-
-
917 m
768 m
10,23 km
Vista 422 vegades, descarregada 12 vegades
a prop de Aguilar de Segarra, Catalunya (España)
Distància
10,23 kmDesnivell positiu
263 mDificultat tècnica
ModeratDesnivell negatiu
263 mAltitud màxima
917 mTrailrank
42Altitud mínima
768 mTipus de ruta
CircularCoordenades
438Data de pujada
27 de novembre de 2020rocpetrus Tots els drets reservats
Filtres Avançats
Filtra per mes o data de gravació. Troba rutes només de persones a qui segueixes.
Passa't a Wikiloc Premium Passa't a Premium per eliminar els anuncis
RECORREGUT PERIPATÈTIC GEOLÒGIC I AMBIENTAL PER LA COMARCA DEL BAGES, PEL TERME MUNICIPA DE SANT MATEU DE BAGES (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DE CAL BIOSCA A LA CREU GROSSA, A LA RECTORIA DE CASTELLTALLAT I A CAL BIOSCA / 25 DE NOVEMBRE DEL 2020
Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL
ADVERTIMENT PREVI
En aquest cas, aquest recorregut forma part d´una trilogia, amb tres itineraris, que amb una certa variabilitat discorreran pels mateixos indrets. Entre els hi haurà trajectes i parades comuns. Fonamentalment, les diferències estan en la utilització o no, de trams asfaltats.
Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes. Cal dir que hi haurà un tram proper als 1´5 Km, que es realitzarà per trams asfaltats, per la qual cosa caldrà tindre la màxima cura possible, en tot moment. Això si: caldrà anar amb armilles i fer els desplaçaments per l´esquerra, en tot aquest recorregut.
En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.
BREU INTRODUCCIÓ
El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Tot i així, part del recorregut transitarà per la denominada Zona de l´Avant-País Pirinenc. Així, es veuran algunes de les estructures com l´important Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat, situada a l´extrem septentrional dels indrets per on es desenvoluparà el recorregut. Cal dir que aquesta important estructura te una direcció aproximada WSW – ENE.
Tot i així, en diverses aturades del recorregut, si s’escau, es faran observacions a distancia d’altres unitats geològiques, fonamentalment del Sistema Pirinenc, que veurem de lluny, en alguns indrets del recorregut.
En aquest recorregut, es trobaran materials cenozoics, del transit de l´Eocè a l´Oligocè; encara que predominaran els materials de l´Oligocè. Així, a la major part del recorregut, aquests materials pertanyen fonamentalment a la Formació Tàrrega; en aquest context trobarem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats grisenques o rogenques, fonamentalment; tot i que trobarem nivells de calcàries. Sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que adjuntem a continuació.
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Sant Mateu de Bages (concretament pel seu agregat de Castelltallat). Tot i això, el recorregut es desenvoluparà per les immediacions del contacte del Bages amb la comarca del Solsonès; concretament amb el terme de la Molsosa, que abans havia format part de la comarca de l´Anoia.
Per d´altra banda, també la totalitat del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Precisament el municipi de Sant Mateu de Bages es un dels que formen part d´aquest territori del geoparc.
Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat a la conca del riu Cardener. Efectivament, pràcticament tota la zona per on discorrerà el recorregut de l´itinerari, es tributaria de la Riera de Rajadell, afluent a Castellgalí, del Cardener.
OBJECTIUS FONAMENTALS
A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:
1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector corresponent a la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari.
2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets; en concret ens centrarem en la Formació Tàrrega (que veurem en bona part del recorregut, situada plenament al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè; tot i que per aquests indrets ja pertany en molts indrets ja pertany a l´Oligocè). Així, trobarem gresos i calcolutites de tonalitats grisenques. Cal dir que també trobarem nivells de calcàries. Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests materials generalment seran de depòsits de vesant.
3.- Si s’escau, també es faran observacions a distancia de les altres unitats que formen part del subsòl de Catalunya, en concret dels Pirineus.
4.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari.
5.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.
6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut. Aquest és el cas de les diferents estructures tectòniques, especialment de l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat.
7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, entre els quals destaquen el Forn d´Obra de Cal Biosca, entre altres indrets del recorregut.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. Hi ha, però, alguns antecedents pel que fa a trams del recorregut les primeres aturades del recorregut de l´itinerari. Entre aquests, cal fer esment de les següents: MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2019 i 2020). Tret d´aquests no en coneixem cap més.
Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1974 i 1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).
Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de caràcter més comarcalista, referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà la major part del recorregut.
Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.
