Coordenades 323

Data de pujada 12 / de novembre / 2019

-
-
445 m
219 m
0
2,2
4,4
8,76 km

Vista 36 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de Castellbell i el Vilar, Catalunya (España)

RECORREGUT EXPERIMENTAL DE RECERCA GEOLÒGICA PER LA COMARCA DEL BAGES (PEL GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). ITINERARI PELS SECTORS ORIENTALS DEL TERME MUNICIPAL DE CASTELLBELL I EL VILAR: DES DE LES IMMEDIACIONS DEL VILAR AL TURÓ DE L´ESCLETXA, A LA MARE DE DEU DE MONTSERRAT I AL VILAR / 17 DE NOVEMBRE DE 2019


Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Josep GIRABAL i GUITART


ADVERTIMENT PREVI

Aquest es un recorregut totalment experimentals, per indrets per on no hem passat mai; tot i així, a l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que en part s’efectuarà per camins corriols que es troben en irregular estat de conservació; tot i així, com que serà la primera vegada que hi passarem, desconeixem l´estat dels camins, en la majoria dels indrets.

Per d´altra banda, en aquesta ocasió, es tracta d´un recorregut per diferents indrets de la zona central y meridional del Geoparc de la Catalunya Central (antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), concretament, pels sectors orientals del terme municipal de Castellbell i el Vilar.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central.

Així, al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que el terme de Castellbell i el Vilar es troba al bell mig de la zona de contacte entre els sediments continentals del Sud del Bages i dels afloraments dels materials marins; en tots dos casos de l´Eocè.

Tot i així, el recorregut de l´itinerari es desenvoluparà quasi totalment per sectors per on predominen els primers, els materials rogencs continentals. Així, als indrets mes meridionals i orientals del terme, es fan ben palesos els nivells rogencs continentals del Grup Pontils (amb gresos de tonalitats rogenques). Aquests nivells es troben constituïts fonamentalment per gresos i calcolutites grisenques, amb abundants paleocanals reblerts de conglomerats.

Ocasionalment, també trobarem nivells d´origen marí, grisencs, intercalats entre els anteriors. Aquests nivells es troben constituïts per gresos i calcolutites, que pertanyen a la Formació Collbàs, del Grup de Santa Maria. Tot i això, la presencia d´aquests materials serà ben ocasional i no els trobarem al recorregut de l´itinerari, sinó a les seves proximitats, cap al Nord del trajecte que farem

Finalment, també cal dir que sobre tots aquests materials, sovint es situen els materials recents del Pleistocè i de l´Holocè. Aquests materials són generalment molt detrítics: les terrasses fluvials i els depòsits de vessant.

Per d´altra banda, en diverses aturades del recorregut, si s´escau, es faran observacions a distancia d´altres unitats geològiques, concretament a d´altres sectors de la pròpia Depressió Geològica de l´Ebre, com els Altiplans Meridionals, en concret dels relleus de Montserrat, que es podrà observar a diferents indrets del recorregut de l´itinerari.

També cal dir que el recorregut de l´itinerari discorrerà per la comarca del Bages. Així, dintre d´aquesta, circularem exclusivament pels seus sectors meridionals, concretament pels sectors orientals del terme municipal de Castellbell i el Vilar; concretament dels indrets situats a llevant del Vilar.

Finalment, cal dir que en aquest recorregut, s’efectuaran diverses aturades. Unes de caràcter geomorfològic, altres de caire tectònic i altres de caràcter geològico-ambiental. Tot i així, predominaran les primeres.


OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels sectors meridionals del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central (Geoparc de la Catalunya Central), pel terme municipal de Castellbell i el Vilar; concretament pels sectors orientals del mateix.

2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Per d’altra banda, També es faran observacions a distancia d´altres sotsunitats que formen part de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre; en concret dels Altiplans Meridionals (fonamentalment dels relleus de Montserrat), des de diferents indrets del recorregut.

3.- .Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Així, es veuran els materials continentals, de tonalitats rogenques, que pertanyen al Grup Pontils, amb nivells de gresos i calcolutites sorrenques fonamentalment. Igualment, es reconeixeran els diferents paleocanals desenvolupats entre aquests materials. Tots ells, formen part dels sectors occidentals del Mantell Al·luvial de Vacarisses, i tanmateix del de Sant Llorenç de Morunys.

4.- També es veuran, molt ocasionalment, els materials grisencs del Grup de Santa Maria, fonamentalment les calcàries i les calcolutites gris – blavoses de la Formació Collbàs, de l´Eocè. Aquests materials no els trobarem al llarg de l´itinerari, però els veurem molt propers al seu recorregut.

