Dificultat tècnica   Moderat

Coordenades 268

Data de pujada 2 / de setembre / 2017

-
-
807 m
516 m
0
3,2
6,3
12,67 km

Vista 91 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Natjà, Aragón (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DE LA LLITERA / LLITERA: DES DE NATJÀ A L¨ERMITA DELS MARTIRS, A CAMPORRELLS I A L¨ESTRET DE CAMPORRELLS

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal tenir en conte que una part del recorregut final de l’itinerari, es realitzarà per camins de terra, per la qual cosa caldrà prendre les degudes precaucions. Així, d’aquesta manera es circularà entre les immediacions de la població de Natjà i l´Ermita dels Martirs (del municipi de Camporrells).

Cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l’itinerari, i també fora d´ell.

BREU INTRODUCCIÓ

Tot i que el recorregut de l’itinerari s’iniciarà a la Depressió Geològica de l’Ebre (més concretament a la seva Depressió Central i tot seguit per la denominada Zona de l’avantpaís Plegat); en realitat, immediatament s´entrarà al Sistema Pirinenc (o més exactament per la seva Unitat Central Sud pirinenca)., a la zona antigament denominada Prepirineu Meridional. Així, el recorregut s’iniciarà a la població de Natjà, situada al contacte entre Depressió Geològica de l’Ebre i el Sistema Pirinenc. Tot seguit es dirigirà cap a Camporrells, per on finalitzarà. dintre del Sistema Pirinenc (o més exactament per la seva Unitat Central Meridional, per la Unitat de les Serres Marginals).

Per d’altra banda, el recorregut transitarà totalment per la comarca de la Llitera, pels termes municipals de Baells (on es troba el poble de Natjà) i de Camporrells, arribant quasi a tocar els termes de Vall-de-llou i d´Os de Balaguer (aquest, de la comarca de la Noguera).

OBJECTIUS GENERALS D’AQUEST ITINERARI

En aquest itinerari, els objectius generals, que s’han d’aconseguir, es poden concretar en els següents aspectes:

1.- Estudi i reconeixement dels materials cenozoics (fonamentalment de l’oligocè) situats a la Depressió Geològica de l’Ebre, que veurem exclusivament pels voltants de Natjà, a l´inici del recorregut de l´itinerari. En la seva major part, aquests materials pertanyen als nivells de calcolutites ocres i gresos de la "Formació Peralta" i als nivells detrítics dels anomenats "Conglomerats de Baells".

2.- Observació de l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre, pels voltants de Natjà. Aquestes estructures es situen dintre de la Zona de l´Avant-País Plegat.

3.- Estudi i reconeixement dels materials mesozoics (del Triàsic i del Cretàcic, fonamentalment), situats a les Serres Meridionals Prepirinenques, i més concretament al Mantell de la Unitat de les Serres Marginals, que trobarem entre els voltants de Natjà i de Camporrells.

4.- Observació de l’estructura de les Serres Meridionals Prepirinenques, i de les seves relacions amb la Depressió Geològica de l’Ebre (o més exactament, amb la Zona de l’avantpaís Plegat). Aquests contactes els veurem a Natjà.

5.- Estudi i descripció de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut de l’itinerari, entre les quals destacarem les associades als afloraments de les roques ofítiques del Keuper, situades a la localitat de Camporrells. Aquí es farà molt palesa l´AERINITA

6.- Visió d’algunes de les antigues explotacions relacionades amb les mineralitzacions anteriors; i també de les explotacions més recents situades prop de Camporrells, de materials carbonatats.

7.- Observació dels impactes produïts per les explotacions anteriors i s’escau de les restauracions dutes a terme.

8.- Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Geològic i Miner, situats a la bora del recorregut d’aquest itinerari. Així, cal fer esment del Congost de Camporrells, dintre del Patrimoni Geològic.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

En relació amb aquest itinerari geològico-mineralògic, existeixen diversos antecedents bibliogràfics nostres :MATA-PERELLÓ (1991b, 2009 i 2010); també MATA-PERELLÓ i MONTANÉ GARCIA (2002, 2005a i 2005b); MATA – PERELLÓ I SANZ BALAGUÉ (2010) i finalment a MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUË i FONT SOLDEVILA (2016a i 2016b). Tret d´aquests, no coneixem cap antecedent més.

Per d’altra banda, també farem esment de dos treballs, de caràcter geològic generalista, que corresponen a GUIMERA et altri (1992), i a RIBA et altri (1976). Ambdós fan referència al conjunt de la geologia dels Països Catalans. Pel que fa a les mineralitzacions situades en aquestes comarques, esmentarem diversos treballs nostres; concretament dels següents: MATA-PERELLÓ (1979, 1990 i 1991a). Tanmateix farem esment d’uns altres treballs nostres, concretament de: MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1989).

