Coordenades 170

Data de pujada 4 / de desembre / 2018

-
-
464 m
258 m
0
2,0
4,1
8,11 km

Vista 75 vegades, descarregada 5 vegades

a prop de Sallent, Catalunya (España)

RECORREGUT GEOLÒGIC A PEU PELS SECTORS ORIENTALS DEL TERME MUNICIPAL DE SALLENT. DES DE LA RESCLOSA DEL GUIX CAP AL FORN DE CAN GATELL, AL CASTELL I DE NOU A LA RESCLOSA DEL GUIX. RECORREGUTS GEOLÒGICS I AMBIENTALS PEL GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL / 27 DE GENER DEL 2019


Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació, per tal de poder fer tots els recorreguts a peu, sense gaires problemes. Així, el recorregut transitarà per camins que fins fa poc eren corriols i ara son transitables en vehicles tot terreny.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.


BREU INTRODUCCIÓ

La totalitat del recorregut de l´itinerari discorrerà per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament, ho farà de forma totalment exclusiva per la seva Depressió Central). Al respecte, cal dir que pràcticament, la totalitat de la comarca del Bages es troba dintre d’aquesta part de la Depressió Geològica de l´Ebre. Tanmateix, tot el recorregut de l´itinerari es troba dintre del Geoparc de la Catalunya Central.

Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari s’aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen l´esmentada depressió, per aquests indrets, els quals pertanyen a l´Eocè. Molt sovint, aquests materials els veurem recoberts per terrenys cenozoics més recents (del Pleistocè i de l´Holocè) de caràcter eminentment detrític, formats majoritàriament a partir de l’erosió dels anteriors.

Els materials que anirem trobant, es reparteixen fonamentalment entre la Formació Artés, la Formació Súria, i la Formació Cardona. Totes elles pertanyen a l´Eocè; tot i que la primera es troba al trànsit entre aquest període i l´Oligocè. Tot i així, la major part del recorregut s’efectuarà entre els nivells de gresos i calcolutites rogenques de la Formació Artés. Per la seva banda, la Formació Súria també es troba constituïda per trams de calcolutites i gresos, però de tonalitats grisenques. Pel que fa la Formació es Cardona, es troba constituïda fonamentalment per nivells evaporítics de halitites (amb HALITA), sivinitites (amb SILVINITA) i carnal·litites (amb CARNAL·LITA). Cal dir, finalment, que aquesta formació no la trobarem en superfície.

En aquest itinerari farem observacions relatives a diverses branques de la geologia, com la geomorfologia, la mineralogia, la petrologia i la tectònica. Tot i així, en aquest cas, ens centrarem fonamentalment en la relació entre la mineria i el Medi Natural. I també amb el Medi Ambient.

Per d’altra banda, la totalitat del recorregut discorrerà per la comarca del Bages, integrada dintre de la Catalunya Central. I ho farà exclusivament pel terme municipal de Sallent, pels sectors occidentals del mateix.


OBJETIUS

Els objectius fonamentals d’aquest recorregut de caràcter geològic, ambiental i miner, poden concretar-se en els següents aspectes.

1.- Reconeixement dels sectors centrals del Geoparc de la Catalunya Central (també denominat: Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pels voltants dels indrets orientals del municipi de Sallent.

2.- Reconeixement de les característiques fonamentals de la Depressió Geològica de l´Ebre (per la qual transitarà la major part del recorregut). En concret, les observacions es centraran en la Depressió Central

3.- Observació dels materials que reblen la depressió. Aquests materials pertanyen a la Formació Artés, a la Formació Súria i a la Formació Cardona. Les dues primeres les trobarem a la superfície; mentre que la tercera es troba al subsòl de la comarca. Totes tres unitats formen part dels materials cenozoics que reblen la depressió i pertanyen a l´Eocè; tot i que els nivells superiors de la primera, es situen al trànsit cap a l´Oligocè. Per d´altra banda, sovint es faran palesos els materials detrítics del Cenozoic recent, del Pleistocè i de l´Holocè, que sovint cobreixen als anteriors.

