Coordenades 160

Data de pujada 18 / d’abril / 2017

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
997 m
870 m
0
1,5
3,0
6,04 km

Vista 270 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de l'Estany, Catalunya (España)

RECORREGUT PEDRESTRE DE RECONEIXEMENT I DE RECERCA GEOLÒGICA, GEOGRÀFICA I AMBIENTAL PER LA COMARCA DEL MOIANÈS (DINTRE DEL GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DE L´ESTANY AL PUIG CARITAT, A LA MINA DE L´ESTANY Y DE NOU AL POBLE DE L´ESTANY / 22A D´ABRIL DEL 2017

ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. En aquest itinerari, es poden fer tots els desplaçaments a peu, sense gaires problemes, malgrat els desnivells que es trobaran a la primera part i a la part central del recorregut.

En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, el recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Així, en cap moment del recorregut deixarem aquesta unitat geològica. I en conseqüència anirem trobant afloraments dels materials cenozoics al llarg de tots els trajectes. Aquests afloraments seran, fonamentalment dels terrenys de l´Eocè, ocasionalment recoberts per materials detrítics més recents (del Pleistocè i de l´Holocè).

Tot i així, en diverses aturades del recorregut, si s’escau, es faran observacions a distancia d’altres unitats geològiques, tant del Sistema Mediterrani. (i més concretament dintre de la seva Serralada Prelitoral Catalana); com també del Sistema Pirinenc. Tanmateix, visionarem a distancia altres sectors de la pròpia Depressió Geològica de l’Ebre, com és el cas dels Altiplans Meridionals i si s´escau, de la denominada Serralada Transversal Catalana.

Per d’altra banda, el recorregut de l’itinerari discorrerà exclusivament per la comarca del Moianès (de la Catalunya Central), dintre del municipi de l´Estany. També cal dir que al llarg de tot el recorregut transitarem sempre dintre del Geoparc de la Catalunya Central.

OBJECTIUS FONAMENTALS

A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geològics, ambientals, geomorfològics, petrològics, mineralògics o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:

1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari, pel terme municipal de l´Estany, dintre de la comarca del Moianès i del Geoparc de la Catalunya Central

2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets; en concret ens centrarem en la Formació Artés (que veurem en bona part del recorregut), situada al trànsit de l´Eocè a l’Oligocè. Així, al llarg del recorregut trobarem els afloraments dels gresos, lutites, calcàries i de les calcolutites rogenques d´aquesta formació. Ocasionalment, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos trams del recorregut de l´itinerari.

3.- Tanmateix trobarem afloraments dels materials lacustres que reblen l´estany de l´Estany, situats al trànsit del Pleistocè a l´Holocè.

4.- Si s’escau, des de les diferents aturades es faran observacions, a distancia, de la Serralada Prelitoral Catalana (la qual forma part del Sistema Mediterrani) i dels sectors corresponents als Prepirineu (del Sistema Pirinenc). Aquestes observacions les realitzarem fonamentalment a la sisena aturada del recorregut, al Mirador del Puig de la Caritat.

5.- Si s’escau, també es faran observacions a distancia d’altres sotsunitats que formen part de la Depressió Geològica de l’Ebre. En concret dels Altiplans Meridionals (amb els relleus de Montserrat, del Montcau, i de Sant Llorenç de Munt) i dels Altiplans Septentrionals (amb els relleus del sector de Queralt). I si s´escau de la denominada Serralada Transversal Catalana (sector del Cabrerés). Com al cas anterior, aquestes observacions les realitzarem des del Mirador del Puig de la Caritat, a la sisena parada del recorregut de l´itinerari.

6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, entre els quals cal destacar el relacionat amb l´antic estany, situat al costat del poble de l´estany, al qual li dona el nom.

7.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que anem trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. En aquest cas, ens centrarem fonamentalment en les
característiques del Patrimoni Hidràulic relacionat amb les tasques de drenatge i dessecació de l´estany, realitzades al segle XVIII, recentment preparades per fer-hi visites al seu entorn.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No existeix cap antecedent nostre que discorri totalment per aquest recorregut. Hi ha, però, antecedents parcials relatius a recorreguts que hem fet per algun tram de l´itinerari que ara presentem, relacionats amb el paratge de la Mina Nord de l´Estany, com: MATA – PERELLÓ (2007a, 2007b i 2008); MATA - PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2013) i finalment: MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2015 i 2016). Tret d´aquests, no coneixem cap altre itinerari que discorri pels indrets del que ara presentem. També cal dir, que el present és una modificació i actualització del darrer recorregut esmentat.