Tots aquests treballs, i d’altres, figuraran esmentats, per ordre alfabètic, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ ITINERARI

El recorregut s´iniciarà i desenvoluparà totalment a la comarca de la Llitera / Litera,. Aicí, la primera aturada s´efectuarà molt prop de la localitat de Natjà, concretament sobre la carretera local HU – V- 9302, la qual condueix cap a .Camporrells. Prop de la primera població es farà una altra aturada, i una altra a l´Ermita dels Martirs, dintre del terme municipal de la segona població, on s´anirà fent una fillola. Postertiorment, finalitzada la fillola, el recorregut anirà cap a la segona pobació esmentada, fent una fillola. Quasi en entrar a la població es farà una aturada i una altra molt a prop, Finalment, la darrera aturada es farà camí de Vall – de Llou, seguint la carretera local A – 2218, al conegut Congost de Camporrells, per on finalitzarà.

Tot això, pot veure’s al MAPA DEL RECORREGUT DE L’ITINERARI (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, aquest recorregut serà d’uns 12´67 Km i es faran 6 aturades al llarg de tot l’itinerari. El recorregut començarà a una alçada de 741 metres (per les immediacions del poble de Natjà). Despés, anirà pujant fins arribar a una alçada d´uns 809 metres, per les immediacions de l´Ermita dels Martirs. A partir d´aquí, baixarà fins a la fi del recorregut, arribant a una alçada de 523 metres, en finalitzar el recorregut.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com de costum, farem una sèrie de PARADES (o ESTACIONS). En elles farem esment del terme municipal on es troben, així com del número del “Mapa Topográfico Nacional (a escala 1:50.000, que indicarem entre parèntesi. Així, ara utilitzarem solament el full: 327 (d´Os de Balaguer).
_____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopedia Catalana, S.A. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1979).- Les mineralitzacions de manganès d´Estopanyà i de Natjà. Acta Geol. Hispànica, t. XIV (tom hom. al Dr. Lluís Solé i Sabarís), 4 p. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1990).- Inventario Mineralógico de la comarca de la Llitera/Litera. Revista Rodeno, nº 17, 24 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991b).- Selecció d´Itineraris de recerca mineralògica: Pel Baix Penedès, l´Anoia, la Noguera, la Llitera, la Baixa Ribagorça, la Cerdanya i l´Alt Urgell. Xaragall, 27, 36 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (2009).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Llitera / Litera i la Ribagorça / Ribagorza: des de Purroy de la Solana a Estanya, Estopinyà, Camporrells, Vall – de Llou i a Castillonroi. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Llitera / Llitera i la Ribagorça / Ribagorça: des de Baells i Saganta a Curroi de la Solana, Estanya, Estopanyà, Camporrells, Vall-de-llou i a Castillonroi. Inèdit. 16 págines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCÍA. P. (2002).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Segrià, la Llitera i la Baixa Ribagorça: des d´Alfarràs a Camporrells, a Caladrons i a Benavarri, Inèdit, 14 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCÍA. P. (2005c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Segrià, la Llitera i la Baixa Ribagorça: des d´Alfarràs a Vall-de-llou, Estopanyà i a Benavarri. Inèdit. 13 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCIA, PAU, (2008).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Llitera i la Baixa Ribagorça: des de Castillonroi a Vall-de-Llou, Camporrells, Estopanyà i a Ciscar. Inèdit 10, pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1989).- Inventári Mineralògic de la comarca de la Llitera / Litera. Revista Terra Endins, nº 2, 32 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2010).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Llitera / Llitera i la Ribagorça / Ribagorça: des de Baells i Natjà a Saganta, Mas Blanc, Estanya, Estopanyà, Camporrells, Vall-de-llou i a Castillonroi. Inèdit. 20 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Llitera / Llitera: des de Baells a lo Castellot, a Natjà i a Camporrells. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques aragoneses de la Llitera / Litera i de la Ribagorza / Ribagorça: des de Vall-de-llou a Camporrells, Estopanyà i a Caserres del Castell. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona

_____________________________________________________________________

TAULES D´EQUVALÈNCIES DELS TERMES TOPONÍMICS UTILITZATS EN AQUEST RECORREGUT PER LES COMARQUES LA LLITERA / LLITERA I DE LA RIBAGORÇA / RIBAGORZA