4.- Observació dels diferents accidents tectònics que es troben pels voltants de Sallent, com la Falla del Guix (a Sallent). Aquest element és un important LIG (Llocs d’interès Geològic) de la comarca del Bages i del Geoparc de la Catalunya Central

5.- Observació de les diferents explotacions mineres que anirem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari. En concret, ens referirem a les actuals explotacions de la Mina de Sallent, entre altres. Aquests elements constitueixen uns LIPM (Llocs d’interès del Patrimoni Miner) de la comarca del Bages.

6.- Observació a distància, si s’escau de les restauracions dutes a terme, a les escombreres de la Mina de Sallent.

7.- Observació, si s’escau, dels diferents indrets relacionats amb el patrimoni geològic i miner que anirem trobant al llarg del recorregut del present itinerari.

8.- A més a més dels anteriorment esmentats. es realitzarà l’observació dels diferents aspectes geològico-ambientals que es trobin al llarg del recorregut.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha nombrosos antecedents nostres, pel que fa al municipi de Sallent, per on hem realitzat diferents recorreguts. Així, en farem esment dels següents: 2001a, 2001b, 2001c, 2001d, 2002, 2003a, 2004a, 2005b, 2006, 2010, 2011a, 2011b, 2013a i 2013b). Tot i així, aquest recorregut que ara presentem és en bona part inèdit, en tractar-se d´un recorregut pedestre. Per d´altra banda, també cal fer esment dels itineraris següents: MATA-PERELLÓ i HERRERA (2001), MATA-PERELLÓ i FONT (2001) i MATA-PERELLÓ, MATA LLEONART i RUBIO (2001); així com el de MASACHS et altri (1988). Hi ha uns antecedents més recents; MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2015) i sobretot MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2018) del qual, el present itinerari és una actualització, especialment del darrer treball esmentat.

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions situades a les comarques per les quals discorre l´itinerari, farem esment d’uns altres treballs nostres; concretament de MATA-PERELLÓ (1991 i 1993), el primer dedicat al conjunt de les mineralitzacions catalanes, i el segon dedicat a les de la comarca del Bages.

I, pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment de dos treballs col·lectius, concretament de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA (1967); així com de RIBA et altri (1976). Aquests treballs fan referència a la geologia del conjunt dels Països Catalans. Tanmateix, cal fer esment dels treballs de l´IGME (1975). I també del de COLLDEFORNS (1986), relatiu a la geologia del Bages.

I, finalment, pel que fa al patrimoni geològic i miner o al Geoparc de la Catalunya Central, ens referirem a diversos treballs, com els següents: CLIMENT COSTA I MATA PERELLÓ (2012), CLIMENT COSTA et altri (2015), ICHN (1998), MATA – PERELLÓ (2003b, 2004b i 2005b), MATA-PERELLÓ, J.M., FONT SOLDEVILA J. i MATA LLEONART, J. (2001); així com a MATA – PERELLÓ et altri (2006).

Tots aquests treballs i d’altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA ESMENTADA.


DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Aquest recorregut transitarà solament per la Catalunya Central, i en concret per la comarca del Bages, exclusivament pel municipi de Sallent. Així, s´iniciarà i finalitzarà pels voltats del Guix, concretament prop de la Resclosa del Guix.

Després, el recorregut a peu es dirigirà cap al Sud, seguint momentàniament la carretera local B – 430 (que condueix cap a Cabrianes). Tot seguit es trencarà cap a llevant, per tal d´anar-nos apropant cap a la Carrera. En aquest tram es faran diverses aturades.

