Descarrega

Distància

12,35 km

Desnivell positiu

127 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

127 m

Altitud màxima

295 m

Trailrank

54

Altitud mínima

224 m

Tipus de ruta

Circular

Coordenades

498

Data de pujada

24 de gener de 2021
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
295 m
224 m
12,35 km

Vista 137 vegades, descarregada 8 vegades

a prop de Manresa, Catalunya (España)

RECORREGUT CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PELS VOLTANTS DEL BARRI DEL XUP, DEL TERME MUNICIPAL DE MANRESA (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). DES DEL XUP A LA CATALANA, AL SUANYA, AL GORG BLAU, A LA FONT DE L´ARREL, A LA FERRERIA I AL XUP / 22 DE GENER DEL 2021

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Krishna SIVILLÀ RUBIO

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu. Per d´altra banda, caldrà tindre cura a l´hora de transitar per camins asfaltats i per camins enformigonats, com els que trobarem a diferents trajectes del recorregut de l´itinerari.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central.

Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que el Pla de Bages es troba totalment situat, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials cenozoics de l´Eocè Mig i Superior. Així, dintre del recorregut d´aquest itinerari, circularem entre els materials continentals de la Formació Artés. Així, anirem trobant afloraments de calcolutites rogenques i de gresos de la mateixa tonalitat. Alhora, trobarem diferents paleocanals farcits amb gresos i ocasionalment amb microconglomerats.

Per d´altra banda, molt sovint sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials i el depòsits de vesant). Tot i això, no sempre es troben representats a l´esquema geològic que veurem ara.. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Manresa i més exactament pels sectors més occidentals. Això és pels voltants del seu barri del Xup i del Suanya, prop del límit amb els municipis de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola.

Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi de Manresa, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc. Cal dir que amb anterioritat s´anomenava Parc Geològic i Miner de la Comarca del Bages.

Per d´altra banda, aquest recorregut es troba plenament a la conca del riu Cardener i del seu afluent, la Riera de Rajadell. Aquesta discorre per l´esmentat barri del Xup, desembocant al Cardener dintre del terme de Manresa, al Sud de la població.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels sectors centrals del Geoparc de la Catalunya Central (Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel terme municipal de Manresa; quasi exclusivament pels seus sectors occidentals, entorn del barri del Xup, del Suanya i de la Riera de Rajadell.

2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.

3.- Observació, a distancia dels relleus dels Altiplans Meridionals (Montserrat). Aquests relleus formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984). Aquests relleus es veuran al llarg de diferents indrets del recorregut.

4.- Observació, a distancia d´altres unitats geològiques; en concret dels relleus del Sistema Pirinenc; que veurem exclusivament des de les immediacions de la Bonavista i de la Catalana.

5.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran els materials que pertanyen als afloraments de la Formació Artés, d´origen continental (amb gresos i calcolutites de tonalitats rogenques)

6.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs afluents del Cardener. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional.

7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquest context, cal fer esment del Gorg Blau entre altres indrets del recorregut.

8.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Tret d´uns recorreguts nostres (MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL, 2018a i 2018b) no coneixem l´existència de cap altre antecedent, pel que fa als recorreguts geològics per aquests indrets del terme de Manresa.

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages. Tanmateix, farem esment d´un altre treball nostre MATA – PERELLÓ (1986) dedicat a la Depressió Geològica de l´Ebre i als seus diferents sectors geomorfològics.

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions del barri del Xup, des d´on s´anirà cap al Nord, cap als barris de la Catalana, la Bonavista i Sol i Aire. Després el recorregut es dirigirà cap al SW y cap a ponent, cap a la Casa blanca i cap al Suanya. A partir d´aquest indret, el trajecte anirà remuntant la Riera de Rajadell per seu marge esquerre, amb la finalitat d´arribar fins al paratge del Gorg Blau.

Després, el recorregut baixarà pel marge dret de la Riera de Rajadell, fins arribar a la Font de l´Arrel. Des d´aquest lloc s´arribarà a la carretereta que condueix de nou cap el Suanya. Però abans d´arribar-hi, per la dreta es trobarà el camí que condueix cap a les Ferreres, cap on ens caldrà anar-hi. Posteriorment, des d´aquest lloc, ens caldrà anar cap al Xup, finalitzant aquí el recorregut circular.

Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-entre-el-xup-suanya-el-gorg-blau-la-font-de-les-arrels-les-farreres-i-el-xup-64540500

Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 12´35 Km aproximadament, a través del qual es faran dotze aturades. El recorregut començarà a una alçada de 225´1 metres, per les immediacions del barri del Xup. Després, anant cap als barris de la Catalana, la Bonavista i Sol i Aire, es pujarà lleugerament fins als 258´6 metres.

Tot seguit, es baixarà fins als 229´9 metres en arribar a la Riera de Rajadell, a tocar del Suanya. A partir d´aquí s´anirà pujant fins arribar als 256´6 metres, per les immediacions del Gorg Blau. A partir d´aquí es baixarà lleugerament, per tornar a pujar, ara fins als 295 metres (que serà la màxima alçada de tot el recorregut de l´itinerari). Aquesta alçada s´assolirà camí de les Ferreres.

Finalment, en els darrer trams del recorregut de l´itinerari es baixarà fins als 224´4 metres, en passar la Riera de Rajadell, a tocar del Xup. Aquesta, serà mínima alçada de tot el recorregut de l´itinerari. Poc després s´arribarà a la cota inicial, als 225´1 metres de l´inici.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem dos fulls, concretament el 362 (de Calaf o de Sant Joan de Vilatorrada) i el 363 (o full de Manresa).
_____________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL J.S. (2018a).- Apunts per a un recorregut circular de recerca geològica i ambiental pels voltants de Manresa (dintre del Geoparc de la Catalunya Central). des de la Plaça Catalunya al Gorg Blau, a la Torre Lluvià i retorn a l´inici, Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL J.S. (2018b).- Recorregut circular de recerca geològica i ambiental pels voltants de Manresa (dintre del Geoparc de la Catalunya Central). des del Pont Nou al Pont de la Suanya, al Gorg Blau, a la Torre Lluvià i retorn a l´inici. , Inèdit. 16 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
Punt d'interès

P1 IMMEDIACIONS DE L´ANTIGA CENTRAL ELÈCTRICA “LA CATALANA”,

PARADA 1. IMMEDIACIONS DE L´ANTIGA CENTRAL ELÈCTRICA “LA CATALANA”, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 255 metres. El recorregut de l´itinerari l´iniciarem prop del pont de la carretera C-37C sobre la Riera de Rajadell, a tocar del barri del Xup. Després, des d´aquí, travessarem el barri, per tal d´agafar un camí que des de la part alta es dirigeix cap a les immediacions de l´antiga Central Elèctrica “La Catalana”, passant per les immediacions de Cal Ton de l´Aigua i de Cal Seuves. En arribar a l´antiga central, efectuarem la primera parada del recorregut d´aquest itinerari, a uns 1´1 Km, des de l´inici del recorregut. En aquest recorregut, després de sobrepassar el barri del Xup, hem anat trobant afloraments dels nivells rogencs continentals de la Formació Artés. Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques. Aquests materials són d´origen continental, fluvials i pertanyen a l´Eocè superior. Es fan palesos per tot arreu, ja que les terres de conreu tenen aquestes coloracions, havent-se format a partir de l´erosió de les calcolutites. Ara, en aquest indret podem veure l´edifici de “La Catalana”. Es tracta d´una centra elèctrica que actualment ha estat condicionada com a un dels centres més importants d´ENDESA a Catalunya. FOTOGRAFIES 1 i 2.
Punt d'interès

P2 IMMEDIACIONS DEL BARRI DE LA BONAVISTA.

