-
-
283 m
204 m
9,36 km
Vista 369 vegades, descarregada 5 vegades
a prop de Manresa, Catalunya (España)
Distància
9,36 kmDesnivell positiu
118 mDificultat tècnica
ModeratDesnivell negatiu
118 mAltitud màxima
283 mTrailrank
51Altitud mínima
204 mTipus de ruta
CircularCoordenades
582Data de pujada
24 de gener de 2021rocpetrus Tots els drets reservats
Navegació Outdoor
Guia't per milions de rutes a l'aire lliure des del teu mòbil. Fins i tot offline!
Passa't a Wikiloc Premium Passa't a Premium per eliminar els anuncis
RECORREGUT CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PELS VOLTANTS DEL BARRI DEL XUP, DEL TERME MUNICIPAL DE MANRESA (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). DES DEL XUP A LA TORRE DE SANTA CATARINA, AL GORG DE LES ESCALETES, AL GORG DE L¨ESPARVER, A LA SERRA DE MONTLLEÓ I DE NOU AL XUP / 19 DE GENER DEL 2021
Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Krishna SIVILLÀ RUBIO
ADVERTIMENT PREVI
A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.
Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu. Per d´altra banda, caldrà tindre per alguns corriols una mica inclinats, per alguns trams de la Serra de Montlleó. També caldrà tenir cura a l´hora de travessar la Riera de Rajadell, les dues vegades que caldrà fer-ho: una prop del Pou de Glaç de Montlleó i l´altra prop del Gorg de les Escaletes,
Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.
BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA
El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central.
Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que el Pla de Bages es troba totalment situat, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials cenozoics de l´Eocè mig i superior. Per d´altra banda, dintre del recorregut d´aquest itinerari, circularem prop del límit entre els sediments marins (de color blavós i grisenc) i els sediments continentals (de tonalitats rogenques). Això és; entre els materials marins de la Formació Tossa i els materials continentals de la Formació Artés.
Per d´altra banda, molt sovint sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials i el depòsits de vesant). Tot i això, no sempre es troben representats a l´esquema geològic que veurem ara.
En aquest recorregut, tal com hem esmentat, trobarem nivells de margues (o calcolutites) i de gresos, fonamentalment, de tonalitats grisenques o rogenques; segons es tracti de materials marins o continentals. Tanmateix, anirem trobant nivells de calcàries i de conglomerats. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem.
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Manresa i més exactament pels sectors més occidentals. Això és pels voltants del seu barri del Xup.
Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi de Manresa, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc. Cal dir que amb anterioritat s´anomenava Parc Geològic i Miner de la Comarca del Bages.
Per d´altra banda, aquest recorregut es troba plenament a la conca del riu Cardener i del seu afluent, la Riera de Rajadell. Aquesta discorre per l´esmentat barri del Xup, desembocant al Cardener dintre del terme de Manresa, al Sud de la població.
OBJECTIUS FONAMENTALS
Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.
1.- Reconeixement dels sectors centrals del Geoparc de la Catalunya Central (Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel terme municipal de Manresa; quasi exclusivament pels seus sectors occidentals, entorn del barri del Xup i de la Riera de Rajadell.
2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.
3.- Observació, a distancia dels relleus dels Altiplans Meridionals (Montserrat). Aquests relleus formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984). Aquests relleus es veuran al llarg de diferents indrets del recorregut.
4.- Observació, a distancia d´altres unitats geològiques; en concret dels relleus del Sistema Pirinenc; que veurem exclusivament des de les immediacions de la Torre de Santa Catarina, fonamentalment.
5.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran els materials que pertanyen als afloraments de la Formació Tossa, d´origen marí (amb gresos, calcolutites i calcàries de tonalitats grisenques) i tanmateix ala afloraments de la Formació Artés, d´origen continental (amb gresos i calcolutites de tonalitats rogenques)
6.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs afluents del Cardener. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional.
7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquest context, cal fer esment del Gorg de l´Escaleta o del Gorg de l´Esparver entre altres indrets del recorregut.
8.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
Tret d´uns recorreguts nostres (MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL, 2017 i 2019) no coneixem l´existència de cap altre antecedent, pel que fa als recorreguts geològics per aquests indrets del terme de Manresa.
En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages. Tanmateix, farem esment d´un altre treball nostre MATA – PERELLÓ (1986) dedicat a la Depressió Geològica de l´Ebre i als seus diferents sectors geomorfològics.
Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.
RECORREGUT DE L´ITINERARI
El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions del barri del Xup, des d´on s´anirà cap al SE, seguint la Riera de Rajadell. Posteriorment, el recorregut es dirigirà cap al NNE, amb la intenció d´arribar a la Torre de Santa Catarina.
Després, el recorregut anirà de nou cap al SW, seguint ara el Camí de les Pedreres. Més endavant, el recorregut es dirigirà cap al Gorg de les Escaletes, anant primer en direcció SSW. A partir d´aquest darrer indret, el recorregut continuarà el recorregut, de nou, pel marge esquerre de la Riera de Rajadell, fins arribar al Gorg De l´Esparver i fins el Pou de Glaç de Montlleó.
Des d´aquest darrer indret, s´anirà primer en direcció E – W i posteriorment en direcció NW, amb la intenció de retornar al Gorg de les Escaletes i tot seguit cap al Xup, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari.
Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-des-del-xup-a-la-torre-de-santa-catarina-al-gorg-de-les-escaletes-a-montlleo-i-64535211
Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 9´36 Km aproximadament, a través del qual es faran dotze aturades. El recorregut començarà a una alçada de 228´4 metres, per les immediacions del barri del Xup.
Després, l´alçada disminuirà lleugerament al principi, en arribar a la Riera de Rajadell; tot i que anirà augmentant contínuament, en el trajecte cap a la Torre de Santa Catarina, arribant ara a una alçada de 270´2 metres.
Tot i això, després d´un descens puntual, es tornarà a pujar immediatament, en seguir el Camí de les Pedreres, arribant-se ara a una alçada de 283 metros, que serà la màxima alçada del recorregut de l´itinerari.
A partir d´aquí, el recorregit anirà baixant, primer en anar cap el Gorg de les Escaletes i després cap al Pou de Glaç de Montlleó. Prop d´aquí, s´haurà baixat fins als 204 metros, que serà el punt més baix de tot el recorregut d´aquest itinerari.
Posteriorment, es tornarà a pujar, en arribar a la Serra de Montlleó, arribant-se ara fins als 239´3 metres. A partir d´aquí, baixarà lleugerament fins als 212´2 metres, al Gorg de les Escaletes. Des d´aquí, anirà pujant fins als 228´4 metres, en retornar a l´indret de l´inici.
DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI
En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.
Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un sol full, concretament el 363 (o de Manresa).
________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2017).- Recorregut pedestre circular de recerca geològica, minera i ambiental per la comarca del Bages (pel Geoparc de la Catalunya Central). des de l´Estació de la RENFE a Manresa, a la Mina de Lignit de la Guia, a la Riera de Rajadell, al Xup, a la Torre de Santa Catarina i a l´Estació de la RENFE a Manresa. Inèdit. 10 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2019).- Recorregut experimental circular de recerca geològica, minera i ambiental pel Bages, Terme de Manresa (Geoparc de la Catalunya Central). des de l´Estació de la RENFE a Manresa, a la Mina de Lignit de la Guia, al Gorg de les Escaletes, al Esparver, a la Torre de Santa Caterina i a l´Estació de la RENFE a Manresa. Inèdit. 14 pàgines. Manresa
RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Krishna SIVILLÀ RUBIO
ADVERTIMENT PREVI
A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.
Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu. Per d´altra banda, caldrà tindre per alguns corriols una mica inclinats, per alguns trams de la Serra de Montlleó. També caldrà tenir cura a l´hora de travessar la Riera de Rajadell, les dues vegades que caldrà fer-ho: una prop del Pou de Glaç de Montlleó i l´altra prop del Gorg de les Escaletes,
Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.
BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA
El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central.
Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que el Pla de Bages es troba totalment situat, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials cenozoics de l´Eocè mig i superior. Per d´altra banda, dintre del recorregut d´aquest itinerari, circularem prop del límit entre els sediments marins (de color blavós i grisenc) i els sediments continentals (de tonalitats rogenques). Això és; entre els materials marins de la Formació Tossa i els materials continentals de la Formació Artés.
Per d´altra banda, molt sovint sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials i el depòsits de vesant). Tot i això, no sempre es troben representats a l´esquema geològic que veurem ara.
En aquest recorregut, tal com hem esmentat, trobarem nivells de margues (o calcolutites) i de gresos, fonamentalment, de tonalitats grisenques o rogenques; segons es tracti de materials marins o continentals. Tanmateix, anirem trobant nivells de calcàries i de conglomerats. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem.