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967). També farem esment dels treballs de FABREGA (1997 i 2009) així com ICGC (2005).

Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de caràcter més comarcalista, per on discorrerà la major part del recorregut.

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.

RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari s’iniciarà a la població moianenca de l´Estany, per on es farà la primera aturada a l´església romànica de Santa Maria de l´Estany. Després, el recorregut s´encaminarà cap als sectors septentrionals del poble, anant cap al NNW del mateix, entorn del Puig de la Caritat i de l´Estany, per on es faran la diverses parades.

Posteriorment, el recorregut baixarà cap a les immediacions del paratge de la Mina, recorrent els drenatges de dessecació de l´antic estany (del qual procedeix el nom del poble). Finalment, el trajecte s´encaminarà cap a les immediacions de l´església, des d´on havia començat el recorregut.

Tot això es pot veure al dos MAPES DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT que hem adjuntat. Aquest, serà d´uns 6´04 Km. En aquest curt recorregut es faran 11 aturades. Es començarà a una alçada de 886 metres, per les immediacions de Santa Maria de l´Estany. Després anirà pujant fins ala 1017 metres, en arribar al cim del Puig de la Caritat.

Després, des d´aquí anirà baixant fins a la denominada Mina Nord, arribant als 865 metres. Posteriorment, es pujarà fins als 927 metres, en arribar al Coll Sobirà i a la Serreta, en retornar cap a Mina Nord, després d´haver fet un breu recorregut per la part central de l´Estany. Finalment, es retornarà fins als 886 metres inicials.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret.

En aquest cas, tot el recorregut de l’itinerari es situarà dintre del full 331 (dit de Puig-reig), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000.
_____________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

FÀBREGA GALLAGUET, M. (1997).- Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l’Eocè Superior del sector SE de la Depressió Central Catalana. Tesina de Llicenciatura dirigida pel Dr. Eudald Maestro i Maideu. Universitat Autònoma de Batcelona.152 pàgines, Bellaterra

FÀBREGA GALLAGUET, M. (2009).- Estudi de la degradació de la pedra de les façanes exteriors de l’església romànica del Monestir de Santa Maria de l'Estany. L’Estany (Bages). Informe per al Master. Universitat Autònoma de Barcelona, 101 pàgines. Moià

