Descarrega

Distància

4,04 km

Desnivell positiu

81 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

55 m

Altitud màxima

295 m

Trailrank

34

Altitud mínima

227 m

Tipus de ruta

Només anada

Coordenades

252

Data de pujada

14 de febrer de 2021
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
295 m
227 m
4,04 km

Vista 77 vegades, descarregada 5 vegades

a prop de El Arrabal de Coll d'Arbós, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PELS VOLTANTS DE LA RIERA DE GUARDIOLA I DE L´OLER (SANT SALVADOR DE GUARDIOLA I MANRESA, GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). DES DE LA LLOSA AL GORG DE CASANOVA O DE BIARRTIZ, A LA PEDRERA DE L¨OLLER I A L´OLLER / 10 DE FEBRER DEL 2021

Per Josep M. MATA – PERELLÓ, Krishna SIVILLÀ RUBIO i Josep GIRABAL i GUITART

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu. Per d´altra banda, caldrà tindre cura a l´hora de transitar pels camins que discorren a tocar dels gorgs, ja que poden patinar, en trobar-se situats sobre afloraments de roques carbonatades, molt sovint.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central.

Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que el Pla de Bages es troba totalment situat, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials cenozoics de l´Eocè Mig i Superior. Així, dintre del recorregut d´aquest itinerari, circularem entre els materials marins de la Formació Tossa i els terrenys continentals de la Formació Artés. Tot i això, veurem un clar predomini dels primers, de tonalitats grisenques, que son fonamentalment els quins afloren a la bona part del recorregut de la Riera de Guardiola (dita Riera de Cornet al seu tram final). Per la seva part, els materials continentals, de tonalitats vermelles, els anirem trobant, per sobre dels anteriors, a les parts més altes del recorregut de l´itinerari, en torn de l´Oller.

Així, en el primer cas, en circular pels afloraments de la Formació Tossa, per aquests indrets trobarem nivells de calcarenites, calcolutites i calcàries, fonamentalment. Mentre que pel que fa als afloraments dels materials de la Formació Artés, anirem trobant afloraments de calcolutites rogenques i de gresos de la mateixa tonalitat. Alhora, trobarem diferents paleocanals farcits amb gresos i ocasionalment amb microconglomerats.

També cal dir, que aquets materials, tant els marins com els continentals, tenen un cabussament generalitzat cap al NNW i NW, d´uns 6 – 10 graus, aproximadament.

Per d´altra banda, molt sovint sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials i el depòsits de vesant). Tot i això, no sempre es troben representats a l´esquema geològic que veurem ara.. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pels termes municipals de Sant Salvador de Guardiola i de Manresa. Tots dos situats dintre del denominat Pla de Bages.

Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi de Manresa, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc; així com els municipis abans esmentats, el de Castellgalí (situat al Sud de Manresa) i el de Sant Salvador de Guardiola (situat al SW de la ciutat acabada d´esmentar). Cal dir que amb anterioritat s´anomenava Parc Geològic i Miner de la Comarca del Bages.

Per d´altra banda, aquest recorregut es troba plenament a la conca del Riu Cardener; encara que molt propera a la conca del Riu Llobregat. Per aquests indrets del recorregut, circularem inicialment pel costat de la Guardiola (que a la part més baixa, es coneix amb el nom de Riera de Cornet); així, en principi, anirem remuntant aquesta riera. Tot i així, a la part final del recorregut transitarem prop del Torrent de l´Oller, tributari de la Riera de Rajadell. Aquestes rieres acabades d´esmentar, son tributàries del Riu Cardener. La primera te l´aiguabarreig al terme de Manresa. I la segona el te més avall, al terme de Castellgalí.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels sectors centrals del Geoparc de la Catalunya Central (Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel termes municipals de Sant Salvador de Guardiola i de Manresa.

2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.

3.- Observació, a distancia dels relleus dels Altiplans Meridionals (concretament de Montserrat, i en menys grau del Montcau i de la Serra de l’Obac). Aquests relleus formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984). Aquests relleus es veuran al llarg de diferents indrets del recorregut.

4.- Observació, a distancia d´altres unitats geològiques; en concret dels relleus del Sistema Pirinenc, que veurem exclusivament sols a alguns trams cap a les darreres aturades del recorregut d´aquest itinerari.