Després, des de la Carrera, el recorregut es dirigirà cap el Forn de Garrell, per fer una nova aturada. Seguidament, caldrà anar cap el Castell de Sallent, per tal de fer una altra aturada. Finalment, des d´aquí, es baixarà cap al barri del Guix, prop d´on es farà la darrera aturada del recorregut de l´itinerari.

Així, es pot veure que el recorregut que serà de 9´3 Km. En aquest recorregut es faran 10 aturades. Es començarà a una alçada de 230 metres. Després, caldrà pujar fins als 440 m, per tal de baixar de nou fins als 230 metres inicials.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d’aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui). Per d’altra banda, en cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada.

Per fer-ho, utilitzarem els fulls editats per l´Instituto Geográfico y Catastral de España, publicats a l’escala de 1:50.000. En aquest cas, sols utilitzarem un full, el 363 (conegut com a full de Manresa).
______________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

CLIMENT COSTA, F; MATA – PERELLÓ, J.M.; VINYES SABATA, J. RUBIO, C. (2015). - La mineria y el patrimonio minero en el Geoparc de la Catalunya Central. Actas del XV Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero. Logrosan (2014). Editores J.M. Mata – Perelló y M. Hunt. En prensa. 10 Pàgines. Manresa

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic de la comarca del Bages. Públic. EUPM, 399 pàgines. Manresa.

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 363 (Manresa). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris geològics per Anoia, Bages, Berguedà i Solsonès. Pub. Caixa d´Estalvis de Manresa, 205 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona. Facultat de Ciències. 552 pag. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1993).- Els Minerals de la Comarca del Bages. Revista Xaragall, nº 19, 510 pàgines, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2001a).- Los itinerarios geológico-ambientales. El itinerario geológico ambiental por el Bages. Desde Sallent a Cardona. Actas del Segundo Simposio sobre Geología, Medio Ambiente y Sociedad. pp. 119-124. Cubells

MATA-PERELLÓ, J.M. (2001b).- Recorregut de recerca geoambiental per la comarca del bages: des de Manresa i Santpedor cap a Castellnou de Bages, Sallent i Artés. Inèdit, 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2001c).- Itinerari geològic, ambiental i miner per la comarca del Bages: des de sant Vicenç de Castellet a Sallent, Súria i Cardona. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2001d).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Bages: des d´Artés a Cabrianes i a Sallent. Inèdit, 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2002).- Itinerari geològic, ambiental i miner per la comarca del Bages: des de Sant Vicenç de Castellet a Sallent, Súria i Cardona. Algeps nº 228, 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ (2003a).- Itinerari de recerca geo-ambiental i minera per la comarca del Bages: des de Santpedor a Sallent, Súria i Cardona. Inèdit, 8 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ,J.M. (2003b).- Inventario de las explotaciones mineras y del Patrimonio Minero de la comarca del Bages. Informe para la Dirección General de Minas de Catalunya. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J. M. (2004a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Bages: des de Santpedor i Castellnou de Bages a Balsareny i a Sallent. Inèdit. 8 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2004b).- Puntos de interés geológico de la Catalunya Central: el Bages. bases para la creación del Parc Geológic i Miner del Bages(Parque Geológico y Minero del bages), (Catalunya Central, Depresión Geológica del Ebro), Actas del IV Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero, pp. 175-160. Utrillas

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005a).-Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Bages: des d´Artés a Sallent, i des de Balsareny a Súria. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005b).- Datos para el Ordenamiento Territorial de la Comarca del Bages. Actas del Segundo Simposio sobre la Historia de la Minería y de la Metalurgia en el Mediterráneo Occidental. Pp. 17 - 27. Mequinenza

MATA-PERELLÓ, J.M. (2006).- Itinerari de recerca geològica, geo-ambiental i minera per la comarca del Bages: des de Sallent a Balsareny, Súria i Cardona. Inèdit. 18 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Itinerari de recerca geològica, geoambiental y minera, per la Comarca del Bages: des de Sallent a Balsareny i a Navàs. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2011a).- Itinerari de recerca geològica, geo-ambiental i minera per la comarca del Bages: des de Sallent a Balsareny i a Navàs. Inèdit. 12 pàgines

