Descarrega

Distància

2,15 km

Desnivell positiu

43 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

74 m

Altitud màxima

603 m

Trailrank

28

Altitud mínima

525 m

Tipus de ruta

Només anada

Coordenades

161

Data de pujada

16 de desembre de 2020

Crea les teves Llistes de Rutes

Organitza les rutes que t'agraden en llistes i comparteix-les amb els teus amics.

Passa't a Wikiloc Premium Passa't a Premium per eliminar els anuncis
Crea les teves Llistes de Rutes Crea les teves Llistes de Rutes
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
603 m
525 m
2,15 km

Vista 120 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Cardona, Catalunya (España)

RECORREGUT PEDESTRE GEOLÒGIC I AMBIENTAL PER LA COMARCA DEL BAGES, PEL TERME MUNICIPAL DE CARDONA (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): PER CAL ROURE, CAL SOL I CAL MANEL BARRACA. EL PATRIMONI MINER DE LA SINIA DE CAL MANEL BARRACA / 12 DE DESEMBRE DEL 2020


Josep M. MATA-PERELLÓ i Josep HIDALGO CAÑERO


ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà totalment a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes.

En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Tot i així, part del recorregut transitarà per la denominada Zona de l´Avant-País Pirinenc. Així, es veuran algunes de les estructures com l´important Anticlinal de Cardona - Pinós, situada a la part septentrional dels indrets per on es desenvoluparà el recorregut. Cal dir que aquesta important estructura te una direcció aproximada WSW – ENE.

Tot i així, en diverses aturades del recorregut, si s’escau, es faran observacions a distancia d’altres unitats geològiques, fonamentalment del Sistema Pirinenc, que veurem de lluny, en alguns indrets del recorregut.

En aquest recorregut, es trobaran materials cenozoics, del transit de l´Eocè a l´Oligocè; encara que predominaran els materials de l´Oligocè; tot i que els materials més propers al plec, es troben plenament a l´Eocè. Així, a la major part del recorregut, aquests materials pertanyen fonamentalment a la Formació Artés; en aquest context trobarem nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques, fonamentalment. Sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per materials detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que adjuntem a continuació.

BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Cardona. Tot i això, el recorregut es desenvoluparà per les immediacions del contacte del Bages amb la comarca del Solsonès.

Per d´altra banda, també la totalitat del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Tot i que en aquests moments, el municipi de Cardona encara no es troba totalment integrat al Geoparc, però està en vies de fer-ho molt aviat (desembre del 2020).

Per d´altra banda, aquest recorregut es troba situat a la conca del riu Cardener. Efectivament, aquest riu discorre per la part central del terme de Cardona. Pel que fa al recorregut, aquest es situ a ponent del riu.


OBJECTIUS FONAMENTALS

A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:

1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector corresponent a la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari.

2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets; en concret ens centrarem en la Formació Artés (que veurem a la totalitat del recorregut de l´itinerari). situada plenament al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè. Així, trobarem gresos i calcolutites de tonalitats rogenques. Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests materials generalment seran de depòsits de vesant i de llits de rieres i de torrents.

3.- Si s’escau, també es faran observacions a distancia de les altres unitats que formen part del subsòl de Catalunya, en concret dels Pirineus.

4.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari.

5.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.

6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut. Aquest és el cas de les diferents estructures tectòniques, especialment de l´Anticlinal de Cardona - Pinós.

7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Tret del nostre treball, MATA – PERELLÓ i HIDALGO CAÑERO (2020) no existeix cap antecedents relacionat amb la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. Precisament el recorregut que ara presentem és una ampliació d´aquell.

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1974 i 1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967).

Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de caràcter més comarcalista, referit a la pròpia comarca del Bages, per on discorrerà la major part del recorregut.
Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.


RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari s’iniciarà per les immediacions de Cal Roure, prop d´on s´efectuarà la primera parada. Després caldrà anar cap a Cal Sol, per tal d´apropar-nos a Cal Gueraldes i Cal Courer, tot fent una fillola. En aquest trajecte, es farà una aturada. Després, caldrà retornar a Cal Sol, per anar després a Cal Manel Barraca i cap a la Sínia d´aquesta casa, prop d´on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari.

Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-en-torn-de-cal-manel-barraca-cardona-62311854

Per d´altra banda, també representarem aquest recorregut als dos MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (ESQUEMES 3 i 4), que adjuntarem a continuació. Així, es pot veure que el recorregut total d´aquest itinerari, serà de 2´15 Km. A través d´ells es faran cinc aturades. Així, el recorregut començarà a una alçada de 563´3 metres, prop de Cal Roure. Després de fluctuar, arribarà a una alçada de 602 metres (prop de Cal Courer), Després, anirà baixant fins als 525´2 Metres (en arribar a la Sínia), que serà la cota més faixa. Finalment, pujarà suaument, fins als 534´2 metres, en arribar a la Teuleria. Aquesta serà la cota final, d´aquest curt itinerari.


DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà per un sol full, el següent: 330 (o de Cardona), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000.
_____________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 330 (Cardona). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i CAÑERO HIDALGO, J. (2020).- Recorregut pedestre geològic i ambiental per la comarca del Bages, pel terme municipal de Cardona (Geoparc de la Catalunya Central): pel Villar Rural de Cardona, la Mare de Deu de Lurdes, Cal Guix, Cal Parenostre i de nou al Villar Rural. Inèdit. 18 pàgines

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
Punt d'interès

P1 IMMEDIACIONS DE LA BARRACA DE CAL ROURE, CAMI DE CAL ROURE AL VILLAR RURAL DE CARDONA

  • Foto de P1 IMMEDIACIONS DE LA BARRACA DE CAL ROURE, CAMI DE CAL ROURE AL VILLAR RURAL DE CARDONA
PARADA 1. IMMEDIACIONS DE LA BARRACA DE CAL ROURE, CAMI DE CAL ROURE AL VILLAR RURAL DE CARDONA (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 570 metres. El recorregut l´iniciarem a Cal Roure, des d´aquí farem una fillola cap a la Barraca de Cal Roure, per camí rural que es dirigeix cap al Villar Rural. Abans d´arribar a la barraca, farem una aturada. La farem a uns 150 metres de recorregut. En aquest tram, hem trobat afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés. Així, hem vist nivells de gresos i de calcolutites de tonalitats rogenques, amb un cert cabussament cap al SSE. Tot i així, si que aquí es veuen, amb un fort cabussament els estrats, amb quasi 90 graus d´inclinació, també cap el SSE. En efecte, cal considerar que aquest plec es asimètric, donada la composició septentrional de les forces que han motivat el plegament dels estrats, de clara component pirinenca. Molt probablement, ara estem al bell mig de l´Anticlinal de Cardona – Pinós, FOTOGRAFIA 1.
Punt d'interès

P2 CAMÍ DE CAL SOL A LA MARE DE DEU DE LURDES, PROP DE CAL COURER I DE CAL GUERALDES

  • Foto de P2 CAMÍ DE CAL SOL A LA MARE DE DEU DE LURDES, PROP DE CAL COURER I DE CAL GUERALDES
  • Foto de P2 CAMÍ DE CAL SOL A LA MARE DE DEU DE LURDES, PROP DE CAL COURER I DE CAL GUERALDES
PARADA 2. CAMÍ DE CAL SOL A LA MARE DE DEU DE LURDES, PROP DE CAL COURER I DE CAL GUERALDES, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 603 metres. Després de fer l´aturada anterior, ens cal anar cap a Cal Sol, per tal de continuar el recorregut, anant ara cap a ponent, tot fent una fillola. Així ara començarem a pujar, anant cap a les immediacions de Cal Gueraldes i de Cal Courer. En arribar a aquesta darreres cases, farem una aturada, a aproximadament a 0´9 Km. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés; tot i això, en el darrer tram del recorregut, no hem vist els afloraments d´una forma directa (ja que hem pujat per una carena, gairebé). Si que hem vist les tonalitats rogenques dels sols dels camps de conreu. Per d´altra banda, des d´aquest indret enlairat, mirant cap al NNE, es pot gaudir d´una bona observació dels relleus pirinencs, amb la Serra del Verd i el Pedraforca; així com el Cadí, més al fons. FOTOGRAFIA 2. També, des d´aquest lloc, mirant ara cap a l´ESE, es pot tindre una bona observació, de la Serra de l´Obac i del Montcau, integrants dels que vam anomenar Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA-PERELLÓ, 1886). FOTOGRAFIA 3
Punt d'interès