5.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les Terrasses del Llobregat, fonamentalment; així com els abundants depòsits de vesant, que anirem trobant al llarg del recorregut.

6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari.

7.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No tenim cap antecedent nostre relatiu al recorregut d´aquest itinerari; ni en coneixem cap altre. En aquest aspecte, constitueix una novetat. Pel que fa referència al caràcter geomorfològic i tectònic del present itinerari, tampoc hi ha antecedent global del mateix. Tot i així, hi ha antecedents parcials, especialment al treball de MASACHS et altri (1981). Tret d´aquest, no coneixem cap altre antecedent

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages.


Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.


RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà a tocar del Cementiri de Castellbell i el Vilar (molt proper a l´actual barri del Vilar). Des d´aquí, després de creuar la línia dels antics ferrocarrils del Nord (actual RENFE), per dalt; i de creuar l´Autopista A – 18, per sota, ens caldrà anar cap a les immediacions de Cal Guixa, per on farem una aturada.

Després, per un recorregut ascendent, per diversos camins i corriols, ens caldrà arribar al Turó de l´Escletxa, per tal de fer una parada. Posteriorment, seguint per diversos camins i corriols, ens caldrà anar cap a Cal Viladoms de Dalt i cap a l´Església de la Mare de Deu de Montserrat, per on farem una aturada.
Finalment, ens caldrà baixar cap al Rasot del Puig, per on farem una altra aturada, retornant finalment cap a l´indret on hem iniciat aquest recorregut. Tot i així, en tractar-se d´un recorregut experimental, el seu desenvolupament podrà ser modificat, en funció de les dificultats, que es vagin trobant.

El recorregut serà d´uns 8´75 Km, fent-se 5 aturades al llarg del seu trajecte. El recorregut començarà a una alçada d´uns 219 metres, al costat del Cementiri Municipal de Castellbell i el Vilar, a tocar de la carretera local BV – 1273. Després, des d´aquest indret, el recorregut anirà oscil·lant entre l´altura inicial i els 245 metres. Posteriorment, començarà a pujar, fins arribar al Turó de l´Escletxa, a una altra de 445 metres. Després, a partir d´aquest indret, anirà baixant contínuament, fins arribar de nou a l´alçada inicial d´aquest recorregut circular. Tot això, es pot veure a l´enllaç: https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/recorregut-geologic-experimental-pel-terme-de-castellbell-i-l-vilar-43485370


DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 392 (o de Sabadell). Totes les aturades les farem dintre d´aquest full. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca del Bages, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
_______________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

MASACHS, V, et altri (1981).- Itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Pub. Centre d´Estudis Geològics - Caixa d´Estalvis de Manresa, 256 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J,M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
Waypoint

P1 CAMÍ DE CAL GUIXA, IMMEDIACIONS DE l´AUTOPISTA A - 18

PARADA 1. CAMÍ DE CAL GUIXA, IMMEDIACIONS DE l´AUTOPISTA A - 18, (el Vilar, terme municipal de Castellbell i el Vilar, comarca del Bages). (Full 392). Alçada: 246 metres El recorregut de l´itinerari s’iniciarà a tocar del Cementiri de Castellbell i el Vilar (molt proper a l´actual barri del Vilar). Aquest indret es troba a tocar de la carretera local BV – 1273, que uneix el barri abans esmentat, amb la carretera local B – 122 (del Burés a Rellinars). Des d´aquest indret, ens caldrà agafar un camí, per tal de poder creuar la línia dels antics ferrocarrils del Nord (actual RENFE), per dalt; i també de creuar l´Autopista A – 18, per sota. Després, ens caldrà anar cap al Sud, per tal d´apropar-nos a les immediacions de Cal Guixa. Així, farem una aturada abans d´arribar-hi. La farem a uns 0´6 Km de l´inici del recorregut. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs de l´Eocè Inferior. Aquests materials són eminentment continentals, força detrítics, amb nivells de gresos i de calcolutites grisenques. Per d´altra banda, en aquest trajecte, hem trobat alguns paleocanals, reblerts amb conglomerats. Tot i així, en aquest recorregut, s´ha fet palesa una intercalació de materials marins, amb gresos sorrencs. Aquests materials, no els arribarem a trobar i apareixen al talús de la propera Autopista A – 18. Aquests materials formen part de la Formació Collbàs, de l´Eocè marí. Més endavant, camí de Cal Guixa, per sobre de l´esmentada autopista, es veu una altra intercalació d´aquests materials, a tocar del camí que anem seguint. Així, es fan palesos uns nivells de calcolutites grisenques. Finalment, cal dir que tot aquest recorregut l´hem fet dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre, i més exactament per la seva Depressió Central, per on farem tot el recorregut de l´itinerari.
Waypoint