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICGC (2005).- Mapa Geològic Comarcal de Catalunya a escala 1:50.000. Full nº 7: Bages. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 363 (Manresa). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris geològics per Anoia, Bages, Berguedà i Solsonès. Pub. Caixa d´Estalvis de Manresa, 205 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J,M. (1985).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (2007a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages, del Lluçanès i del Moianès: des d´Artés a Avinyó, Sant Feliu Sasserra, Oristà i a l’Estany. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2007b).- Recorregut de recerca geològica, i minera i geoambiental per la comarca del Bages: des de Manresa a Cabrianes, Avinyó; Sant Feliu Sasserra i a l´Estany. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2008).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages i del Moianès: des de Calders a Castellterçol, Castellcir, Collsuspina, Sant Cugat de Gavadons i a l´Estany. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2013).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per las subcomarques del Lluçanès i del Moianès (comarques d´Osona i del Bages): des de Collsuspina a l´Estany, Oristà i a Sant Feliu Sasserra. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA (2015).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques d’Osona i del Moianès: des de Tona a Muntanyola, a Santa Eulàlia de Riuprimer, als Esbornacs i a l´Estany. Inèdit. 22 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA (2016).- Recorregut peripatètic de recerca geològica i ambiental per la comarca del Moianès (pel Geoparc de la Catalunya Central): des de l´Estany al Puig Caritat, a la Mina de l´Estany y de nou a l´Estany. Inèdit. !6 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
PARADA 1. ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE L´ESTANY, (terme municipal de l´Estany, comarca del Moianès). (Full 331). El recorregut d´aquest itinerari el començarem al bell mig del poble de l´Estany. Concretament a la façana de l´important església romànica del Monestir de Santa Maria de l´Estany, del segle XII. Aquest indret, com tot el municipi de l´Estany (i la comarca del Moianès, a la qual pertany) es troba totalment situat dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre i més exactament dintre de la seva Depressió Central (MATA – PERELLÓ, 1985). Per d´altra banda, també es troba plenament situat dintre del Geoparc de la Catalunya Central. En aquest indret, estem situats front a l´església de Santa Maria de l´Estany i podem veure com a la seva construcció s´han utilitzat roques extretes d´aforaments propers. Així, els carreus utilitzats per a la seva construcció són gresos en la seva majoria, els quals es troben per arreu, dintre de la Formació Artés, del trànsit de l´Eocè a l´Oligocè. Observant les roques emprades a la construcció, es poden veure bons exemples de laminació creuada, molt freqüent entre els afloraments de gresos dels voltants. Per d´altra banda, es poden veure nombroses alteracions d´aquestes roques (FÀBREGA, 2009). Així, es poden veure: pàtines amb crostes de CALCITA, pàtines amb crostes de GUIX, descamacions, creixements de microorganismes (especialment de líquens), alteracions produïdes per la invasió de plantes superiors. En conjunt, es troben alteracions per diferents indrets de la façana de l´església, malgrat les restauracions dutes a terme en aquest magnífic exemple de l´Art Romànic.
PARADA 2. IMMEDIACIONS DE LA DEVESA I DEL COLLET DE SANT PERE, OBSERVACIÓ DE L´ANTIC ESTANY, (terme municipal de l´Estany, comarca del Moianès). (Full 331). Després de realitzar la parada anterior, cal iniciar el recorregut pel camí que va conduint cap al Collet de Sant Pere (i posteriorment cap a Santa Maria d´Oló, per una banda i cap al Puig de la Caritat, per una altra). En arribar al collet, cal agafar el sender que es dirigeix cap al SSE, anant cap a la vessant NE del turó de la Devesa. Sense pujar gaire, arribarem a un bon lloc d´observació, per tal de veure be l´antic estany de l´Estany. Aquí farem una aturada, a uns 0´6 Km de la parada anterior. En aquest desplaçament, des de la sortida del poble, haurem trobat per arreu afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés, de l´Eocè Superior. Així, hem vist nivells de gresos i de calcolutites rogenques, per tot arreu. Aquests materials són els quins apareixen a l´indret de l´aturada. Des d´aquest lloc, mirant cap al SE, es pot gaudir d´una bona observació de la superfície ocupada per l´antic estany, dedicada actualment a terres de conreu, des del segle XVIII en que va ésser dessecat l´estany. Tanmateix, més cap a llevant, es veuen els relleus del Puig Rodó, un dels cims culminants de la comarca del Moianès (1055´9 metres, per on afloren també els materials de la Formació Artés.