RECORREGUT DE L’ITINERARI
El recorregut de l’itinerari s’iniciarà per les immediacions de la casa de Cal Biosca, per on es faran les dues primeres aturades. Després, el recorregut es dirigirà cap al Nord, per tal d´arribar fins al vèrtex geodèsic de Goberna. En aquest tram del recorregut, es faran dues aturades més. Després, el recorregut, anant ara cap a llevant, entroncarà amb la carretera local que condueix cap a Castelltallat. Seguint aquest vial asfaltat, es farà una aturada per les immediacions de la Creu Grossa, per on s’inicia la carretera que es dirigeix cap a Salo.
Tot i així, nosaltres anirem cap a Castelltalat, seguint ara una direcció cap el SE. En arribar al poblet anterior, es faran dues aturades més. Posteriorment, el recorregut es dirigirà cap a ponent i seguidament cap al SW, per tal d´anar cap a les immediacions de Cal Vinyes Vell, fent-se un recorregut poc després.
Posteriorment, el recorregut anirà de nou cap a ponent i posteriorment cap al SW, passant després per les immediacions de les restes de Cal Gassull. Posteriorment, s´arribarà, després d´una baixada, a la carretera que condueix a Castelltallat, des de Fonollosa i Aguilar de Segarra. En aquest trajecte, es faran dues aturades més. Finalment, després de creuar la carretera abans esmentada, ens caldrà agafar el camí que puja cap a Cal Biosca (cap a l´indret on hem començat aquest recorregut). Poc abans d´arribar, es farà la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari.
Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/recorregut-geologic-i-miner-pels-voltants-de-castelltallat-amb-principi-i-final-a-cal-biosca-61281689
Per d´altra banda, també representarem aquest recorregut als dos MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (ESQUEMES 3 i 4), que adjuntarem a continuació. Així, es pot veure que el recorregut total d´aquest itinerari, serà de 10´23 Km. A través d´ells es faran onze aturades. Així, el recorregut començarà a una alçada de 299´6 metres, a l´inici de la carretera cap a Coaner. Després, baixarà lleugerament fins als 845´1 metres, per les immediacions de Cal Biosca. Tot seguit, el trajecte anirà pujant, arribant fins als 880´5 metres, per tornar a baixar fins als 862´6 metres, en passar pel Collet de Picancel.
Després, des d´aquí tornarà a pujant, fins arribar a una alçada de 917 metres, en arribar al vèrtex geodèsic de Goberna, que constituirà la màxima cota de tot el recorregut de l´itinerari. Després, tornarà a baixar, amb fluctuacions, fins a uns 850´8 metres, per tornar a pujar, immediatament després, fins als 875´2 metres, en arribar la rectoria de Castelltallat.
A partir d´aquest indret, el recorregut tindrà una sèrie de fluctuacions, arribant a una cota de 768´6 metres, que serà la cota més baixa, en creuar el Torrent de Fonollosa. Hi arribarem a aquesta cota prop de Cal Vinyes Vell. Seguidament tornarà a pujar, fins arribar a la cota inicial de 845´1 metres, en retornar a Cal Biosca.
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà per un sol full, el següent: 362 (de Sant Joan de Vilatorrada o de Calaf), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000.
__________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2019).- Recorregut de recerca geològica per la comarca del Bages, pels termes municipals d´Aguilar de Segarra i de Sant Mateu de Bages (Geoparc de la Catalunya Central): des de l´Estació d´Aguilar de Segarra a Castelltallat i a les immediacions de Can Prat Barrina. Inèdit. 12 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2020).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Castelltallat, Prades de la Molsosa, i els Quadrells. Inèdit. 18 pàgines. Manresa
RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.
RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL
ADVERTIMENT PREVI
En aquest cas, aquest recorregut forma part d´una trilogia, amb tres itineraris, que amb una certa variabilitat discorreran pels mateixos indrets. Entre els hi haurà trajectes i parades comuns. Fonamentalment, les diferències estan en la utilització o no, de trams asfaltats.
Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes. Cal dir que hi haurà un tram proper als 1´5 Km, que es realitzarà per trams asfaltats, per la qual cosa caldrà tindre la màxima cura possible, en tot moment. Això si: caldrà anar amb armilles i fer els desplaçaments per l´esquerra, en tot aquest recorregut.
En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.
BREU INTRODUCCIÓ
El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Tot i així, part del recorregut transitarà per la denominada Zona de l´Avant-País Pirinenc. Així, es veuran algunes de les estructures com l´important Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat, situada a l´extrem septentrional dels indrets per on es desenvoluparà el recorregut. Cal dir que aquesta important estructura te una direcció aproximada WSW – ENE.
