Descarrega

Distància

6,67 km

Desnivell positiu

310 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

310 m

Altitud màxima

628 m

Trailrank

46

Altitud mínima

424 m

Tipus de ruta

Circular

Coordenades

565

Data de pujada

26 de desembre de 2020

Filtres Avançats

Filtra per mes o data de gravació. Troba rutes només de persones a qui segueixes.

Passa't a Wikiloc Premium Passa't a Premium per eliminar els anuncis
Filtres Avançats Filtres Avançats
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
628 m
424 m
6,67 km

Vista 75 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Mura, Catalunya (España)

RECORREGUT GEOLÒGIC A PEU PER LA COMARCA DEL BAGES, PEL TERME MUNICIPAL DE MURA (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DEL POBLE CAP AL FORN DE LA BLANQUERA, CAP A LA CREU DE LA VILA, AL PUIG DE LA BALMA, AL MOLÍ DEL MIG I DE NOU A MURA / 15 DE DESEMBRE DEL 2020


Josep M. MATA-PERELLÓ, Josep HIDALGO CAÑERO i Josep GIRABAL i GUITART


ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes. Per d´altra banda, cal dir que no hi haurà cap recorregut sobre asfalt, tret dels carrers del poble de Mura, exclusivament a l´inici i a la fi del recorregut d´aquest itinerari.

Per d´altra banda, recomanem fer aquest recorregut en èpoques seques, ja que hi ha alguns indrets (com el tram de la Vila al Molí del Mig) que època humida poden ser relliscosos, en caminar sobre les lloses.

En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Concretament, aquest recorregut s´efectuarà íntegrament pels sectors més propers als que vam denominar Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA-PERELLÓ, 1986). Molt propers alhora a la Serralada Prelitoral dels Catalànids, que no arribarem a tallar en cap moment, ni arribarem a veure.

En aquest recorregut, es trobaran materials cenozoics, fonamentalment de l´Eocè; de la vorera de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre. En aquest context trobarem afloraments dels materials continentals rogencs (equivalents a la Formació Carme, més representada a ponent). Així, trobarem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques i grisenques. Tanmateix anirem trobant nivells de conglomerats, rogencs. Sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que adjuntem a continuació

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Mura, en la totalitat del recorregut. Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi acabat d´esmentar, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc. També, es troba situada, dintre del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt – Serra de l´Obac

Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat a la conca del riu Llobregat. Efectivament, tota la zona per on discorrerà el recorregut de l´itinerari, es directament tributaria d´aquest riu, a través de la Riera de Mura.


OBJECTIUS FONAMENTALS

A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:
1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector corresponent a la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari. En concret, ens centrarem en la zona dels Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1986).

2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. En concret, ens fixarem en els sediments continentals i marins de l´Eocè; amb els nivells d´argiles, calcolutites, gresos, calcàries i conglomerats que anirem trobant a diferents indrets del recorregut de ´itinerari. Cal dir, que tot el recorregut de l´itinerari, predominaran els materials de tonalitats rogenques.

3.- Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests materials generalment seran de depòsits de vesant i també materials al·luvials dels torrents i rieres.

4.- Observació a distancia, d´altres unitats geològiques. Així, en diversos trams del recorregut, farem observacions dels Pirineus.

5.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari.

6.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.

7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut. Dintre d´aquest conjunt, cal fer esment, entre altres indrets, el relacionat amb el Puig de la Balma, entre altres indrets.

8.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg del recorregut. En concret, ens fixarem en els relacionats amb l´aprofitament dels nivells argilosos, com el que es troba a lla Teuleria del Puig de la Balma, entre altres llocs.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. N aquest aspecte, aquest recorregut constituirà una primícia, pel que fa als recorreguts dels itineraris geològics pels voltants de Mura.

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).

Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà aquest recorregut.

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.


RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari s’iniciarà al poble, pels seus sectors més occidentals. A partir d´aquí, anirem pujant contínuament, amb diverses oscil·lacions fins arribar a la Balma del Puig i a la seva teuleria. A partir d´aquí, el recorregut anirà baixant fils al Molí del Mig i fins a la Riera de Mura. Després, el recorregut tornarà pujar, retornat a Mura i finalitzant al mateix indret on s´ha iniciat el recorregut.

Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-i-miner-pel-terme-de-mura-62811496

Per d´altra banda, també representarem aquest recorregut als dos MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (ESQUEMES 3 i 4), que adjuntarem a continuació. Així, es pot veure que el recorregut total d´aquest itinerari, serà de 6´67 Km. A través d´ells es faran onze aturades. Així, el recorregut començarà a una alçada de 459´7 metres, a tocar del poble de Mura. Des d´aquí, anirà pujant, fins arribar a la Creu de la Vila, a una alçada de 554´8 metres. A partir d´aquí, anirà fluctuant, descendint fins als 520´3 metres, per a tornar a pujar, a continuació, fins arribar als 628 metres, que serà la màxima alçada de tot el recorregut de l´itinerari, que s´assolirà a la Teuleria del Puig de la Balma.

A partir d´aquí, es començarà a baixar, de retorn a Mura, fins arribar als 424 metres, que serà la cota més baixa de tot el recorregut de l´itinerari. S´assolirà prop del Molí del Mig. Finalment, tornarà a pujar, fins arribar als 459´7 metres, en retornar a l´indret inicial del recorregut, s l població de Mura.


DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà per full, el següents: 363 (o de Manresa), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000. Així doncs, la relació general de les aturades que composen el recorregut de l’itinerari, és la següent:
____________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 363 (Manresa). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2020).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Castelltallat, Prades de la Molsosa, i els Quadrells. Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
Punt d'interès

P1 FORN DE CALÇ DE LA BLANQUERA O FORN DE CALÇ DEL MAS VERDAGUER

  • Foto de P1 FORN DE CALÇ DE LA BLANQUERA O FORN DE CALÇ DEL MAS VERDAGUER
  • Foto de P1 FORN DE CALÇ DE LA BLANQUERA O FORN DE CALÇ DEL MAS VERDAGUER
PARADA 1. FORN DE CALÇ DE LA BLANQUERA O FORN DEL MAS VERDAGUER, (terme municipal de Talamanca, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 544 metres. El recorregut d´aquest itinerari, que efectuarem totalment a peu, el començarem per les immediacions de la plaça on es situava abans l´Ajuntament de Mura. Des d´aquí, ens caldrà fer un recorregut pel poble, anant cap a l´església (Sant Martí). Des d´aquí ens caldrà sobrepassar la Riera de Nespres (que més avall serà la Riera de Mura). A l´altra banda, caldrà agafar el camí, que entre altres llocs, es dirigeix cap a les Coves de Mura. Després, ens caldrà seguir pel camí que es dirigeix cap al Forn de Calç de la Blanquera , deixant per la dreta el camí de la Creu de la Vila. En arribar al forn, farem la primera aturada del recorregut d´aquest itinerari. Aquesta aturada, la farem a uns 350 metres de l´inici del recorregut. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels nivells de gresos rogencs, ocasionalment de calcolutites roges; i sovint de conglomerats rogencs. Aquests materials són els quins apareixen pels voltants de l´aturada. Per d´altra banda, en aquest lloc, hi ha un antic forn de calç, tot i que per la bora no hi ha aflorament de calcàries. Sembla que pel seu funcionament, que era força esporàdic (sols per quan s´havia de fer alguna construcció), s´utilitzaven fragments dels còdols dels conglomerats, els quals ocasionalment es trobaven escampats per arreu. Es tracta d´un forn molt senzill, excavat a la roca. Tot i això, és un element important del Patrimoni Miner de Mura, del Bages i del Geoparc de la Catalunya Central. FOTOGRAFIES 1 i 2 Per últim, cal dir que prop d´aquest indret, hi ha el Salt de la Blanquera, un interessant gorg, situat entre els materials detrítics rogencs (gresos i conglomerats).
Punt d'interès