5.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran els materials que pertanyen als afloraments de la Formació Tossa, d´origen marí, de tonalitats grisenques (amb calcolutites, calcarenites i calcàries) i també als materials de la Formació Artés, d´origen continental (amb gresos i calcolutites de tonalitats rogenques)

6.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs afluents del Cardener. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional.

7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Així, en aquest trajecte veurem diversos elements geomorfològics, com el meandre de la Riera de Guardiola, prop del Mas de Casanova. També veurem el Gorg de Casanova (o Gorg de Biarttitz), situat a la Riera de Guardiola.

8.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquets elements, cal fer esment del Forn d´Obra de l´Oller.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No tenim coneixent de cap antecedents bibliogràfic, de cap altre itinerari geològic que discorri per aquests sectors per on es desenvoluparà el recorregut que ara presentarem. En aquest aspecte, cal dir que es tracta d´una primícia. Tot i així, hi ha un recorregut proper nostre, molt recent, que coincideix amb el tram final i el tram inicial d´aquest recorregut; es tracta de MATA – PERELLÓ, SIVILLÀ RUBIO i GIRABAL GUITART (2021)

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya.

També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages. Tanmateix, farem esment d´un altre treball nostre MATA – PERELLÓ (1986) dedicat a la Depressió Geològica de l´Ebre i als seus diferents sectors geomorfològics. També cal fer esment de FONT i QUER (2012).

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions del paratge conegut com la Llosa, situat al costat de la Riera de Guardiola, a la seua riba dreta (segons el sentit descendent de l´esmentada riera). Tot seguit, el recorregut anirà pujant al costat de la riera, anant del SE al NW. Així, primer s´anirà cap al Meandre de la Riera de Guardiola de Casanova. Després, el recorregut arribarà al paratge del Gorg de Casa Nova (conegut amb el sobre nom de Gorg de Biarritz), un dels més coneguts de la riera abans esmentada.

A partir de l´indret anterior, el recorregut anirà deponent a llevant, dirigint-se cap a l´antiga Pedrera de l´Oller. I, finalment, el recorregut es dirigirà cap a la casa de l´Oller, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari

Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-des-de-la-llosa-a-gorg-de-la-casanova-o-de-biarrrits-a-la-pedrera-de-loller-i-a-65399128

Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 4´07 Km aproximadament, a través del qual es faran set aturades. El recorregut començarà a una alçada de 225´2 metres.

A partir d´aquí, després d´una suau baixada fins als 224 metres, el recorregut anirà pujant. Tot i això, cal dir que en aquest tram, haurem arribat a la cota mínima del recorregut de l´itinerari, que serà l´esmentada de 224 metres, que s´assoliran en creuar la Riera de Guardiola. Cal dir que aquesta pujada s´anirà realitzant, amb diverses oscil·lacions,

Després, d´arribar al Gorg de Casanova (a una alçada de 245´7 metres) el recorregut anirà pujant contínuament, fins arribar a una cota d´uns 295 metres, que s´assoliran camí de l´Oller. Aquesta pujada s´ha anat fent, amb diverses oscil·lacions.

Posteriorment, el recorregut anirà descendent, fins arribar a una alçada d´uns 254 metres, per les immediacions de l´Oller, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari., que s´haurà efectuat de forma lineal.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba. Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 363 (o full de Manresa).
________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

FONT i QUER, P. (1912). La font salada del Gorg Salat. Butlletí del Centre Excursionista de Manresa, nº 54. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M.; SIVILLÀ RUBIO, K. i GIRABAL GUITART, J. (2021).- Recorregut circular de recerca geològica i ambiental pels voltants de la Riera de Guardiola / Riera de Cornet, del terme municipal de Manresa, amb filloles pels termes de Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola (Geoparc de la Catalunya Central). Des de l´Oller a Cornet i al Oller, pel Gorg Salat, Pou de Glaç, Gorg de l´Oller i per la Llosa. Inèdit, 20 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
Punt d'interès