Tot i així, en diverses aturades del recorregut, si s’escau, es faran observacions a distancia d’altres unitats geològiques, fonamentalment del Sistema Pirinenc, que veurem de lluny, en alguns indrets del recorregut.
En aquest recorregut, es trobaran materials cenozoics, del transit de l´Eocè a l´Oligocè; encara que predominaran els materials de l´Oligocè. Així, a la major part del recorregut, aquests materials pertanyen fonamentalment a la Formació Tàrrega; en aquest context trobarem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats grisenques o rogenques, fonamentalment; tot i que trobarem nivells de calcàries. Sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que adjuntem a continuació.
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Sant Mateu de Bages (concretament pel seu agregat de Castelltallat). Tot i això, el recorregut es desenvoluparà per les immediacions del contacte del Bages amb la comarca del Solsonès; concretament amb el terme de la Molsosa, que abans havia format part de la comarca de l´Anoia.
Per d´altra banda, també la totalitat del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Precisament el municipi de Sant Mateu de Bages es un dels que formen part d´aquest territori del geoparc.
Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat a la conca del riu Cardener. Efectivament, pràcticament tota la zona per on discorrerà el recorregut de l´itinerari, es tributaria de la Riera de Rajadell, afluent a Castellgalí, del Cardener.
OBJECTIUS FONAMENTALS
A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:
1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector corresponent a la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari.
2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets; en concret ens centrarem en la Formació Tàrrega (que veurem en bona part del recorregut, situada plenament al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè; tot i que per aquests indrets ja pertany en molts indrets ja pertany a l´Oligocè). Així, trobarem gresos i calcolutites de tonalitats grisenques. Cal dir que també trobarem nivells de calcàries. Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests materials generalment seran de depòsits de vesant.
3.- Si s’escau, també es faran observacions a distancia de les altres unitats que formen part del subsòl de Catalunya, en concret dels Pirineus.
4.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari.
5.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.
6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut. Aquest és el cas de les diferents estructures tectòniques, especialment de l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat.
7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, entre els quals destaquen el Forn d´Obra de Cal Biosca, entre altres indrets del recorregut.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. Hi ha, però, alguns antecedents pel que fa a trams del recorregut les primeres aturades del recorregut de l´itinerari. Entre aquests, cal fer esment de les següents: MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2019 i 2020). Tret d´aquests no en coneixem cap més.
Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1974 i 1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).
Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de caràcter més comarcalista, referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà la major part del recorregut.
Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.
RECORREGUT DE L’ITINERARI
El recorregut de l’itinerari s’iniciarà per les immediacions de la casa de Cal Biosca, per on es faran les dues primeres aturades. Després, el recorregut es dirigirà cap al Nord, per tal d´arribar fins al vèrtex geodèsic de Goberna. En aquest tram del recorregut, es faran dues aturades més. Després, el recorregut, anant ara cap a llevant, entroncarà amb la carretera local que condueix cap a Castelltallat. Seguint aquest vial asfaltat, es farà una aturada per les immediacions de la Creu Grossa, per on s’inicia la carretera que es dirigeix cap a Salo.
Tot i així, nosaltres anirem cap a Castelltalat, seguint ara una direcció cap el SE. En arribar al poblet anterior, es faran dues aturades més. Posteriorment, el recorregut es dirigirà cap a ponent i seguidament cap al SW, per tal d´anar cap a les immediacions de Cal Vinyes Vell, fent-se un recorregut poc després.
Posteriorment, el recorregut anirà de nou cap a ponent i posteriorment cap al SW, passant després per les immediacions de les restes de Cal Gassull. Posteriorment, s´arribarà, després d´una baixada, a la carretera que condueix a Castelltallat, des de Fonollosa i Aguilar de Segarra. En aquest trajecte, es faran dues aturades més. Finalment, després de creuar la carretera abans esmentada, ens caldrà agafar el camí que puja cap a Cal Biosca (cap a l´indret on hem començat aquest recorregut). Poc abans d´arribar, es farà la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari.
Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/recorregut-geologic-i-miner-pels-voltants-de-castelltallat-amb-principi-i-final-a-cal-biosca-61281689
Per d´altra banda, també representarem aquest recorregut als dos MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (ESQUEMES 3 i 4), que adjuntarem a continuació. Així, es pot veure que el recorregut total d´aquest itinerari, serà de 10´23 Km. A través d´ells es faran onze aturades. Així, el recorregut començarà a una alçada de 299´6 metres, a l´inici de la carretera cap a Coaner. Després, baixarà lleugerament fins als 845´1 metres, per les immediacions de Cal Biosca. Tot seguit, el trajecte anirà pujant, arribant fins als 880´5 metres, per tornar a baixar fins als 862´6 metres, en passar pel Collet de Picancel.
