-
-
690 m
594 m
5,12 km
Vista 358 vegades, descarregada 5 vegades
a prop de Gavasa, Aragón (España)
Distància
5,12 kmDesnivell positiu
140 mDificultat tècnica
ModeratDesnivell negatiu
140 mAltitud màxima
690 mTrailrank
52
5
Altitud mínima
594 mTipus de ruta
CircularCoordenades
277Data de pujada
22 de setembre de 2020rocpetrus Tots els drets reservats
Envia al teu GPS
Descarrega rutes de Wikiloc directament al teu Garmin, Apple Watch o Suunto.
Passa't a Wikiloc Premium Passa't a Premium per eliminar els anuncis
RECORREGUT EXPERIMENTAL DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PELS VOLTANTS DE GABASA/GAVASSA (TERME MUNICIPAL DE PERALTA DE CALASANZ/CALASSANÇ). COMARCA DE LA LLITERA. RECORREGUT PEL PATRIMONI GEOLÒGIC I MINER DEL FUTUR PARC GEOLÒGIC I MINER DE LA LLITERA - RIBAGORÇA / 24 D´OCTUBRE DEL 2020
Josep M. MATA-PERELLÓ, Jaume VILALTELLA FARRÀS i Sebastià AGUDO BLANCO
ADVERTIMENTS PREVIS
Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
També cal tenir en conte que aquest recorregut es realitzarà totalment a peu, per diferents camins dels voltants de la població de Gavassa / Gabasa. Tot i així, un tram entremig i possiblement el darrer trajecte del recorregut (si s´escau) s’efectuaran per carretera; concretament per la A-2218. En aquests trams caldrà tenir la màxima cura, anant amb armilles reflectants, caminant per l’esquerra; tot i l’escàs transit que te aquesta carretera.
Per, d’altra banda, com sempre, cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l’itinerari, i també fora d’ell.
BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA
Tot i que alguns indrets del recorregut de l’itinerari s’iniciarà es faran per la Depressió Geològica de l’Ebre (més concretament per la denominada Zona de l’Avantpaís Plegat); en realitat, la pràctica totalitat del recorregut s´efectuarà pel Sistema Pirinenc (o més exactament per la seva Unitat Central Sud pirinenca), a la zona antigament denominada Prepirineu Meridional.
Així, el trajecte de l’itinerari s’iniciarà a la població de Gavassa / Gabasa, situada al Sistema Pirinenc, però molt prop del contacte amb la Depressió Geològica de l’Ebre . Tot seguit la major part del recorregut es farà per la primera unitat geològica esmentada, tret d´una petita incursió a la segona unitat geològica per les immediacions de la TERCERA PARADA. En aquest recorregut, en transitar per la Depressió Geològica de l’Ebre, trobarem, fonamentalment, aflorament dels materials calcolutitics de l’Eocè.
Tret d´aquest curt trajecte. La resta del recorregut transitarà per les Serers Marginals Pirinenques. Dintre d’aquest recorregut, trobarem fonamentalment afloraments dels materials triàsics i cretàcics. Entre els primers trobarem nivells argilosos i materials ofítics del Triàsic Superior, del Keuper. I entre els afloraments cretàcics, trobarem afloraments dels materials carbonatats del Cretàcic Superior. Tot això es pot veure als esquemes que adjuntem a continuació. ESQUEMA 1.
Al esquema, es pot veure com els materials triàsics i els cretàcics pirinencs encavalquen als materials cenozoics de la Depressió Geològica de l’Ebre. Hi ha doncs, un encavalcament del Sistema Pirinenc sobre l’esmentada depressió.
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
Per d’altra banda, el recorregut transitarà íntegrament per la comarca de la Llitera, concretament pel terme de Peralta de Calasanz / Calassanç, pels voltants de la petita localitat de Gabasa / Gavassa.
Així, la totalitat del recorregut s’efectuarà entorn d´aquesta població, concretament per l´anomenat Barranc de Gabasa (que en realitat es el riu Sosa; concretament l´anomenat riu Sosa de Peralta). El riu Sosa es afluent del Cinca per les immediacions de Monzón.
