-
-
312 m
193 m
9,07 km
Vista 120 vegades, descarregada 7 vegades
a prop de Manresa, Catalunya (España)
Distància
9,07 kmDesnivell positiu
178 mDificultat tècnica
ModeratDesnivell negatiu
178 mAltitud màxima
312 mTrailrank
54Altitud mínima
193 mTipus de ruta
CircularCoordenades
585Data de pujada
3 de febrer de 2021rocpetrus Tots els drets reservats
Navegació Outdoor
Guia't per milions de rutes a l'aire lliure des del teu mòbil. Fins i tot offline!
Passa't a Wikiloc Premium Passa't a Premium per eliminar els anuncis
RECORREGUT CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PELS VOLTANTS DE LA RIERA DE GUARDIOLA / RIERA DE CORNET, DEL TERME MUNICIPAL DE MANRESA, AMB FILLOLES PELS TERMES DE CASTELLGALÍ I SANT SALVADOR DE GUARDIOLA (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). DES DE L´OLLER A CORNET I AL OLLER, PEL GORG SALAT, POU DE GLAÇ, GORG DE L´OLLER I PER LA LLOSA / 07 DE FEBRER DEL 2021
Per Josep M. MATA – PERELLÓ, Krishna SIVILLÀ RUBIO i Josep GIRABAL i GUITART
ADVERTIMENT PREVI
A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.
Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu. Per d´altra banda, caldrà tindre cura a l´hora de transitar pels camins que discorren a tocar dels gorgs, ja que poden patinar, en trobar-se situats sobre afloraments de roques carbonatades, molt sovint.
Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.
BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA
El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central.
Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que el Pla de Bages es troba totalment situat, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials cenozoics de l´Eocè Mig i Superior. Així, dintre del recorregut d´aquest itinerari, circularem entre els materials marins de la Formació Tossa i els terrenys continentals de la Formació Artés. Tot i això, veurem un clar predomini dels primers, de tonalitats grisenques, que son fonamentalment els quins afloren a la bona part del recorregut de la Riera de Guardiola (dita Riera de Cornet al seu tram final). Per la seva part, els materials continentals, de tonalitats vermelles, els anirem trobant, per sobre dels anteriors, a les parts més altes del recorregut de l´itinerari, en torn de l´Oller.
Així, en el primer cas, en circular pels afloraments de la Formació Tossa, per aquests indrets trobarem nivells de calcarenites, calcolutites i calcàries, fonamentalment. Mentre que pel que fa als afloraments dels materials de la Formació Artés, anirem trobant afloraments de calcolutites rogenques i de gresos de la mateixa tonalitat. Alhora, trobarem diferents paleocanals farcits amb gresos i ocasionalment amb microconglomerats.
També cal dir, que aquets materials, tant els marins com els continentals, tenen un cabussament generalitzat cap al NNW i NW, d´uns 6 – 10 graus, aproximadament.
Per d´altra banda, molt sovint sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials i el depòsits de vesant). Tot i això, no sempre es troben representats a l´esquema geològic que veurem ara.. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Manresa i més exactament pels sectors més occidentals. Tot i així, en alguns dels trams del recorregut, també ens situarem dintre dels termes municipals de Castellgalí i de Sant Salvador de Guardiola; tots ells situats dintre del denominat Pla de Bages.
Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi de Manresa, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc; així com els municipis abans esmentats, el de Castellgalí (situat al Sud de Manresa) i el de Sant Salvador de Guardiola (situat al SW de la ciutat acabada d´esmentar). Cal dir que amb anterioritat s´anomenava Parc Geològic i Miner de la Comarca del Bages.
Per d´altra banda, aquest recorregut es troba plenament a la conca del Riu Cardener; encara que molt propera a la conca del Riu Llobregat. Per aquests indrets del recorregut, circularem prop de la Riera de Rajadell; però anirem remuntant en bona part del recorregut, la Riera de Guardiola (que a la part més baixa, es coneix amb el nom de Riera de Cornet). Aquestes rieres acabades d´esmentar, son tributàries del Riu Cardener. La primera te l´aiguabarreig al terme de Manresa. I la segona el te més avall, al terme de Castellgalí.
OBJECTIUS FONAMENTALS
Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.
1.- Reconeixement dels sectors centrals del Geoparc de la Catalunya Central (Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel terme municipal de Manresa i també pels termes veïns de Castellgalí i Sant salvador de Guardiola.
2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.
3.- Observació, a distancia dels relleus dels Altiplans Meridionals (concretament de Montserrat, i en menys grau del Montcau i de la Serra de l’Obac). Aquests relleus formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984). Aquests relleus es veuran al llarg de diferents indrets del recorregut.
4.- Observació, a distancia d´altres unitats geològiques; en concret dels relleus del Sistema Pirinenc, que veurem exclusivament sols a les primeres parades del recorregut d´aquest itinerari.
5.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran els materials que pertanyen als afloraments de la Formació Tossa, d´origen marí, de tonalitats grisenques (amb calcolutites, calcarenites i calcàries) i també als materials de la Formació Artés, d´origen continental (amb gresos i calcolutites de tonalitats rogenques)
6.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs afluents del Cardener. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional.