PARADA 2. IMMEDIACIONS DEL BARRI DE LA BONAVISTA, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 260 metres. Després de fer la parada anterior, ens caldrà fer un nou recorregut. Primer pel vial de vianants paral·lel a la carretera C-37C i després per la carretereta que condueix cap al Barri de la Bonavista (i també cap al Barri del Sol i Aire). Poc abans d´arribar a la cruïlla de l´indret per on surt el trencall cap al primer barri, farem una aturada. La farem a uns 0´4 Km de la parada efectuada anteriorment. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat a l´aturada anterior. I, tot que no hem vist bons afloraments, els materials s´han posat de manifest en veure les terres de conreu dels camps propers, de color rogenc. Com es sabut, aquestes terres s´han format a partir de l´erosió dels nivells de calcolutites de la Formació Artés. Ara, des d´aquest indret, enlairat, es pot gaudir de bones observacions. Així, mirant cap al Est i cap al ESE, es poden veure be els relleus de la Serra de l´Obac i del Montcau, integrants dels Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA-PERELLÓ, 1986). En primer terme, es veuen els camps de correu, amb terres vermelloses, originades a partir de l´erosió dels materials de la Formació Artés. FOTOGRAFIES 3 i 4. També, des d´aquest lloc, mirant ara cap al Sud, es poden veure be els relleus de Montserrat (també integrants dels Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre). FOTOGRAFIA 5. I, també, des d´aquest lloc, ,irat ara cap al SW, es poden veure els típics relieves en cuesta, dels materials de Formació Artés, que són els quins afloren per aquells indrets. En aquest cas, a la part alta, hi ha una capa més dura, la qual cosa configura un paisatge esgraonat. FOTOGRAFIA 6. FOTOGRAFIAS 3 i 4 El Montcau i la Serra de l´Obac, des de les immediacions del Barri de la Bonavista En primer terme es veuen les terres rogenques dels camps de conreu, resultants de l´erosió dels materials de la Formació Artés
Punt d'interès

P3 MIRADOR DEL BARRI DE SOL I AIRE

PARADA 3. MIRADOR DEL BARRI DE SOL I AIRE, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 246 metres. Després de fer la parada anterior, ens caldrà fer un nou recorregut. Primer, ens caldrà anar cap a ponent, pel vial que anem seguint. Després, en trobar el trencall del barri –urbanització de Sol i Aire, ens convindrà fer una fillola. En arribar-hi, ens convindrà anar cap algun carrer que vagi cap al Nord. Així, ben aviat arribarem a qualsevol dels diversos indrets amb bona visibilitat cap al Nord. Aquí, farem una aturada, a uns 0´6 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest trajecte, hem vist pocs afloraments, sols hem vist la tonalitat de les terres dels camps, com als recorreguts anteriors. Aquestes terres, de colors fonamentalment rogencs, s´han originat a partir de l´erosió dels nivells continentals de la Formació Artés, de l´eocè continental; en concret dels seus nivells de gresos i de calcolutites. Ara, en arribar a l´indret de l´aturada, podem gaudir d´una immillorable observació de la ciutat de Manresa, amb els relleus al fons de la Serralada Pirinenca, concretament de la Serra del port de Compte, del Pedraforca i de la Serra d´Encija, entre altres indrets pirinencs. FOTOGRAFIES 7 i 8.
Punt d'interès

P4 IMMEDIACIONS DEL TURÓ DEL XATO, BASE DEL TURÓ DE COTA 264´3 metres

PARADA 4. IMMEDIACIONS DEL TURÓ DEL XATO, BASE DEL TURÓ DE COTA 264´3 metres, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 252 metres. Una vegada feta la parada anterior, ens caldrà desfer la fillola, retornant al camí que hem seguit a les parades anteriors i que es va dirigint cap a ponent. Aviat arribarem a les instal·lacions del Club de Tenis Manresa Tres Sets. A partir d´aquí, el camí s’empitjora, i s´acaba convertint en un corriol. Poc despès de sobrepassar el Turó del Xato, per la seva base, començarem a baixar cap a la Casa Blanca. Abans d´arribar-hi, farem una aturada als peus del turó de cota 264´3 metres. Així, des de la parada anterior, haurem recorregut uns 1´4 Km, per tal d´arribar fins aquest indret. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs que hem vist als recorreguts anteriors, però ara s´han fet més palesos, especialment al passar per la base del Turó del Xato i també a l´indret de l´aturada. Així, hem anat veient nivells dels materials rogencs de la Formació Artés. Hem trobat nivells de calcolutites i de gresos. Tanmateix hem trobat freqüents paleocanals, amb gresos i nivells de microconglomerats. Aquests materials són d´origen fluvial, continentals i es situen a l´Eocè Superior. Malgrat això, ocasionalment, hem trobat intercalacions lacustres entre aquests materials, de tonalitats grisenques. Precisament, a l´indret de l´aturada, es veu el contacte entre una d´aquests intercalacions lacustres, amb els materials rogencs d´origen fluvial Així, mentre a la base del turó per on efectuem la parada, afloren els materials lacustres, de tonalitats grisenques, per sobre afloren els fluvials, de tonalitat rogenca. Tant en un cas com a l´altre els materials son nivells de calcolutites i de gresos. FOTOGRAFIA 9. Per d´altra banda, a l´inici d´aquest recorregut, a l´esquerra del camí, hem pogut veure una interessant barraca de vinya, la qual ha estat construïda amb blocs procedents dels afloraments de gresos de la Formació Artés. FOTOGRAFIA 10.
Punt d'interès