P2 CAMÍ CAP A LA CREU DE LA VILA. TRENCALL DE LA FONT DE LA COMA

  • Foto de P2 CAMÍ CAP A LA CREU DE LA VILA. TRENCALL DE LA FONT DE LA COMA
  • Foto de P2 CAMÍ CAP A LA CREU DE LA VILA. TRENCALL DE LA FONT DE LA COMA
PARADA 2. CAMÍ CAP A LA CREU DE LA VILA. TRENCALL DE LA FONT DE LA COMA, (terme municipal de Mura, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 519 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal seguir pel camí que es dirigeix cap al Salt de la Blanquera; però ben aviat trobarem un corriol que es dirigeix cap a la Creu de la Vila. Aquest camí. Començarà a baixar lleugerament, fins a trobar el camí procedent de Mura i que també es dirigeix cap a la Creu de la Vila. Precisament, aquest és el camí que hem trobat abans, quan hem anat a la Font de la Blanquera. Ara, després de trobar aquest camí, començarem a pujar. Més endavant, trobarem per la dreta, el camí no senyalitzat de la Font de la Coma. Després d´agafar-lo momentàniament, farem una aturada, en vistes a Mura. Així, des de la parada anterior, haurem recorregut uns 350 metres i escaig. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials, eminentment de tonalitats rogenques, els quals pertanyen a l´Eocè. Així hem vist nivells de gresos i de conglomerats. Ocasionalment, també hem trobat calcolutites, de la mateixa tonalitat. En aquest recorregut, en arribar a la cruïlla amb el camí procedent directament des de Mura, hem vist que el que hem seguit cap amunt, cap a la Creu de la Vila, es trobava enllosat, a diferents trams del mateix, amb fragments de gresos i també de calcolutites dures. FOTOGRAFIA 3. Per d´altra banda, en arribar a l´indret de la parada, hem pogut gaudir d´una bona observació de la població de Mura, des d´amunt. Així, hem pogut veure que es troba situada antre afloraments dels materials rogencs que hem anat trobant en aquest recorregut, entre nivells de gresos, conglomerats i calcolutites. FOTOGRAFIA 4.
Punt d'interès

P3 CAMÍ CAP AL PUIG DE LA BAUMA, IMMEDIACIONS DEL COLL DE LA CREU DE LA VILA

  • Foto de P3 CAMÍ CAP AL PUIG DE LA BAUMA, IMMEDIACIONS DEL COLL DE LA CREU DE LA VILA
  • Foto de P3 CAMÍ CAP AL PUIG DE LA BAUMA, IMMEDIACIONS DEL COLL DE LA CREU DE LA VILA
PARADA 3. CAMÍ CAP AL PUIG DE LA BAUMA, IMMEDIACIONS DEL COLL DE LA CREU DE LA VILA, (terme municipal de Mura, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 555 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà continuar el recorregut pel camí que anem ara seguint cap al Puig de la Balma. Ara, el camí ha anat pujant fins arribar a l´indret on es troba el paratge de la Creu de la Vila . Ara, en arribar a aquest indret, efectuarem una parada. Aquesta, la farem a uns 0´2 Km de la parada efectuada anteriorment. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè Inferior; és a dir, dels materials que hem anat veient a tots els recorreguts anteriors. Així, hem vist nivells de gresos, conglomerats i de calcolutites. Tot i així, van predominant els nivells dels gresos i dels conglomerats. Tots aquests materials són d´origen continental i presenten una coloració vermella. Aquesta coloració es conseqüència de la presència de ferro oxidat (en forma d´HEMATITES) entre els minerals que constitueixen les roques que estem veient Així, ara mateix, a l´indret de la parada, es fan clarament paleses aquestes coloracions rogenques, pels voltants de la creu. FOTOGRAFIA 5. Per d´altra banda, molt pro d´aquest hi ha la barraca de vinya del Coll de la Creu de la Vila. Aquesta barraca es situa a poca distancia del coll, anat cap al Sud, pel camí que es dirigeix cap a Reixac. Aquesta barraca ha estat construïda amb fragments dels gresos rogencs que apareixen per arreu, prop del coll. FOTOGRAFIA 6.
Punt d'interès