P2 IMMEDIACIONS DE CAL GUIXA: MIRADOR DE MONTSERRAT

PARADA 2. IMMEDIACIONS DE CAL GUIXA, (el Vilar, terme municipal de Castellbell i el Vilar, comarca del Bages). (Full 392). Alçada: 244 metres Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut pel vial que condueix cap a Cal Guixa . Aquest camí va seguint l´Autopista A – 18, pel seu marge oriental. Més endavant, en arribar a la casa, farem aquesta aturada. La farem a uns 300 metres, aproximadament de l´anterior parada. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat anteriorment; concretament dels nivells continentals rogencs del Grup Pontils (i en concret de la seva Formació Carme). Així, hem anat veient nivells de gresos i de calcolutites sorrenques, amb freqüents paleocanals. Aquests són els materials que hi ha a la vora de la casa i que han estat utilitzats per a la seva construcció, especialment els gresos. Des dels voltants de Cal Guixa es pot fer una bona observació immillorable dels relleus de Montserrat, integrants dels Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA - PERELLÓ. 1984). També es pot fer una bona observació del talús occidental de l´Autovia, per on afloren els materials rogencs abans esmentats. Els quals (als nivells de gresos) han tingut que boulonar-se, per evitar despreniments sobre els vials de l´Autopista. __________________________________________________________________________________ NOTA: Al terme municipal de Castellbell i el Vilar, hi ha un mas anomenat Cal Guixa (al qual ara hi anem) i un altre anomenat Cal Guixà (situat prop del barri de la Bauma). Per aquesta raó, cal tenir molta cura amb la nomenclatura. En aquest cas, pel que fa al primer, sembla ser que el seu nom procedeix de l´abundor de guixes, pels voltants de la casa, i també a la serra que hi ha sobre de la mateixa, i que es va enlairant espectacularment sobre el mas, a llevant del mateix. Cal Guixa te una construcció majestuosa, que es veu molt be des de l´Autopista A - 18
Waypoint

P3 IMMEDIACIONS DEL TURÓ DE L¨ESCLETXA

PARADA 3 - CONDICICIONAL. IMMEDIACIONS DEL TURÓ DE L´ESCLETXA, (el Vilar, terme municipal de Castellbell i el Vilar, comarca del Bages). (Full 392). Alçada: 446 metres Després de fer l´aturada anterior, cal retornar quasi fins al túnel per on passa el camí procedent del Cementiri, per sota de l´Autopista A – 2. A partir d´aquí, ens cal continuar amunt cap al Camp de Tir, remuntant el Rasot del Puig. Més amunt, en sobrepassar un cassot situat al costat del torrent, arribarem a una cruïlla de camins i ens caldrà continuar pel corriol que es va enlairant cap al Sud, deixant enrere el camí ample. Seguint aquest camí, ascendent arribarem a les immediacions del Turó de l´escletxa, el punt més alt del recorregut, per o farem una aturada, si s´escau. La farem prop d´un Vèrtex Geodèsic. En tot cas, des de la parada anterior, ens haurà calgut fer un recorregut proper als 2´9 Km, per tal d´arribar fins aquí. En qualsevol cas, aquesta aturada i el recorregut cap a ella, queda condicionada a poder efectuar el recorregut curt, pujant-t´hi directament. En qualsevol cas, s´hi pot anar fent un recorregut molt més llarg, des de la parada següent. Es tracta, si es va pel recorregut curt d´un terreny abrupte, amb un llarg trajecte de pujada. En aquest recorregut, inicialment hem anat trobant afloraments dels nivells de gresos i de calcolutites sorrenques, de tonalitats rogenques. Aquests materials pertanyen a la Formació Carme, del Grup Pontils. Són materials de l´Eocè Inferior. Cal fer esment de que hem anat trobant freqüents paleocanals, reblerts amb conglomerats, entre els materials anteriors. Més amunt, a mida que hem anat pujant, hem anat trobant cada vegada més materials detrítics, alhora que el nombre de paleocanals ha anat augmentant. I tanmateix la seva potència. Aquests materials formen part del Mantell Al·luvial de les Cingles de Vacarisses; ja que cada vegada ens hem estat apropant més. Aquest mantell es força similar, però de dimensions més reduïdes que els que han donat lloc als relleus de Montserrat i tanmateix de la Serra de l´Obac – Sant Llorenç de Munt, entre els quals es troba situat. Així, aquests darrers materials (els nivells detrítics del Mantell Al·luvial de les Cingles de Vacarisses), son els quins es troben a l´indret de l´aturada, els que han donat lloc a la posició enlairada del Turó de l´Escletxa, prop d´on ara som. Per d´altra banda, cal dir que des d´aquest indret, es pot fer una bona observació dels relleus de Montserrat (dels Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre, dels quals també en formen part els Cingles de Vacarisses, situats a llevant d´on ara estem situats). Els esmentats relleus de Montserrat és troben a ponent d´on ara som.
Waypoint