OBJECTIUS GENERALS D’AQUEST ITINERARI
En aquest itinerari, els objectius generals, que s’han d’aconseguir, es poden concretar en els següents aspectes:
1.- Estudi i reconeixement dels materials cenozoics (fonamentalment de l’Eocè i de l´Oligocè) situats a la Depressió Geològica de l’Ebre, que veurem per les immediacions de Gabasa. En la seva major part, aquests materials pertanyen als nivells de calcolutites ocres i gresos de la "Formació Peralta".
2.- Observació de l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre. Així, el recorregut recalarà molt breument a la seva Depressió Central a Natjà; i més concretament a la Zona de l’Avant-País Plegat.
3.- Estudi i reconeixement dels materials mesozoics (del Triàsic i del Cretàcic, i en menys grau del Juràssic), situats a les Serres Meridionals Prepirinenques, i més concretament al Mantell de la Unitat de les Serres Marginals, que trobarem pels voltants de Gabasa / Gavassa. Així, trobarem afloraments d´argiles, guixos i ofites del Triàsic Superior. També trobarem afloraments de materials carbonatats del Juràssic Inferior. Tanmateix trobarem nivells de calcolutites, calcàries i gresos del Cretàcic Superior.
4.- Observació de l’estructura de les Serres Meridionals Prepirinenques, i de les seves relacions amb la Depressió Geològica de l’Ebre (o més exactament, amb la Zona de l’avantpaís Plegat). Així, veurem l’encavalcament de la primera unitat sobre la segona. El veurem per les immediacions de Gabasa / Gavassa.
5.- Estudi i descripció de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut de l’itinerari, si s´escau
6.- Visió d’algunes de les antigues explotacions situades al llarg del recorregut de l´itinerari. I si s´escau, observació dels impactes produïts per les explotacions anteriors i s’escau de les restauracions dutes a terme.
7.- Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Geològic i Miner, situats a la bora del recorregut d’aquest itinerari. Dintre del primer cal fer esment del relacionat amb l´encavalcament abans esmentat. Tanmateix, cal fer esment del naixement del riu Sosa de Peralta.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
En relació amb aquest itinerari geològico-mineralògic, existeixen diversos antecedents bibliogràfics nostres MATA-PERELLÓ (2018) i també MATA-PERELLÓ i PUIG ORIOL (2018a, 2018b i 2019). Es tracta de diferents itineraris que discorren per aquestes mateixes comarques, i en alguns casos pels mateixos indrets que el present, almenys en alguns trams del seus recorreguts.
Per d’altra banda, també farem esment de dos treballs, de caràcter geològic generalista, que corresponen a GUIMERA et altri (1992), i a RIBA et altri (1976). Ambdós fan referència al conjunt de la geologia dels Països Catalans. Tanmateix, farem esment dels treballs de l’IGME (1974a i 1974b), relatius al Mapa Metalogenético de España.
Pel que fa a les mineralitzacions situades en aquestes comarques, esmentarem el treball de CALVO et altri (1988); així com de diversos treballs nostres; concretament dels següents: MATA-PERELLÓ (1979 i 1990). Tanmateix farem esment d’uns altres treballs nostres, concretament de: MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1989).
Tots aquests treballs, i d’altres, figuraran esmentats, per ordre alfabètic, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.
RECORREGUT DE L’ITINERARI
S’iniciarà a la comarca de la Llitera / Litera, per les immediacions de la localitat de Gavassa / Gabasa, concretament a la seva entrada, a tocar de la carretera A-22218. Després, el recorregut es dirigirà cap a ponent, pel camí vell que es dirigeix cap a les Salines de Peralta de la Sal., fins arribar a la part baixa del Barranc de Gabasa. En aquest tram, es faran les primeres aturades del recorregut de l´itinerari.