P4 CAMÍ DEL COLL DE LA CREU DE LA VILA CAP AL PUIG DE LA BAUMA I LA VILA

  • Foto de P4 CAMÍ DEL COLL DE LA CREU DE LA VILA CAP AL PUIG DE LA BAUMA I LA VILA
  • Foto de P4 CAMÍ DEL COLL DE LA CREU DE LA VILA CAP AL PUIG DE LA BAUMA I LA VILA
  • Foto de P4 CAMÍ DEL COLL DE LA CREU DE LA VILA CAP AL PUIG DE LA BAUMA I LA VILA
PARADA 4. CAMÍ DEL COLL DE LA CREU DE LA VILA CAP AL PUIG DE LA BAUMA, (terme municipal de Mura, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 523 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà continuar el recorregut pel camí que anem ara seguint cap al Puig de la Balma. Ara, sobrepassat el Coll de la Creu de la Vila, ha començat a baixar lleugerament, per tal de sobrepassar diferents torrents que van arribant al Torrent del Puig o Torrent dels Codolosos. Ara en aquest tram del recorregut, farem una aturada, aproximadament a 0´3 Km de l´efectuada anteriorment. Bona part d´aquest recorregut, l´estem fent sobre potents afloraments de gresos, amb llits de conglomerats poligenètics i polimorfes. Aquests nivells de tonalitats gris-rogenques, son en realitat paleocanals. Es troben alternant amb nivells de gresos, de la mateixa tonalitat. Ocasionalment, també hi ha nivells de calcolutites molt sorrenques, de tonalitats rogenques. Tots aquests materials pertanyen a l Eocè Inferior. En aquest recorregut, mirant cap al Nord i cap al NNW, es poden observar nítidament, especialment en dies clars, els relleus pirinencs, d´Oest a Est, d´esquerra a dreta, de la Serra del Port de Compte (del Mantell Pirinenc del Cadí – Port de Compte) i la Serra del Verd (del Mantell del Pedraforca Inferior), tots dos situats al Pirineu Meridional i a la Comarca del Solsonès. FOTOGRAFIA 7. També ara, des d´aquesta zona del recorregut, podem veure, mirant cap a ponent, però molt a prop el Puig de la Balma i també la Vila. Al mateix temps, en aquest darrer cas, podem veure els potents paquets de gresos i conglomerats que hi ha per tot arreu i alhora com s´intueix la important Balma de la Guillotera, sense arribar a veure´s. FOTOGRAFIES 8 i 9.
Punt d'interès

P5 LA BASSA DEL TORRENT DEL PUIG (O TORRENT DELS CODOLLOSOS), CAMÍ CAP AL PUIG DE LA BALMA

  • Foto de P5 LA BASSA DEL TORRENT DEL PUIG (O TORRENT DELS CODOLLOSOS), CAMÍ CAP AL PUIG DE LA BALMA
PARADA 5 - CONDICIONAL. LA BASSA DEL TORRENT DEL PUIG, CAMÍ CAP AL PUIG DE LA BALMA. (terme municipal de Mura, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 514 metres. Ara, després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut pel corriol que anem seguint, el qual procedeix del Coll de la Creu de la Vila i es va dirigint cap al Puig de la Balma i cap al Mas de la Vila. En aquest recorregut, aviat trobarem un camí ample que baixa de la Carena de Reixac i que es dirigeix cap als mateixos indret on volem anar. Seguint, ara pel camí ample, aviat arribarem al Torrent del Puig (o Torrent dels Codolosos). En aquest indret, farem una aturada, dintre del recorregut d´aquest itinerari. Aquesta parada la farem a 0´5 Km de la parada anterior. En aquest tram, hem continuat trobant afloraments dels materials que hem anat veient des del Coll de la Creu de la Vila. Així hem vist potents nivells de gresos amb llits de conglomerats. Aquests materials formen part dels nombrosos paleocanals situats entre els afloraments continentals de l´Eocè Inferior. Ocasionalment, també s´han fet paleses les calcolutites de tonalitats marcadament rogenques, les quals sovint molt sorrenques. Aquests materials, especialment els primers, són els quins apareixen ara a l´indret on som. En aquest indret, es fa palesa una bassa, un entollament de les aigües del torrent (anomenat del Puig o dels Codolosos, segons la bibliografia). En aquest lloc, estem aigües amunt de la Balma de la Guillotera, que no arribem a veure. Prop d´aquí, quan el torrent baixa amb molta aigua, aquestes aigües formen un saltant, en arribar a la balma. Ara, aquí, sols veiem les aigües entollades. FOTOGRAFIA 10
Punt d'interès