MATA-PERELLÓ, J.M. (2011b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Bages, a través del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central: una volta pel terme de Sallent. Inèdit. 10 pàgines

MATA – PERELLÓ, J. M. (2013a).- Sortida de recorregut geològic pel Geoparc de la Catalunya Central: des de Mura a Monistrol de Calders, Calders, Artés i a Sallent. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. (2013b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Bages, a través del Geoparc de la Catalunya Central: una volta pel terme de Sallent i des de Sallent a Balsareny i a Navàs. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y CLIMENT COSTA, F. (2012).- El Geoparc de la Catalunya Central. Actas de la Reunión de la RED REUSE – CYTED, 10 páginas Belo Horizonte

MATA-PERELLÓ, J.M., FONT SOLDEVILA J. i MATA LLEONART, J. (2001).- Itinerarios geológico-mineros por la Depresión Geológica del Ebro. Un recorrido por el patrimonio geológico y minero de la Catalunya Central. Actas del Tercer Congreso Internacional sobre el Patrimonio Geológico y Minero de Beja (Portugal), 10 pag. Beja (Portugal).

MATA-PERELLÓ, J.M.; MATA LLEONART, R. I RUBIO MARTÍNEZ, J. (2001).- Recorregut geològic de Manresa a Berga, a Castellar de n´Hug i a Gisclareny (Bages i Berguedà). Depressió Geològica de l´Ebre i Sistema Pirinenc. Inèdit, 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J. S. (2018).- Recorregut a peu pel terme municipal de Sallent (sectors orientals). des del Guix al Forn de can Gatell i al Castell. Recorreguts geològics i ambientals pel Geoparc de la Catalunya Central. Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2015).- Recorregut a peu de reconeixement geològic i ambiental pel terme municipal de Sallent (sectors orientals), Geoparc de la Catalunya Central: des de la Guarderia al Guix, la Carrera, el Castell i a la Guarderia. Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. et altri (2006).- El patrimonio geológico y minero dentro del Plan de Ordenamiento Territorial de la comarca minera del Bages (Catalunya Central, Depresión Geológica del Ebro). Actas del Primer Congreso Internacional sobre Geologia y Mineria Ambiental para el Ordenamiento del Territorio. Pp. 60 - 68. 8 pag. Utrillas