P1 PARATGE DE LA LLOSA, RIERA DE GUARDIOLA

PARADA 1. LA LLOSA, RIERA DE GUARDIOLA, (termes municipals de Manresa i de Sant Salvador de Guardiola, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 227 metres. Aquest recorregut, el començarem al camí d´aproximació des del Gorg de l´Oller anant cap al paratge de la Llosa. Així, després de fer un recorregut d´uns 100 metres, farem aquí una aturada, la primera del recorregut d´aquest itinerari. L´aturada la farem al bell mig del paratge. En aquest curt trajecte, hem anat trobant afloraments dels nivells d´origen marí de la Formació Tossa. Així, hem trobat nivells de calcolutites de tonalitats grisenques, les quals alternen amb nivells de gresos (en realitat de calcarenites) i de calcàries. Tots aquests materials pertanyen a l´Eocè Mig. En arribar a l´indret de la Llosa, s´han fet ben paleses unes capes de calcarenites que ocupen una gran explanada, amb un clar cabussament generalitzat cap al NW. Per d´altra banda, sobre la superfície estructural de l´aflorament d´aquests nivells carbonatats, es fan ben paleses dues línies de diàclasis, les quals van quartejant tota la superfície. Una de les dues direccions és més provinent, la SW-NE; mentre que l´altra es perpendicular. FOTOGRAFIES 1 i 2. També cal dir que a tocar del paratge de la Llosa, es fa ben evident el que hem anomenat com a Gorg de la Llosa, situat al costat d´un corriol procedent del Gorg de l´Oller, molt prop d´on ara som. En aquest lloc, a la part alta afloren els nivells de calcarenites que acabem ara d´esmentar.
Punt d'interès

P2 TURÖ DEL MEANDRE DE LA CASANOVA. RIERA DE GUARDIOLA

PARADA 2. TURÓ DEL MEANDRE DE LA CASANOVA. RIERA DE GUARDIOLA, (terme municipal de Sant Salvador de Guardiola, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 238 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut, remuntant la Riera de Guardiola. Així, ens caldrà passar a l´altra banda, per tal de continuar pel camí que es dirigeix cap a Salelles. Aviat arribarem a l´indret per on comença el meandre de la Casanova. El camí va pujant ara cap a la part central del meandre. En arribar a dalt, ens convindrà seguir per un corriol, fent una fillola, el qual es dirigeix cap al centre del meandre. Per aquest indret farem una aturada, aproximadament a uns 0´6 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials marins que hem esmentat a la parada anterior. Així, hem vist nivells de calcarenites i de calcolutites de tonalitats grisenques, Ocasionalment, hem trobat alguns nivells de calcàries. Tots aquests materials pertanyen a la Formació Tossa, de l´Eocè Mig. Aquests materials també es troben a l´indret per on fem aquesta aturada. Des d´aquest indret, es pot veure, molt aproximadament el meandre, ja que aquest es molt allargat i estret. Així, es pot veure com la Riera de Guardiola , descriu una corba al Nord d´on som, el mateix que al Sud. FOTOGRAFIES 3 i 4. ESQUEMA 5.
Punt d'interès

P3 GORG DE LA CASANOVA (O GORG DE BIARRITZ), RIERA DE GUARDIOLA

PARADA 3. GORG DE LA CASANOVA (O GORG DE BIARRITZ), RIERA DE GUARDIOLA, (terme municipal de Sant Salvador de Guardiola, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 243 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà desfer la fillola i continuar el recorregut, anant cap al Nord, remuntant la Riera de Guardiola. Més endavant, deixarem per l´esquerra dos camins (pel primer dels quals, després continuarem el recorregut). Així, finalment arribarem a l´indret on es troba el Gorg de la Casanova (o Gorg de Biarritz). En aquest indret farem una aturada, aproximadament a 0´7 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials que hem anat trobant a les parades anteriors. Així, s´han fet palesos els nivells de calcarenites, calcolutites i calcàries. Molt sovint els gresos tenen nivellets de microconglomerats. Aquests són els materials que es troben a l´indret de la parada. En aquest lloc, hi ha un important gorg, situat a l´alternança d´uns nivells durs a la part superior i uns materials tous a la part inferior. Els nivells durs són calcarenites, amb llits de microconglomerats i els tous són calcolutites. L´aigua de la riera forma uns ràpids i cascades als primers i s´embassa als segons. Cal dir que la represa tenia diferents nivells, corresponents a alternances de calcarenites i calcolutites. FOTOGRAFIES 5, 6 i 7. A la part alta del gorg, es poden veure unes antigues construccions, unes incisions circulars i rectangulars efectuades a les calcarenites. Aquestes incisions probablement corresponen als llocs on es situaven uns troncs verticals per servir de base per una palanca, però no queda clar. A la part baixa hi havia unes altres incisions rectangulars que servien per fer una represa amb altres troncs horitzontals. De la represa sortia un canal que regava els camps de la Casanova (els Horts del Rector) i també els de Ca l´Enric. FOTOGRAFIA 8
Punt d'interès