7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Així, en aquest trajecte veurem diversos elements geomorfològics, com els meandres de la Riera de Rajadell i de la Riera de Guardiola. També veurem diversos gorgs, com el Gorg de Cornet, el Gorg Salat, el Gorg de l´Oller i el Gorg de la Llosa, situats tots a la Riera de Guardiola (Riera de Cornet, a la part baixa)
8.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquets elements, cal fer esment del relacionat amb el Pou de Glaç de la Riera de Guardiola. També cal fer esment del Forn d´Obra de l´Oller.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
No tenim coneixent de cap antecedents bibliogràfic, de cap altre itinerari geològic que discorri per aquests sectors per on es desenvoluparà el recorregut que ara presentarem. En aquest aspecte, cal dir que es tracta d´una primícia.
En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya.
També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages. Tanmateix, farem esment d´un altre treball nostre MATA – PERELLÓ (1986) dedicat a la Depressió Geològica de l´Ebre i als seus diferents sectors geomorfològics.
Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.
RECORREGUT DE L´ITINERARI
El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions de la casa de l´Oller del Mas. Des d´aquí, el recorregut anirà cap a llevant, per tal d´arribar a les immediacions de Montlleó, des d´on es dirigirà després cap a Cal Cornet i cap a la Riera de Cornet, anant ara cap al Sud. En arribar a aquesta riera, el recorregut l´anirà remuntant alhora que es transformarà en la Riera de Guardiola. Així, ara ens anirem dirigint cap a ponent.
Així, aviat trobarem el Gorg de Cornet i posteriorment el Gorg Salat. Més endavant arribarem al Pou de Glaç de la Riera de Guardiola i al Gorg de l´Oller. Després, arribarem al Gorg de la Llosa o a la Llosa.
A partir d´aquest indret, el recorregut es començarà a dirigir cap al Nord, passant aviat per la Masia Vella i posteriorment a l´Oller del Mas; tot i que abans haurem passat pel Forn d´Obra de l´Oller. Així, haurem completat aquest recorregut circular, en tornar de nou a l´origen del trajecte de l´itinerari.
Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-de-loller-a-cornet-al-gorg-salat-al-pou-de-glac-al-gorg-de-loller-a-la-llosa-i-65114968
Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 9´07 Km aproximadament, a través del qual es faran quinze aturades. El recorregut començarà a una alçada de 256´3 metres. A partir d´aquí, després d´una suau pujada inicial, començarà a baixar fins arribar als 236´2 metres, en apropar-nos lleugerament a la Riera de Rajadell.
Després, el recorregut començarà a pujar, en apropar-nos a la Serra de Monlleó, arribant a una alçada de 312 metres, que serà la cota màxima de tot el recorregut de l´itinerari. Després, en apropar-nos a Cal Cornet, començarà a baixar, amb algunes fluctuacions, arribant a una cota de 193 metres, en arribar a la Riera de Cornet / Guardiola, que serà la cota mínima de tot el recorregut de l´itinerari.
A partir d´aquí, el recorregut anirà pujant, alhora que anirà remuntant la riera acabada d´esmentar. Així camí de l´Oller del Mas, arribarem a una alçada de 295´8 metres. I, a partir d´aquest indret, tornarà a baixar fins arribar a l´esmentat mas, a una alçada de 256´3 metres, despès d´una suau pujada al final. Així, després de fer tot el recorregut, haurem tornat a assolir l´alçada inicial.
DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI
En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.
Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem dos fulls, concretament el 362 (full de Sant Joan de Vilatorrada o de Calaf) i el 363 (o full de Manresa).
____________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.
RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
Per Josep M. MATA – PERELLÓ, Krishna SIVILLÀ RUBIO i Josep GIRABAL i GUITART
ADVERTIMENT PREVI
A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles.
Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu. Per d´altra banda, caldrà tindre cura a l´hora de transitar pels camins que discorren a tocar dels gorgs, ja que poden patinar, en trobar-se situats sobre afloraments de roques carbonatades, molt sovint.
Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.
BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA
El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central.
Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que el Pla de Bages es troba totalment situat, dintre d´aquesta depressió. Així, per arreu, afloren els materials cenozoics de l´Eocè Mig i Superior. Així, dintre del recorregut d´aquest itinerari, circularem entre els materials marins de la Formació Tossa i els terrenys continentals de la Formació Artés. Tot i això, veurem un clar predomini dels primers, de tonalitats grisenques, que son fonamentalment els quins afloren a la bona part del recorregut de la Riera de Guardiola (dita Riera de Cornet al seu tram final). Per la seva part, els materials continentals, de tonalitats vermelles, els anirem trobant, per sobre dels anteriors, a les parts més altes del recorregut de l´itinerari, en torn de l´Oller.
Així, en el primer cas, en circular pels afloraments de la Formació Tossa, per aquests indrets trobarem nivells de calcarenites, calcolutites i calcàries, fonamentalment. Mentre que pel que fa als afloraments dels materials de la Formació Artés, anirem trobant afloraments de calcolutites rogenques i de gresos de la mateixa tonalitat. Alhora, trobarem diferents paleocanals farcits amb gresos i ocasionalment amb microconglomerats.