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. 205 pag. Barcelona
PARADA 1. IMMEDIACIONS DE LAS RESCLOSA DEL GUIX, CARRETERA LOCAL A CABRIANES, B- 430, (terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 363). L´inici del recorregut de l´itinerari cal efectuar-lo a per les immediacions de la Resclosa del Guix, a tocar de la carretera local que condueix cap a Cabrianes. Prop d´aquest indret, farem la primera aturada del recorregut d´aquest itinerari. Aquest indret, es troba situat al bell mig de la Depressió Geològica de l´Ebre (i en concret de la denominada Depressió Central). Per tot arreu afloren els materials de l´Eocè que reblen aquesta depressió. Així, per arreu, es veuen els nivells rogencs de les calcolutites i dels gresos de la Formació Artés, que aquí pertanyen a l´Eocè. Tot i així, aquí es fa àlès un nivell de calcàries intercalat entre els materials anteriors. Sobre aquests materials, les aigües del Llobregat han produït un saltant (o sallent), el qual ha estat aprofitat per fer una resclosa, de la qual surt un canalet.
PARADA 2. CORRIOL DE PUJADA CAP A LES IMMEDIACIONS DE CAN CARRERES, (terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut per un camí que surt per l´esquerra de la carretera de Cabrianes. Inicialment és un camí ample que es va enlairant. Però, aviat s´arriba a una tanca. A partir d´aquí, cal continuar el recorregut per un corriol. Aquest s´enlaira ràpidament. A mitja pujada, cal fer una aturada, a uns 0´4 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials esmentats a l´aturada anterior. Tot i així, ara es fan palesos uns nivells de calcàries, intercalats entre els nivells de gresos i calcolutites rogenques de la Formació Artés. Aquestes calcàries, molt fètides, apareixen just a l´indret de l´aturada. Des d´aquest indret, mirant cap a l´altra banda del riu Llobregat, es fa ben palesa la Falla del Guix. Aquesta es troba situada en front del trencall d´on surt el camí ample que es dirigeix cap a Can Carrera, sortint de la carretera de Sallent cap a Cabrianes. Es una fall inversa ben clara, des d´on ara som.
PARADA 3. PLECS DE LA CARRERA, (terme municipal de Sallent. Comarca del Bages). (Full 363) Des de la parada anterior, cal continuar pujant pel corrioles. Aviat trobarem un camí ample, seguint-lo, arribarem fins prop d´una casa feta per on hi havia unes antigues barraques. Prop d´aquestes, seguint de nou un corriolet, farem una altra parada. Aquesta, la farem a uns 0´3 Km de l´aturada realitzada anteriorment. En aquest recorregut hem anat trobant els afloraments rogencs de la Formació Artés. Així, hem trobat afloraments dels nivells de gresos i de les calcolutitres rogenques, les quals pertanyen a la Formació Artés, de l´Eocè. Aquestes tonalitats rogenques son causades per la presència d’òxids de fe ferro. Més endavant es sobrepassa la Falla del Guix, de la que hem parlat anteriorment (a la PARADA 2 d´aquest itinerari). Així, ara trobem que els estrats que es situen més al Nord de la mateixa es troben força replegats. Així, per sobre les barraques acabades d´esmentar es troba un petit i interessant plec, el qual es troba entre els nivells de les calcàries que hem vist a l´aturada anterior. Aquest plec, és aparentment un sinclinal. Tot i això, podria ser perfectament un anticlinal invertit. Aquesta estructura forma part del complex de la falla del guix, de la qual ja hem parlat anteriorment en aquest mateix itinerari Per d´altra banda, en aquest indret també pot observar-se la presencia d´una font (ara força escassa). Es pot veure fàcilment com l´aigua brolla per la part inferior de l´artesa del plec, just al contacte entre les calcàries que dibuixen el plec i uns nivells de calcolutites rogenques.