Després, des d´aquí tornarà a pujant, fins arribar a una alçada de 917 metres, en arribar al vèrtex geodèsic de Goberna, que constituirà la màxima cota de tot el recorregut de l´itinerari. Després, tornarà a baixar, amb fluctuacions, fins a uns 850´8 metres, per tornar a pujar, immediatament després, fins als 875´2 metres, en arribar la rectoria de Castelltallat.
A partir d´aquest indret, el recorregut tindrà una sèrie de fluctuacions, arribant a una cota de 768´6 metres, que serà la cota més baixa, en creuar el Torrent de Fonollosa. Hi arribarem a aquesta cota prop de Cal Vinyes Vell. Seguidament tornarà a pujar, fins arribar a la cota inicial de 845´1 metres, en retornar a Cal Biosca.
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà per un sol full, el següent: 362 (de Sant Joan de Vilatorrada o de Calaf), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000.
__________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2019).- Recorregut de recerca geològica per la comarca del Bages, pels termes municipals d´Aguilar de Segarra i de Sant Mateu de Bages (Geoparc de la Catalunya Central): des de l´Estació d´Aguilar de Segarra a Castelltallat i a les immediacions de Can Prat Barrina. Inèdit. 12 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2020).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Castelltallat, Prades de la Molsosa, i els Quadrells. Inèdit. 18 pàgines. Manresa
RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.
RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
PARADA 1. MIRADOR DE CAL BIOSCA, EXPLANADA DEL DAVANT DE LA CASA, (Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362). Alçada 841 metres.
El recorregut d´aquest itinerari, que en la seva major par es farà a peu, l´iniciarem al costat de la masia de Cal Biosca, concretament a l´explanada que hi ha al peu de la casa, mirant cap al Sud. Aquest indret constitueix un excepcional mirador. FOTOGRAFIA 1.
FOTOGRAFIA 1. PARADA 1
Els relleus bagencs situats al SE de Cal Biosca
Al fons es veuen els relleus de Montserrat (Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre). A la seva dreta es veuen els relieves en cuesta del turó de la Guàrdia (El Bruc, Anoia)
Possiblement, la segona alineació, al fons, correspon al Cogulló de Can Torre, prop de Castellfollit
La tercera alineació podria correspondre al Turó de Becardit, prop de Grevalosa
I la quarta, la que es veu en primer terme es veuen els relleus de la Serra de la Vall, amb les antenes d´Aguilar de Segarra
Entre mig, diferents relleus del Bages. Tots, dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre
Així, la primera aturada ja la farem a l indret d´inici del recorregut de l´itinerari. Cal dir que aquest lloc es troba situat al flanc meridional de l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat. Per aquesta raó, tots els materials que hi afloren cabussen cap a l ESE i també cap al SSE. Aquests materials són nivells de calcolutites i gresos, de tonalitats clares, que per aquests indrets corresponen al trànsit de la Formació Artés a la Formació Tàrrega; també del trànsit de l´Eocè Superior a l´Oligocè Inferior. Per últim, cal dir que l´anticlinal abans esmentat es troba al bell mig de la Depressió Geològica de l´Ebre, encara que al denominant Avant-país plegat; en aquest cas per influència pirinenca.
PARADA 2 - CONDICIONAL. POU DEL COSTAT DE LA MASIA. INICI DEL CAMÍ CAP AL TURÓ DE GOBERNA, (Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362). Alçada 849 metres.
Després de fer l´aturada anterior, cal donar la volta a la masia, per tal d´anar a l´inici del camí que es dirigeix cap al Nord, cap al Turó de Goberna, per on anirem després. Així, haurem fet un desplaçament curt, d´uns 140 metres, aproximadament.
En aquest indret i en aquest desplaçament, hem trobat afloraments dels materials que hem esmentat a l´aturada anterior. És a dir, els nivells de calcolutites i gresos, de tonalitats lleugerament rogenques, que constitueixen el pas de la Formació Artés a la Formació Tàrrega. Aquests són els materials ara es veuen per arreu.
En aquest indret, hi ha un interessant pou d´aigua, que pot formar part del Patrimoni Miner, com a un element que aprofita un georecurs: l´aigua. FOTOGRAFIA 2.
PARADA 3. IMMEDIACIONS DEL COLLET DE PICANCEL, CAMÍ DE BIOSCA AL TURÓ DE GOBERNA I A CASTELLTALLAT, (Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362). Alçada 864 metres.