P4 VOLTANS DE CAL VILADOMS DE DALT I DE LA MARE DE DEU DE MONTSERRAT

PARADA 4. VOLTANS DE CAL VILADOMS DE DALT I DE LA MARE DE DEU DE MONTSERRAT, (el Vilar, terme municipal de Castellbell i el Vilar, comarca del Bages). (Full 392). Alçada: 330 metres Després de fer l´aturada anterior, cal retrocedir lleugerament, per tal de continuar pel camí que ara es dirigeix cap al Nord. Així, ara ens anirem dirigint cap el Coll dels Capellans, per tal d´anar posteriorment cap a l´indret on es troben les ruïnes de Cal Viladoms de Dalt (tot i que antigament s´havia denominat Cal Llevállol Sobirà). En arribar-hi, farem una aturada, prop de l´antiga casa i de l´Ermita de la Mare de Deu de Montserrat. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut proper als 2 Km, per tal de poder arribar fins aquí. Hi havia la possibilitat d´arribar directament fins aquí, des de l´indret per on hem agafat el corriol que ens ha dut fins a la PARADA 3, fins al Turó de l´Escletxa, des de l´indret on el camí travessa el Rasot del Puig, Des d´aquell indret fins aquí, ens caldria fer un recorregut proper als 2 Km. En qualsevol cas, arribant des del Turó de l´Escletxa cap aquí, hauríem trobat afloraments dels materials esmentats a la aturada anterior. Així, en molts indrets s´han fet ben palesos els afloraments dels materials detrítics de l Eocè. Aquests, es troben relacionats amb els materials detrítics del Mantell Al·luvial de les Cingles de Vacarisses, dels quals n´hem parlat a l´aturada anterior. Tot i així, en alguns trams del recorregut, també hem trobat afloraments dels nivells grisencs de les calcolutites gresos grisencs, d´origen marí. Aquests materials es troben sovint intercalats entre els nivells rogencs dels gresos i de les calcolutites sorrenques que hem anat trobant en bona part del recorreguts. Aquests materials es situen dintre de l´anomenat Grup Pontils i pertanyen a la Formació Carme. En arribar a aquest indret, es poden veure les restes de Cal Viladoms de Dalt. Cal considerar que el mas ha quedat enrunat des de mitjans del Segle XX fins ara, data en que va ésser abandonat. En bona part el mas es troba construït amb els gresos rogencs del Grup Pontils. Des d´aquest indret enlairat, es pot gaudir d´una bona observació del Bages, del Vallès Occidental i tanmateix dels relleus de Montserrat.
Waypoint

P5 BARRACA DE VINYA DEL TUBAU, EL RASOT DEL PUIG

PARADA 5. BARRACA DE VINYA DEL TUBAU, EL RASOT DEL PUIG, (el Vilar, terme municipal de Castellbell i el Vilar, comarca del Bages). (Full 392). Alçada: 302 metres Després d´efectuar la parada anterior, cal ara baixar cap al SE, amb la intenció d´apropar-nos cap al Rasot del Puig (o Barranc del Puig). Així, ens aproparem a l´indret per on ja hem passat anteriorment, entre la PARADA 2 i la PARADA 3. En arribar al torrent, trobarem les restes d´una barraca malmesa (la Barraca del Tubau). Aquí farem una aturada, a uns 2 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs que ja hem esmentat a les aturades anteriors. Així, per arreu, hem vist els nivells de gresos i de calcolutites sorrenques de tonalitats rogenques. Es tracta d´uns materials continentals que pertanyen al Grup Pontils (concretament a la Formació Carme) de l´Eocè inferior. Molt sovint, entre els materials anteriors, es troben paleocanals farcits de conglomerats Aquests materials són els quins apareixen a l´indret de l´Aturada. Des d´aquest indret, mirant cap al NW, es poden veure els relleus bagencs dels voltants de Castellbell, situats dintre del Geoparc de la Catalunya Central. ica de l´Ebre. Geoparc de la Catalunya Central També, des d´aquest indret, mirant cap al NE, es poden veure els relleus més baixos de la Serra de la Guixa, per on es troba el Turó de l´Escletxa. Per aquests indrets afloren els materials detrítics que corresponen als trams més occidentals del Mantell Al·luvial de les Cingles de Vacarisses.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.