P5 CRUÏLLA DE CAL MAGDALENA, CRUILLA DELS CAMINS DE MANRESA I DEL XUP CAP A LA SUANYA

PARADA 5. CRUÏLLA DE CAL MADDALENA, DELS CAMINS DE MANRESA I DEL XUP CAP A LA SUANYA, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 248 metres. Una vegada feta la parada anterior, ens caldrà continuar el recorregut, seguint pel corriol que va baixant cap a la Casa Blanca, seguint al tram final el Torrent de la Torre Lluvià. Aquest corriol, prop de la casa acabada d´esmentar, incidirà amb el camí que des del Xup es dirigeix cap a la Suanya. Així, ara, en trobar-lo, ens caldrà continuar el recorregut per aquest vial. Més endavant, en arribar a la cruïlla d´aquest camí al que procedeix de Manresa, farem una aturada, prop de Cal Magdalena. Així, haurem efectuat un recorregut proper a 1 Km, des de la parada anteriorment efectuada. En aquest trajecte, hem tornat a trobar afloraments dels materials continentals de l´eocè Superior, els quals formen part de la Formació Artés. Aquests materials es fan ben palesos a l´indret de l´aturada. Des d´aquest lloc, es pot fer una bona observació dels relleus situats al Nord d´on ara som, especialment del Collbaix. FOTOGRAFIES 11 i 12.
Punt d'interès

P6 INICI DEL CAMÍ DEL BOSC DEL SUANYA CAP EL GORG BLAU

PARADA 6. INICI DEL CAMÏ DEL BOSC DEL SUANYA CAP EL GORG BLAU, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 239 metres. Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut cap el Suanya, utilitzant ara el vial procedent de Manresa. Seguint-lo, aviat arribarem a la Riera de Rajadell i també a la cruïlla de camins. Nosaltres, ara seguirem pel camí de terra que es dirigeix cap al Gorg Blau, deixant a l´esquerra, el camí que va cap al Bosc del Suanya. Ara, efectuarem una aturada a l´inici del camí que remunta la Riera de Rajadell, anant cap al Gorg Blau. Així, des de la parada anterior, haurem fet un recorregut proper als o´4 Km, des de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs que hem esmentat a totes les aturades anteriors. Precisament, en aquest indret, hi ha una bon aflorament dels materials de la Formació Artés i podem efectuar una bona observació dels mateixos. FOTOGRAFIA 13. Tanmateix, podem efectuar una bona observació de les aigües de la Riera de Rajadell, les quals tenen un elevat contingut orgànic, trobant-se altament contaminades, circumstància que es fa ben palesa en aquest indret. FOTOGRAFIA 14. Per d´altra banda, durant part d´aquest recorregut, s´han anat veient els relleus de Montserrat.
Punt d'interès