PARADA 3. IMMEDIACIONS DE SANT PERE DEL COLLET DE LA CROSSA, (terme municipal de l´Estany, comarca del Moianès). (Full 331). Després de realitzar la parada anterior, cal retornar cap al Collet de Sant Pere, per on hem passat abans. Des d´aquí, cal agafar el camí que puja cap al Puig de la Caritat. A l´inici trobarem les restes excavades de l´antiga església medieval de Sant Pere del Collet de la Crossa i poc més enllà farem l´aturada. La farem a uns 0´3 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials de la Formació Artés i així, en aquest indret podem observar una de les seves seqüències lacustres, amb uns nivells de gresos i lutites fluvials a la part inferior i unes calcàries lacustres situades a sobre dels materials anteriors. Per d´altra banda, per aquest indret es pot fer una observació de les excavacions de l´antiga església medieval de Sant Pere del Collet de la Crossa, construïda al 1481 i esfondrada possiblement al segle XVIII.
PARADA 4. CAMÍ DE PUJADA CAP AL PUIG DE LA CARITAT, (terme municipal de l´Estany, comarca del Moianès). (Full 331). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar pujant pel camí que es dirigeix cap al Puig de la Caritat. Després d´unes corbes, realitzarem una nova parada. Aquesta la farem a uns 150 metres de l´anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials de la Formació Artés, dels quins hem parlat a les aturades anteriors. Així, haurem anat trobant afloraments de seqüències fluvials i d´episodis lacustres. Haurem vist nivells de gresos i sovint de lutites i calcolutites rogenques, d´origen fluvial. Després trobarem nivells rics en matèria orgànica i calcàries lacustres d´origen lacustre. En aquest indret apareixen uns nivells de gresos força inclinats, amb un cabussament clar cap al Sud, que contrasta enormement amb els altres estrats. Creiem que es troben afectats per una de les fractures transversals que han determinat l´origen de l´estany, situat a llevant d´on ara ens trobem situats. Aquestes falles són les denominades falles transversals, que es fan presents a diferents indrets de Calalunya i també a la Catalunya Central i a la Depressió Geològica de l´Ebre, com pel Moianès. Presenten unes direccions generalitzades NNW – SSE. Aquestes fractures son d´edat herciniana i han estat reactivades durant el Plegament Alpí. (FÀBREGA, 1997). En conjunt, han produït l´aixecament del Puig de la Caritat i l´esfondrament de l´estany, actuant amb un clar comportament basculant. Per d´altra banda, sembla que es tracta d´un conjunt de fractures que han determinat l´origen tectònic de l´esmentat estany. Per d´altra banda, molt prop d´aquest aflorament, pujant cap al Puig de la Caritat, es pot veure un interesant aflorament dels materials lacustres molt rics en matèria orgànica.
PARADA 5. PALEOCANAL DE LA PUJADA CAP AL PUIG DE LA CARITAT, (terme municipal de l´Estany, comarca del Moianès). (Full 331). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar pujant pel camí que es dirigeix cap al Puig de la Caritat. Ara, després d´unes corbes molt marcades, arribarem a un indret lleugerament més recte, des d´on es fa palès l´esmentat puig. Aquí, podem fer una nova aturada, a uns 0´2 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem anat esmentant de la Formació Artés. Així s´han anat veient episodis fluvials (amb gresos, fonamentalment) i episodis lacustres (per on es fan palesos els afloraments dels nivells de calcàries lacustres). Ara, en aquest lloc es fa força evident, al costat dret del camí (pujant) un interessant paleocanal. Aquest es situa entre els afloraments de la Formació Artés. Es troba constituït per gresos de tonalitats ocres. Observant-lo es fan evidents dues etapes en la seva formació, amb un uns nivells intermedis de paleosòls molt enriquits en òxids de ferro (especialment en HEMATITES).