També cal dir, que aquets materials, tant els marins com els continentals, tenen un cabussament generalitzat cap al NNW i NW, d´uns 6 – 10 graus, aproximadament.
Per d´altra banda, molt sovint sobre aquests materials, es situen els materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials i el depòsits de vesant). Tot i això, no sempre es troben representats a l´esquema geològic que veurem ara.. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per la comarca del Bages (dintre de la Catalunya Central), concretament pel terme municipal de Manresa i més exactament pels sectors més occidentals. Tot i així, en alguns dels trams del recorregut, també ens situarem dintre dels termes municipals de Castellgalí i de Sant Salvador de Guardiola; tots ells situats dintre del denominat Pla de Bages.
Per d´altra banda, també la major part del recorregut, transitarà pel Geoparc de la Catalunya Central. Efectivament, el municipi de Manresa, es troba plenament situat dintre de l´esmentat Geoparc; així com els municipis abans esmentats, el de Castellgalí (situat al Sud de Manresa) i el de Sant Salvador de Guardiola (situat al SW de la ciutat acabada d´esmentar). Cal dir que amb anterioritat s´anomenava Parc Geològic i Miner de la Comarca del Bages.
Per d´altra banda, aquest recorregut es troba plenament a la conca del Riu Cardener; encara que molt propera a la conca del Riu Llobregat. Per aquests indrets del recorregut, circularem prop de la Riera de Rajadell; però anirem remuntant en bona part del recorregut, la Riera de Guardiola (que a la part més baixa, es coneix amb el nom de Riera de Cornet). Aquestes rieres acabades d´esmentar, son tributàries del Riu Cardener. La primera te l´aiguabarreig al terme de Manresa. I la segona el te més avall, al terme de Castellgalí.
OBJECTIUS FONAMENTALS
Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.
1.- Reconeixement dels sectors centrals del Geoparc de la Catalunya Central (Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel terme municipal de Manresa i també pels termes veïns de Castellgalí i Sant salvador de Guardiola.
2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre o Conca Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut d´aquest itinerari.
3.- Observació, a distancia dels relleus dels Altiplans Meridionals (concretament de Montserrat, i en menys grau del Montcau i de la Serra de l’Obac). Aquests relleus formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1984). Aquests relleus es veuran al llarg de diferents indrets del recorregut.
4.- Observació, a distancia d´altres unitats geològiques; en concret dels relleus del Sistema Pirinenc, que veurem exclusivament sols a les primeres parades del recorregut d´aquest itinerari.
5.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central, per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran els materials que pertanyen als afloraments de la Formació Tossa, d´origen marí, de tonalitats grisenques (amb calcolutites, calcarenites i calcàries) i també als materials de la Formació Artés, d´origen continental (amb gresos i calcolutites de tonalitats rogenques)
6.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses dels diferents barrancs afluents del Cardener. Tot i que també trobarem depòsits de vessant, d´origen clarament gravitacional.
7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Així, en aquest trajecte veurem diversos elements geomorfològics, com els meandres de la Riera de Rajadell i de la Riera de Guardiola. També veurem diversos gorgs, com el Gorg de Cornet, el Gorg Salat, el Gorg de l´Oller i el Gorg de la Llosa, situats tots a la Riera de Guardiola (Riera de Cornet, a la part baixa)
8.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Dintre d´aquets elements, cal fer esment del relacionat amb el Pou de Glaç de la Riera de Guardiola. També cal fer esment del Forn d´Obra de l´Oller.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
No tenim coneixent de cap antecedents bibliogràfic, de cap altre itinerari geològic que discorri per aquests sectors per on es desenvoluparà el recorregut que ara presentarem. En aquest aspecte, cal dir que es tracta d´una primícia.
En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya.
També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages. Tanmateix, farem esment d´un altre treball nostre MATA – PERELLÓ (1986) dedicat a la Depressió Geològica de l´Ebre i als seus diferents sectors geomorfològics.
Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.
RECORREGUT DE L´ITINERARI
El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions de la casa de l´Oller del Mas. Des d´aquí, el recorregut anirà cap a llevant, per tal d´arribar a les immediacions de Montlleó, des d´on es dirigirà després cap a Cal Cornet i cap a la Riera de Cornet, anant ara cap al Sud. En arribar a aquesta riera, el recorregut l´anirà remuntant alhora que es transformarà en la Riera de Guardiola. Així, ara ens anirem dirigint cap a ponent.
Així, aviat trobarem el Gorg de Cornet i posteriorment el Gorg Salat. Més endavant arribarem al Pou de Glaç de la Riera de Guardiola i al Gorg de l´Oller. Després, arribarem al Gorg de la Llosa o a la Llosa.
A partir d´aquest indret, el recorregut es començarà a dirigir cap al Nord, passant aviat per la Masia Vella i posteriorment a l´Oller del Mas; tot i que abans haurem passat pel Forn d´Obra de l´Oller. Així, haurem completat aquest recorregut circular, en tornar de nou a l´origen del trajecte de l´itinerari.
Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-de-loller-a-cornet-al-gorg-salat-al-pou-de-glac-al-gorg-de-loller-a-la-llosa-i-65114968
Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 9´07 Km aproximadament, a través del qual es faran quinze aturades. El recorregut començarà a una alçada de 256´3 metres. A partir d´aquí, després d´una suau pujada inicial, començarà a baixar fins arribar als 236´2 metres, en apropar-nos lleugerament a la Riera de Rajadell.