A partir d´aquest indret, es remuntarà aquest barranc (que en realitat és la part alta del riu Sosa de Peralta). Així, s´arribarà després, prop del poble de Gabasa / Gavassa, de nou. I també del poble vell, cap a o es farà una fillola. Tot seguit, s´anirà cap al Congost de Gabasa. En aquest tram, es faran diverses aturades.
Després, des de les immediacions del Congost de Gavassa, s´entrarà al lloc nou del poble, fins quasi arribar a l´indret per on s´ha iniciat el recorregut. Tot seguit, es farà un recorregut per la carretera A – 2218, anant cap a l´Est. Així, s´arribarà a la part alta del Congost, per on es farà una aturada.
Després, caldrà baixar fins al Barranc de Gabassa, amb la idea d´anar remuntant el tram alt del barranc, fins arribar al naixement del riu Sosa. A partir d´aquí, caldrà retornar cap al poble, descendent pel barranc, per on s´ha pujat. Tot i això, hi ha la possibilitat de retornar per la carretera A-2218, fins a l´indret per on ha començat el recorregut de l´itinerari.
Tot això, pot veure’s al MAPA DEL RECORREGUT DE L’ITINERARI (del qual n’hem adjuntat dues versions). Així, aquest recorregut serà d’uns 5´15 Km i es faran 14 aturades al llarg de tot l’itinerari.
Aquest itinerari començarà a una alçada d’uns 549 metres, per les immediacions de Gabasa/Gavassa. Després de baixar fins als 594 metres, en arribar a la part baixa del barranc (que serà la cota més baixa del recorregut), anirà pujant, fent diverses oscil·lacions, arribant a una cota de 690 metres, a l’indret on neix el riu Sosa (aquesta serà la cota màxima del recorregut de l´itinerari). Posteriorment, anirà baixant, fins arribar a la cota inicial del recorregut.
Tot això es pot veure a l’esquema de wikilok, de l’arxiu: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-pels-voltants-de-gavassa-recorregut-pel-barramc-de-gavassa-per-lloc-vell-i-per-57243912
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Com de costum, farem una sèrie de PARADES (o ESTACIONS). En elles farem esment del terme municipal on es troben, així com del número del “Mapa Topográfico Nacional a escala 1:50.000”, que indicarem entre parèntesi. Així, ara utilitzarem el full 288 (o de Fonz).
________________________________________________________________________________
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA
CALVO, M. et altri (1988).- Minerales de Aragón. Colección temas geológicos.200 pag. Zaragoza.
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopedia Catalana, S.A. Barcelona.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1990a).- Inventario Mineralógico de la comarca de la Llitera/Litera. Revista Rodeno, nº 17, 24 pag. Manresa.
MATA-PERELLÓ, J.M. (2018).- Recorridos geológicos del Tercer Congreso de la Sal, a través del Parque Geológico y Minero de la Litera – Ribaorza / Parc Geològic i Miner de la Llitera – Ribagorça. Dia 7 de noviembre: recorrido desde Estopiñan del Castillo / Estopanyà a Peralta de la Sal. Actas del Tercer Congreso de la Sal. en Prensa. 12 páginas. Peralta de la Sal
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2018a).- Recorregut geològic i miner per les comarques aragoneses de la Llitera / Litera i de la Ribagorça / Ribagorza: des del Coll de Saganta a Purroi de la Solana, Gavassa, Peralta de la Sal i a Calassanç. Inèdit. 20 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2018b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Ribagorça i de la Llitera (pel Parc Geològic i Miner de la Llitera – Ribagorça): des de Benavarri a Purroi de la Solana, Gavassa i a Peralta de la Sal. Inèdit. 18 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2019).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Ribagorça i de la Llitera (pel Parc Geològic i Miner de la Llitera – Ribagorça): des de Benavarri a Purroi de la Solana, Gavassa i a Peralta de la Sal. Inèdit. 20 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1989).- Inventári Mineralògic de la comarca de la Llitera / Litera. Revista Terra Endins, nº 2, 32 pag. Manresa.
RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona
Josep M. MATA-PERELLÓ, Jaume VILALTELLA FARRÀS i Sebastià AGUDO BLANCO
ADVERTIMENTS PREVIS
Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
També cal tenir en conte que aquest recorregut es realitzarà totalment a peu, per diferents camins dels voltants de la població de Gavassa / Gabasa. Tot i així, un tram entremig i possiblement el darrer trajecte del recorregut (si s´escau) s’efectuaran per carretera; concretament per la A-2218. En aquests trams caldrà tenir la màxima cura, anant amb armilles reflectants, caminant per l’esquerra; tot i l’escàs transit que te aquesta carretera.
Per, d’altra banda, com sempre, cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l’itinerari, i també fora d’ell.
BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA
Tot i que alguns indrets del recorregut de l’itinerari s’iniciarà es faran per la Depressió Geològica de l’Ebre (més concretament per la denominada Zona de l’Avantpaís Plegat); en realitat, la pràctica totalitat del recorregut s´efectuarà pel Sistema Pirinenc (o més exactament per la seva Unitat Central Sud pirinenca), a la zona antigament denominada Prepirineu Meridional.
Així, el trajecte de l’itinerari s’iniciarà a la població de Gavassa / Gabasa, situada al Sistema Pirinenc, però molt prop del contacte amb la Depressió Geològica de l’Ebre . Tot seguit la major part del recorregut es farà per la primera unitat geològica esmentada, tret d´una petita incursió a la segona unitat geològica per les immediacions de la TERCERA PARADA. En aquest recorregut, en transitar per la Depressió Geològica de l’Ebre, trobarem, fonamentalment, aflorament dels materials calcolutitics de l’Eocè.
Tret d´aquest curt trajecte. La resta del recorregut transitarà per les Serers Marginals Pirinenques. Dintre d’aquest recorregut, trobarem fonamentalment afloraments dels materials triàsics i cretàcics. Entre els primers trobarem nivells argilosos i materials ofítics del Triàsic Superior, del Keuper. I entre els afloraments cretàcics, trobarem afloraments dels materials carbonatats del Cretàcic Superior. Tot això es pot veure als esquemes que adjuntem a continuació. ESQUEMA 1.
Al esquema, es pot veure com els materials triàsics i els cretàcics pirinencs encavalquen als materials cenozoics de la Depressió Geològica de l’Ebre. Hi ha doncs, un encavalcament del Sistema Pirinenc sobre l’esmentada depressió.
BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA
Per d’altra banda, el recorregut transitarà íntegrament per la comarca de la Llitera, concretament pel terme de Peralta de Calasanz / Calassanç, pels voltants de la petita localitat de Gabasa / Gavassa.
Així, la totalitat del recorregut s’efectuarà entorn d´aquesta població, concretament per l´anomenat Barranc de Gabasa (que en realitat es el riu Sosa; concretament l´anomenat riu Sosa de Peralta). El riu Sosa es afluent del Cinca per les immediacions de Monzón.
OBJECTIUS GENERALS D’AQUEST ITINERARI
En aquest itinerari, els objectius generals, que s’han d’aconseguir, es poden concretar en els següents aspectes:
1.- Estudi i reconeixement dels materials cenozoics (fonamentalment de l’Eocè i de l´Oligocè) situats a la Depressió Geològica de l’Ebre, que veurem per les immediacions de Gabasa. En la seva major part, aquests materials pertanyen als nivells de calcolutites ocres i gresos de la "Formació Peralta".
2.- Observació de l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre. Així, el recorregut recalarà molt breument a la seva Depressió Central a Natjà; i més concretament a la Zona de l’Avant-País Plegat.
3.- Estudi i reconeixement dels materials mesozoics (del Triàsic i del Cretàcic, i en menys grau del Juràssic), situats a les Serres Meridionals Prepirinenques, i més concretament al Mantell de la Unitat de les Serres Marginals, que trobarem pels voltants de Gabasa / Gavassa. Així, trobarem afloraments d´argiles, guixos i ofites del Triàsic Superior. També trobarem afloraments de materials carbonatats del Juràssic Inferior. Tanmateix trobarem nivells de calcolutites, calcàries i gresos del Cretàcic Superior.