PARADA 4. MINERALITZACIONS DE COURE. BARRANC DE LA CARRERA, (terme municipal de Sallent. Comarca del Bages). (Full 363) Des de la parada anterior, cal retornar cap al camí ample que hem trobat abans. Després, ens caldrà anar cap al Sud, per tal d´arribar fins a un barranc que discorre per sobre d´unes granges. En aquest barranc, és on ens cal fer la present aturada, després d´un recorregut proper als 0´3 Km, des de la parada anteriorment realitzat. Tot aquest recorregut s´efectuarà entre els nivells rogencs que formen part dels materials que constitueixen la Formació Artés. Precisament, aquests són els materials que apareixen a l´indret de la parada, on es troba intercalat un nivell de calcàries molt fosques i organògenes. En aquest indret es troben unes mineralitzacions cupríferes, relacionades amb els nivells reductors que constitueixen les calcàries organògenes. És a dir, es tracta d´una mineralització associada a “red-bed”, localitzada entre els nivells reductors (les calcàries organògenes) situades entre nivells oxidants, els gresos i les calcolutites rogenques de la Formació Artés. Entre els minerals esments, cal fer esment de l´ATZURITA (el més abundant), i també de la MALAQUITA (més minoritària). Cal dir que no hem trobat cap sulfur.
PARADA 5. IMMEDIACIONS DE LA CASA DE LA CARRERA, (terme municipal de Sallent. Comarca del Bages). (Full 363) Després de fer l´aturada anterior, cal tornar enrere, fins ben prop d´on hem agafat el camí per on hem anat a la PARADA 3. Des d´aquest indret, ens caldrà anar cap a llevant, seguint per un camí nou. Aquest discorre molt proper al corriol que es dirigia cap a la Casa de Can Carrera, Poc abans d´arribar-hi, trobarem un altre camí que procedeix de la carretera de Cabrianes, passant per la fàbrica de materials de construcció NORDEN. Aquest camí, passa prop de la casa de Can Carrera, Per sobre d´ella, farem una aturada. La farem a uns 1´1 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. Així, hem anat veient novells de calcolutites i de gresos de tonalitats rogenques. Aquests materials pertanyen al Cenozoic; concretament a l´Eocè i es situen dintre de la Formació Artés, de la qual ja n´hem parlat a les aturades anteriors. Tot i així, en aquest lloc, alternant amb els anteriors, es fan palesos uns nivells grisencs (situats per sota dels anteriors). Aquests materials són també de la Formació Artés, però corresponen a un període reductor, a diferència dels altres, oxidants.
PARADA 6. CAMÍ CAP A SANT MARTÍ DE FUCIMANYA. NIVELLS DE LES CALCÀRIES DE SALLENT, (terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, ens caldrà continuar pel camí carreter que condueix cap a Sant Martí de Fucimanya. Seguint-lo, trobarem un aflorament de les calcàries de Sallent. Aquí farem una nova aturada, a uns 1´2 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest llarg recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors, especialment els nivells de gresos i de calcolutites de tonalitats rogenques, que formen part de la Formació Artés. Aquest color rogenc es debut a la presència de HEMATITES entre els materials anteriors. Aquest mineral ens deixa molt que aquests materials són continentals, en bona part lacustres. Per d´altra banda, molt sovint, hem trobat afloraments dels nivells carbonatats de les calcàries intercalades entre els materials anteriors. Aquestes calcàries tenen un origen clarament lacustre. Aquests nivells de calcàries sovint es van trobant pels indrets on ara som i es fan força paleses des de l´altra banda de la vall de la Gavarressa, des de la població d´Artés. Precisament, en aquest indret hi ha un important aflorament dels nivells carbonatats de la Formació Artés.
PARADA 7. FORN DE GUIX DE CAN GARRELL, (terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 363). Després de fer l’aturada anterior, cal continuar pel camí que es va dirigint cap al NE, cap a Sant Martí de Fucimanya. A molt poca distancia, caldrà fer una nova aturada, en arribar al Font de Guix de Can Garrell. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut proper als 0´5 Km, per tal d´arribar fins on ens trobem ara situats. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist a la major part del recorregut de l´itinerari. Així, hem trobat, en contacte amb les calcàries de la parada anterior, uns nivells de calcolutites roges i d´uns gresos de les mateixes tonalitats. Ja hem dit anteriorment que aquesta tonalitat rogenca, es conseqüència de la presencia de petites quantitats d´HEMATITES entre aquestes roques. Aquests materials pertanyen a la Formació Artés, la qual es situa en aquests indrets, dintre de l´Eocè. Aquests materials continentals reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per aquests sectors bagencs. En aquest indret hi ha les restes d´un antic forn de guix , el qual ha estat recentment restaurat. Aquest element, és un indret molt important del Patrimoni Miner de la comarca del Bages; i alhora de tot el conjunt del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. Tot i això, sovint se la classificat com a forn de calç, en lloc de classificar-se com a forn de guix. En relació a aquest aspecte, cal considerar que prop d´ell afloren gresos i calcolutites rogenques; però una mica més amunt hi ha uns nivells de guixos, situats com els anteriors materials, dintre de la Formació Artés. Cal dir que aquest Forn de Guix, sovint ha estat descrit (de forma erronia) com a Forn de Calç