Després de fer la parada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari, anant ara cap al Nord. Així, caldrà seguir pel camí que surt de la Masia de Biosca cap al Turó de Goberna (que cap on anirem després) i cap a Castelltallat. En aquest tram, primer farem una lleugera pujada, baixant després cap al Collet de Picancel. Poc després, farem una aturada. La farem a uns 1´3 Km de la parada anterior.
En aquest recorregut, hem entrat ja als afloraments de la Formació Tàrrega, així hem trobat nivells de calcolutites blanquinoses, alternant amb nivells de gresos, també de margocalcàries (calcolutites més carbonatades) i fins i tot calcàries, com pels voltants de l´indret per on fem l´aturada.
En aquest recorregut, hem anat trobant els estrats inclinats cap al Sud (concretament segons els llocs cap a l´ESE o cap a SSE), ja que hem estat, en fona part del recorregut al flanc meridional de l´anticlinal que hem esmentat anteriorment. Prop del collet, els estrats estan gairebé verticalitzats. Possiblement, el nom del collet fa referència a aquesta disposició verticalitzada dels estrats, que formen part del flanc meridional del plec. Efectivament, cal no oblidar que aquest és un plec asimètric, molt més inclinat cap al Sud que cap al Nord, ja que les forces que l´han originat són pirinenques,
Aquí, ara a l´indret de l´aturada es fa ben palès, al costat del camí, un doble plec, amb un sinclinal ben marcat i un anticlinal, petits, però molt clars, especialment el sinclinal, amb una fractura entre els dos. Aquestes estructures estan situades sobre un aflorament de roques carbonatades. Aquestes estructures formen part del Pla Axial de l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat, doncs ara estem gairebé al nucli d´aquest important plec. Aquestes estructures es fan ben paleses a uns 50 metres del collet acabat d´esmentat, baixant cap a una cruïlla de camins. FOTOGRAFIES 3 i 4.
Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap a llevant, es pot veure una interessant estructura. Així, es pot veure una petita vall amb dos turonets situats a banda i banda. El del Sud és lleugerament més alt que el del Nord (os situa el mas de Goberna); mentre que al coll, al fons es pot veure el mas de Cal Ponç. Doncs bé, aquesta interessant estructura està originada per que per aquest indret es situa també el Pla Axial de l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat. En efecte, cal veure que estem en la mateixa direcció del plec, que aproximadament és WSW – ENE.
Evidentment, es tracta d´un plec esventrat, ja que els dos turonets situats als dos cantons de la petita vall, corresponen als dos flancs del plec. Com que el flanc Sud (en realitat ESE o SSE, segons els llocs) es més inclinat, es veu mes aixecat que el flanc septentrional (que en contraposició a l´altre flanc es en realitat WNW o NNW, segons els llocs). I pel que correspon a la part més esfondrada del plec és on es situa la frontissa. El que ha succeït, és que s´ha produït una inversió del relleu, per causes erosives i ara és més baixa. Es a dir, en conjunt, es tracta d´un anticlinal asimètric i esventrat alhora.
Finalment, cal dir que aquest és possiblement el plec més important que recorre la comarca del Bages, conjuntament amb l´Anticlinal de Cardona – Pinós, situat més al Nord. Això és així, fins al punt de que podem dir que les úniques serres del Bages es relacionen amb aquests plecs. FOTOGRAFIES 5 i 6
PARADA 4. CRUÏLLA DEL CAMÍ DE BIOSCA AMB EL CAMÍ DEL PIC DE GOBERNA A LA CARRETERA DE PINÓS, (Castelltallat, terme de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362). Alçada 905 metres.
Després de fer l´aturada anterior, cal continuar cap al Nord, cap al Turó de Goberna. Ben aviat deixarem, per la dreta el camí que va cap a la rectoria de Castelltallat, enllaçant amb la carretera procedent de Fonollosa i d´Aguilar de Segarra. Poc després, deixarem per l´esquerra el camí que es dirigeix cap a Cal Cardona i cap al Castell de Boixadors. Nosaltres continuarem cap al Nord, fins arribar a la carena, per on passa el camí del Turó de Goberna cap a la carretera de Pinós. Aquí farem una aturada, a uns 0´6 Km de la parada anterior.
En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials cenozoics, que per aquests indrets pertanyen a l´Oligocè. Per d´altra banda, ens hem estat desplaçant pel flanc septentrional de l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat. Precisament, a l´indret de l´aturada es fan ben paleses unes calcolutites força carbonatades i sorrenques alhora. I en aquests, ocasionalment es poden trobar icnites d´ungulats, tot i que no gaire bones.
Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona observació dels relleus pirinencs, situats al Solsonès i a l´Alt Urgell, especialment pels indrets per on s´estendrà el futur Parc Geològic i Miner del Solsonès – Alt Urgell. Així, es fan ben palesos els relleus de la Serra d´Aubenç (continuació cap al NE de la Serra del Montsec, però integrada també al Mantell del Montsec). Aquesta serra es troba situada per sobre de Peramola. Tanmateix, més cap a l´esquerra es fa ben palesa la pròpia Serra del Montsec. Per d´altra banda, i en primer terme es fa ben palesa la Vall Magna, per on discorre la Riera de Vallmanya. FOTOGRAFIA 7.
PARADA 5. IMMEDIACIONS DE LA CREU GROSSA, CRUILLA DE LES CARRETERES DE SALO, CASTELLTALLAT I FONOLLOSA – AGUILAR DE SEGARRA, (Castelltallat, terme de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362). Alçada 891 metres.
Una vegada feta la parada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari. Així, ara que estem molt prop del límit de municipis i de comarques, ens caldrà anar cap a llevant, utilitzant el camí ample que passa per la carena de la serra. Aviat arribarem a l´indret per on es troba el vèrtex geodèsic de Goberna (de 922 metres). Després ens caldrà seguir cap a llevant, fins arribar a la cruïlla amb la carretera local que enllaça Aguilar de Segarra i Fonollosa amb Castelltallat. Ara ens convindrà seguir per aquest vial asfaltat, fins arribar a la cruïlla de la Creu Grossa, d´on surt la carretera que es dirigeix cap al Nord, cap a Salo. Per les immediacions de la cruïlla farem una aturada, a 1´2 Km de la parada anterior. En aquest tram asfaltat ens caldrà caminar amb armilles, anant amb la màxima cura, per l´esquerra.
En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat a la parada anterior. Efectivament, ens hem estat desplaçant pel flanc septentrional de l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat. Així, hem trobat els materials cabussant cap al NNW, com al recorregut anterior. Tanmateix, hem trobat icnites d´ungulats a alguns dels estrats de calcolutites força carbonatades que es troben a la bora del camí. Però aquestes icnites no son gaire bones.
Des d´aquest indret, com a la parada anterior, es pot gaudir d´una bona observació dels relleus pirinencs. En aquest cas, es fan força palesos els relleus del port de Compte (del Mantell del Cadí), situat al futur Parc Geològic i Miner del Solsonès – Alt Urgell. Com a la parada anterior, en primer terme també es veu be la denominada Vall Magna, per on es troba Vallmanya. FOTOGRAFIA 8.
PARADA 6.IMMEDIACIONS DE LA RECTORIA DE CASTELLTALLAT, MIRADOR DE CASTELLTALL AT, (Castelltallat, terme de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362). Alçada 873 metres.
Després de fer la parada anterior, cal continuar el recorregut, pel vial que ara es dirigeix cap al petit nucli de Castelltallat. Aviat es deixarà per l´esquerra la carretera que es dirigeix cap a Sant Mateu de Bages i cap a Callús, continuant directe cap al poble. En arribar a l´explanada situada prop de la Rectoria, de les restes del castell i de l´Observatori Astronòmic, caldrà fer una aturada. La farem a 1´3 Km de l´anterior. Cal dir que en aquest tram cal caminar per una carretera asfaltada, per la qual cosa cal tenir una extrema cura, anat amb armilles i caminant per l´esquerra.
En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat a l´aturada anterior. Per d´altra banda, ara estem situats molt prop del nucli de l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat. Efectivament, ara estem lleugerament al Sud de l´eix. Així en passar pel Collet de Casanova, hem sobrepassat el nucli del plec, que a l´igual que hem vist a la PARADA 3, hi ha una inversió del relleu. Precisament, des de les immediacions de l´indret de la parada actual, mirant cap a ponent, podem veure l´indret on es situa Cal Ponç, que ha vist des de l´altre cantó, a la parada a la que abans ens hem referit. ESQUEMA 5 i 6. FOTOGRAFIES 9 i 10.
Per d´altra banda, des de l´indret de l´aturada, es pot gaudir d´un bon mirador d´una àmplia zona dels indrets meridionals del Geoparc, de Montserrat i també de la Serra de l´Obac, entre altres sectors dels Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1986). FOTOGRAFIES 11 i 12.
FOTOGRAFIA 12. PARADA 6
Relleus de la Serra de l´Obac i del Montcau, des del Mirador de Castelltallat
Finalment, també cal dir que des d´aquest indret, també es poden veure els relleus del Cabreres i del Coll Sa Cabra, entre altres indrets de la Depressió Geològica de l´Ebre. També, de vegades es possible veure el relleu del Montseny, el qual forma part del Sistema Mediterrani (concretament de la Serralada Prelitoral Catalana).