Després, el recorregut començarà a pujar, en apropar-nos a la Serra de Monlleó, arribant a una alçada de 312 metres, que serà la cota màxima de tot el recorregut de l´itinerari. Després, en apropar-nos a Cal Cornet, començarà a baixar, amb algunes fluctuacions, arribant a una cota de 193 metres, en arribar a la Riera de Cornet / Guardiola, que serà la cota mínima de tot el recorregut de l´itinerari.
A partir d´aquí, el recorregut anirà pujant, alhora que anirà remuntant la riera acabada d´esmentar. Així camí de l´Oller del Mas, arribarem a una alçada de 295´8 metres. I, a partir d´aquest indret, tornarà a baixar fins arribar a l´esmentat mas, a una alçada de 256´3 metres, despès d´una suau pujada al final. Així, després de fer tot el recorregut, haurem tornat a assolir l´alçada inicial.
DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI
En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.
Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem dos fulls, concretament el 362 (full de Sant Joan de Vilatorrada o de Calaf) i el 363 (o full de Manresa).
____________________________________________________________________________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.
RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
PARADA 1. PLANS DE L´OLLER, CRUÏLLA DE CAMINS; CAMÏ CAP A MONTLLEÓ, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 261 metres.
El recorregut de l´itinerari l´iniciarem per les immediacions de la casa pairal de l´Oller del Mas, molt prop de la carretera que uneix Manresa i Igualada. Des de l´aparcament proper ala casa, cal anar cap a llevant, per tal d´anar cap a la Serra de Montlleó. Ben aviat, farem una aturada, a uns 0´3 Km del recorregut, en arribar a un collet.
En aquest trajecte, s´han anat fent palesos, per arreu, els materials rogencs, d´origen continental, els quals pertanyen a l´Eocè Superior. Així, hem vist nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques. Aquests, són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada.
Des d´aquest lloc, mirant cap al NE es pot fer una bona observació de la ciutat de Manresa. Darrere d´ella, més cap al NE, es fa palès el runam salí del Cogulló. I més lluny es veuen els relleus pirinencs. FOTOGRAFIA 1.
Tanmateix, des d´aquest mateix lloc, mirant cap a l´Est (lleugerament cap a l´ESE), es poden veure be els relleus del Montcau i de la Serra de l´Obac, relleus dels anomenats Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1986). FOTOGRAFIA 2.
PARADA 2. COLLET DE LA OBAGA DE MONTLLEÓ, CAMÍ A LA SERRA DE MONTLLEÓ, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 269 metres.
Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar el recorregut anant cap a llevant. Així, passarem per les immediacions de Cal Torrents (que ens quedarà a l´esquerra). Després passarem a tocar del Monistrolà. Després passarem a tocar de Cal Taló i de Cal Gasparó. A partir d´aquí anirem cap al Sud i arribarem a tocar de Cal Cisteller. A partir d´aquí ens dirigirem cap al Montlleó. Per aquest indret farem una aturada, la farem a uns 1´5 Km de la parada anterior. En aquest darrer tram, cal tenir molta cura, ja que els actuals propietaris han llaurat part del camí; tot i això es pot passar.
En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist al recorregut anterior. així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats vermelles. Sovint els gresos formen paleocanal. Un d´aquests els podem veure prop del camí, una mica més amunt d´on fem l´aturada. Sobre aquest paleocanal s´ha construït una barraca de vinya i precisament s´han utilitzat per a la construcció carreus de gresos, extrets en un paleocanal similar. FOTOGRAFIA 3.
Per d´altra banda, des de l´indret de l´aturada, mirant cap a llevant, es pot veure la Riera de Rajadell, la qual descriu un meandre molt marcat, pe les immediacions del Gorg de l’Esparver. FOTOGRAFIA 4.
PARADA 3. TINA DEL CAMÏ DE L´OLLER CAP A CORNET. IMMEDIACIONS DE LA CRUÏLLA DE CAMINS, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 307 metres.
Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar el recorregut anant cap al Sud. Aviat trobarem per l´esquerra, el camí procedent de l ´Esparver i de la Riera de Rajadell. Ara, seguirem per aquest camí i aviat arribarem a la cruïlla, amb el camí ample procedent de l´Oller i que es dirigeix cap els Comtals. Per aquest indret, prop de la cruïlla, a l´altra banda trobarem un sender que es dirigeix cap al Sud, i a uns 10 – 15 metres de la cruïlla, farem una aturada. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut molt proper als 0´5 Km, per al d´arribar fins on ara som.
En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats als recorreguts anteriors. Tot i així, hem anat baixant a la sèrie estratigràfica i hem començat a trobar intercalacions de materials marins; malgrat que predominen els terrenys continentals, de tonalitats rogenques. De fet, ara ens trobem a la zona de transició entre uns materials i els altres.
Per d´altra banda, en aquest indret, hem trobat una construcció, la qual correspon a una antiga tina, relativament ben conservada. Així, es pot veure un edifici de dues plantes, construït amb gresos procedents dels afloraments propers. FOTOGRAFIA 5 i 6.