TOPÒNIMS EN LES VARIETATS DIALECTALS DE LA ZONA TOPÒNIMS EN LENGUA CASTELLANA

LLITERA LITERA
ESTOPANYÀ ESTOPIÑAN DEL CASTILLO
NATJÀ NACHÁ
  • Foto de P1 SORTIDA DE NATJÀ CAP A CAMPORRELLS.. CARRETERA HU - V - 9302
PARADA 1. SORTIDA DE NATJÀ CAP AL POBLE DE CAMPORRELLS, CARRETERA LOCAL HU – V- 9302, (Natjà terme municipal de Baells, comarca de la Llitera). (Full 327). Tot i que el recorregut el començarem prop del poble de Natjà, ens caldrà sortir del mateix per la carretera local HU – V – 9302, la qual es dirigeix cap a Camporrells. Quasi al sortir del primer poble, farem una aturada a uns 0´4 Km de l´inici. Tot i així, en aquest indret afloren els nivells lutítics i sorrencs de la Formació Peraltilla. Així, a l´indret de la parada, es fan presents aquests darrers materials de la Formació Peraltilla, els quals es troben aquí encavalcats pels materials mesozoics (del Triàsic Superior), del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals. FOTOGRAFIA 4. Entre els materials mesozoics del Keuper (del Triàsic Superior) es fan força palesos els guixos de color rogenc, molt típics, Tanmateix s’aprecien petits cristallets de “Jacints de Compostel·la” (CUARS bipiramidal de color rogenc, tot i que en aquest indret alguns son incolors). Entre els minerals presents, a més a més del GUIX, també cal parlar de les freqüents eflorescències d´EPSOMITA i HEXAHIDRITA.
PARADA 2 - CONDICIONAL. BARRANC DE LA SÈQUIA, CRUÏLLA DE LA CARRETERA LOCAL HU – V – 9302, AMB EL CAMÍ DE LA MINA DE MANGANÈS, (Natjà, terme de Baells, comarca de la Llitera). (Full 327). Després de fer l’aturada anterior, cal fer un breu recorregut, de poc més de 150 metres, per tal de trobar el camí que es dirigeix cap a la Mina de Manganès de Natjà. Així, a l´inici del camí farem una nova aturada. En aquest breu recorregut, he anat trobant fonamentalment els materials triàsics del Keuper, que ja hem vist a la parada anterior. Tot i així, a l´indret de l’aturada hi ha un interessant aflorament de les ofites del Keuper. Entre aquests materials es fan paleses unes minoritàries mineralitzacions d´AERENITA i de CAOLINITA. També es fa força present la MAGNETITA entre la pols de la roca, al adherir-se als imans.
  • Foto de P3 MIRADOR DELS MARTIRS. CAMPORRELLS
  • Foto de P3 MIRADOR DELS MARTIRS. CAMPORRELLS
PARADA 3. ERMITA DELS MARTIRS, (terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera). (Full 327). Després de fer la parada anterior, cal fer un curt desplaçament per la carretera local HU – V – 9302, anant cap a llevant, cap a Camporrells. Tot i així, aviat trobarem, per la dreta un camí que ens conduirà cap a l´Ermita dels Martirs. Aquest camí s´anirà enlairant, fins arribar a l´ermita. En arribar-hi, farem una aturda. En aquest cas la farem a uns 3´8 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, inicialment hem trobat afloraments dels materials triàsics que hem vist a es aturades anteriors. Així, hem vist nivells carbonatats del Triàsic Mig (del Muschelkalk( i també hem trobat afloraments dels guixos i argiles; així com ocasionalment oftes (del Triàsic Superior, del Keuper). Ocasionalment hem trobat afloraments dels materials carbonatats juràsics (amb nivells de calcàries i dolomies, del Dogger. Més amunt hem trobat nivells de calcàries cretàciques i per sobre d´aquestes les calcàries amb alveolines del Eocè Inferior, de l´Ilerdià. Aquests són el materials que hi ha a la part alta, per les immediacions de l´ermita. Tot i això, sovint, aquests materials es troben recoberts per terrenys postorogènics, molt detrítics, de l´Oligocè. Observant aquesta zona, es pot veure com els materials de l´Ermita dels Martirs, constitueixen un sinclinat, el qual es encavalcat pels materials triàsics del Keuper, cap al Nord. Tots aquests materials formen part de les Serres Marginals i es situen dintre de diverses làmines encavalcants de Nord a Sud, amb arrumbaments gairebé de direcció WNW – ESE, clarament pirinenques. Per d´altra banda, des de les immediacions de l´ermita, en una zona prou enlairada, es pot gaudir d´una bona observació dels relleus dels voltants de Camporrells i tanmateix dels situats al Nord de la població, com l´estret de Mont-rebei, entre altres indrets. Tanmateix, mirand al Sud es veu l´embassament de Santa Anna, entre altes llocs.
  • Foto de P4 ENTRADA A CAMPORRELLS. TRENCALL DEL POU DE GEL