P4 PEDRERA DEL TURÓ 284´7. IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DE L¨OLLER AL GORG DE LA CASANOVA

PARADA 4 - CONDICIONAL. PEDRERA DEL TURÓ 284´7. IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DE L¨OLLER AL GORG DE LA CASANOVA, (terme municipal de Sant Salvador de Guardiola, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 262 m. Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà retrocedir lleugerament, fins a trobar el camí que es dirigeix cap al Ne, cap a l´Oller. Després de fer un recorregut proper als tres cents metres, farem una aturada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials grisencs que pertanyen a la Formació Tossa. Així hem trobat nivells de gresos (en realitat de calcarenites) i de calcolutites. Ara en aquests indrets trobem uns nivells grisencs de tonalitats grisenques, tot i que lleugerament groguenques. Precisament, sobre del camí, hi ha hagut una explotació d´aquests materials i a la vora del camí es troben carreus d´aquesta explotació. FOTOGRAFIES 9 i 10.
Punt d'interès

P5 MIRADOR DE LA LLOSA I DE LA RIERA DE GUÀRDIOLA, CAMÍ DE L¨OLLER AL GORG DE LA CASANOVA

PARADA 5. MIRADOR DE LA LLOSA I DE LA RIERA DE GUARDIOLA, CAMÍ DE L¨OLLER AL GORG DE LA CASANOVA, (terme municipal de Sant Salvador de Guardiola, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 261 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà fer un nou recorregut pel camí que es va dirigint cap a l´Oller. En aquest tram, cal anar amb molta cura, ja que el camí transcorre pel costat d´uns sembrats. Més endavant, en un sortint del camí, farem una aturada, a uns 0´4 Km de la pedrera anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat a les aturades anteriors . De fet, ara el camí discorre per sobre d´uns afloraments de calcolutites, sobre la qual s´han instal·lat els conreus. Per d´altra banda, també discorre sobre uns nivells de calcarenites i calcàries, que formen un penya-segat sobre la Riera de Guardiola. Des d´aquest indret, d´aquest penya-segat es pot fer una bona observació, tant de la Riera de Guardiola com del paratge de la Llosa (on hem fet la PARADA 1). Aquests indrets es situen a la dreta del camí que seguim, al Sud. FOTOGRAFIES 11 i 12
Punt d'interès

P6 PEDRERA DE L´OLLER, IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DE L¨OLLER AL GORG DE LA CASANOVA

PARADA 6. PEDRERA DE L´OLLER, IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DE L¨OLLER AL GORG DE LA CASANOVA, (terme municipal de Sant Salvador de Guardiola, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 268 metres. Ara, després de fer l´aturada anterior, ens caldrà fer un nou recorregut pel camí que es va dirigint cap a l´Oller. Més endavant, després de deixar els camps de conreu darrere nostre, començarem a pujar. Però ben aviat trobarem un camí a la dreta, agafant-lo, arribarem a unes antigues pedreres. Aquí farem una aturada. La farem a uns 0´3 Km de la parada anterior. En aquest nou recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist a les aturades anteriors. Així, hem anat trobant nivells de calcarenites de tonalitats grisenques, lleugerament groguenques. Aquests nivells que es troben a la part alta de la Formació Tossa, son molt semblants a la denominada Pedra de Sant Vicenç, explotada a diferents indrets del terme d´aquest poble. En aquest lloc, hi ha un conjunt de petites explotacions, que formen part del que hem denominat Pedrera de l´Oller. Els materials explotats son les calcarenites que corresponen als nivells superiors de la Formació Tossa. FOTOGRAFIES 13 i 14.
Punt d'interès

P7 PUJADA DEL CAMÍ DE L¨OLLER AL GORG DE LA CASANOVA

PARADA 7 - CONDICIONAL. PUJADA DEL CAMÍ DE L¨OLLER AL GORG DE LA CASANOVA, (terme municipal de Sant Salvador de Guardiola, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 287 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà fer un nou recorregut pel camí que ara va pujant i dirigint-se cap a l´Oller. Més endavant, quasi en arribar al pla, farem una aturada dintre del recorregut d´aquest itinerari. La farem a uns dos cents metres de l´anterior. En aquest recorregut, inicialment hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist a l´aturada anterior. Tot i així, ara hem començat atrobar nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques. Aquests materials intercalats entre els que hem vist anteriorment, constitueixen el pas de la Formació Tossa a la Formació Artés; es a dir, dels materials marins als continentals. Aquestes nivells alternants constitueixen les denominades capes de Calders (COLLDEFORNS 1992). FOTOGRAFIES 15 i 16.
Punt d'interès

