARADA 6 - CONDICIONAL. BASSA D¨AIGUA DEL RIU GAIÀ, MMEDIACIONS DE CAL FUSTER PALETA, (Cornet, terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 358 metres.
Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari. Ara, aquest anirà baixant, alhora que ens anem apropant al Riu Gaià i també al límit del municipi de Sallent. D´aquesta forma, aviat arribarem a l´esmentat riu, per on farem una aturada. Així, haurem efectuat un recorregut proper a 1 Km, des de la parada anterior, aproximadament, per tal d´arribar fins aquí.
En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials continentals de la Formació Artés, tot i que per aquests indrets ja te intercalacions dels materials que formen part del Complex Al·luvial de Berga i de la Formació Solsona. La primera es de procedència del Sistema Mediterrani i reble els sectors meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre, amb materials de tonalitat rogenca; mentre que les altres dues tenen procedència pirinenca i tenen tonalitats ocres. Així, ara aquí, estem a la zona dels canvis laterals de fàcies entre les dues procedències.
En aquest indret, es fa palès un envasament, que ha donat lloc a la formació d´una bassa al riu Gaià. Prop d´aquest indret surt un canal que regula la distribució de les aigües de la bassa. FOTOGRAFIA 8.
Per sobre d´aquest embassament de les aigües del riu Gaià, es troba la casa del mas de Cal Fuster Paleta, la qual pertany al municipi de Gaià (però al terme antic de Cornet), ja que el riu Gaià es fronterer entre els dos municipis del Bages. Prop del mas acabat d´esmentar, hi ha un interessant forn d´obra, però ja ens queda fora del recorregut d´aquest itinerari.
PARADA 7. CAMÍ CAP A CAL PANXETA I CAP A CAL BRUNYOC, BALS DEL RIU GAIÀ, (Cornet, terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 358 metres.
Després de fer l´aturada anterior, cal efectuar de nou un curt recorregut, primer el farem pel camí que ara ens portaria cap a Navàs. Però, immediatament trobarem un camí per l´esquerra, que baixa cap el riu Gaià, que hem acabat de sobrepassar. Aquest camí, procedent de Cal Fuster Paleta, ben aviat torna a sobrepassar-lo, continuant ara el recorregut cap el Sud Per aquest indret, farem una nova aturada. Aquesta, la realitzarem a uns 100 metres de la parada anterior, aproximadament.
En aquest breu recorregut, s´han fet palesos per tot arreu, els afloraments dels materials continentals que hem anat trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, des del començament del mateix. Així, hem vist els nivells de calcolutites i de gresos de la Formació Artés, els quals per aquests indrets pertanyen al trànsit de l´Eocè Superior a l´´ Oligocè Inferior. Alhora, aquests materials va tenint intercalacions amb els del Complex Al·luvial de Berga i amb els de la Formació Solsona, com hem dit al recorregut anterior.
Així, poc després de sobrepassar el riu, dintre del terme de Coaner, tenim un bon aflorament d´aquests materials, que per aquests indrets presenten tonalitats rogenques. FOTOGRAFIA 9.
Per d´altra banda, en sobrepassar de nou el riu Gaià, hem vist un altre bon exemple de l´aflorament d´aquests materials, tot formant un bals, com a conseqüència de l´erosió del riu acabat d´esmentar. FOTOGRAFIA 10.
PARADA 8. CAMÍ DE CAL FUSTER PALETA CAP A CAL BRUNYOC, IMMEDIACIONS D¨AQUESTA CASA (Cornet, terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 418 metres.
Després de fer l´aturada anterior, cal efectuar de nou un recorregut, primer el farem seguint el camí que hem agafat a la parada anterior i que es dirigeix cap a Cal Panxeta i cap a Cal Brunyoc. Aviat deixarem el trencall que es dirigeix cap a la primera casa esmentada y seguirem cap a la segona. Aquest serà un camí ascendent i pujarem uns seixanta metres. Més endavant arribarem a les immediacions de la segona casa esmentada. Per aquest indret, farem una aturada. Aquesta, la farem a uns 1´1 Km de la parada anterior, aproximadament.
