RECORREGUT PERIPATÈTIC GEOLÒGIC I AMBIENTAL PER LA COMARCA DEL BAGES, PEL TERME MUNICIPA DE SANT MATEU DE BAGES (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DE CAL BIOSCA A LA CREU GROSSA, A LA RECTORIA DE CASTELLTALLAT I A CAL BIOSCA / 25 DE NOVEMBRE DEL 2020
Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL
ADVERTIMENT PREVI
En aquest cas, aquest recorregut forma part d´una trilogia, amb tres itineraris, que amb una certa variabilitat discorreran pels mateixos indrets. Entre els hi haurà trajectes i parades comuns. Fonamentalment, les diferències estan en la utilització o no, de trams asfaltats.
Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes. Cal dir que hi haurà un tram proper als 1´5 Km, que es realitzarà per trams asfaltats, per la qual cosa caldrà tindre la màxima cura possible, en tot moment. Això si: caldrà anar amb armilles i fer els desplaçaments per l´esquerra, en tot aquest recorregut.
En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.
BREU INTRODUCCIÓ
El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Tot i així, part del recorregut transitarà per la denominada Zona de l´Avant-País Pirinenc. Així, es veuran algunes de les estructures com l´important Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat, situada a l´extrem septentrional dels indrets per on es desenvoluparà el recorregut. Cal dir que aquesta important estructura te una direcció aproximada WSW – ENE.
Tot i així, en diverses aturades del recorregut, si s’escau, es faran observacions a distancia d’altres unitats geològiques, fonamentalment del Sistema Pirinenc, que veurem de lluny, en alguns indrets del recorregut.
En aquest recorregut, es trobaran materials cenozoics, del transit de l´Eocè a l´Oligocè; encara que predominaran els materials de l´Oligocè. Així, a la major part del recorregut, aquests materials pertanyen fonamentalment a la Formació Tàrrega; en aquest context trobarem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats grisenques o rogenques, fonamentalment; tot i que trobarem nivells de calcàries. Sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que adjuntem a continuació.
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Sant Mateu de Bages (concretament pel seu agregat de Castelltallat). Tot i això, el recorregut es desenvoluparà per les immediacions del contacte del Bages amb la comarca del Solsonès; concretament amb el terme de la Molsosa, que abans havia format part de la comarca de l´Anoia.
Per d´altra banda, també la totalitat del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Precisament el municipi de Sant Mateu de Bages es un dels que formen part d´aquest territori del geoparc.
Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat a la conca del riu Cardener. Efectivament, pràcticament tota la zona per on discorrerà el recorregut de l´itinerari, es tributaria de la Riera de Rajadell, afluent a Castellgalí, del Cardener.
OBJECTIUS FONAMENTALS
A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:
1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector corresponent a la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari.
2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets; en concret ens centrarem en la Formació Tàrrega (que veurem en bona part del recorregut, situada plenament al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè; tot i que per aquests indrets ja pertany en molts indrets ja pertany a l´Oligocè). Així, trobarem gresos i calcolutites de tonalitats grisenques. Cal dir que també trobarem nivells de calcàries. Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests materials generalment seran de depòsits de vesant.
3.- Si s’escau, també es faran observacions a distancia de les altres unitats que formen part del subsòl de Catalunya, en concret dels Pirineus.
4.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari.
5.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.
6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut. Aquest és el cas de les diferents estructures tectòniques, especialment de l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat.
7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, entre els quals destaquen el Forn d´Obra de Cal Biosca, entre altres indrets del recorregut.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. Hi ha, però, alguns antecedents pel que fa a trams del recorregut les primeres aturades del recorregut de l´itinerari. Entre aquests, cal fer esment de les següents: MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2019 i 2020). Tret d´aquests no en coneixem cap més.
Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1974 i 1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).
Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de caràcter més comarcalista, referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà la major part del recorregut.
Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.
RECORREGUT DE L’ITINERARI
El recorregut de l’itinerari s’iniciarà per les immediacions de la casa de Cal Biosca, per on es faran les dues primeres aturades. Després, el recorregut es dirigirà cap al Nord, per tal d´arribar fins al vèrtex geodèsic de Goberna. En aquest tram del recorregut, es faran dues aturades més. Després, el recorregut, anant ara cap a llevant, entroncarà amb la carretera local que condueix cap a Castelltallat. Seguint aquest vial asfaltat, es farà una aturada per les immediacions de la Creu Grossa, per on s’inicia la carretera que es dirigeix cap a Salo.
Tot i així, nosaltres anirem cap a Castelltalat, seguint ara una direcció cap el SE. En arribar al poblet anterior, es faran dues aturades més. Posteriorment, el recorregut es dirigirà cap a ponent i seguidament cap al SW, per tal d´anar cap a les immediacions de Cal Vinyes Vell, fent-se un recorregut poc després.
Posteriorment, el recorregut anirà de nou cap a ponent i posteriorment cap al SW, passant després per les immediacions de les restes de Cal Gassull. Posteriorment, s´arribarà, després d´una baixada, a la carretera que condueix a Castelltallat, des de Fonollosa i Aguilar de Segarra. En aquest trajecte, es faran dues aturades més. Finalment, després de creuar la carretera abans esmentada, ens caldrà agafar el camí que puja cap a Cal Biosca (cap a l´indret on hem començat aquest recorregut). Poc abans d´arribar, es farà la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari.
Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/recorregut-geologic-i-miner-pels-voltants-de-castelltallat-amb-principi-i-final-a-cal-biosca-61281689 Per d´altra banda, també representarem aquest recorregut als dos MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (ESQUEMES 3 i 4), que adjuntarem a continuació. Així, es pot veure que el recorregut total d´aquest itinerari, serà de 10´23 Km. A través d´ells es faran onze aturades. Així, el recorregut començarà a una alçada de 299´6 metres, a l´inici de la carretera cap a Coaner. Després, baixarà lleugerament fins als 845´1 metres, per les immediacions de Cal Biosca. Tot seguit, el trajecte anirà pujant, arribant fins als 880´5 metres, per tornar a baixar fins als 862´6 metres, en passar pel Collet de Picancel.
Després, des d´aquí tornarà a pujant, fins arribar a una alçada de 917 metres, en arribar al vèrtex geodèsic de Goberna, que constituirà la màxima cota de tot el recorregut de l´itinerari. Després, tornarà a baixar, amb fluctuacions, fins a uns 850´8 metres, per tornar a pujar, immediatament després, fins als 875´2 metres, en arribar la rectoria de Castelltallat.
A partir d´aquest indret, el recorregut tindrà una sèrie de fluctuacions, arribant a una cota de 768´6 metres, que serà la cota més baixa, en creuar el Torrent de Fonollosa. Hi arribarem a aquesta cota prop de Cal Vinyes Vell. Seguidament tornarà a pujar, fins arribar a la cota inicial de 845´1 metres, en retornar a Cal Biosca.
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà per un sol full, el següent: 362 (de Sant Joan de Vilatorrada o de Calaf), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000.
__________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2019).- Recorregut de recerca geològica per la comarca del Bages, pels termes municipals d´Aguilar de Segarra i de Sant Mateu de Bages (Geoparc de la Catalunya Central): des de l´Estació d´Aguilar de Segarra a Castelltallat i a les immediacions de Can Prat Barrina. Inèdit. 12 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2020).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Castelltallat, Prades de la Molsosa, i els Quadrells. Inèdit. 18 pàgines. Manresa
RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.
RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
Comentaris