RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PELS VOLTANTS DE LA RIERA DE GUARDIOLA I DE L´OLER (SANT SALVADOR DE GUARDIOLA I MANRESA, GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). DES DE LA LLOSA AL GORG DE CASANOVA O DE BIARRTIZ, A LA PEDRERA DE L¨OLLER I A L´OLLER / 10 DE FEBRER DEL 2021
Per Josep M. MATA – PERELLÓ, Krishna SIVILLÀ RUBIO i Josep GIRABAL i GUITART
ADVERTIMENT PREVI
A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.
Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu. Per d´altra banda, caldrà tindre cura a l´hora de transitar pels camins que discorren a tocar dels gorgs, ja que poden patinar, en trobar-se situats sobre afloraments de roques carbonatades, molt sovint.
Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.
BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA
El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central.
Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que el Pla de Bages es troba totalment situat, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials cenozoics de l´Eocè Mig i Superior. Així, dintre del recorregut d´aquest itinerari, circularem entre els materials marins de la Formació Tossa i els terrenys continentals de la Formació Artés. Tot i això, veurem un clar predomini dels primers, de tonalitats grisenques, que son fonamentalment els quins afloren a la bona part del recorregut de la Riera de Guardiola (dita Riera de Cornet al seu tram final). Per la seva part, els materials continentals, de tonalitats vermelles, els anirem trobant, per sobre dels anteriors, a les parts més altes del recorregut de l´itinerari, en torn de l´Oller.
Així, en el primer cas, en circular pels afloraments de la Formació Tossa, per aquests indrets trobarem nivells de calcarenites, calcolutites i calcàries, fonamentalment. Mentre que pel que fa als afloraments dels materials de la Formació Artés, anirem trobant afloraments de calcolutites rogenques i de gresos de la mateixa tonalitat. Alhora, trobarem diferents paleocanals farcits amb gresos i ocasionalment amb microconglomerats.
També cal dir, que aquets materials, tant els marins com els continentals, tenen un cabussament generalitzat cap al NNW i NW, d´uns 6 – 10 graus, aproximadament.
Per d´altra banda, molt sovint sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials i el depòsits de vesant). Tot i això, no sempre es troben representats a l´esquema geològic que veurem ara.. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pels termes municipals de Sant Salvador de Guardiola i de Manresa. Tots dos situats dintre del denominat Pla de Bages.
Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi de Manresa, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc; així com els municipis abans esmentats, el de Castellgalí (situat al Sud de Manresa) i el de Sant Salvador de Guardiola (situat al SW de la ciutat acabada d´esmentar). Cal dir que amb anterioritat s´anomenava Parc Geològic i Miner de la Comarca del Bages.
Per d´altra banda, aquest recorregut es troba plenament a la conca del Riu Cardener; encara que molt propera a la conca del Riu Llobregat. Per aquests indrets del recorregut, circularem inicialment pel costat de la Guardiola (que a la part més baixa, es coneix amb el nom de Riera de Cornet); així, en principi, anirem remuntant aquesta riera. Tot i així, a la part final del recorregut transitarem prop del Torrent de l´Oller, tributari de la Riera de Rajadell. Aquestes rieres acabades d´esmentar, son tributàries del Riu Cardener. La primera te l´aiguabarreig al terme de Manresa. I la segona el te més avall, al terme de Castellgalí.
OBJECTIUS FONAMENTALS
Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.
1.- Reconeixement dels sectors centrals del Geoparc de la Catalunya Central (Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel termes municipals de Sant Salvador de Guardiola i de Manresa.
2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.
3.- Observació, a distancia dels relleus dels Altiplans Meridionals (concretament de Montserrat, i en menys grau del Montcau i de la Serra de l’Obac). Aquests relleus formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984). Aquests relleus es veuran al llarg de diferents indrets del recorregut.
4.- Observació, a distancia d´altres unitats geològiques; en concret dels relleus del Sistema Pirinenc, que veurem exclusivament sols a alguns trams cap a les darreres aturades del recorregut d´aquest itinerari.
