Coordenades 236

Data de pujada 25 / d’abril / 2019

-
-
543 m
308 m
0
2,0
4,1
8,12 km

Vista 37 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de El Arrabal de Coll d’Arbós, Catalunya (España)

RECORREGUT PEDRESTRE CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PER LES COMARQUES DEL BAGES (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL) I D´ANOIA. RECORREGUT PELS SECTORS OCCIDENTALS I CENTRALS DEL TERME MUNICIPAL BAGENC DE MARGANELL; I PELS SECTORS SEPTENTRIONALS DEL TERME ANOIENC DEL BRUC / 25 DE MAIG DEL 2019


Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Josep GIRABAL i GUITART


ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu, amb la suficient cura en caminar pels sectors asfaltats de la carretera de Marganell a Can Masana (la carretera BP – 1101). Aquesta es creurà prop del poble, però hi ha la possibilitat de per un recorregut proper als 0´4 Km per ella, a la part final del trajecte del recorregut.

En aquesta ocasió, es tracta d´un recorregut per diferents indrets de la zona central y del Geoparc de la Catalunya Central (antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pels sectors occidentals i centrals del terme municipal de Marganell. Tanmateix, el recorregut discorrerà pels sectors septentrionals del terme del Bruc, de la comarca d´Anoia.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central; tot i que molt prop del que vam anomenar Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre; MATA – PERELLÓ, 1984) . També cal dir part d´aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central.

Així, al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que Manresa es troba al bell mig dels afloraments dels materials marins de l´Eocè (els del Grup de Santa Maria, amb calcolutites grisenques). Tot i així, també trobarem intercalats nivells rogencs que pertanyen al Grup Pontils; aquests es situen a la zona de trànsit i tenen molt escassa potència. Sobre tots aquests materials, es situen els materials recents del Pleistocè i de l´Holocè (fonamentalment les terrasses fluvials i els depòsits de vessant)

Per d´altra banda, en diverses aturades del recorregut, si s´escau, es faran observacions a distancia d´altres unitats geològiques, concretament a d´altres sectors de la pròpia Depressió Geològica de l´Ebre, com els Altiplans Meridionals, en concret dels relleus de Montserrat i en menys grau els de Sant Llorenç del Munt – Serra de l´Obac, que es podrà observar a diferents indrets del recorregut de l´itinerari. Els primers els trobarem a tocar, durant bona part del recorregut de l´itinerari, al Sud del mateix.

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà per les comarques del Bages i d´Anoia. Així, dintre de la primera, circularem exclusivament pels seus sectors centrals, concretament pels sectors occidentals i centrals del terme municipal de Marganell. Per d´altra banda, dintre de la comarca d´Anoia, el recorregut discorrerà exclusivament pel terme del Bruc, pels sectors més septentrionals del mateix, molt propers al poble de Marganell, situant-se ara per ara fora del Geoparc.

Finalment, cal dir que en aquest recorregut, s’efectuaran diverses aturades. Unes de caràcter geomorfològic, altres de caire tectònic i altres de caràcter geològico-ambiental. Tot i així, predominaran les primeres.


OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels sectors centrals del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central (Geoparc de la Catalunya Central), pel terme municipal de Marganell, pels sectors occidentals i centrals del mateix. També es circularà per indrets veïns del terme municipal del Bruc, al Sud i al SO del terme de Marganell.

2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Per d’altra banda, També es faran observacions a distancia d´altres sotsunitats que formen part de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre; en concret dels Altiplans Meridionals (de Montserrat, concretament), des de diferents indrets de l´inici del recorregut. Tot i això, per bona part del recorregut es circularà a tocar d´aquests altiplans.

3.- .Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Així, es veuran els materials grisencs del Grup de Santa Maria, fonamentalment les calcolutites gris – blavoses i les calcarenites de la Formació Collbàs, de l´Eocè; que anirem trobant al llarg de tot el recorregut. Ocasionalment, trobarem nivells rogencs del Grup Pontils, intercalats amb els anteriors..

4.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les terrasses de la Riera de Marganell, així com els depòsits de vessant que trobarem al llarg del recorregut, fonamentalment.