4.- Observació de l’estructura de les Serres Meridionals Prepirinenques, i de les seves relacions amb la Depressió Geològica de l’Ebre (o més exactament, amb la Zona de l’avantpaís Plegat). Així, veurem l’encavalcament de la primera unitat sobre la segona. El veurem per les immediacions de Gabasa / Gavassa.
5.- Estudi i descripció de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut de l’itinerari, si s´escau
6.- Visió d’algunes de les antigues explotacions situades al llarg del recorregut de l´itinerari. I si s´escau, observació dels impactes produïts per les explotacions anteriors i s’escau de les restauracions dutes a terme.
7.- Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Geològic i Miner, situats a la bora del recorregut d’aquest itinerari. Dintre del primer cal fer esment del relacionat amb l´encavalcament abans esmentat. Tanmateix, cal fer esment del naixement del riu Sosa de Peralta.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
En relació amb aquest itinerari geològico-mineralògic, existeixen diversos antecedents bibliogràfics nostres MATA-PERELLÓ (2018) i també MATA-PERELLÓ i PUIG ORIOL (2018a, 2018b i 2019). Es tracta de diferents itineraris que discorren per aquestes mateixes comarques, i en alguns casos pels mateixos indrets que el present, almenys en alguns trams del seus recorreguts.
Per d’altra banda, també farem esment de dos treballs, de caràcter geològic generalista, que corresponen a GUIMERA et altri (1992), i a RIBA et altri (1976). Ambdós fan referència al conjunt de la geologia dels Països Catalans. Tanmateix, farem esment dels treballs de l’IGME (1974a i 1974b), relatius al Mapa Metalogenético de España.
Pel que fa a les mineralitzacions situades en aquestes comarques, esmentarem el treball de CALVO et altri (1988); així com de diversos treballs nostres; concretament dels següents: MATA-PERELLÓ (1979 i 1990). Tanmateix farem esment d’uns altres treballs nostres, concretament de: MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1989).
Tots aquests treballs, i d’altres, figuraran esmentats, per ordre alfabètic, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.
RECORREGUT DE L’ITINERARI
S’iniciarà a la comarca de la Llitera / Litera, per les immediacions de la localitat de Gavassa / Gabasa, concretament a la seva entrada, a tocar de la carretera A-22218. Després, el recorregut es dirigirà cap a ponent, pel camí vell que es dirigeix cap a les Salines de Peralta de la Sal., fins arribar a la part baixa del Barranc de Gabasa. En aquest tram, es faran les primeres aturades del recorregut de l´itinerari.
A partir d´aquest indret, es remuntarà aquest barranc (que en realitat és la part alta del riu Sosa de Peralta). Així, s´arribarà després, prop del poble de Gabasa / Gavassa, de nou. I també del poble vell, cap a o es farà una fillola. Tot seguit, s´anirà cap al Congost de Gabasa. En aquest tram, es faran diverses aturades.
Després, des de les immediacions del Congost de Gavassa, s´entrarà al lloc nou del poble, fins quasi arribar a l´indret per on s´ha iniciat el recorregut. Tot seguit, es farà un recorregut per la carretera A – 2218, anant cap a l´Est. Així, s´arribarà a la part alta del Congost, per on es farà una aturada.
Després, caldrà baixar fins al Barranc de Gabassa, amb la idea d´anar remuntant el tram alt del barranc, fins arribar al naixement del riu Sosa. A partir d´aquí, caldrà retornar cap al poble, descendent pel barranc, per on s´ha pujat. Tot i això, hi ha la possibilitat de retornar per la carretera A-2218, fins a l´indret per on ha començat el recorregut de l´itinerari.
Tot això, pot veure’s al MAPA DEL RECORREGUT DE L’ITINERARI (del qual n’hem adjuntat dues versions). Així, aquest recorregut serà d’uns 5´15 Km i es faran 14 aturades al llarg de tot l’itinerari.