PARADA 6. MIRADOR DEL PUIG DE LA CARITAT, (terme municipal de l´Estany, comarca del Moianès). (Full 331). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar pujant pel camí que es dirigeix cap al Puig de la Caritat. Després de quasi arribar-hi, ens caldrà deixar el camí ample i pujar pel dret, per un sender. En arribar a la part més alta, farem una altra aturada. Aquesta la farem a poc menys de 0´2 Km de la parada anteriorment realitzada. En aquesta darrera pujada, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè Superior, els quals formen part de la Formació Artés. Aquests materials fluvio – lacustres tenen unes característiques similars a les esmentades a les aturades i recorreguts anteriorment realitzats. En arribar a aquest indret, es pot gaudir d´un bon lloc d´observació, mirant cap a diferents indrets. Així, mirant cap al Sud, es pot veure amplament la superfície ocupada per l´antic estany. Tanmateix, mirant cap a llevant, en dies clars, es poden veure relleus llunyans com els dels Cingles de Rupit – Pruit, situats a la veïna comarca d´Osona igual que el Cabrerès de la Serralada Transversal de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA, 1985). Alhora, mirant cap al Nord, es veuen molt relleus pirinencs com el Puigmal (en dies molt clars), situat al Ripollès. Tanmateix es pot veure el Puigllançada i la Tosa d´Alp (fronterers entre el Berguedà i la Cerdanya). També mirant cap al Nord, en primer terme es pot veure el Serrat de la Rodoreda, situat sobre l´Anticlinal de Santa Maria d´Oló, de la depressió on som. Per d´altra banda, mirant cap al SW i cap al Sud es veuen els relleus de Montserrat (Bages, Anoia i Baix Llobregat), així com els de Sant Llorenç de Munt – Serra de l’Obac (Bages i Vallès Occidental), situades dintre dels denominats Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA, 1986). Tanmateix, mirant cap al SE es pot veure clarament el Montseny (Osona i Vallès Oriental), de la Serralada Prelitoral Catalana del Sistema Mediterrani. És a dir, aquest indret constitueix un important mirador de diferents indrets de Catalunya, podent-se observar indrets situats dintre de les diferents unitats geològiques que constitueixen el nostre país. Alhora, és un dels millor miradors del Geoparc de la Catalunya Central, per on estem situats.
PARADA 7. MINA NORD DE L´ESTANY, (terme municipal de l´Estany, comarca del Moianès). (Full 331). Després de realitzar la parada anterior, cal baixar des del Puig de la Caritat. La baixada la farem donant la volta a la muntanya per la part del darrere. Així, baixarem cap al Collet de les Llebres (al Nord del puig abans esmentat). Després baixarem cap a la Crossa i cap al Cementiri de l´Estany. Després arribarem al poble. En arribar, ens caldrà agafar la carretera C – 59, en el seu sentit Nord, fins trobar immediatament el camí que es dirigeix cap a Collsuspina, que es dirigeix cap a llevant. Ben prop de la carretera (a menys de 100 metres), trobarem la Mina Nord de l´estany. Es tracta de la boca de sortida del drenatge de l´antic estany. Aquí, ens caldrà fer una nova aturada dintre del recorregut d´aquest itinerari. La farem a uns 2´1 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut i en aquest indret, hem vist afloraments els materials rogencs de la Formació Artés, per on s´ha circulat pràcticament en tot el recorregut, des de la parada anterior. Així hem continuat veient els episodis fluvials (amb gresos, lutites i calcolutites roges fonamentalment) i els trams lacustres (amb calcàries). Com en tot el recorregut, ens trobem dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre. En aquest trajecte, hem tornat a creuar la fractura que hem vist al trajecte anterior. En aquest lloc, després de baixar fins a la sortida del túnel, es pot gaudir de la important obra d´enginyeria realitzada durant el segle XVIII, amb la finalitat de drenar i dessecar l’antic estany que va donar lloc al poble, ja que sembla que esdevenien les seves aigües estancades un important focus d´insalubritat. Alhora, això va permetre augmentar la zona de conreus. Es de destacar que des d´aleshores, aquell canal de desguàs, segueix funcionant, fins al punt de canalitzar totes les aigües d’escorrentia cap al Nord, cap al Torrent de la Font de la Sala, tributari de la Riera d´Oló.
PARADA 8. RECUPERACIÓ DE LA MINA DE DESECACIÓ DE L¨ESTANY, (terme municipal de l´Estany, comarca del Moianès). (Full 331). Després de fer la darrera aturada, sol ens cal anar cap al Sud, seguint el camí paral·lel al túnel de dessecació de l´estany. Al llarg d´aquest trajecte podem realitzar diverses aturades si s´escau, entre 0´1 i 0´3 Km de longitud. Cal dir que a l´actualitat es pot seguir molt be el recorregut del túnel i cal destacar les obres efectuades darrerament, per part del municipi de l´Estany, de cara a la recuperació d´aquest interessant patrimoni miner. Al mateix temps, cal fer esment de la bona senyalització realitzada en tot el recorregut. En tot camí, haurem trobat exclusivament afloraments dels materials cenozoics recents que reblen l´antic estany. Aquests materials lacustres són eminentment de l´Holocè; encara que els nivells inferiors pertanyen al Pleistocè. Tots aquests materials es superposen sobre els terrenys eocènics de la Formació Artés, els quals afloren per tot arreu, entorn a l´estany