6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Com es el cas del relleu montserratí , que veurem en bona part del recorregut.

7.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No tenim cap antecedent nostre relatiu al recorregut d´aquest itinerari; ni en coneixem cap altre. En aquest aspecte, constitueix una novetat. Pel que fa referència al caràcter geomorfològic i tectònic del present itinerari, tampoc hi ha antecedent global del mateix. Tot i així, hi ha antecedents parcials, especialment al treball de MASACHS et altri (1981). Tret d´aquest, no coneixem cap altre antecedent

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages.

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.


RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions de l´Ajuntament de Marganell, prop de la carretera local BV – 1123. Ben aviat es creuarà la Riera de Marganell, per on es farà la primera aturada. Després, el recorregut anirà pujant ràpidament a l´inici, i més moderadament després, amb la finalitat d´anar cap a Ca l´Oliver, dirigint-nos sempre cap al Sud.. Ben aviat s´haurà passat del terme de Marganell al del Bruc; per d´altra banda, en aquest trajecte s´hauran fet 3 aturades més.

Poc després, el recorregut començarà a baixar, fent ziga-zagues. Així, ens anirem apropant a la vall del Torrent de la Font Poma. Inicialment haurem anat cap a ponent i més avall (en arribar a la bora del torrent) cap al Nord. Així, arribarem de nou a la vall del la Riera de Marganell, de nou. En aquest trajecte, haurem fet unes 6 aturades, totes elles dintre del terme municipal del Bruc i fora del Geoparc de la Catalunya Central, ara per ara; però dintre del Parc Natural de Montserrat.

Després, el recorregut es dirigirà cap a llevant i cap al NE, fent un trajecte pel Nord de Marganell, després de travessar la carretera local BV – 1123. Finalment, arribarà a les immediacions de l´Ajuntament de Marganell, per on finalitzarà. En aquest darrer trajecte es faran dues aturades més, totes dintre del terme de Marganell.
Tot i així, hi ha la possibilitat de fer un retall al recorregut, anant directament cap el poble, després de travessar la carretera BV – 1123. En aquest cas, el recorregut s´hauria de fer amb molta cura per la carretera i amb armilles grogues. En aquest trajecte, si s´escau, es farien dues aturades.

El recorregut serà d´uns 8´12 Km, fent-se 14 aturades al llarg del seu trajecte. El recorregut començarà a una alçada d´uns 308 metres, en sobrepassar la Riera de Marganell, a l´inici del recorregut. Després, anirà pujant contínuament, fins arribar a una alçada màxima de 541 metres, després de sobrepassar Ca l´Oliver. Poc després, anirà baixant fins arribar a una cota de 342 metres, en sobrepassar de nou la Riera de Marganell. Posteriorment, fent el recorregut pels voltants de Marganell, pujarà lleugerament fins als 375 metres, baixant finalment fins a la cota inicial de 308 metres, el punt més baix del recorregut.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 391 (o d´Igualada). Totes les aturades les farem dintre d´aquest full. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca del Bages, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
______________________________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA

COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

MASACHS, V, et altri (1981).- Itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Pub. Centre d´Estudis Geològics - Caixa d´Estalvis de Manresa, 256 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J,M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
PARADA 1. SALTANT DEL PONT DE CAL JANET. CAMÍ DE MARGANELL AL MONESTIR DE MONTSERRAT,(terme municipal de Marganell, comarca del Bages). (Full 391). Aquest recorregut l´iniciarem per les immediacions de l´Ajuntament de Marganell. Des d´aquí, després de creuar la carretera BV – 11 23, ens caldrà baixar al pont sobre la Riera de Marganell (Pont de Cal Janet). Després de travessar-lo, farem una aturada a menys de 15 metres de l´inici del recorregut. En aquest breu recorregut, hem trobat nivells de gresos (en realitat de calcarenites) de tonalitats grisenques). Aquests materials pertanyen a l´eocè i tenen origen marí. Per d´altra banda, per sota d´aquests materials es fan palesos uns nivells de calcoltites, que pertanyen a la mateixa formació. Precisament, la Riera de Marganell, en passar d´uns materials als altres, origina un interessant salt d´aigua, al passar dels nivells de gresos (més durs) als segons (més tous), Aquí cal tindre molta cura al moment d´observar-lo.
PARADA 2. PUJADA DEL CAMÏ DE MARGANELL AL MONESTIR DE MONTSERRAT. TRAM MÉS FORT DE LA PUJADA, (terme municipal de Marganell, comarca del Bages). (Full 391). Després de fer l´aturada anterior, cal començar a pujar pel camí que condueix cap a Ca l´Oliver i cap al Monestir de Montserrat. Aquesta pujada inicialment te rampes prou fortes i ràpidament es va enlairant. A mitja pujada, farem una aturada, a aproximadament a uns 0´2 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant, fonamentalment, afloraments dels nivells de gresos (en realitat de calcarenites) de la Formació Collbàs. Es tracta de materials d´origen marí que pertanyen al Grup de Santa Maria, de l´Eocè.. Ocasionalment, els hem trobat recoberts per terrenys detrítics de depòsits de vesant, de l´Holocè. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap el Nord, es pot gaudir d´una bona observació del poble de Marganell. Tanmateix, mirant cap a llevant, es pot veure al fons de la vall de la Riera de Marganell, un bon aflorament de les Calcolutites de la Formació Collbàs. I més enllà, els relleus de la Serra de l’Obac i de la Mola.
PARADA 3. IMMEDIACIONS DE LA BASSA DE CAL VILADIU. CAMÍ DE MARGANELL AL MONESTIR DE MONTSERRAT, (terme municipal de Marganell, comarca del Bages). (Full 391). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar cap al Sud, pel camí que des de Marganell es dirigeix gap a Ca l´Oliver i cap al Monestir de Montserrat. Poc a poc es va reduint la pendent. Més endavant arribarem a una gran bassa, per on farem una aturada, dintre del recorregut d´aquest itinerari. La farem a uns 0´2 Km de ´anteriorment realitzada. En aquest tram, hem continuat trobant afloraments dels gresos carbonatats (de les calcarenites) que pertanyen a la Formació Collbàs. En sobrepassat un potent banc d´aquests materials, haurem vist un important camp de diàclasis, el qual afecta a aquests materials. Es veu clarament com hi ha dues famílies de diàclasis, de direccions gairebé perpendiculars; això és NNE – SSW i E – O, aproximadament. Una mica més amunt, haurem trobat uns potents bancs d´aquests materials gresencs amb intercalacions de materials més detrítics. Fins i tot, hem trobat nivells de conglomerats, eminentment carbonatats. Més amunt, hem començat a trobar intercalacions de calcolutites rogenques, clarament continentals. Aquests materials es troben relacionats amb oscil·lacions dels materials marins. Per d´altra banda, sobre aquests materials es fan ben palesos uns paleocanals, netament discordants amb els materials rogencs.