PARADA 4. PEDRERA DE CORNET. IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DE L´OLLER A CORNET, (terme municipal de Castellgalí, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 263 metres.
Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar el recorregut anant cap al Sud. Aviat trobarem per l´esquerra, el camí que es dirigeix cap unes antigues explotacions de calcàries. En aquest indret farem una aturada, aproximadament a uns 0´8 Km de la parada anterior.
En aquest trajecte, hem anat baixant a la sèrie estratigràfica i hem començat a trobar afloraments dels materials d´origen marí que pertanyen a la Formació Tossa. Així, hem trobat nivells de calcolutites, calcarenites i fins i tot calcàries sorrenques. També hem trobat nivells de calcàries coral·lines. Tots aquests materials tenen origen marí i presenten tonalitats grisenques; tot i que sovint en superfície tenen tonalitats lleugerament groguenques.
En aquest indret hi ha hagut unes explotacions, actualment parcialment aturades; tot i que els registres miners encara estan actius. Les explotacions s´han dedicat, fonamentalment a l´explotació de calcaries sorrenques, les quals s´han utilitzat com a roques ornamentals, una vegada extretes i polides. Sovint, segons la nomenclatura de les roques ornamentals, se les ha considerat com a marbres, sense ser-ho. Pel que fa a les explotacions, s´han efectuat a cel obert i es situen a la vorera meridional de la Serra de Monlleó. FOTOGRAFIES 7 i 8
PARADA 5 - CONDICIONAL.BASSA DE CORNET . IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DE L´OLLER A CORNET, (terme municipal de Castellgalí, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 219 metres.
Després de fer l´aturada anterior, ens cal retornar des de la pedrera al camí procedent de l´Oller i que es dirigeix cap a Cornet. Ara continuarem baixant cap a la Riera de Cornet / Riera de Guardiola. Aviant, en arribar a una corba, trobarem un camí que baixa directament cap a la riera. Nosaltres continuarem baixant pel camí ample. Així, ens anirem apropant a la casa de Cornet. Una mica abans, a la dreta del camí, per sota del mateix, es farà palesa una gran bassa. Per aquí farem una aturada, a uns 0´4 Km de la parada anterior.
En aquest trajecte, hem continuat trobant nivells marins, de tonalitats grisenques, els quals formen part dels afloraments de la Formació Tossa. Aquests materials son similars als que hem vist al desplaçament anterior. Tot i així, els materials són cada vegada més calcolutítics. Així, ens estem apropant, en baixar la sèrie estratigràfica, als afloraments de la Formació Igualada, situada per sota de la Formació Tossa. Els anteriors predominen més al Sud d´on ara som, cap a la població de Castellgalí.
Per d´altra banda, ara on som ara, es fa ben palesa una antiga bassa per emmagatzemar aigua, la qual es troba parcialment esfondrada. Aquesta bassa, és un element del Patrimoni Miner, en quant que s´ha utilitzat per aprofitar un material geològic, concretament l´aigua- FOTOGRAFIES 9 i 10.
PARADA 6. GORG DE CORNET. RIERA DE CORNET / RIERA DE GUARDIOLA, (terme municipal de Castellgalí, comarca del Bages). (Full 363). Alçada: 199 metres.
Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar el recorregut per tal d´arribar a la casa de Cornet. Després, caldrà passar per sota d´ella, anant cap momentàniament cap al Sud i després cap al NW. Així, arribarem a la riera, que per aquest indret s´anomena Riera de Cornet. En arribar-hi farem una aturada, a uns 0´7 Km de la parada anterior. En aquest recorregut cal tenir molta cura, ja que s haurà de passar pel costat de la casa i després per un corriol situat a la vora dels camps. Si s´escau, caldrà demanar autorització per fer aquest tram
En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials marins que hem esmentat a les dues aturades anteriors. Així, ara a l´indret de l´aturada afloren uns nivells de calcarenites i unes calcolutites grisenques. Precisament, com a conseqüència d´aquesta alternança s´ha originat un gorg i alhora una petita cascada, en superar les aigües les roques més dures (les calcarenites) produint-se un embassament a la zona per on afloren les roques més toves (concretament les calcolutites). FOTOGRAFIES 11 i 12.
Per d´altra banda, aquestes aigües vam ésser utilitzades per a regar els camps propers aprofitant la existència del gorg. En Efecte, es va construir, a la zona per on afloren les roques més dures, una presa amb fustes, que s´anaven clavant, fent uns forats a les roques per tal de clavar uns troncs verticals. Després, es posaven altres troncs horitzontals, amb el qual quedava feta l´estructura de la presa. FOTOGRAFIA 13.
Per d´altra banda, en aquest indret es pot veure la fracturació de les roques més dures, les calcarenites, amb un conjunt de diàclasis paral·lels. FOTOGRAFIA 14.
PARADA 7. GORG SALAT. IMMEDIACIONS DE LA FONT SALADA, RIERA DE GUARDIOLA, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 213 metres.