P6 IMMEDIACIONS DEL PUIG DE LA BALMA

  • Foto de P6 IMMEDIACIONS DEL PUIG DE LA BALMA
  • Foto de P6 IMMEDIACIONS DEL PUIG DE LA BALMA
PARADA 6. IMMEDIACIONS DEL PUIG DE LA BALMA, (terme municipal de Mura, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 550 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà continuar el recorregut pel camí ample que hem trobat al desplaçament cap a la parada anterior. Aquest camí es va desplaçant ara cap a la propera casa de la Vila i també cap al Puig de la Balma. Si s´escau, podríem anar directament cap aquest darrer indret, sense arribar al primer mas esmentat; tot i així, ara farem el recorregut pel camí ample. Seguin-lo, després de sobrepassar el primer mas, trobarem un camí més ample i més bo, que el que puja des de la carretera que uneix Mura i Rocafort, amb el Puig de la Balma. Seguint aquest camí ample, aviat hi arribarem. Poc abans de fer-ho, farem una aturada, La farem a uns 0´9 Km de la parada anterior. En el cas d´anar pel corriol, la parada la faríem a 0´6 Km de la darrera efectuada. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors; es a dir: els nivells rogencs dels gresos (amb passades de conglomerats) i les calcolutites sorrenques de l´Eocè Inferior. En aquest trajecte, hem pogut veure la fèrtil vall del Torrent del Puig (o Torrent dels Codolosos). En aquesta vall, sobre els afloraments dels materials abans esmentats, hi ha materials recents procedents de l´erosió. Sobre aquests s´han desenvolupat nombrosos conreus. FOTOGRAFIA 11. Per d´altra banda, ara, en arribar al peu de les edificacions del Puig de la Balma, podem observar-les amb deteniment. Alhora, podem veure la balba, sota de la qual es troba part de les edificacions. La balma es situa sota de l´aflorament d´un potent paleocanal de gresos (amb passades de conglomerats) de l´Eocè Inferior. Pel que toca a les edificacions, es pot veure fàcilment que corresponen a èpoques diferents, amb diferents cossos constructius. Alhora es pot veure també el caràcter defensiu de les edificacions. També podem veure edificacions més modernes. Cal dir, que tot aquest conjunt, especialment pel que fa a la balma, que constitueix un element important del Patrimoni Geològic (i alhora del Patrimoni Cultural) de Mura, de la comarca del Bages, del Geoparc de la Catalunya Central i també del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt – Serra de l´Obac. FOTOGRAFIA 12.
Punt d'interès

P7. EL COMPLEX DE LA TEULERIA DEL PUIG DE LA BALMA, CAMÍ CAP AL COLL ROIG,

  • Foto de P7. EL COMPLEX DE LA TEULERIA DEL PUIG DE LA BALMA, CAMÍ CAP AL COLL ROIG,
  • Foto de P7. EL COMPLEX DE LA TEULERIA DEL PUIG DE LA BALMA, CAMÍ CAP AL COLL ROIG,
  • Foto de P7. EL COMPLEX DE LA TEULERIA DEL PUIG DE LA BALMA, CAMÍ CAP AL COLL ROIG,
PARADA 7. EL COMPLEX DE LA TEULERIA DEL PUIG DE LA BALMA, CAMÍ CAP AL COLL ROIG, (terme municipal de Mura, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 622 metres. Una vegada feta la parada anterior, cal agafar un corriol, pel costat de les edificacions. Aquest corriol s´enlaira ràpidament, pujant per sobre de les edificacions i de la mateixa balma. Més amunt, arriba a un camí més ample, que procedeix de la carretera i que es dirigeix cap el Coll Roig. Seguint aquest camí, arribarem a la zona on hi ha la Teuleria del Puig de la Balma. Aquí, farem una aturada, a quasi 1 Km de la darrera efectuada. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs de l´Eocè Inferior. Així, per sobre de les edificacions del Puig de la Balma, haurem vist nivells de calcolutites sorrenques i dels gresos. FOTOGRAFIA 13 Després en arribar a l´indret de l´aturada, haurem vist el complex de la teuleria, amb el forn, amb dues boques i amb una càmera comuna. També haurem trobat un edifici contigu, amb una volta de canó, que era el lloc on s´obrava el fang. Aquest s´obtenia de l´explotació d´uns nivells de calcolutites. Pels voltants, també es fa palesa una cisterna, on es recollien les aigües per obrar el fang. FOTOGRAFIES 13 i 14. Finalment, cal dir que, al costat del complex de la teuleria, hi ha uns interessants i didàctic cartells, posats pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt - Serra de lÓbach
Punt d'interès