PARADA 4. ENTRADA A CAMPORRELLS, PROP DE L¨INICI DEL CAMÍ CAP AL POU DE GEL, (terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera). (Full 327). Després de fer l’aturada anterior, cal tornar a la carretera que anevem seguint, la HU – V – 9302. En trobar-la, cal fer un altre breu recorregut, de poc més de 3´´4 Km, amb la intenció d’arribar a Camporrells. Just a l’entrada de la població farem una nova aturada. La farem prop de l´indret d´on surt (per la dreta) el camí cap al Pou de Gel. En bona part d’aquest recorregut, després de retornar a la carretera, hem anat trobant afloraments dels materials triàsics del Keuper, amb nivells de guixos i d’argiles, fonamentalment. Aquests són els materials que hi ha a l´indret de l’aturada. Just en aquest indret es fa pales un aflorament d´ofites, entre els materials del Keuper. En aquestes roques subvolcàniques es fan paleses unes interessants mineralitzacions d´AERINITA. Cal recordar que aquest mineral va ésser el que va proporcionar el color blau utilitzat a les pintures del romànic català de la Vall de Boí, fonamentalment.. Aquest és mineral molt apreciat pels col·leccionistes, tot i que amb una estructura força desconeguda fins fa poc temps. Es tracta d´un silicat de calci i de ferro, que s´englba dintre del grup dels Inosilicats. Per d’altra banda, en aquest indret hi ha un bon Pou de Gel, molt ben conservat. És un bon exemple d’aquest tipus de construccions. S´hi va des de l´indret de la present aturada, continuant per un camí que hi condueix directament. Així, es troba a uns 0´2 Km de l´indret on som, aproximadament. Finalment, cal dir que es tracta d´un indret del Patrimoni Miner, força interessant. PARADA 4 – BIS.
  • Foto de P5 ANTIC BALNEARI
PARADA 5 - CONDICIONAL. BALNEARI DE CAMPORRELLS, (terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera). (Full 327). Des de l’aturada anterior cal continuar per la carretera, fent ara un breu recorregut (de menys de 0´2 Km), per tal d’arribar a l’antic Balneari de Camporrells, on podem fer una nova aturada, si s’escau En aquest breu recorregut hem anat trobant els materials triàsics que ja hem trobat en el recorregut cap a la parada anterior. Aquests són també els materials que hi per arreu, pels voltants del poble, per on predominen els materials triàsics del Keuper. Tots aquests materials es situen dintre del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals, per on ens trobem situats des de l´aturada 3, d´aquest recorregut. En aquest indret hi ha unes fonts d’aigua sulfatada y carbonatada. Tradicionalment, aquestes aigües han estat explotades en un antic balneari, que actualment es troba tancat des de fa uns anys.
  • Foto de P6 CONGOST DE CAMPORRELLS. BARRANC DEL MOLÍ
  • Foto de P6 CONGOST DE CAMPORRELLS. BARRANC DEL MOLÍ
PARADA 6. ESTRET DEL MOLÍ DEL BARRANC DEL PUBILL, CARRETERA DE VALL-DE-LLOU A CAMPORRELLS, A – 2218, (terme municipal de Camporrells, comarca de la Llitera / Litera). (Full 327). Després de realitzar la parada anterior, cal travessar el poble de Camporrells, per tal de continuar despès cap al Sud per la carretera autonòmica A – 2218, la qual es dirigeix cap a la població de Vall-de-Llou. Així, arribarem als sectors septentrionals del Barranc del Molí del Pubill. Per aquests indrets, situats dintre del terme de Camporrells, farem la darrera aturada, a uns 3´3 Km de la parada anterior. Més avall, aquest congost entra al terme de Vall-de-llou. FOTOGRAFIA 6. PARADA 6 El congost del Barranc del Pubill, obert entre les calcàries cretàciques FOTOGRAFIA 7. PARADA 6 Un altre aspecte del congost del Barranc del Pubill, obert entre les calcàries cretàciques Terme de Camporrells En aquest recorregut, des de Camporrells, inicialment hem travessat inicialment els materials triàsics del Keuper que apareixen pels voltants del poble. Després, hem trobat afloraments dels nivells carbonatats eocens de l´Ilerdià. Més avall, hem trobat afloraments dels materials carbonatats cretàcics del Campanià i del Masstrichtià. Tot i així, ara en recórrer el congost , estem veien tels nivells del Cretàcic Superior: les calcàries i dolomes del Campanià. Aquestsmaterials es situen dintre de les Serres Marginals Pirinenques. Precisament, ara en aquest indret, afloren aquestes calcàries i alhora es pot veure un interessant congost, format pel barranc del Molí del Pubill., en travessar els materials carbonatats acabats d´esmentar. Aquest indret és un interessant LIG (Lloc d’Interès Geològic). Aquest indret, també es conegut amb el nom de Congost de Camporrells.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.