PARADA 4. MIRADOR DE CA L´OLIVER. CAMÏ DE MARGANELL AL MONESTIR DE MONTSERRAT, (terme municipal de Marganell, comarca del Bages). (Full 391). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar cap al Sud, seguint pel camí que condueix cap a Ca l’Oliver i cap al Monestir de Montserrat (i que parteix de Marganell). Aviat passarem per les restes de Cal Viladiu, des d´on surt, per l´esquerra, el camí que es dirigeix cap a es Cases de Massacs. Més amunt, trobarem el camí que surt per la dreta i que es dirigeix cap a Ca l´Oliver. Nosaltres seguirem amunt pel camí de Montserrat. Però molt aviat arribarem a un mirador, situat sobre una antiga bassa tapada. Aquí farem una aturada. La farem a uns 1´3 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, inicialment hem trobat els materials rogencs que hem vist a l’aturada anterior. Després, hem tornat a trobar afloraments dels materials marins, concretament les calcolutites i les calcarenites de l´Eocè. Aquests materials pertanyen a la Formació Collbàs i son els que apareixen on ara som. Des d´aquest indret es pot gaudir d´una bona observació dels relleus situats a ponent, entre els quals es fan ben palesos els típics relieves en cuesta. Aquests corresponen als indrets situats prop de Rajadell. Tanmateix, des d´aquest indret, mirant cap al Sud, es pot fer una bona observació dels relleus de Montserrat, per on afloren els conglomerats de l´Eocè.
PARADA 5. CAMI DE BAIXADA DES DE LES IMMEDIACIONS DE CA L´OLIVER, CAP AL TORRENT DE FONT POMA. PRIMERA REVOLT PRONUNCIAT, (terme municipal del Bruc, comarca d´Anoia). (Full 391). Després d´efectuar la parada anterior, cal continuar el recorregut cap al Sud, pel camí que es dirigeix cap al Monestir de Montserrat. Tot i així, molt aviat trobarem un trencall per la dreta (amb una tanca mòbil per al bestiar). Haurem d´agafar aquest camí, que comença a baixar. Aviat arribarem a una corba, a un revolt molt pronunciat del camí, per on farem una aturada. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut molt proper als 1´4 Km des de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. Efectivament, ens hem estat desplaçant entre els nivells grisencs, d´origen marí, de l´Eocè. Aquests materials pertanyen a la Formació Collbàs i es troben constituïts per trams de calcarenites i de calcolutites. Precisament a aquest revolt hi predominen aquests darrers materials, que són molt fossilífers, amb abundants restes de gasteròpodes, bivalves , eriçons i nummulits. Per d´altra banda, des d´aquest mateix indret, mirant cap al Nord, podem tindre una ampla visió de la comarca del Bages. Així, es faran ben palesos els aflorament cenozoics que formen el seu relleu (fonamentalment es tracta de materials marins del Grup Santa Maria i de terrenys continentals, situats més al Nord, de la Formació Artés, de tonalitats grisenques i rogenques, respectivament). Tanmateix es faran palesos els típics relieves en cuesta, per arreu. Per d´altra banda, es veurà força clar el runam salí de les explotacions mineres potàssiques de Sallent. I, més enllà, al Nord dels anteriors indrets, es fan ben palesos els relleus pirinencs.
PARADA 6 - CONDICIONAL. CAMÍ DE CA l´OLIVER AL TORRENT DE LA FONT POMA, RELLEU RUINOFORME. BLOCS DE PINYOLENC, (terme municipal del Bruc, comarca d´Anoia). (Full 391). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut pel camí que ara va baixant, cap el Torrent de la Font Poma, situat a ponent d´on ara som. Més avall, aproximadament a 0´3 Km de la parada anterior, n´efectuarem una altra. En aquest curt trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat anteriorment, els quals pertanyen a l´Eocè, concretament als terrenys marins de la Formació Collbàs. Primer hem trobat els nivells de calcolutites fossilíferes que hem esmentat a la parada anterior i posteriorment els gresos (calcarenites). Alhora ens hem anat apropant, per sota, als indrets per on afloren els pinyolencs característics de Montserrat: els nivells de conglomerats carbonatats de l´eocè. Precisament, hem trobat blocs caiguts d´aquests materials a la bora del camí, i per sobre d´ell, tot formant part del característic relleu ruïniforme, de l´anomenat caos montserratí. En trobar aquests blocs, a la bora del camí per on anem caminant, podem fer una observació de la seva composició, eminentment carbonatada, amb còdols procedents del triàsic i del cretàcic, en bona part.. Podem observar el ciment i la matriu eminentment carbonatada. També, podem fer una observació dels relleus de Montserrat, situats sobre nostre, així com del turó del Castell de la Guàrdia, del terme municipal del Bruc, per on afloren els materials detrítics de l´Eocè..