Després de fer l´aturada anterior, ens cal passar a l´altra banda de la riera, per tal de continuar pel sender que es va dirigint cap al Gorg Salat. El camí es troba senyalitzat amb unes balises verticals de l´Anella Verda de Manresa (pel que fa al seu itinerari M3). Així, aviat arribarem a l´indret on hi ha el gorg. En aquest lloc farem una aturada. La farem a uns 0´7 Km de la parada anterior, aproximadament.
En aquest trajecte, hem nat trobant afloraments dels materials que hem vist als recorreguts anteriors. Per d´altra banda, en aquest lloc hi ha una distribució estratigràfica similar a la de la parada anterior, amb unes capes dures (calcàries i calcarenites) a la part superior per on circula l´aigua de la riera amb certa dificultat, originant-se ràpids i cascades; mentre que a la part inferior afloren les calcolutites, originant-se un embassament. Tot aquest conjunt es un gorg. FOTOGRAFIES 15 i 16.
Per d´altra banda, molt prop del gorg, hi ha una petita surgència salada, aquesta es troba a la riba esquerra de la riera. Aquesta surgència possiblement està relacionada amb els nivells salins situats més al Nord, però que aquí queden pinçats i més amunt. Es situen al contacte entre els materials marins i els continentals. Aquest contacte l´hem vist més amunt, entre les parades 3 i 4. Aquests materials pinçats corresponen a la Formació Cardona. (ICHN 1998, FONT I QUER, 2012). Aquestes aigües haurien arribat aquí, filtrant-se i circulant entre les esquerdes (diàclasis) que afecten als materials de a Formació Tossa.
PARADA 8 - CONDICIONAL. GUAL DEL CAMÍ DE L´OLLER AL POU DE GLAÇ, RIERA DE GUARDIOLA, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 214 metres.
Després de fer l´aturada anterior, cal fer un curt recorregut remuntant la Riera de Guardiola, amb la intenció d´arribar al gual per on travessa la riera el camí procedent de l´Oller i que es dirigeix cap al proper pou de glaç. Aquí, farem una aturada, aproximadament a uns 0´2 Km de la parada anterior.
En aquest curt trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials grisencs d´origen marí, els quals pertanyen a la Formació Tossa. Així, aquí es fan palesos els nivells de calcarenites i calcàries. Aquests materials que han donat lloc a un petit gorg, es troben força diaclasats. També es troben molt diaclasades les roques que afloren a ´esquerra de la riera, al seu Nord. Cal dir també que ara estem a l´extrem septentrional de i un meandre de la riera. FOTOGRAFIES 17 i 18,
PARADA 9. POU DE GLAÇ DE LA RIERA DE GUARDIOLA, AQUEDUCTE DEL POU DE GLAÇ, (termes municipals de Manresa i de Sant Salvador de Guardiola, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 223 metres.
Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar pel camí que es va dirigint cap a l´indret on es troba situat el Pou de Glaç de la Riera de Guardiola. Per anar-hi passarem per una extensa explanada situada al marge dret de la riera, remuntant-la i descrivint un meandre. Mes endavant arribarem a l´indret on hi arriba un torrent procedent de la Serra de l´Otzet, justament aquí es localitza el Pou de Glaç, per on farem una aturada, aproximadament a uns 0´7 Km de la parada anterior.
En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials d´origen marí, de tonalitats grisenques, que pertanyen a la Formació Tossa, de l´Eocè Mig. Aquests materials els hem vist a les voreres de la vall que anem seguint i també a l´indret de l´aturada.
Cal destacar que bona part d´aquest trajecte, l´hem efectuat per uns indrets d´una gran bellesa paisatgística, pel bell mig d´un camp de noguers situat entre la riera i els afloraments cenozoics del marge dret. FOTOGRAFIES 19 i 20.
Després, en arribar a les immediacions de l´indret de la parada, trobarem un cartell indicador del Pou de Glaç de la Riera de Guardiola. Prop del castell, trobarem l´esmentat indret. Cal dir que constitueix un element molt important del Patrimoni Miner del Geoparc de la Catalunya Central. Va tindre una certa importància històrica ja que es situa prop del camí que anava de Manresa a Montserrat, tot passant per la Serra de Taló. Fins al pou arribava un aqüeducte, del que farem esment a continuació. Finalment, cal dir que aquest pou també es coneix amb el nom de Pou de Glaç de l´Oller. FOTOGRAFIES 21 i 22
Al Pou de Glaç de la Riera de Guardiola hi arribava un aqüeducte que hi portava l´aigua des del Gorg de l´Oller. Aquest aqüeducte tenia una canalització encara visible i traspassava la riera amb un conducte de diferents arcs, actualment desapareguts. Sols queda ara part de l´estructura, situada a uns 100 metres del pou, a l´altra banda de la riera. Tot i el seu estat, te un cert valor dintre del Patrimoni Miner del Geoparc. FOTOGRAFIES 23 i 24.
Finalment, cal dir que quan arribava l´aigua de l´aqüeducte a les immediacions del pou, anava a una bassa, des d´on s’extreia aigua per situar-la sobre unes bassetes, de les quals s´obtenia el gel
PARADA 10. GORG DE L¨OLLER, IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DE L¨OLLER A LA LLOSA, (termes municipals de Manresa i de Sant Salvador de Guardiola, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 226 metres.