PARADA 8. IMMEDIACIONS DELS AFLORAMENTS DE GUIX DEL CAMÍ DE FUCIMANYA, (terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut del camí cap a llevant, pujant lleugerament. A poca distància del forn, farem una aturada. A uns 0´2 Km, aproximadament. En aquest breu trajecte, hem trobat afloraments dels materials que hem esmentat anteriorment. Tot i així, aquí es fan palesos uns nivells de guixos, intercalats entre els materials de la Formació Artés. Precisament, aquests guixos són els quins es van utilitzar com a matèria primera pel Forn de Guix de Can Garret, que hem vist a l´aturada anterior. Cal dir que per sota dels afloraments massius de guixos, hem trobat filonets i nivellets amb guixos secundaris (formats a partir dels anteriors). Aquests guixos secundaris són fibrosos o laminars, fonamentalment-
PARADA 9. PLECS DEL CAMÍ NOU DEL FORN DE CAN GARRET CAP AL CASTELL DE SALLENT, (terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, cal retrocedir lleugerament fins prop de l´indret on hem fet la PARADA 6. Prop d´aquest indret surt un corriol que es va enlairant poc a poc. Així va pujant la Serra de Montcogul. Seguint per aquest camí. Enllaça amb el que procedeix de la Carrera. Després d´arribar a la part més alta, aquest camí es dirigeix cap a les immediacions del Castell de Sallent. Es tracta d´un camí nou, que substitueix a un antic corriol. En aquest camí, farem una aturada a uns 1´5 Km de la parada efectuada anteriorment. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat anteriorment, a les darreres aturades. Així, s´han anat fent palesos els afloraments dels materials de tonalitats rogenques que pertanyen a la Formació Artés, de l´Eocè continental. Tanmateix, haurem trobat nivells carbonatats de calcàries, Precisament, aquestes darreres són les que apareixen a l´indret de la present aturada. Aquí, aquests materials constitueixen un interesant plec, força fracturat. Molt sovint, com en aquest indret, es troben depòsits de vessant, formats a partir de l´erosió dels materials cenozoics. A molts indrets, aquests materials recents de l´Holocè, recobreixen als terrenys eocènics de la Formació Artés.
PARADA 10. PANORÀMIQUES DES DEL CASTELL DE SALLENT, (terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari cap a les immediacions del Castell de Sallent, per on farem la present aturada. Així, des de l´anterior, fins aquí, haurem efectuat un desplaçament molt molt proper als 1´2 Km, aproximadament.. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat anteriorment, a les darreres aturades. Així, s´han anat fent palesos els afloraments dels materials de tonalitats rogenques que pertanyen a la Formació Artés, de l´Eocè continental. Tanmateix, haurem trobat nivells carbonatats de calcàries, com les que afloren on som ara, per sota del Castell i de l´església de Sant Sebastià. Així, hem anat veient afloraments de gresos i de calcolutites de tonalitats eminentment rogenques. Aquests materials reblen, per aquests indrets la Depressió Geològica de l´Ebre, on estem situats des de l´inici del recorregut. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´un bon lloc d´observació de tots els volants de Sallent, situats al Sud i al ponent. Així, des dels murs de l´església romànica de Sant Sebastià, es pot gaudir d´una bona visió de Montserrat i de les explotacions mineres, situades a banda i banda del riu. Des d´aquest indret, es pot veure l´indret per on estava situat el barri esfondrat de l´Estació. Cal recordar que aquest barri estava afectat per esfondraments, causats per l´entrada de l´aigua del Llobregat a través de la Falla del Guix. Aquesta entrada d´aigua va suposar la formació d´una dolina per sota del barri. Per d´altra banda, també es pot gaudir d´una bona visió dels sectors septentrionals de Sallent. FOTOGRAFIA 12.