PARADA 7. DEPENDÈNCIES INTERNES DE LA RECTORIA DE CASTELLTALLAT, (Castelltallat, terme de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362). Alçada 870 metres.
Després de fer la parada anterior, ens caldrà fer un curt recorregut, per tal d´anar fins a la propera Rectoria de Castelltallat. En arribar-hi, farem una altra aturada, a uns 30 – 40 metres de la realitzada anteriorment.
En aquest curt recorregut, hem pogut veure com afloren, per arreu, els materials calcolutitics i els carbonatats que formen part del flanc meridional de l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat. En efecte, cal recordar que tot el nucli de Castelltallat es troba a l´esmentat flanc meridional. En conseqüència, els materials cabussen cap al Sud (cap el SSE), amb una forta inclinació.
Ara mateix, dintre de la Rectoria, on hi ha un centre annex a l´Observatori Astronòmic de Castelltallat, es pot veure un aflorament d´aquests materials del flanc meridional del plec. FOTOGRAFIA 13.
PARADA 8. CAMÍ DE CAL VINYES VELL CAP A CAL PONÇ. RIERA DE FONOLLOSA, (Castelltallat, terme de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362). Alçada 878 metres.
Després de fer la parada anterior, ens caldrà fer ara un recorregut sinuós i fins a cert punt complicat. Així, ens caldrà anar lleugerament enrere, fins arribar al Collet de la Casanova, concretament fins a la Creu del Ros. Per aquest indret, al costat de l´aparcament del restaurant, surt un camí que baixa ràpidament cap al barranc, que és la capçalera de la Riera de Fonollosa. Després, caldrà baixar per la seva dreta, fins trobar un camí (molt vell i poc fressat), que va pujant fins a Cal Vinyes Vell. Aquí, es trobarà un camí ample, procedent de Cal Selves. Ens caldrà seguir-lo cap al Nord, cap a Cal Ponç, deixant per l´esquerra el trencall de Cal Jordi, per on anirem després. Ara, poc després, d´aquest trencall, farem una aturada. la farem a 1´7 Km de la parada anterior.
En aquest trajecte, hem anat trobant els materials que hem esmentat anteriorment. Per d´altra banda, ens hem desplaçat pel flanc meridional de l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat. Però en arribar a la Creu del Ros (a tocar del Collet de la Casanova), ens hem apropat al nucli del plec. Després, hem retornat al flanc meridional del plec, per on ara estem. Així, en aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels nivells de calcolutites (sovint molt calcàries), gresos i roques carbonatades. Aquests materials que per aquests indrets són de l´Oligocè, pertanyen a la Formació Tàrrega.
Ara, en aquest indret, podem fer una observació del turó on es troba situat el nucli de Castelltallat (per on hem fet les dues parades anteriors). FOTOGRAFIA 14.
PARADA 9. POU DE L´HORT DE CAL PONÇ, CAMÍ CAP CAL GASULL I CAP A VINYES, NOVES, (Castelltallat, terme de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362). Alçada 829 metres.
Després de fer la parada anterior, caldrà tornar enrere, fins trobar el trencall que acabàvem de sobrepassar, el camí que es dirigeix cap a Cal Jordi. Després de deixar la casa a l´esquerra, ens caldrà continuar, per tal de baixar fins al barranc per on es troba l´Hort de Cal Ponç, al SW de la casa. Així, arribarem al Torrent de Cal Fitó. Després de remuntar-ho breument, tot fent una fillola d´uns 30 metres i escaig, arribarem al lloc on hi ha una caseta i un pou. Aquí farem una aturada, a uns 1´1 Km de l´anterior.
En aquest trajecte, hem tornat a trobar afloraments dels nivells de calcolutites blanquinoses i dels gresos que formen part dels afloraments cenozoics de l´Oligocè, que pertanyen a la Formació Tàrrega. Aquests són els materials que predominen per aquests indrets. Tot i així, en passar per les immediacions de Cal Jordi, s´ha fet molt palès un aflorament de materials detrítics que pertanyen a l´Holocè. FOTOGRAFIA 15.