Aquest itinerari començarà a una alçada d’uns 549 metres, per les immediacions de Gabasa/Gavassa. Després de baixar fins als 594 metres, en arribar a la part baixa del barranc (que serà la cota més baixa del recorregut), anirà pujant, fent diverses oscil·lacions, arribant a una cota de 690 metres, a l’indret on neix el riu Sosa (aquesta serà la cota màxima del recorregut de l´itinerari). Posteriorment, anirà baixant, fins arribar a la cota inicial del recorregut.
Tot això es pot veure a l’esquema de wikilok, de l’arxiu: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-pels-voltants-de-gavassa-recorregut-pel-barramc-de-gavassa-per-lloc-vell-i-per-57243912
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Com de costum, farem una sèrie de PARADES (o ESTACIONS). En elles farem esment del terme municipal on es troben, així com del número del “Mapa Topográfico Nacional a escala 1:50.000”, que indicarem entre parèntesi. Així, ara utilitzarem el full 288 (o de Fonz).
________________________________________________________________________________
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA
CALVO, M. et altri (1988).- Minerales de Aragón. Colección temas geológicos.200 pag. Zaragoza.
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopedia Catalana, S.A. Barcelona.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1990a).- Inventario Mineralógico de la comarca de la Llitera/Litera. Revista Rodeno, nº 17, 24 pag. Manresa.
MATA-PERELLÓ, J.M. (2018).- Recorridos geológicos del Tercer Congreso de la Sal, a través del Parque Geológico y Minero de la Litera – Ribaorza / Parc Geològic i Miner de la Llitera – Ribagorça. Dia 7 de noviembre: recorrido desde Estopiñan del Castillo / Estopanyà a Peralta de la Sal. Actas del Tercer Congreso de la Sal. en Prensa. 12 páginas. Peralta de la Sal
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2018a).- Recorregut geològic i miner per les comarques aragoneses de la Llitera / Litera i de la Ribagorça / Ribagorza: des del Coll de Saganta a Purroi de la Solana, Gavassa, Peralta de la Sal i a Calassanç. Inèdit. 20 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2018b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Ribagorça i de la Llitera (pel Parc Geològic i Miner de la Llitera – Ribagorça): des de Benavarri a Purroi de la Solana, Gavassa i a Peralta de la Sal. Inèdit. 18 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2019).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Ribagorça i de la Llitera (pel Parc Geològic i Miner de la Llitera – Ribagorça): des de Benavarri a Purroi de la Solana, Gavassa i a Peralta de la Sal. Inèdit. 20 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1989).- Inventári Mineralògic de la comarca de la Llitera / Litera. Revista Terra Endins, nº 2, 32 pag. Manresa.
RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona
PARADA 1. FONT DE GAVASSA. CRUÏLLA D¨ENTRADA AL POBLE. CARRETERA A-2218, (Gabasa / Gavassa, terme municipal de Peralta de Calasanz / Calassanç, comarca de la Litera / Llitera). (Full 288).
Aquest recorregut l’iniciarem per les immediacions de la localitat de Gavassa / Gabasa, concretament a l’entrada al poble des de la carretera A-2218, que per aquests indrets enllaça la carretera nacional N-230 (a Purroi) amb Peralta de la Sal. Així, la primera aturada la farem per aquest lloc, molt prop d´on hi ha una font.
Aquest lloc es troba sobre el Sistema Pirinenc, per on farem la major part del recorregut de l´itinerari; concretament es troba l´Escata d´Alins – Calassanç – Gavassa, de la Unitat dels Mantells de les Serres Marginals Pirinenques. Aquest mantell encavalca als materials de la Depressió Geològica de l´Ebre, situats molts propers d´on ara som.
Molt prop d´aquí, es fan ben palesos els materials triàsics del Keuper; en concret les roques subvolcàniques, les dites ofites. Aquestes són a uns 20 metres del lloc on iniciem el recorregut, en sentit cap a Purroi, a tocar de la carretera; tot i que també es fan paleses per sota d´aquesta, als carrers del poble.