Després de fer l´aturada anterior, ens cal fer un nou recorregut, durant el qual haurem de travessar la Riera de Guardiola per un gual, seguint el camí cap a la Llosa. Després de travessar la riera trobarem un camí que duu al gorg, on farem l´aturada, a uns 0´5 Km de l´anterior.
En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat als recorreguts anteriors. Així, hem trobat nivells de calcolutites, calcarenites i tanmateix calcaries. Ara, en arribar a l´indret de l´aturada, s´ha fet ben palès un nivell de calcarenites, situat per sobre d´un nivell de calcolutites. Com als altres gorgs que hem anat veient, les aigües formen un sallent en arribar a les capes més dures, formant-se un embassament de les aigües als nivells per on afloren les calcolutites. FOTOGRAFIES 25 i 26.
Cal dir que es tracta d´un gorg d´una gran bellesa i alhora bastant gran. També cal dir que en aquest indret es va col·locar una represa, amb troncs (veient-se les empremtes d´on quedaven clavats els troncs verticals). D´aquesta represa sortia el canal que subministrava l´aigua al canal i a l’aqüeducte que hem vist a la parada anterior.
PARADA 11. LA LLOSA, GORG DE LA LLOSA, RIERA DE GUARDIOLA, (termes municipals de Manresa i de Sant Salvador de Guardiola, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 227 metres.
Després de fer l´aturada anterior, ens cal fer un nou i breu recorregut. Així, ens caldrà agafar un corriol que discorre per la banda esquerra de la Riera de Guardiola, remuntant-la. Així, aviat arribarem al paratge on es troba situada la Llosa i ben a prop el Gorg de la Llosa, que haurem trobat abans. En arribar a aquests indrets, molt propers entre si, haurem efectuat un recorregut aproximat d´uns 200 metres.
En aquest curt trajecte, hem anat trobant afloraments dels nivells d´origen marí de la Formació Tossa, que ja hem vist a el recorreguts anteriors. Així, hem trobat nivells de calcolutites de tonalitats grisenques, les quals alternen amb nivells de gresos (en realitat de calcarenites) i de calcàries. Tots aquests materials pertanyen a l´Eocè Mig.
En arribar a l´indret de la Llosa, s´han fet ben paleses unes capes de calcarenites que ocupen una gran explanada, amb un clar cabussament generalitzat cap al NW. Per d´altra banda, sobre la superfície estructural de l´aflorament d´aquests nivells carbonatats, es fan ben paleses dues línies de diàclasis, les quals van quartejant tota la superfície. Una de les dues direccions és més provinent, la SW-NE; mentre que l´altra es perpendicular. FOTOGRAFIA 27.
A tocar del paratge de la Llosa, es fa ben evident el que hem anomenat com a Gorg de la Llosa. En aquest lloc, a la part alta afloren els nivells de calcarenites que acabem ara d´esmentar. En arribar aquí l´aigua de la Riera de Guardiola, forma una cascada. Per sota, hi afloren calcolutites, originant-se un embassament d´aigua en aquest indret. Tot aquest conjunt, és un gorg, de dimensions més petites de les del gorg que hem vist anteriorment . FOTOGRAFIA 28.
PARADA 12. IMMEDIACIONS DE LA CRUÏLLA DEL CAMÍ DE LA LLOSA AMB EL CAMÍ DE L¨OLLER AL POU DE GLAÇ, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 259 metres.
Després de fer l´aturada anterior, ens cal seguir el recorregut per un corriol, després de travessar la Riera de Guardiola. Aquest corriol es va elevant poc a poc per sobre de la riera, anant primer cap al Nord i després cap a ponent. Més endavant, aquest camí recalarà amb el camí ample que baixa des de l´Oller i que es dirigeix cap al Gorg Salat i cap al Pou de Glaç (per on hem passat en aquest itinerari, a la PARADA 7 i a la PARADA 9). Poc abans d´arribar a la cruïlla de camins, farem una aturada. La farem a uns 0´5 Km de la parada anterior.
En aquest trajecte, com als anteriors, s´han posat de manifest els afloraments dels materials grisencs de la Formació Tosa, de l´Eocè Mig. Així, hem vist nivells de calcolutites, calcarenites i fins i tot de calcàries sovint fossilíferes.
Des d´aquest indret, mirant cap al Sud (i cap al SW) es pot veure molt clar el paratge de la Llosa (on hem fet la parada anterior). Sobre els materials carbonatats, es fan molt paleses les famílies de diàclasis. Per d´altra banda, des d´aquest indret, al costat del paratge acabat d´esmentar, també es fa ben palès el Gorg de la Llosa, que també hem vist a la parada anterior. FOTOGRAFIA 29.
Per d´altra banda, en aquest indret, per sobre del corriol, es fan palesos els materials sorrencs dels trams alts de la Formació Tossa. Aquests materials tenen aquí unes tonalitats groguenques. FOTOGRAFIA 30.
PARADA 12 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE LA MASIA VELLA DE L´OLLER, CAMÍ DE L¨OLLER AL POU DE GLAÇ, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 279 metres.