Després, en arribar a l´indret de l´aturada es fa palesa una caseta, situada al costat d´un pou. Cal dir que a la caseta es troba una sènia horitzontal, la qual cosa vol dir que era accionat per tracció de sang (o per persones o per animals). Per d´altra banda, a l´interior del pou es fa palesa un politja i unes cadenes situades verticalment, que servia per extreure l´aigua del pou. En relació a aquest indret, cal dir que constitueix un element molt important del Patrimoni Miner, tant de la comarca del Bages, com del municipi de Sant Mateu de Bages (concretament de Castelltallat) com de tot el Geoparc de la Catalunya Central. En tot cas, ara està administrat perla Societat de Caçadors de Rubi i cal tindre cura. FOTOGRAFIES 16 i 17.
PARADA 10 - CONDICIONAL. COLLET DEL CAMÍ CAP A CAL GASULLS, IMDIACIONS DEL TRENCALL CAP AL BARRANC DE LA VALL, (Castelltallat, terme de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362). Alçada 838 metres.
Ara, després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar el recorregut. Així, ara després de sobrepassar el Torrent de Cal Fitó, ens caldrà començar a pujar cap a la carena de la Solana de Gasulls, fins arribar a les immediacions de la casa, al Collet de Gasulls, des d´on començarem a baixar cap al Barranc de la Vall. Per aquest indret, farem una aturada, a 1Km de la parada anterior, poc més o poc menys.
En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. Així, hem vist nivells de calcolutites blanquinoses i de gresos de la mateixa tonalitat. Aquests materials pertanyen a la Formació Tàrrega. Per aquests indrets es situen al trànsit de l´Eocè Superior a l´Oligocè Inferior.
Aquests són els materials que apareixen a l´indret de la present aturada, fins al punt de fer-se palesos per tot arreu
PARADA 11. FORN D¨OBRA DE CAL BIOSCA, CAMÍ DEL TURÓ DE COTA 865´9 CAP A CAL BIOSCA, (Castelltallat, terme de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362). Alçada 855 metres.
Després de fer la parada anterior, ens caldrà baixar cap al Barranc de la Vall, des del qual arribarem molt fàcilment a la carretera local que des de Fonollosa i Aguilar de Segarra es dirigeix cap a Castelltallat. En trobar la carretera, ens caldrà fer un lleuger desplaçament, cap el darrer poble esmentat, d´uns 30 metres. Després, per l´esquerra de la carretera (pujant), es trobarà un camí que puja cap a Cal Biosca, arribant a tocar de la carretera que hi condueix. Però no ens caldrà agafar-la, ja que trobarem un camí que va pujant cap a la carena dels relleus situats, prop de la casa, al seu NW. Així, anirem pujant fins arribar a un turonet de cota 865´9. Per aquest indret trobarem un camí que baixa directament cap a la casa; però abans, a l´esquerra del camí, trobarem les restes d´un Forn d´Obra. Aquí farem la darrera aturada, a uns 1´6 Km de la parada anterior i a uns 250 metres abans d´arribar a la casa.
En aquest recorregut, inicialment hem tornat a trobar afloraments dels materials que hem esmentat al llarg del recorregut de l´itinerari. Així, hem vist nivells de calcolutites blanquinoses, nivells carbonatats i gresos. Aquests materials pertanyen a la Formació Tàrrega i per aquests indrets es situen al transit de l´Eocè a l´Oligocè; encara que més aviat ja són d´aquest segon període.
Després, en arribar a les immediacions de l´indret de la parada, hem començat a veure nivells rogencs de calcolutites i gresos. De fet, pels voltants de Biosca. Estem a la zona de trànsit entre els materials rogencs de la Formació Artés i els materials que hem acabat d´esmentar de la Formació Tàrrega.
Ara, a l´indret de la parada, hem trobat un element molt important del Patrimoni Miner, tant de l´antic terme de Castelltallat, com de l´actual de Sant Mateu de Bages, de la comarca del Bages o del Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, es tracta de l´interessant Forn d´Obra de Biosca. Aquest es troba molt ben conservat, gracies a les tasques realitzades en aquest sentit pels seus propietaris. FOTOGRAFIES 18, 19 i 20.
També cal dir que prop del forn, hi ha la bassa d´aigua, així com l´antiga explotació dels materials emprats al forn. Sense mena de dubte, el conjunt és un gran element patrimonial, en tots els aspectes.
_________________________________________________________________________________
EN AQUEST INDRET FINALITZA EL L´ITINERARI
Després de fer l´aturada anterior, cal encara fer un darrer recorregut, per tal de tornar cap a la casa de Biosca, per on hem començat el recorregut de l´itinerari. Per tal d´arribar, ens caldrà caminar uns 250 metres, aproximadament
En aquest curt trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs que hem comentat al recorregut cap a la parada anterior.
Si vols, pots fer un comentari o valorar aquesta ruta.
Comentaris