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Manresa i més exactament pels sectors més occidentals. Això és pels voltants del seu barri del Xup.
Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi de Manresa, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc. Cal dir que amb anterioritat s´anomenava Parc Geològic i Miner de la Comarca del Bages.
Per d´altra banda, aquest recorregut es troba plenament a la conca del riu Cardener i del seu afluent, la Riera de Rajadell. Aquesta discorre per l´esmentat barri del Xup, desembocant al Cardener dintre del terme de Manresa, al Sud de la població.
OBJECTIUS FONAMENTALS
Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.
1.- Reconeixement dels sectors centrals del Geoparc de la Catalunya Central (Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel terme municipal de Manresa; quasi exclusivament pels seus sectors occidentals, entorn del barri del Xup i de la Riera de Rajadell.
2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.
3.- Observació, a distancia dels relleus dels Altiplans Meridionals (Montserrat). Aquests relleus formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984). Aquests relleus es veuran al llarg de diferents indrets del recorregut.
4.- Observació, a distancia d´altres unitats geològiques; en concret dels relleus del Sistema Pirinenc; que veurem exclusivament des de les immediacions de la Torre de Santa Catarina, fonamentalment.
5.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran els materials que pertanyen als afloraments de la Formació Tossa, d´origen marí (amb gresos, calcolutites i calcàries de tonalitats grisenques) i tanmateix ala afloraments de la Formació Artés, d´origen continental (amb gresos i calcolutites de tonalitats rogenques)
6.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs afluents del Cardener. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional.
7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquest context, cal fer esment del Gorg de l´Escaleta o del Gorg de l´Esparver entre altres indrets del recorregut.
8.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
Tret d´uns recorreguts nostres (MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL, 2017 i 2019) no coneixem l´existència de cap altre antecedent, pel que fa als recorreguts geològics per aquests indrets del terme de Manresa.
En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages. Tanmateix, farem esment d´un altre treball nostre MATA – PERELLÓ (1986) dedicat a la Depressió Geològica de l´Ebre i als seus diferents sectors geomorfològics.
Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.
RECORREGUT DE L´ITINERARI
El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions del barri del Xup, des d´on s´anirà cap al SE, seguint la Riera de Rajadell. Posteriorment, el recorregut es dirigirà cap al NNE, amb la intenció d´arribar a la Torre de Santa Catarina.
Després, el recorregut anirà de nou cap al SW, seguint ara el Camí de les Pedreres. Més endavant, el recorregut es dirigirà cap al Gorg de les Escaletes, anant primer en direcció SSW. A partir d´aquest darrer indret, el recorregut continuarà el recorregut, de nou, pel marge esquerre de la Riera de Rajadell, fins arribar al Gorg De l´Esparver i fins el Pou de Glaç de Montlleó.
Des d´aquest darrer indret, s´anirà primer en direcció E – W i posteriorment en direcció NW, amb la intenció de retornar al Gorg de les Escaletes i tot seguit cap al Xup, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari.
Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-des-del-xup-a-la-torre-de-santa-catarina-al-gorg-de-les-escaletes-a-montlleo-i-64535211
Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 9´36 Km aproximadament, a través del qual es faran dotze aturades. El recorregut començarà a una alçada de 228´4 metres, per les immediacions del barri del Xup.
Després, l´alçada disminuirà lleugerament al principi, en arribar a la Riera de Rajadell; tot i que anirà augmentant contínuament, en el trajecte cap a la Torre de Santa Catarina, arribant ara a una alçada de 270´2 metres.
Tot i això, després d´un descens puntual, es tornarà a pujar immediatament, en seguir el Camí de les Pedreres, arribant-se ara a una alçada de 283 metros, que serà la màxima alçada del recorregut de l´itinerari.
A partir d´aquí, el recorregit anirà baixant, primer en anar cap el Gorg de les Escaletes i després cap al Pou de Glaç de Montlleó. Prop d´aquí, s´haurà baixat fins als 204 metros, que serà el punt més baix de tot el recorregut d´aquest itinerari.
Posteriorment, es tornarà a pujar, en arribar a la Serra de Montlleó, arribant-se ara fins als 239´3 metres. A partir d´aquí, baixarà lleugerament fins als 212´2 metres, al Gorg de les Escaletes. Des d´aquí, anirà pujant fins als 228´4 metres, en retornar a l´indret de l´inici.
DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI
En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.
Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un sol full, concretament el 363 (o de Manresa).
________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2017).- Recorregut pedestre circular de recerca geològica, minera i ambiental per la comarca del Bages (pel Geoparc de la Catalunya Central). des de l´Estació de la RENFE a Manresa, a la Mina de Lignit de la Guia, a la Riera de Rajadell, al Xup, a la Torre de Santa Catarina i a l´Estació de la RENFE a Manresa. Inèdit. 10 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2019).- Recorregut experimental circular de recerca geològica, minera i ambiental pel Bages, Terme de Manresa (Geoparc de la Catalunya Central). des de l´Estació de la RENFE a Manresa, a la Mina de Lignit de la Guia, al Gorg de les Escaletes, al Esparver, a la Torre de Santa Caterina i a l´Estació de la RENFE a Manresa. Inèdit. 14 pàgines. Manresa
RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
PARADA 1. IMMEDIACIONS DEL PONT DE LA CARRETERA C-37C SOBRE LA RIERA DE RAJADELL, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 224 metres.
El recorregut de l´itinerari l´iniciarem prop del pont de la carretera C-37C sobre la Riera de Rajadell, a tocar del barri del Xup. Així, per aquest indret farem la primera parada del recorregut d´aquest itinerari.
En aquest indret, ens trobem situats al bell mig de la Depressió Geològica de l´Ebre, entre afloraments de materials cenozoics de l´Eocè. Així, pels voltants d´aquest lloc afloren els materials rogencs de la Formació Artés; tot i que es troben en part recoberts per materials detrítics d´origen fluvial, de l´Holocè.
Des d´aquest lloc, es pot veure la Riera de Rajadell. El seu cabdal es troba molt contaminat. FOTOGRAFIA 1.
PARADA 2 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL GORG DELS CORRONS, RIERA DE RAJADELL, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 220 metres.
Després d´efectuar la parada anterior, cal iniciar el recorregut pel camí descendent situat al marge esquerre de la Riera de Rajadell. Més endavant, farem una aturada a uns 650 metres de la parada anterior.
En aquest recorregut, hem passat pel costat de la caseta de tractament de les aigües residuals del barri del Xup. Més endavant, hem arribat a l´indret per on es troba el Gorg dels Corrons. Aquí farem una aturada, tot i que aquest gorg es troba enormement antropitzat. FOTOGRAFIA 2.
Per d´altra banda, en aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs de l´Eocè Superior. Aquests materials corresponen als nivells de la Formació Artés. Així, hem trobat nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques. Tot i això, molt sovint es troben recoberts per materials detrítics, d´origen fluvial, de l´Holocè.
PARADA 3 - CONDICIONAL. CAMÍ DEL XUP A LA TORRE DE SANTA CATARINA. ELS HORTS DE LES BARRAQUES, TURÓ D¨ALÇADA 239 metres (terme de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 239 metres.
Després d´efectuar la parada anterior, cal continuar el recorregut baixant momentàniament pel costat de la Riera de Rajadell. Però quasi immediatament, trobarem per l´esquerra un camí que es dirigeix cap a la Torre de Santa Catarina, passant pel costat de Cal Corrons, dirigint-se després cap a l´esquerra, per tal d´agafar el camí de la Torre Oliva. Poc abans d´arribar a aquest darrer lloc, farem una aturada, la farem a tocar d´un petit turonet, a uns 0´7 Km de la parada anterior.
En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem anat veient als trams anteriors del recorregut d´aquest itinerari. Així, hem vist nivells de calcolutites rogenques i de gresos de la mateixa tonalitat. Es tracta dels materials de la Formació Artés, de l´Eocè. Ocasionalment, com en aquest indret, es fan palesos trams grisosos entre els materials rogencs abans esmentats. Es tracta de nivells lacustres, els quals es troben intercalats entre els materials fluvials. FOTOGRAFIA 3.
PARADA 4. VOLTANTS DEL TURÓ DE LA TORRE DE SANTA CATERINA, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 266 metres.
Després de fer el recorregut anterior, ens cal continuar, anant cap a la Torre Oliva i posteriorment cap a Torre de Santa Catarina, després de deixar el camí de les Pedreres per la dreta (per on continuarem després). En arribar a l´esmentada torre, farem una aturada. Aquesta la farem a 1´5 Km de la parada anterior.