En aquest recorregut, com en tots els anteriors, hem anat trobant afloraments dels materials continentals, de tonalitats rogenques, els quals estan constituïts per nivells de gresos i de calcolutites. Aquests materials que pertanyen a la Formació Artés, s´han fet ben palesos a diferents trams del recorregut. Així, poc despès de deixar enrere el trencall de Cal Panxeta, hem trobat un aflorament dels nivells de gresos, enlairats sobre el camí que anem seguint. FOTOGRAFIA 11.
Per d´altra banda, en quasi arribar a Cal Brunyoc, en una corba del camí, s´han fet ben palesos els relleus pirinencs, tot mirant cap al Nord. Així s´observa ben clara la Serra d´Ensija i, tanmateix, els relleus dels Rasos de Peguera, entre altres indrets pirinencs. FOTOGRAFIA 12.
PARADA 9. CAMÍ DEL SOLÀ DE CORNET CAP ELS HOSTALETS. LA TEULERIA DEL SOLÀ, (Cornet, terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 461 metres.
Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut. Ara, inicialment anirem cap a llevant, per tal d´anar després cap al SE, amb la intenció d´apropar-nos cap a l´indret on es troba la Masia del Solà. Quasi en arribar-hi, trobarem el camí que surt de la casa i es dirigeix cap a l´Est, cap als Hostalets. Poc després d´agafar aquest camí, arribarem a la Teuleria del Solà, a l´indret on farem una aturada, dintre del recorregut d´aquest itinerari. La parada la farem a uns 0´9 – 1 Km, de la parada anteriorment efectuada.
Com als anteriors recorreguts, en aquest, hem tornat a trobar afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè Superior, en trànsit cap a l´Oligocè Inferior. En efecte, hem trobat nivells de calcolutites de tonalitats rogenques i de gresos de la mateixa tonalitat. Aquests materials són continentals, generalment d´origen fluvial o fluvio-lacustre, en moltes ocasions i pertanyen a la Formació Artés. Aquests materials també es troben a l´indret per on efectuem la present aturada.
Ara, en arribar a aquest lloc, hem passat prop de l´important mas del Solà. Més endavant, en arribar a l´indret de l´atirada, mirant cap al SSW, hem pogut gaudir d´una bona observació dels relleus de Montserrat. FOTOGRAFIA 13.
Per d´altra banda, en aquest lloc podem observar la Teuleria del Solà (o Teuleria del Solà de Cornet). Es tracta d´un forn d´obra recentment restaurat per part de l´Ajuntament de Sallent. FOTOGRAFIA 14.
Finalment, cal dir que al forn d´obra s´utilitzaven les calcolutites (generalment molt argiloses) de la Formació Artés, que afloren per les proximitats del forn. Per d´altra banda, prop del forn hi havia una bassa, on es guardava l´aigua per elaborar els fangs, amb els materials geològics extrets.
PARADA 10 - CONDICIONAL. CAMÍ DEL SOLÀ CAP EL COLL DE LA CREU DE L´ABELLAR. IMMEDIACIONS DELS HOSTALETS, (Cornet, terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 473 metres.
Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari. Ara, primer anirem cap a llevant, però ben aviat trobarem un camí per l´esquerra, el qual es dirigeix cap al NE, amb la intenció d´arribar al camí (procedent de Cal Brunyoc) que es dirigeix directament cap al Mas dels Hostalets i posteriorment cap a la Creu de l´Abillar. Tot i així, poc abans d´arribar al Mas acabat d´esmentar, farem una aturada. La farem a 0´7 Km de la parada anterior, aproximadament.
En aquest tram del recorregut, en principi, hem anat trobant nivells de calcolutites rogenques. Més endavant també hem trobat nivells de gresos. Tots aquests materials pertanyen al transint de l´eocè Superior a l´Oligocè inferior. Son materials continentals que pertanyen s la Formació Artés. Tot i això, ocasionalment no hem trobat afloraments, però si que hem anat veient el color de les terres de conreu dels camps. Aquestes terres de conreu, que en bona part pertanyen a l´Holocè, s´han format a partir de l´erosió dels materials rogencs abans esmentats.