P8 IMMEDIACIONS DEL TURÓ DE COTA 296´6, CAMÍ DE L´OLLER AL GORG DE LA CASANOVA

PARADA 8. IMMEDIACIONS DEL TURÓ DE COTA 296´6 metres, CAMÍ DE L´OLLER AL GORG DE LA CASANOVA, (terme municipal de Sant Salvador de Guardiola, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 282 metres. En aquest recorregut, després de fer l´aturada anterior, ens caldrà acabar de fer la pujada, fins arribar a un replà més u menys estructural, ja que es troba inclinat cap al NE, amb quasi la mateixa inclinació dels estrats. En arribar dalt, seguint el camí, haurem de trobar el trencall, per la dreta, que es dirigeix cap a l´Oller. Cal dir que ara, aquest camí es molt dolent, poc transitat. Nosaltres el seguirem, tot i que n´hi ha un altre millor que passa per la vinya. Seguint el camí dolent, farem una aturada en arribar a un turó situat a l´esquerra del camí. Així, haurem recorregut uns 0´4 Km des de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs en quasi tot el recorregut. Inicialment hem trobat les alternances que hem esmentat a la parada anterior. Després, en arribar al pla, ja hem trobat exclusivament els materials de la Formació Artés; els nivells de calcolutites i gresos rogencs. Aquests materials són continentals, d´origen fluvial y pertanyen a l´Eocè Superior. Ocasionalment, hem trobat paleocanals, com a l´indret on som ara, on hi h un bon exemple d´inversió de relleu, ocupant un d´aquests paleocanals, la part més alta d´un turonet. FOTOGRAFIES 17 i 18.
Punt d'interès

P9 EL FORN D´OBRA O LA TEULERIA DE L¨OLLER, TORRENT DE L´OLLER

PARADA 9. EL FORN D´OBRA O LA TEULERIA DE L¨OLLER, TORRENT DE L´OLLER (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 259 metres. Ara, després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap a l´Oller. Més endavant, en apropar-nos al Mas, sobrepassarem el Torrent de l´Oller. Poc després, prop d´aquest indret, a l´esquerra d´aquest camí, veurem una antiga teuleria. Aquí farem una parada, la darrera d´aquest itinerari. La farem a uns 0´7 Km de l´anterior. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials que hem trobat a la parada anterior. Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques. Molt sovint hem trobat paleocanals amb gresos i amb nivells de microconglomerats (de vegades amb còdols de lidita). Tots aquests materials són continentals, d´origen fluvial. Pertanyen a la Formació Artés i ja són de l´Eocè Superior. Aquests materials els hem anat trobant fins a l´indret de la parada. Finalment, en arribar a l´indret de l´aturada, hem vist el Forn d´Obra de l´Oller (o Teuleria de l´Obrer). Es tracta, possiblement del forn d´obra més gran del Bages i tanmateix del Geoparc de la Catalunya Central. Per al seu funcionament s´utilitzaven les calcolutites (molt argiloses) de la Formació Artés, que afloren pels voltants. Tanmateix s´utilitzava l´aigua del Torrent de l´Oller, que discorre al costat. Cal considerar que aquest forn d´obra, és un element molt important del Patrimoni Miner del Geoparc de la Catalunya Central. Finalment, cal dir que recentment es va emprar, durant algunes jornades festives, per fabricar olles, per la qual cosa es van fer unes obres provisionals. FOTOGRAFIES 19 i 20. ___________________________________________________________________________________ EN AQUEST LLOC FINALITZA EL RECORREGUT DE L´ITINERARI. Després de fer l´aturada anterior, sols ens caldrà fer un darrer recorregut d´uns tres cents metres, per tal de retornar a l´indret on s´ha iniciat el recorregut d´aquest itinerari, completant així un recorregut circular. Cal dir, que en aquest darrer trajecte, s´han anat trobant afloraments dels materials de la Formació Artés (fonamentalment de les calcolutites i gresos rogencs), com també de les terres de conreu originades a partir dels materials anteriors; tot i que aquestes terres ja pertanyen a l´Holocè més recent

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.