En aquest recorregut, hem tornat a trobar afloraments dels materials que hem vist als trams anteriors del trajecte. Aquests terrenys rogencs de la Formació Artés, són també els materials que apareixen a l´indret de la parada; tot i que aquí estan a tocar dels materials grisencs de la Formació Tossa. De fet, estem a la zona de contacte entre les dues formacions acabades d´esmentar.
Poc abans d´arribar, hem pogut veure a uns 100 metres al Nord del camí que hem seguit, molt prop del pla on es troba la torre, abans d´arribar, les excavacions arqueològiques que s´estan realitzant en aquell indret, per tal d´avençar en els coneixements d´una antiga església que hi havia en aquell lloc, del segle XIII.
Ara, en arribar a l´indret de l´aturada, es fa ben palesa la Torre de Santa Catarina, la qual es troba construïda amb carreus de gresos procedents dels paleocanals situats entre els materials de la Formació Artés. FOTOGRAFIA 4.
Per d´altra banda, ara a l´arribar al pla on es troba la torre, podem gaudir d´un immillorable lloc d´observació, cap a quasi totes les direccions. Així, mirant cap al NNW es pot veure molt be el relieve en cuesta del Collbaix. Alhora, mirant cap l Nord, es pot veure be la ciutat de Manresa, veient-se també els relleus pirinencs. També, mirant ara cap al NNW, es pot veure igualment la ciutat de Manresa i més enllà el runam del Cogulló de Sallent. Per d´altra banda, mirant ara cap al Sud i cap el SSE, es poden veure be els relleus de Montserrat, dels Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA-PERELLÓ, 1986). FOTOGRAFIES 5, 6, 7 i 8.
PARADA 5. CRUÏLLA DEL CAMÏ DE LES PEDRERES AMB EL CORRIOL DE LES POLVORERES, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 270 metres.
Després de fer el recorregut anterior, ens cal anar a la cruïlla propera de camins (per on hem passat abans), per tal de seguir el recorregut pel Camí de les Pedreres, anant ara cap al Sud. Més endavant, en arribar a les immediacions de la cruïlla d´aquest camí, amb el corriol que puja de les Polvoreres, per l´esquerra del camí, farem una aturada. La farem a 1´1 Km de la parada anteriorment efectuada.
En aquest trajecte, hem estat circulant prop de la zona de contacte entre els materials marins de la Formació Tossa, de tonalitats grisenques i els materials continentals de la Formació Artés, de tonalitats rogenques. De fet ens hem estat movent per les denominades Capes de Calders (COLLDEFONS, 1992).
Per d´altra banda, des d´aquest indret (i en tot el recorregut) hem pogut gaudir de bons llocs d´observació, similars als de la parada anterior. FOTOGRAFIES 9, 10, 11 i 12.
PARADA 6. IMMEDIACIONS DEL GORG DE LES ESCALETES. RIERA DE RAJADELL, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 211 metres.
Després de fer el recorregut anterior, ens cal continuar pel camí de les Pedreres, anant cap al Sud. Tot i així, ben aviat trobarem per la dreta, el camí que baixa cap al Gorg de les Escaletes, que ens caldrà agafar. Així, ara anirem baixant fins arribar de nou a la Riera de Rajadell, que hem deixat abans, al recorregut entre la PARADA 2 i la PARADA 3. Ara, en arribar de nou a l´esmentada riera, farem aquí una aturada, a uns 0´3 Km de la parada anterior.
En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat als recorreguts anteriors. De fet, ens hem estat desplaçant prop del contacte entre la Formació Tossa (d´origen marí i de tonalitats grisenques) i la Formació Artés (continental, de tonalitats rogenques). De fet, hem anat nivells que pertanyen a les denominades capes de Calders.
Ara, en arribar a aquest indret, es fa força palès el Gorg de les Escaletes. Es tracta d´uns ràpids i saltants de la Riera de Rajadell, en trobar un paleocanal de gresos i uns nivells més tous de calcolutites sota del paleocanal. FOTOGRAFIES 13 i 14.
Aquest indret constitueix un element important del Patrimoni Geològic, tant del terme municipal de Manresa, com del conjunt del Geoparc de la Catalunya Central.
PARADA 5. CONGOSTET DE LES ESCALETES. RIERA DE RAJADELL, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 210 m.