PARADA 7 - CONDICIONAL. LES TINES DEL TORRENT DE LA FONT POMA, (terme municipal del Bruc, comarca d´Anoia). (Full 391). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el camí, que va baixant cap al Torrent de la Font Poma. Abans haurem trobat diferents afluents que provoques ziga-zagues al camí, baixades i momentànies pujades. Finalment, el camí baixarà ràpidament cap al torrent abans esmentat. En arribar a ell, a la dreta del camí, trobarem una edificació mig esfondrada. Aquí farem una aturada, aproximadament a uns 0´7 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que ja hem vist a les aturades anteriors. Així, hem trobat nivells de materials d´origen marí, que corresponen a les calcarenites, fonamentalment de la Formació Collbàs, de l´Eocè. En aquests indrets, s´observen nivells de conreus, amb afloraments dels materials detrítics de l´Holocè, que cobreixen als anteriors. En relació amb els terrenys de conreus, antigament ocupats per les vinyes, es fan paleses unes tines, dintre de l´edifici mig esfondrat. Alhora, es pot veure com aquestes tines es troben revestides de ceràmica, fabricada a partir de materials argilosos.
PARADA 8. CAMÍ DE BAIXADA CAP A MARGANELL. OBSERVACIÖ DEL PUIG LLOBI, (terme municipal del Bruc, comarca d´Anoia). (Full 391). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar baixant, així ara ens dirigirem cap al Nord, seguint de prop la llera del Torrent de la Font Poma, que queda a l´esquerra. A uns 0´4 Km de l´anterior, farem una nova aturada. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de la Formació Collbàs. Aquests materials d´origen marí pertanyen a l´Eocè i es troben formats per alternances de calcarenites i de calcolutites. Aquests materials afloren per arreu, per on ara som. Des d´aquest indret, mirant cap a ponent, a l´altra banda del Torrent de la Font Poma, es fa ben palès els relleus del Puig Llobí, per on afloren nivells de conglomerats similars als que formen Montserrat. Es pot considerar que són barres, amb els pinyolencs de l´anomenada sovint com a Formació Montserrat.
PARADA 9. SALTANTS DEL TORRENT PROCEDENTS DELS SECTORS OCCIDENTALS DE LES CASSES DE MASSACS, (terme municipal del Bruc, comarca d´Anoia). (Full 391). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar baixant, per la vall del Torrent de la Font Poma. Més endavant, en un revolt del camí, creuarem un torrent que baixa des de Montserrat (un dels afluents de la vall principal que ja hem trobat entre la PARADA 6 i la PARADA7). En arribar a aquest torrent, farem una aturada. La farem a uns 0´4 Km de la parada anterior. En aquest tram del recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. En efecte, hem trobat nivells de gresos (en realitat es tracta de de calcarenites) alternant amb calcolutites. Tots aquests materials presenten tonalitats grisenques i pertanyen a la Formació Collbàs, de l´Eocè. Aquests son els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. Aquí, aquestes alternances de materials durs (com les calcarenites) i de materials més tous (com les calcolutites), han produït una sèrie de saltants a les aigües que ocasionalment circulen pel torrent on fem la present aturada.
PARADA 10. GRAVERA DE LA TERASSA DEL TORRENT DE LA FONT POMA, CAMÍ DE MARGANELL, (terme municipal del Bruc, comarca d´Anoia). (Full 391). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari, anant sempre cap al Nord, baixant per la riba dreta del Torrent de la Font Coma. Després de trobar un trencall que es dirigeix cap a Marganell (passant per les Cases de Masaccs, en cal continuar baixant. Així, aviat arribarem a una gravera, per on farem una aturada. Aquesta, la realitzarem a uns 0´4 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, inicialment hem trobat afloraments dels materials grisencs marins de l´Eocè, que ja hem anat trobant al llarg de tot el recorregut. Aquests materials són de l´Eocè i pertanyen a la Formació Collbàs. Així, hem vist nivells de calcarenites i també de calcolutites, quasi al llarg de tot el recorregut. Ocasionalment, hem trobat intercalacions de nivells rogencs, conseqüència de les fluctuacions marines. Aquestes intercalacions són similars a les que hem trobat anteriorment a la PARADA 3 del recorregut d´aquest itinerari. Després, hem tornat a trobar afloraments dels materials marins que ja hem esmentat. Tot i així, ata i per sobre d´aquells, es fa palesa una terrassa fluvial, que correspon al Torrent de la Font de la Poma o possiblement a la propera Riera de Marganell. Aquests materials de la terrassa, que pertanyen a l´Holocè, han estat explotats a una antiga gravera.