P3 SÍNIA DEL POU DE CAL MANEL BARRACA, TORRENT DE MANEL BARRACA

  • Foto de P3 SÍNIA DEL POU DE CAL MANEL BARRACA, TORRENT DE MANEL BARRACA
  • Foto de P3 SÍNIA DEL POU DE CAL MANEL BARRACA, TORRENT DE MANEL BARRACA
PARADA 3. SÍNIA DEL POU DE CAL MANEL BARRACA, TORRENT DE MANEL BARRABA, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 528 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal desfer la fillola, tornant enrere, fins arribar de nou a Cal Sol. A partir d´aquí, cal anar fins a Cal Manel Barraca, des d´on baixarem cap al torrent del mateix nom. Poc després de sobrepassar-lo, farem una aturada. La farem a uns 1´1 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest tram, hem trobat afloraments dels materials de la Formació Artés, els quals ara es troben inclinats cap al SSE, tot formant part del flanc meridional de l´Anticlinal de Cardona – Pinós, per on estem ara situats, en aquest indret. Ara, en arribar al lloc de l´aturada, es fa palès un interessant artilugi ideat per elevar l´aigua d´un pou. Es tracta d´una sínia horitzontal que funcionava per tracció animal, donant voltes a un eix horitzontal. Tot i el seu estat de conservació, constitueix un important element del Patrimoni Miner de Cardona, que cal conservar adequadament. Cal dir que aquest artilugi és una sínia que es troba dintre d´una barraca. FOTOGRAFIES 4 i 5. _____________________________________________________________________________________ Cal dir, que es tracta d´un element, certament important del Patrimoni Miner del terme de Cardona, i cal vetllar, entre tots de la seva conservació. Per d´altra banda, hem d´agrair a l´amic Joan Medina (de Cardona), la informació de l´existència d´aquest element patrimonial. GRÀCIES, JOAN
Punt d'interès

P4 ANTIC POU D¨AIGUA, DE LES IMMEDIACIONS DE LA SÍNIA, BARRANC MANEL BARRACA,

  • Foto de P4 ANTIC POU D¨AIGUA, DE LES IMMEDIACIONS DE LA SÍNIA, BARRANC MANEL BARRACA,
PARADA 4. ANTIC POU D¨AIGUA, DE LES IMMEDIACIONS DE LA SÍNIA, BARRANC MANEL BARRACA, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 534 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal fer un curt recorregut, remuntant el barranc. A uns 50 metres més amunt farem aquesta aturada. En aquest tram, no s´ha trobat cap aflorament, en trobar-se tot el camí enverdissat. Al final, s´ha fet palès el pou. FOTOGRAFA 6.
Punt d'interès

P5 FORN D¨OBRA, DE LES IMMEDIACIONS DE LA SÍNIA, TORRENT DE MANEL BARRACA,

  • Foto de P5 FORN D¨OBRA, DE LES IMMEDIACIONS DE LA SÍNIA, TORRENT DE MANEL BARRACA,
  • Foto de P5 FORN D¨OBRA, DE LES IMMEDIACIONS DE LA SÍNIA, TORRENT DE MANEL BARRACA,
PARADA 5. FORN D¨OBRA, DE LES IMMEDIACIONS DE LA SÍNIA, TORRENT DE MANEL BARRACA, (terme municipal de Cardona, comarca del Bages). (Full 330). Alçada 534 metres. Després de fer l´aturada anterior, cal fer un curt recorregut, d´uns 10 metres, per tal d´arribar fins un proper forn d´obra, situat al costat del pou que acabem de veure. En aquest lloc, farem la darrera aturada. Tot i que gairebé no hem trobat afloraments dels materials geològics, si que es fan palesos els nivells de les calcolutites i dels gresos de la Formació Artés, al costat del forn. Aquí, aquests materials, tenen un clar cabussament cap al SSE. En efecte, cal considerar que formen part del flan meridional de l´Anticlinal de Cardona – Pinós, el qual te un arrumbament aproximat de WSE – ENE. Així, en aquest indret es fa ben palès un antic forn d´obra, en el qual s´utilitzaven les calcolutites rogenques, com a matèria prima, per a la fabricació de teules o de rajoles, segons s´escaigués. FOTOGRAFIES 7 i 8. En relació a aquest element, cal dir que forma part del Patrimoni Miner de Cardona, tot i el seu mal estat de conservació. Al respecte, creiem que caldria fer tot el possible per garantir la conservació de la part frontal del forn. ___________________________________________________________________________ Per últim, cal dir en relació al recorregut d´aquest itinerari, que hem vist tres elements del Patrimoni Miner de Cardona. Creiem que caldria fer el possible per mantenir el conjunt d´aquest patrimoni.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.