-
-
1.053 m
950 m
0
1,4
2,7
5,48 km

Vista 780 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Andorra la Vella, Andorra la Vella (Andorra)

Itinerari per al dia internacional de l'aigua (22 de març)
Activitat: Hidrogeolodia
Iniviativa: AIH-GE & FMC
(Associació Internacional d'Hidrogeòlegs - Grup Espanyol) & Fundació Marcel Chevalier
Temàtica: Vulnerabilitat de l'aqüífer de fons de vall d'Andorra
Objectius: Identificar les zones de recàrrega de l'aqüífer i de descàrrega. Les relacions existents amb les activitats antròpiques en superfície.
La sortida se surt des del centre d'Andorra la Vella fins a La Margineda, on hi ha una parada de Bus per tornar-hi

Veure més external

Visió de la Plana d'Andorra i la confluència de valls. Elements geomorfològics que poden fer pensar en entrades d'aigua al fons de vall. Identificació de la litologia dels vessants.
Sector del casc antic d'Andorra la Vella on el nivell freàtic se situa a prop de la superfície. Aquest sector presenta sediments lacustres i se situa per sobre del fons de vall, el que demostra l'aport subterrani de la Tartera del Patapou.
Estructures d'antics regs que canalitzaven les aigües del riu Valira
Visió dels diferents elements geomorfològics que se sobreposen a la plana d'Andorra la Vella. Entre ells el con de dejecció de la Nogreda i la tartera del Solà d'Andorra. També s'identifica la baixada de Tobira que és la zona de drenatge de la Llacuna.
Font amb un orígen en el substrat rocós calcoesquistòs de l'Obac. Aquestes aigües tenen el seu orígen a la zona de la Comella, lloc on s'infiltra les aigües que son drenades des de Prat Primer.
Riu de l'Arier, amb el quin conflueix el riu de Prat Primer a la Comella. En aquest indret es pot veure que no porta aigua. El riu de Prat Primer desapareix a la Comella per infiltració, possiblement dins dels materials calcoesquistosos que conformen els contraforts de l'obaga d'Andorra la Vella.
Pous de l'estadi comunal
Pou tradicional en el sector de la Roureda de Sansa, fet que indica una certa proximitat del nivell freàtic en aquest indret elevat respecte al fons de vall.
Drenatge de l'aqüífer.
Aprofitament del recurs hídric.
Proximitat del nivell freàtic
El riu influeix en la recàrrega de l'aqüífer.
Detecció de Dense Non-Aqueous Phase Liquid en els primers 15 m de profunditat.
Aparcament situat en una antiga gravera en una terrassa fluvial. A poca distància hi han blocs morrènics a la superfície del terreny original. Morfològicament aquest alt del terreny ha estat utilitzat per bastir-hi l'esglèsia de Santa Coloma.
El riu Valira és alimentat per l'aqüífer en aquest sector de Santa Coloma.
El riu aporta aigua a l'aqüífer
En el decurs de l'excavació dels fonaments de l'edifici el bombeig d'aigua era permanent
Reg no funcional

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.