PARADA 11. PONT SOBRE EL TORRENT DE LA FONT POMA. CAMÍ CAP A MARGANELL, (terme municipal del Bruc, comarca d´Anoia). (Full 391). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari, anant sempre cap al Nord, baixant per la riba dreta del Torrent de la Font Coma. Aviat arribarem a un pont que creua el torrent. Aquí farem una aturada, aproximadament a uns 0´2 Km de la parada anteriorment efectuada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. Tot i així ara s´han anat fent ben paleses les calcolutites grisenques de la Formació Collbàs de l´Eocè. Precisament, des del pont mirant cap amunt del torrent, es veuen aquests materials.
PARADA 12. IMMEDIACIONS DEL MARC NOU. CAMÏ CAP AL PLA DE RODORS I CAP A CAL JANPERE, (terme municipal de Marganell, comarca del Bages). (Full 391). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar fent el recorregut de baixada per la riba esquerra del Torrent de la Font Coma. Més endavant arribarem a la carretera local BV - 1123, que ens caldrà creuar –la (amb molta cura). Posteriorment, ens aproparem a la zona esportiva de Marganell. O, tot seguit, seguint ara un vial asfaltat, passarem pels costat del Casalot del Marc nou. Poc després farem una aturada. Aquesta farem a uns 1´1 Km de la parada anterior., aproximadament. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist a les aturades anteriors. Així, he vis els nivells de calcolutites grisenques i els nivells de calcarenites. Tots aquests materials tenen origen marí i pertanyen a l´Eocè. Tanmateix hem trobat materials detrítics més recents, cobrint als anteriors. Ara d´es d´aquest indret, cap al Sud, es veuen imponents els relleus de Montserrat. Dels que vam anomenar Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre, formats per acumulacions de conglomerats carbonatats.
PARADA 13. IMMEDIACIONS DE CAL RIP I DEL BARRANC Del RACÓ DE CAL FRANCISCO, (terme municipal de Marganell, comarca del Bages). (Full 391). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar fent el recorregut per la part alta de Marganell. Així ens anirem apropant a Cal Rip i al Barranc del Racó de Cal Francisco, per on farem una aturada. Aquesta, la farem a uns 0´9 Km, aproximadament de la darrera aturada efectuada en el recorregut d´aquest itinerari. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat a l´aturada anterior. i al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Així, hem vist nivells de calcolutites grisenques i de calcarenites, també de la mateixa tonalitat. Aquests materials tenen origen marí i pertanyen a l´Eocè. Concretament a la Formació Collbàs, integrant del Grup de Santa Maria. Per d´altra banda, al llarg de tot aquest tram, s´han fet ben palesos els relleus de Montserrat, situats al Sud d´on ara estem situats i que ja hem esmentat a la parada anterior.
PARADA 14 - CONDICIONAL. CAMÍ DE CAL FÈLIX A MARGANELL. IMMEDIACIONS DE SANT ESTEVE, (terme municipal de Marganell, comarca del Bages). (Full 391). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar fent el recorregut per la part alta de Marganell. Tot i així, ara ens tocarà començar a baixar per la vall del Racó de Cal Franciso, anant ara cap al Sud. Així, ens anirem apropant al poble de Marganell. Més endavant arribarem a les immediacions de Cal Felix, des d´on ens caldrà anar ja cap al poble, girant cap a ponent.. En aquest darrer tram, farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari. Aquesta aturada l´efectuarem a uns 0´3 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, efectuat eminentment de baixada, hem anat trobant, com en tot el recorregut, afloraments dels nivells de gresos (calcarenites) i de calcolutites, de tonalitats grisenques que pertanyen a la Formació Collbàs, de l´Eocè. Aquests materials tenen un clar origen marí i es situen dintre del Grup de Santa Maria. Aquests materials són els que predominen pels voltants de Marganell. Així, es pot veure com donen lloc a uns relleus força enlairats, per sobre de la població. També, aquests materials es veuen a tocar de la carretera, per on es fan molt evidents i on son molt detrítics, especialment al tram de la carretera situat prop de l´aparcament municipal

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.