5.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran els materials que pertanyen als afloraments de la Formació Tossa, d´origen marí, de tonalitats grisenques (amb calcolutites, calcarenites i calcàries) i també als materials de la Formació Artés, d´origen continental (amb gresos i calcolutites de tonalitats rogenques)
6.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs afluents del Cardener. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional.
7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Així, en aquest trajecte veurem diversos elements geomorfològics, com el meandre de la Riera de Guardiola, prop del Mas de Casanova. També veurem el Gorg de Casanova (o Gorg de Biarttitz), situat a la Riera de Guardiola.
8.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquets elements, cal fer esment del Forn d´Obra de l´Oller.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
No tenim coneixent de cap antecedents bibliogràfic, de cap altre itinerari geològic que discorri per aquests sectors per on es desenvoluparà el recorregut que ara presentarem. En aquest aspecte, cal dir que es tracta d´una primícia. Tot i així, hi ha un recorregut proper nostre, molt recent, que coincideix amb el tram final i el tram inicial d´aquest recorregut; es tracta de MATA – PERELLÓ, SIVILLÀ RUBIO i GIRABAL GUITART (2021)
En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya.
També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages. Tanmateix, farem esment d´un altre treball nostre MATA – PERELLÓ (1986) dedicat a la Depressió Geològica de l´Ebre i als seus diferents sectors geomorfològics. També cal fer esment de FONT i QUER (2012).
Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.
RECORREGUT DE L´ITINERARI
El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions del paratge conegut com la Llosa, situat al costat de la Riera de Guardiola, a la seua riba dreta (segons el sentit descendent de l´esmentada riera). Tot seguit, el recorregut anirà pujant al costat de la riera, anant del SE al NW. Així, primer s´anirà cap al Meandre de la Riera de Guardiola de Casanova. Després, el recorregut arribarà al paratge del Gorg de Casa Nova (conegut amb el sobre nom de Gorg de Biarritz), un dels més coneguts de la riera abans esmentada.
A partir de l´indret anterior, el recorregut anirà deponent a llevant, dirigint-se cap a l´antiga Pedrera de l´Oller. I, finalment, el recorregut es dirigirà cap a la casa de l´Oller, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari
Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-des-de-la-llosa-a-gorg-de-la-casanova-o-de-biarrrits-a-la-pedrera-de-loller-i-a-65399128 Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 4´07 Km aproximadament, a través del qual es faran set aturades. El recorregut començarà a una alçada de 225´2 metres.
A partir d´aquí, després d´una suau baixada fins als 224 metres, el recorregut anirà pujant. Tot i això, cal dir que en aquest tram, haurem arribat a la cota mínima del recorregut de l´itinerari, que serà l´esmentada de 224 metres, que s´assoliran en creuar la Riera de Guardiola. Cal dir que aquesta pujada s´anirà realitzant, amb diverses oscil·lacions,
Després, d´arribar al Gorg de Casanova (a una alçada de 245´7 metres) el recorregut anirà pujant contínuament, fins arribar a una cota d´uns 295 metres, que s´assoliran camí de l´Oller. Aquesta pujada s´ha anat fent, amb diverses oscil·lacions.
Posteriorment, el recorregut anirà descendent, fins arribar a una alçada d´uns 254 metres, per les immediacions de l´Oller, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari., que s´haurà efectuat de forma lineal.
DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI
En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba. Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 363 (o full de Manresa).
________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet
FONT i QUER, P. (1912). La font salada del Gorg Salat. Butlletí del Centre Excursionista de Manresa, nº 54. Manresa
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.
MATA-PERELLÓ, J.M.; SIVILLÀ RUBIO, K. i GIRABAL GUITART, J. (2021).- Recorregut circular de recerca geològica i ambiental pels voltants de la Riera de Guardiola / Riera de Cornet, del terme municipal de Manresa, amb filloles pels termes de Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola (Geoparc de la Catalunya Central). Des de l´Oller a Cornet i al Oller, pel Gorg Salat, Pou de Glaç, Gorg de l´Oller i per la Llosa. Inèdit, 20 pàgines. Manresa
RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
Comentaris