Després de fer el recorregut anterior, ens cal continuar ara el recorregut baixant pel marge esquerre de la Riera de Rajadell. Així, ara, després de superar totalment el Gorg de les Escaletes, aviat arribarem a una zona més plana, despès de sobrepassar un petit esgraó. Així, aviat arribarem al que hem denominat Congostet de les Escaletes. Aquí farem una aturada, aproximadament a uns 300 metres de la parada anterior.
En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist a les aturades anteriors. Així. hem vist uns nivellets rogencs continentals, de tonalitats rogenques, que pertanyen a la Formació Artés, sobre els quals s´ha desenvolupat un petit gorg. FOTOGRAFIA 15.
Tanmateix, hem trobat uns potents nivells de calcolutites grisenques i de calcàries coral·lines, les quals pertanyen a la Formació Tossa, de tonalitats grisenques. És a dir: ens trobem a la zona de contacte entre les dues formacions. FOTOGRAFIA 16.
Ara, en aquest tram del recorregut, la Riera de Rajadell discorre entre uns terrenys verticalitzats a l´esquerra, amb afloraments dels materials grisencs de la Formació Tossa, mentre que a la dreta predominen més els materials rogencs de la Formació Artés, situats per sobre dels anteriors.
PARADA 8. GORG DELS ESPARVERS. RIERA DE RAJADELL, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 209 m.
Després de fer el recorregut anterior, ens cal continuar ara el recorregut baixant pel marge esquerre de la Riera de Rajadell. Així, ara, després de recórrer totalment el congostet de les Escaletes, arribarem immediatament al Gorg dels Esparvers. Així, des de la parada anterior, haurem recorregut uns 0´5 Km, per tal d´arribar fins aquí.
En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials grisencs, d´origen marí, els quals corresponen a la Formació Tossa. Així, hem trobat nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats grisenques. Tanmateix, a la part alta, afloren uns nivells de calcaries coral·lines, que ja hem vist a la parada anterior.
Ara, en arribar a l´indret de l´aturada, s´ha fet palès un gorg similar als que hem vist anteriorment, a les dues parades anteriors. Es tracta del conegut Gorg de l´Esparver. Com alls anteriors (especialment al Gorg de les Escaletes), a la part superior, formant la llera de la riera, hi ha un nivell de gresos, sobre dels quals circulen les aigües. Per sota dels gresos, hi ha uns nivells de calcolutites. I el que succeeix és que en erosionar-se els gresos, es produeix un esgraó, que dona lloc a una cascada i a un embassament de les aigües. FOTOGRAFIES 17 i 18.
PARADA 9. POU DE GLAÇ DE MONTLLEÓ, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 217 metres.
Després de fer el recorregut anterior, ens cal fer un darrer recorregut pel marge esquerre de la Riera de Rajadell. Ben aviat, trobarem un camí per la dreta, que travessa la riera. Poc després, després baixar una mica pel marge dret, aquest camí s´enlaira. Aviat arriba al paratge on hi ha el Pou de Glaç de Montlleó. Aquí farem una aturada, a uns 0´3 Km de la parada realitzada anteriorment.
Em aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist a l´aturada anterior. De fet, aquests són també els materials que apareixen prop de l´indret per on farem la parada actual. Es tracta dels nivells de gresos i de calcolutites, de tonalitats grisenques, que pertanyen a la Formació Tossa, de l´Eocè Marí.
En aquest lloc hi ha un antic Pou de Glaç. En ell s´utilitzava el glaç de la propera riera, per tal de distribuir-ho dintre del pou amb feixes d´herbes. Així es podien conservar els aliments. Cal dir que es tracta d´un element del Patrimoni Miner, ja que pel seu funcionament utilitzava un material geològic: el gel. FOTOGRAFIES 19 i 20.
PARADA 10. IMMEDIACIONS DE LA TINA DE MONTLLEÓ, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 248 metres.
Després de fer el recorregut anterior, ens cal fer un recorregut ascendent (en alguns trams amb una certa inclinació). Així, anirem pujant pel flanc septentrional de la Serra de Montlleó. Posteriorment, ens caldrà baixar lleugerament cap a un planell. En aquest indret farem l´aturada. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut proper als 0´3 Km, aproximadament, salvant un desnivell d´uns 40 metres, tot i que al final s´haurà baixat un poc.
Rn aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials grisencs marins, els quals corresponen a la Formació Tossa. Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats grisenques. Aquest trajecte, correspon a la part meridional dels ESQUEMES 1 i 2, que aquí reproduïm parcialment: ESQUEMES 5 i 6.