P7 CAMÍ DEL BOSC DEL SUANYA CAP EL GORG BLAU. PROP DE LA BARRACA DEL PLA DE MARIA

PARADA 7. CAMÍ DEL BOSC DEL SUANYA CAP EL GORG BLAU. PROP DE LA BARRACA DEL PLA DE MARIA, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 239 metres. Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut pel camí que es dirigeix cap el Gorg Blau partint del Bosc del Suanya. Aquest camí, prou ample, va remuntant la Riera de Rajadell i alhora va descrivint el meandre que es fa ben palès per aquests indrets. Més endavant, farem una aturada; la farem en arribar a les immediacions de la barraca de vinya del Pla de santa Maria. Així, haurem descrit uns 0´6 Km, des de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials continentals fluvials, de tonalitats rogenques. Així, hem anat trobant nivells de calcolutites i de gresos rogencs, els quals pertanyen a la Formació Artés. Aquests són també els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. Aquí, a més a més, es fa ben palès un paleocanal entre els afloraments dels materials anteriors. Al paleocanal es veuen sediments de gresos i de nivells de microconglomerats. Entre els gresos, es fa ben ostensible una estratificació creuada. FOTOGRAFIES 15 i 16,
Punt d'interès

P8 IMMEDIACIONS DEL GORG VERD. CAMÍ CAP AL GORG BLAU

PARADA 8. IMMEDIACIONS DEL GORG VERD. CAMÍ CAP AL GORG BLAU, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 252 metres. Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut pel camí que es dirigeix cap el Gorg Blau partint del Bosc del Suanya. Fen aquest recorregut, ben aviat arribarem al pont de l´Eix Diagonal sobre la Riera de Rajadell. Més endavant arribarem a un gorg, el Gorg Verd, per on farem una aturada després d´un recorregut proper als 1´6 Km, des de la parada anterior. En aquest tram, hem continuat trobant afloraments dels materials que hem vist als recorreguts anteriors, el nivells de calcolutites i gresos de tonalitats vermelles de la Formació Artés, que pertanyen a l´Eocè Superior. Així, aquests materials els hem anat trobant a tot el recorregut. També els hem vist a les terres dels camps de conreu situats sota el pont de l´eix Diagonal, que s´han originat per l´erosió dels materials de la Formació Artés. FOTOGRA. 17. En aquest trajecte, hem anat trobant diversos paleocanals, amb afloraments de gresos força potents, com un situat a la vora de la riera, el qual ha donat lloc a un petit sallent o saltant. FOTOGRAFIA 18. Finalment, en aquest recorregut, en arribar a l´indret de la parada, veurem un petit gorg. Aquest es troba originat per un paleocanal amb gresos (i microconglomerats) situat entre els materials de la Formació Artés. Aquests materials, en ser travessats per les aigües de la Riera de Rajadell, han donat lloc al denominat Gorg Verd. FOTOGRAFIES 19 i 20.
Punt d'interès

P9 IMMEDIACIONS DEL GORG BLAU, EL PLANXOT

PARADA 9. IMMEDIACIONS DEL GORG BLAU, EL PLANXOT, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 252 metres. Després d´efectuar la parada anterior, cal fer un nou i breu recorregut. Així, ens anirem apropant al Planxot, per on es troba el Gorg Blau. En arribar a aquest darrer indret, farem una aturada, dintre del recorregut d´aquest itinerari. Així, des de la parada anterior, haurem recorregut uns 0´4 Km, aproximadament. En aquest tram del recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist anteriorment, a tots els recorreguts. Així,, hem anat trobant nivells de calcolutites i de gresos, de tonalitats rogenques. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. Son materials de l´Eocè Superior, que pertanyen a la Formació Artés. Aquests són els materials que per aquest indret reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per on estem efectuant tot el recorregut d´aquest itinerari. En aquest indret la Riera de Rajadell travessa un paleocanal situat entre els materials e l´esmentada Formació Artés. El paleocanal es troba constituït per gresos amb nivells de microconglomerats. En conjunt es tracta d´un sallent originat per l´erosió del riu, en travessar els materials del paleocanal. Per sobre i per sota d´aquests, hi ha nivells més tous de margues, que les aigües del riu han erosionat millor. Es un indret que es pot catalogar com a Patrimoni Geològic. FOTOGRAFIES 21 i 22.
Punt d'interès