PARADA 11. BASE DEL TURÓ DEL CASTELL, (terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, cal començar a baixar des del Turó del Castell. En arribar a la part baixa del mateix, farem una aturada. La farem a uns 0´3 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè, els quals pertanyen a la Formació Artés. Així, hem vist nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques. Tot i així, en aquest lloc afloren uns nivells de gresos i tcalcolutites de tonalitats grises, que es podrien correlacionar amb els materials de la Formació Súria, situada per sota de la Formació Artés.
PARADA 12 - CONDICIONAL. INSTAL·LACIONS DE L¨EMPRESA ICL, (terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, ens cal baixar cap a la carretera de Cabrianes. En aquest trajecte, aviat arribarem a les instal·lacions de l´Empresa ICL. Aquí, si s´escau, podem fer una observació. La farem a uns 0´2 Km de l´aturada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, anirem trobant afloraments dels materials que ja hem descrit al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Així, es faran palesos per arreu, els afloraments dels nivells de gresos rogencs i de les calcolutites rogenques de la Formació Artés. Ocasionalment, també haurem trobat nivells carbonatats. En aquest trajecte, d’haver-lo realitzat fa uns anys, haguérem vist un Castellet Miner. A l´actualitat ja no existeix, ja que va ésser desnonat fa pocs anys, en fer una reforma de la zona minera.
PARADA139. CARRETERA DE SALLENT A CABRIANES, SALTANTS (O SALLENTS), (terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 263). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar a peu fins a carretereta que es va dirigint cap a Sallent, procedent de Cabrianes. Aquesta carretera va ascendent per la riba esquerra del riu. A poc més de 0´3 Km de la parada anterior, arribarrem a la carretera local de Cabianes cap a Sallent. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a l´aturada anterior, els quals pertanyen a l´Eocè continental, concretament a la Formació Artés. Així, hem vist nivells de gresos i de calcolutites rogenques, així com nivells carbonatats de calcàries. Tot i així, ara es fan palesos uns nivells de calcolutites grisenques i de gresos, també grisencs. Aquests materials pertanyen a la Formació Súria. Aquesta i l´anterior reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per aquets indrets, tot i que en profunditat hi ha els materials de la Formació Cardona, que no arriben a aflorar en superfície, almenys per aquests indrets. Des d´aquest indret, mirant als materials grisencs de la Formació Súria, es pot veure que es troben intensament diaclasats. Aquests materials es troben constituïts per gresos i calcolutites de tonalitats grisenques. El gresos són els materials que es troben força fracturats. Aquesta circumstància dona idea de un possible risc de desnonament de part del turó. Cal dir que per sobre d´aquests materials grisencs, hi ha els nivells rogencs de la Formació Artés; situant-se un nivell de calcàries d´aquesta formació a la part més alta, per sota del Castell. Per d´altra banda, anant més amunt, haurem trobat uns saltants al riu )sallents). Aquests es localitzen sobre uns afloraments carbonatats, més resistents a l´erosió. Aquí, en trobar aquests materials, les aigües del riu fan un saltant. Aquests, han estat aprofitats per tal de construir unes rescloses; així s´ha pogut aprofitar les aigües del riu Llobregat.
PARADA 14 - CONDICIONAL. EXPLOTACIONS DE GUIX. BARRI DEL GUIX. (terme municipal de Sallent, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, ens cal tornar enrere, fins arribar a l´indret per on hem iniciat aquest recorregut. En arribar-hi, ens caldrà remuntar lleugerament el barranc que passa pel barri. Aquí farem la darrera aturada. La farem a uns 0´8 Km de l´anteriorment realitzada. En aquest trajecte, hem trobat afloraments dels materials que hem vist a les aturades anteriors. Tot i així, aquí hem vist uns nivells nodulosos de guix, els quals van esser explotats en unes petites mines subterrànies. Així, es poden veure diverses explotacions, totes elles molt petites, situades a la base del turó per on es troba el Castell de Balsareny, per on hem passat al llarg d´aquest recorregut.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.