P8 CAMÍ DE RETORN DEL COMPLEX DE LA TEULERIA CAP AL PUIG DE LA BALMA

  • Foto de P8 CAMÍ DE RETORN DEL COMPLEX DE LA TEULERIA CAP AL PUIG DE LA BALMA
PARADA 8. CAMÍ DE RETORN DEL COMPLEX DE LA TEULERIA CAP AL PUIG DE LA BALMA, (terme municipal de Mura, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 597 metres. Una vegada feta la parada anterior, cal retornar cap enrere, pel camí que ens ha dut fins aquí (el que va des de la carretera de Mura a Rocafort, fins al Coll Roig, situat més amunt de la teuleria). Seguint-lo, cap avall, abans de trobar el corriol que baixa directament cap a les cases del Puig de la Balma, farem una aturada. La farem a uns 0´2 Km de la teuleria, aproximadament. En aquest curt recorregut, hem trobat afloraments dels materials que ja hem vist a la pujada, així s´han fet palesos els nivells rogencs de l´Eocè Inferior, que per aquests indrets son eminentment continentals. Així, hem trobat calcolutites sorrenques i gresos amb passades de conglomerats. Aquests materials es veuen per tot arreu Ara, de baixada, mirant cap al Nord i cap al NNE, es fan ben ostensibles els relleus pirinencs, nevats en aquest moment (desembre del 2020). Així, des d´aquí es veuen diferents relleus del Berguedà i del Ripollès. FOTOGRAFIA 16.
Punt d'interès

P9 IMMEDIACIONS DE LA VILA. CORRIOL DE BAIXADA CAP EL MOLÍ DEL MIG

  • Foto de P9 IMMEDIACIONS DE LA VILA. CORRIOL DE BAIXADA CAP EL MOLÍ DEL MIG
PARADA 9. IMMEDIACIONS DE LA VILA. CORRIOL DE BAIXADA CAP EL MOLÍ DEL MIG, (terme municipal de Mura, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 509 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut pel camí que anem seguint i que a la llarga condueix cap a la carretera de Mura a Rocafort. Abans, però, trobarem el corriol que condueix cap a les edificacions del Puig de la Balma, el corriol per on hem vingut abans. Després, en arribar al darrer indret esmentat, ens caldrà sobrepassar-lo, per tal d´anar ara cap el Mas de la Vila, per on hem passat anteriorment. Si s´escau, podem anar ara pel corriol. Posteriorment, en arribar a la darrera casa esmentada, ens caldrà agafar un altre corriol, que baixa pel seu costat meridional. El trobarem a tocar de la casa, sense arribar-hi del tot. Aquest camí va baixant pel costat esquerre del Torrent del Puig (o Torrent dels Codollosos). Ara, per sota de la casa, farem una aturada en el recorregut d´aquest itinerari. La farem a poc més de 1Km, des de la parada anterior. En aquest trajecte, tot íntegrament de baixada, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats als recorreguts anteriors. No obstant, bona part d´aquests materials i dels seus afloraments, ja els havíem trobat als recorreguts entre la PARADA 5 i la PARADA 7; doncs hem passat per la major part d´aquest indrets, però en sentit contrari. Ara, on ara som, per sota de la darrera casa esmentada, baixant cap al Molí del Mig, es fa ben palès un aflorament al costat de corriol. Així, aquí es fan palesos uns nivells de calcolutites rogenques, molt sorrenques. Aquestes, es troben situades sota d´un nivell de gresos (amb passades de conglomerats), tot formant part de la base d´un paleocanal. Tots aquests materials rogencs són continentals, de l´Eocè Inferior. FOTOGRAFIA 17.
Punt d'interès