P10 FONT DE L´ARREL. TORRENT DE L¨INFERN,

PARADA 10. FONT DE L¨ARREL. TORRENT DE L¨INFERN, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 255 metres. Després d´efectuar la parada anterior, ens caldrà passar a l´altra banda de la Riera de Rajadell, per tal de començar a baixar cap al Suanya, per l´altra banda de la riera. Així, ara caminarem per un corriol que va baixant pel cantó dret de la riera. Més endavant, en trobar el Torrent de l´Infern, un afluent per las riba dreta, ens caldrà remuntar-lo. Així, poc després arribarem a la Font de l´Arrel, la qual li dona la seva aigua al torrent esmentat. Per aquest indret farem una aturada, aproximadament a uns 1´6 Km del Gorg Blau, de la parada anterior, essent aquest el recorregut més llarg de tot el recorregut de l´itinerari En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials vermells continentals, que hem anat trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Per d´altra banda, en relació als afloraments que anem veient i trobant al llarg del recorregut d´aquest itinerari, dels materials rogencs de la Formació Artés, cl dir que la tonalitat cromàtica d´aquestes roques, rau en la presència d´HEMATITES entre els materials de la Formació Artés. Aquest mineral, molt minoritari, ens constata de que aquests materials són continentals, en ser un òxid de ferro (en el qual aquest es presenta en la seva forma oxidada, trivalent. Ara, en arribar a l´indret de l´aturada, s´ha fet ben palesa la coneguda Font de l´Arrel. Es tracta d´una surgència d´aigües relacionada amb una fractura situada entre els materials de la Formació Artés. Cal destacar la presencia tosca, originada perquè l´aigua te una certa composició rica en calci. La font està arreglada i ben condicionada. FOTOGRAFIES 23 i 24.
Punt d'interès

P11 CAMP GRAN, CAMÍ DE LA SUANYA A LES FERRERES I A SALELLES

PARADA 11. CAMP GRAN, CAMÍ DE LA SUANYA A LES FERRERES I A SALELLES, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 271 metres. Una vegada efectuada la parada anterior, cal continuar el recorregut pel corriol que ens ha dut des del Gorg Blau a la Font de l´Arrel. Seguint el corriol, aviat arribarem i travessarem el camí del Suanya a Castellfollit del Boix. Nosaltres, haurem de continuar pel camí que es va apropant cap a les Ferreres, passant per sota del viaducte de l´Eix Diagonal. Quasi en arribar a la casa abans esmentada, farem una fillola, tort anant ara cap al Suanya. Poc despès, al Camp Gran, farem una aturada. La farem a uns 1´3 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs que pertanyen a la Formació Artés. Aquests materials continentals de l´Eocè superior, son els quins apareixen a l´indret de l´aturada. Des d´aquest indret, mirant cap al l´Est, es pot gaudir d´una bona observació del Montcau i de la Serra de l´Obac. FOTOGRFIA 25. Tanmateix, mirant cap al N i cap al NW, es pot veure be la Torre Lluvià, amb els Pirineus al fons. FOTOGRAFIA 26. Igualment, mirant ara cap a ponent, es pot gaudir d´un bon lloc d´observació dels relleus del Collbaix. FOTOGRAFIA 27. I, finalment, prop d´aquest indret però anant cap a les Ferreres, es pot gaudir d´una bona observació dels relleus de Montserrat. FOTOGRAFIA 28.
Punt d'interès

P12 ENTRADA AL XUP PER LA CARRETERA C-37

PARADA 12. ENTRADA AL XUP PER LA CARRETERA C-37, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 225 metres. Una vegada feta la parada anterior, cal acabar d´arribar a les Ferreres, per tal d´anar després cap el barri del Xup. Així, primer s´arribarà a la carretera C-37 (procedent de Can Masana), En trobar la carretera caldrà anar cap al Xup. Abans d´arribar, farem una parada prop del pont de la carretera sobre la Riera de Rajadell. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés. Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos rodencs. Ara, aquí, es fa pesa una caseta, on hi havia un antic pont amb una sènia i un aqüeducte . tot i que la sènia no hi és, tot el conjunt és un important Patrimoni miner. FOTOGRAF. 30 i 31. ________________________________________________________________________ EN AQUEST LLOC FINALITZA EL RECORREGUT DE L´ITINERARI

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.