PARADA 9. PART CENTRAL DE L´ANTIC ESTANY, (terme municipal de l´Estany, comarca del Moianès). (Full 331). Després de fer la darrera aturada, ens cal continuar cap al Sud, seguint el recorregut de l´itinerari. Així, ens anirem endinsant dintre de l´antic llac ara dessecat. A uns 0´7 Km d´aquest recorregut, farem una nova aturada. En aquest trajecte, hem estat circulant entre terres de conreu establertes a l´antic estany. Per d´altra banda, hem anat veient, per arreu, afloraments dels materials d´origen lacustre del Pleistocè. Aquests materials són els sediments que reblen l´antic estany d´origen tectònic, on estem ara situats. Aquests materials pleistocènics es troben constituïts per nivells de llims, fonamentalment. Per d´altra banda, aquests materials neògens recobreixen als materials paleògens de la Formació Artés, que són els quins reblen la Depressió Geològica de l´Ebre per aquests indrets. Aquests, es troben constituïts per nivells rogencs de gresos i calcolutites. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona observació dels sectors centrals de l´antic estany.
PARADA 10. IMMEDIACIONS DEL COLL SOBIRÀ i DE LA SERRETA, (terme municipal de l´Estany, comarca del Moianès). (Full 331). Després de fer la darrera aturada, sol ens cal ara anar cap a ponent, cap als sectors orientals de l´antic llac. Així, ara ens anirem apropant a la Serreta i també al Coll Sobirà. En arribar prop d´aquest indret, farem una nova aturada. Aquesta, l´efectuarem a uns 0´6 Km de l´anterior, aproximadament. En aquest trajecte, inicialment hem anat trobant afloraments dels materials del Pleistocè, que reblen l´antiga fossa tectònica per on estava situat l´estany. Més endavant, ja en anar cap a l´indret de l´aturada, hem anat trobant afloraments dels terrenys del Paleogen; concretament els de la Formació Artés. Aquests materials fluvio – lacustres es troben constituïts per nivells de gresos i de calcolutites de tonalitats rogenques, fonamentalment. Tanmateix, es troben afloraments de calcàries lacustres, entre els materials anterior. Aquests materials ara els hem trobat força inclinats i fracturats. Efectivament, es troben afectats per la fractura oriental que limita l´antiga fossa tectònica de l´antic estany. Cal recordar que al trajecte cap a la PARADA 4, hem sobrepassat la falla occidental. Les dues falles, formen part d´un conjunt de fractures transversals (de direcció NNW – SSE), d´origen hercinià i reactivades durant el plegament alpí.
PARADA 9. LA FONT VELLA O FONT DE LES ERES, (terme municipal de l´Estany, comarca del Moianès). (Full 331). Després de fer la darrera aturada, sol ens cal retornar cap a les immediacions de la Mina Nord (per on hem fet la PARADA 7. Després, des d´aquí, ens caldrà arribar a la carretera autonòmica C – 59, amb la intenció de seguir-la cap al Sud, vorejant el poble de l´Estany. Poc després, en arribar a les immediacions de la Font Vella (o Font de les Eres), farem la darrera aturada del recorregut de l´itinerari. Així, per tal d´arribar fins aquest indret, ens haurà calgut fer un recorregut de prop de 1 Km des de la parada anterior. Tot i així, en finalitzar aquesta aturada, ens caldrà fer un recorregut final d´uns 0´4 Km, per tal d´arribar al punt final del recorregut, el qual coincideix amb l´inicial. En aquest recorregut, s’han fent palesos els nivells rogencs de la Formació Artés, amb nivells de gresos i de calcolutites de tonalitats rogenques (per on es situa el poble). Malgrat això, en els darrers trams nosaltres ens hem desplaçat sobre els afloraments dels materials cenozoics recents que reblen l´antic estany. Aquests materials pertanyen fonamentalment a l´Holocè; tot i que situant-se al trànsit del Pleistocè a l´Holocè. Per d´altra banda, es ben palesa la superfície ocupada per l´antic estany abans de la seva dessecació al segle XVIII, conservant-se encara el túnel de sortida de les aigües, el qual roman actiu, ja que constitueix el canal de desguàs de les aigües d’escorrentia que van a l’antic estany. En efecte, en aquest indret on ara ens trobem, existia abans una llacuna endorreica, on es recollien totes les aigües superficials d’escorrentia. I, també és on van a parar les actuals aigües superficials. En aquest indret hi ha el paratge de la Font Vella o Font de les Eres, la qual es troba relacionada amb el túnel que abans hem esmentat. EN AQUEST INDRET FINALITZA EL L´ITINERARI

1 comentari

  • Foto de jordi sanmiquel

    jordi sanmiquel 12/02/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    hi habia un pam de neu,i es feia dificil trobar els. camins,plens de arbres caiguts, varem tindre dificultats per trobar el cami de baixada del puig de la caritat fins un cami mes ample,que era de tornada i tambe un cop passats els pous de desecacio per arribar a la falla.

Si vols, pots o aquesta ruta.