P10 IMMEDIACIONS DEL MOLÍ DEL MIG. TORRENT DEL PUIG O TORRENT DELS CODOLOSOS

  • Foto de P10 IMMEDIACIONS DEL MOLÍ DEL MIG. TORRENT DEL PUIG O TORRENT DELS CODOLOSOS
  • Foto de P10 IMMEDIACIONS DEL MOLÍ DEL MIG. TORRENT DEL PUIG O TORRENT DELS CODOLOSOS
PARADA 10. IMMEDIACIONS DEL MOLÍ DEL MIG. TORRENT DEL PUIG O TORRENT DELS CODOLOSOS, (terme municipal de Mura, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 423 metres. Una vegada feta la parada anterior, cal continuar el descens pel corriol que des de la casa de la Vila condueix cap al Molí del Mig. Aquest corriol va baixant paral·lel al Torrent del Puig (o Torrent dels Codolosos), pel seu marge esquerra. Mes avall, el camí s´aproxima al torrent i el travessa, abans d´arribar al Molí del Mig i abans d´arribar a l´aiguabarreig amb la Riera dels Nespres (que després es converteix en la Riera de Mura). Ara, farem una aturada en aquest indret. La farem a uns 0´6 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè Inferior, que hem anat esmentant anteriorment. Així, hem anat trobant nivells de gresos rogencs (de vegades amb conglomerats) i també nivells de calcolutites sorrenques. Tot i així, ara, en aquest indret predominen els nivells de gresos. FOTOGRAFIA 18. Tot i així, si s´escau, hi ha una altra possibilitat de recorregut, de fer una fillola. Així, en arribar al torrent, pel camí procedent de la casa de la Vila, es pot continuar el recorregut remuntant l´esmentat torrent fins a la Font de la Guillotera (situada per sota de la Vila), per tal d´anar després cap a la propera Balma de la Guillopera, per tal de fer aquí una aturada, si s´escau. Així, aquesta aturada la faríem aproximadament a 0´6 Km de la casa de la Vila, i a uns 0´3 Km de l´inici de la fillola. En qualsevol cas, aquesta balma (de la que ja hem comentat alguna cosa anteriorment, a les PARADES 4 i 5), es troba situada a un paleocanal amb gresos i conglomerats, travessats pel torrent. FOTOGRAFIA 19.
Punt d'interès

P11 CENTRE D¨INTERPRETACIÓ DEL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT - SERRA DE L´OBAC

  • Foto de P11 CENTRE D¨INTERPRETACIÓ DEL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT - SERRA DE L´OBAC
  • Foto de P11 CENTRE D¨INTERPRETACIÓ DEL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT - SERRA DE L´OBAC
  • Foto de P11 CENTRE D¨INTERPRETACIÓ DEL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT - SERRA DE L´OBAC
PARADA 11. CENTRE D¨INTERPRETACIÓ DEL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT - SERRA DE L´OBAC, (terme municipal de Mura, comarca del Bages). (Full 363). Alçada 454 metres. Ara, una vegada feta la parada anterior, cal travessar el torrent que hem anat seguint (el Torrent del Puig o Torrent dels Codolosos), per tal de remuntar ara la Riera de Nespres fins arribar a Mura. Així, ara passarem pel costat del Molí del Mig i Cal Miqueló, travessant la riera anterior. Tot seguit, quasi arribarem a la carretera local, que procedent de Rocafort es dirigeix cap a Mura. Però, quasi en arribar-hi, trobarem un corriol, no gaire clar, que baixa fins a la riera. Després de travessar-la, la va remuntant per la seva riba dreta, pujant. Així, ara passarem pel costat de la resclosa i l´embassament, d´on sortia l´aigua pel Molí del Mig. Després, ens aproparem a l´Àrea d´Esplai de la Riera de Nespres, passant pel costat de les restes del Molí del Melses i també per les del Molí del Faura. Finalment, arribarem al Centre d´Interpretació del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt – Serra de l´Obac. Aquí farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari. La farem a poc més de 1´1 Km de l´anterior. En aquest recorregut, el més llarg de tot el recorregut de l´itinerari, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè inferior, que hem vist al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Així, hem vist nivells de calcolutites sorrenques i de gresos (sovint amb passades de conglomerats). Tots aquests materials son continentals i presenten tonalitats rogenques, especialment les calcolutites. En aquest recorregut, hem passat per les restes de dos molins: primer del Molí dels Melses i després del Molí del Faura, tots dos molt malmesos com a conseqüència de les riades de la Riera de Nespres. FOTOGRAFIES 20 i 21. Finalment, en aquest recorregut, arribarem al l´esmentat Centre d´Interpretació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt – Serra de l´Obac. Visitant-lo, es podrà gaudir de tota la informació necessària per visitar el Parc. FOTOGRAFIA 22. ____________________________________________________________________________________ EN AQUEST INDRET FINALITZA EL L´ITINERARI Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà fer un recorregut d´uns 300 metres, per tal de retornar a l´indret per on ha començat el recorregut de l´itinerari. Aquest tram del recorregut, el farem per diferents carrets de Mura, després passar a l´altra banda de la Riera de Mura

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.