Per d´altra banda, ara hem arribat a les immediacions del Mas dels Hostalets. Bona part de la seva construcció, especialment de les zones més antigues, s´ha efectuat amb gresos extrets de les immediacions, dels afloraments dels materials de la Formació Artés. FOTOGRAFIA 15.
PARADA 11. CAMÍ DELS HOSTALETS CAP A LA CREU DE L´ABELLAR I CAP A CORNET, (Cornet, terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 487 metres.
Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut. Ara, després de sobrepassar els Hostalets, ens anirem desplaçant, en bona part per una zona boscosa de la Serra de l´Abellar Baix. Així, ens anirem apropant a la Creu de l´Abellar. En aquest recorregut boscos, més endavant farem una aturada; concretament, la farem a uns 0´5 Km de la parada anterior.
En aquest tram, hem trobat afloraments ocasionals dels materials que hem anat veient al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Així, hem vist afloraments de gresos i més ocasionalment de calcolutites, ja que sobre aquestes s´ha desenvolupat bona part de la terra que dona suport al bosc. Com als anteriors recorreguts, aquests materials son continentals i es situen dintre dels afloraments de la Formació Artés..
Per d´altra banda, en aquest trajecte del recorregut de l´itinerari, normalment el bosc no ens ha deixat veure clarament el paisatge. Tot i així, hem anat veient els masos de l´Abellar de Dalt i de l´Abellar de Baix, així com les seves terres de conreu, de tonalitats rogenques. Tanmateix, ara en aquest lloc, hem pogut veure els Pirineus. FOTOGRAFIA 16.
PARADA 12. CAMÍ DE LA CREU DE L¨ABELLAR CAP A CORNET (ESGLÈSIA DE SANTA MARIA DE CORNET), (Cornet, terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 487 metres.
Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut, per tal d´apropar-nos cap al Coll de la Creu de l´Abillar (per on hem passat abans, prop d´on hem fet la segona parada del recorregut d´aquest itinerari). Ara, en arribar a aquest lloc, ens caldrà anar cap a Cornet, en realitat cap a Santa Maria de Cornet. Aquest tram ja l´hem fet anteriorment, entre les dues primeres aturades, però aleshores no hem parat. Ara ho farem, fent una aturada a uns 0´9 Km de la parada anterior, aproximadament a uns 0´5 Km del coll que hem sobrepassat abans d´arribar aquí
En aquest tram, hem anat trobant afloraments dels materials que ja hem vist anteriorment, els quals pertanyen a la Formació Artés, com als diferents trams del recorregut d´aquest itinerari. Aquests materials són eminentment continentals, d´origen fluvial, i es situen al trànsit de l´Eocè Superior a l´Oligocè Inferior.
Ara, aquí es fa ben palès un aflorament de gresos (en realitat son calcarenites), alternant amb nivells de calcolutites rogenques. Aquí, aquests materials tenen un clar cabussament cap al NW. FOTOGRAFIA 17
PARADA 12 - CONDICIONAL. LA FONT DE CORNET, IMMEDIACIONS DE L¨ESGLÈSIA DE SANTA MARIA DE CORNET, (Cornet, terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 331). Alçada 451 metres.
Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut, cal fer el darrer recorregut, per tal d´arribar fins a les immediacions de l´Església de Santa Maria de Cornet, concretament a la Font de Cornet. Aquí farem la darrera aturada, a 0´6 Km de l´anterior.
En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials de la Formació Artés, aquests són també els materials que apareixen pels voltants d´aquest lloc
Aquí, hi ha una font, l´aigua sorgeix a través d´una fractura que afecta als materials acabats d´esmentar. FOTOGRAFIA 18.
_______________________________________________________________________________________
EN AQUEST INDRET FINALITZA EL L´ITINERARI
Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà fer un recorregut d´uns 100 metres, per tal de retornar a l´indret per on ha començat el recorregut de l´itinerari.
1 comentari
Si vols, pots fer un comentari o valorar aquesta ruta.
Sergio the hawk 14 de març 2021
He fet aquesta ruta verificat Veure més
informació
Fàcil de seguir
Entorn
Moderat
Ruta molt maca i amb espectaculars vistes