Després de fer l´aturada anterior, ens cal seguir el recorregut pel camí ample que es va dirigint cap al Nord, cap a l´Oller. Tot i així, poc després de fer l´aturada anterior, arribarem a un planell, per on es troben les restes de la Masia Vella de l´Oller. Aquesta es troba situada a la dreta del camí que anem seguint, a menys de 50 metres.. Ens hi caldrà anar per tal de fer una aturada. La farem a uns dos cents metres de la parada anterior.
En aquest breu recorregut, hem trobat afloraments dels materials superiors de la Formació Tossa. Així, hem vist nivells de tonalitats gris groguenques, fonamentalment de calcolutites i de gresos. Aquests són els materials que apareixen també per l´indret per on fem aquesta aturada.
Aquí es fan ben paleses les restes de la Masia Vella de l´Oller. Entre aquestes restes, es fa ben palesa una antiga tina mig esfondrada, amb part de la ceràmica en bon estat de conservació. FOTOGRAFIA 31.
També, es veuen, per arreu, restes de les edificacions, les quals es van realitzar amb carreus, fonamentalment de gresos, procedents dels afloraments propers de l´Eocè. FOTOGRAFIA 32.
PARADA 14. COLLET DEL CAMÍ CAP A CAL OLLER, IMMEDIACIONS DE L´OLLER (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 297 metres.
Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar el recorregut de l´itinerari, per tal d´apropar-nos cap a l´Oller. Més endavant, arribarem a un collet, per on farem una aturada, dintre del recorregut d´aquest itinerari. Així, des de l´anterior haurem fet un trajecte de 0´4 Km.
En aquest trajecte, inicialment hem trobat afloraments dels materials superiors de la Formació Tossa; així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats grisenques i groguenques. Tot i així, prop d´on ara som, hem començat a trobar afloraments dels materials rogencs, d´origen continental, els quals ja pertanyen a la Formació Artés. Aquests son els materials que afloren a l´indret de l´aturada. FOTOGRAFIES 33 i 34.
PARADA 15. EL FORN D´OBRA O LA TEULERIA DE L¨OLLER, TORRENT DE L´OLLER (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 362). Alçada: 259 metres.
Ara, després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap a l´Oller. Més endavant, en apropar-nos al Mas, sobrepassarem el Torrent de l´Oller, que remuntarem en trobar un camí per l´esquerra. Seguint aquest camí, passarem pel costat de la Bassa de l´Oller. Poc després trobarem el camí procedent de les instal·lacions de la hípica, el qual es dirigeix al Mas. Per aquest indret, a l´esquerra d´aquest camí, veurem una antiga teuleria. Aquí farem una parada, la darrera d´aquest itinerari. La farem a uns 1´2 Km de l´anterior.
En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials que hem trobat a la parada anterior. Així, hem vist nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques. Molt sovint hem trobat paleocanals amb gresos i amb nivells de microconglomerats (de vegades amb còdols de lidita). Tots aquests materials són continentals, d´origen fluvial. Pertanyen a la Formació Artés i ja són de l´Eocè Superior. Aquests materials els hem anat trobant fins a l´indret de la parada.
En aquest trajecte, molt prop de l´Oller, en una de les baixades del trajecte, haurem tingut ocasió de fer molt bones observacions dels indrets situats al Nord. Així, haurem vist la ciutat de Manresa, en primer terme. Més al Nord de la ciutat, haurem vist els nivells de la Depressió Geològica de l´Ebre, per on estem situats (i per on hem fet tot el recorregut d´aquest itinerari). Així, haurem vist els relleus de la Serra de la Vila i els dels voltants del Runam del Cogulló. Més al Nord, haurem vist els relleus pirinencs, del Port del Compte; i més lluny els relleus nevats de la Zona Axial Pirinenca. FOTOGRAFIES 35 i 36.
Finalment, en arribar a l´indret de l´aturada, hem vist el Forn d´Obra de l´Oller (o Teuleria de l´Obrer). Es tracta, possiblement del forn d´obra més gran del Bages i tanmateix del Geoparc de la Catalunya Central. Per al seu funcionament s´utilitzaven les calcolutites (molt argiloses) de la Formació Artés, que afloren pels voltants. Tanmateix s´utilitzava l´aigua del Torrent de l´Oller, que discorre al costat. Cal considerar que aquest forn d´obra, és un element molt important del Patrimoni Miner del Geoparc de la Catalunya Central. Finalment, cal dir que recentment es va emprar, durant algunes jornades festives, per fabricar olles, per la qual cosa es van fer unes obres provisionals. FOTOGRAFIES 37 i 38.
___________________________________________________________________________________
EN AQUEST LLOC FINALITZA EL RECORREGUT DE L´ITINERARI.
Després de fer l´aturada anterior, sols ens caldrà fer un darrer recorregut d´uns tres cents metres, per tal de retornar a l´indret on s´ha iniciat el recorregut d´aquest itinerari, completant així un recorregut circular.
Cal dir, que en aquest darrer trajecte, s´han anat trobant afloraments dels materials de la Formació Artés (fonamentalment de les calcolutites i gresos rogencs), com també de les terres de conreu originades a partir dels materials anteriors; tot i que aquestes terres ja pertanyen a l´Holocè més recent
Si vols, pots fer un comentari o valorar aquesta ruta.
Comentaris