Per d´altra banda, ara, en arribar a l´indret de l´aturada, veurem una construcció de base quadrada que correspon a una tina. Es tracta de la Tina de Montlleó (o de la Serra de Montlleó). Prop també hi ha una barraca de vinya. Les dues construccions s´han fet amb carreus dels afloraments dels gresos grisencs de la Formació Tossa. FOTOGRAFIES 21 i 22.
PARADA 11. CAMÍ DE LA TINA DE MONTLLEÓ AL BARRANC DE L¨OLLER, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 223 metres.
Després de fer el recorregut anterior, ens cal fer un nou recorregut. Així, ara ens caldrà apropar-nos cap a una casa propera, caminant uns 150 metres pels camps, anant planer, fins trobar un corriol que discorre entre unes feixes o un marge. Tot això amb la intenció d´apropar-nos cap aquesta casa de finestres verdes. Abans d´arribar, però, farem una aturada, a uns 0´2 Km de la parada anterior.
En aquest trajecte, hem tornat a entrar a la zona de contacte entre els materials marins de la Formació Tossa i els materials continentals de la Formació Artés, d´acord amb els esquemes que hem vist a l´aturada anterior.
Per d´altra banda, en aquest trajecte, mirant cap a llevant, hem pogut veure ve el meandre que descriu la Riera de Rajadell, per on hem efectuat els trajectes entre PARADA 6 i la PARADA 8. FOTOGRAFIES 23 i 24.
PARADA 12. GORG DE LES IMMEDIACIONS DE CAL GIBERT. RIERA DE RAJADELL, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 216 metres.
Després de fer la parada anterior, ens cal continuar el recorregut, anant primer cap a la propera casa de les finestres verdes. Després, des d´enllà, ens caldrà seguir un camí que baixa cap al Torrent de l´Oller, travessant-lo. Després, seguint aquest camí cap al NE, entroncarem amb un camí més transitat que baixa des del Raval del Monistrolà, el qual es dirigeix cap a la Riera de Rajadell i cap al Xup. Després de travessar la riera, enllaçarem amb el camí que ve des del Gorg de les Escaletes. Així, ara ens caldrà anar cap al Xup. Més endavant, en arribar al Gorg de Cal Gibert, farem una aturada. La farem a uns 1´2 Km de la parada anterior.
En aquest trajecte, ens hem estat desplaçant, com al recorregut anterior, per la zona de contacte entre els materials grisencs d´origen marí de la Formació Tossa, amb els materials rogencs continentals de la Formació Artés; tot i que predominen aquests darrers. En tots els casos, els materials que hem anat trobant son fonamentalment gresos i calcolutites, de les coloracions esmentades.
En aquest tram, ben aviat hem trobat un gorg, originat en discórrer la Riera de Rajadell, per sobre un nivell de gresos, havent uns nivells de calcolutites roges sota dels gresos. FOTOGRAFIA 25.
Posteriorment, hem arribat al Gorg de Cal Gibert, més espectacular que l´anterior, on hi ha un potent nivells de gresos que formen un paleocanal entre els materials rogencs de la Formació Artés. Cal destacar que a la part alta del gres es veuen unes incisions, es quals demostren que es va fer aquí una presa. FOTOGRAFIES 26 i 27.
Finalment, cal dir que des d´aquest indret, mirant cap a Cal Gibert, es pot veure que enllà va haver-hi una antiga explotació de gresos. FOTOGRAFIA 28.
___________________________________________________________________________________
EN AQUEST LLOC FINALITZA EL RECORREGUT DE L´ITINERARI.
Però, posteriorment, cal fer un darrer recorregut, per tal de retornar a l´indret on hem començat el recorregut de l´itinerari, cap el barri del Xup. Així, ens caldrà fer un recorregut proper a 1´3 Km.
Part d´aquest recorregut (pràcticament la meitat del mateix), ja l´hem fet entre la primera parada i la segona parada.
En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials de la Formació Artés. Així, hem anat veient nivells de calcolutites rogenques i de gresos de la mateixa tonalitat. Molt sovint, aquests gresos formen part dels paleocanals situats entre aquests materials continentals,
Per d´altra banda, molt sovint hem trobat sobre aquests materials de l´Eocè, recobriments parcials pels materials detrítics al·luvials de l´Holocè, especialment dels relacionats amb les terrasses de la Riera de Rajadell.
Si vols, pots fer un comentari o valorar aquesta ruta.
Comentaris