PARADA 2. CAMÍ ÀNTIC DE GABASA / GAVASSA A LES SALINES DE PERALTA DE LA SAL, (Gabasa / Gavassa, terme municipal de Peralta de Calasanz / Calassanç, comarca de la Litera / Llitera). (Full 288).
Després de fer l’aturada anterior, cal continuar el recorregut pel camí àntic que comunicava directament Gavassa amb les Salines de Peralta de la Sal. Agafant aquest camí descendent, aviat farem una aturada a la bora del camí. La farem a uns 0´2 Km, de la parada anterior, aproximadament.
En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials triàsics, sobre els quals s´ ha desplaçat l´Escata d´Alins – Calassanç – Gavassa; tot i que molt sovint aquests material es troben recoberts per materials detrítics recents, especialment de l´Holocè.
Tot i així, en aquuest indret hi ha un bon aflorament dels nivells del Triàsic Suèrior del Keuper. Així, aquí es veuen clarament uns nivells d´argiles versicolors (de diferents colors) i de guixos. FOTOGRAFIA 2. rinenques
Sistema Pirinenc
PARADA 3. INICI DEL CAMÍ INFERIOR DEL BARRANC DE GABASA (TRAM ALT DEL RIU SOSA DE PERALTA), CAMI SL-L-08, (Gabasa / Gavassa, terme municipal de Peralta de Calasanz / Calassanç, comarca de la Litera / Llitera). (Full 288).
Després de fer l’aturada anterior, cal continuar el recorregut pel camí que es dirigeix cap a les Salines de Peralta de la Sal, que hem agafat a la sortida de Gavassa. Ben aviat arribarem a una cruïlla de camins, amb el que baixa directament de la carretera. Seguint-lo cap a baix (ara cap al NE) arribarem al barranc de Gavassa. Aquí trobarem el corriol SL-L-08, que agarrem per remuntar el barranc, anant cap a Gavassa. A la cruïlla farem una aturada, a 0´6 Km de l´anterior.
En aquest tram de l´itinerari, pels inicis del recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials triàsics del Keuper; fonamentalment nivells de guixos i d´argiles. Ocasionalment, també hem trobat afloraments dels materials carbonatats (calcaries i dolomies) del Triàsic Mig, del Muschelkalkl
Per d´altra banda, des per les immediacions de la parada anterior, a l´inici d´aquest trajecte cap a la parada següent (PARADA 3), mirant cap el SSW, es fan bastant evidents els relleus per on es situa el Castell de La Mora i tanmateix el despoblat de Montmagastre, entre afloraments dels materials cenozoics de l´Oligocè. FOTOGRAFIA 3.
Més endavant, baixant cap a la cruïlla del camí CL-L-08, a l´inici del recorregut de pujada pel tram inferior del Barranc de Gavassa (riu Sosa de Peralta), hem començat a trobar afloraments dels materials cenozoics que reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per on ara som. Així, ens hem trobat afloraments de gresos i calcolutites que pertanyen a l´Eocè Superior. FOTOGRAFIA 4.
És a dir, en aquest tram, hem superat l´encavalcament del Sistema Pirinenc (concretament de l´Escata d´Alins – Calassanç – Gavassa) sobre els materials cenozoics de la Depressió Geològica d l´Ebre. Al respecte, cal dir que no hem vist aquest encavalcament, en quedar recobert per terrenys detrítics recents, especialment de l´Holocè.
Per d´ altra banda, al començar el recorregut pel camí que remunta la part baixa del barranc (l´esmentat CL-L-08)), es fan palesos uns materials detrítics, arrossegant pel barranc, que en realitat es la part alta del Riu Sosa de Peralta, que més avall s´ajunta amb el Riu Sosa d´Açanio, per constituir des de l´aiguabarreig, el Riu Sosa, afluent del Riu Cinca, per les immediacions de Monzón (capital de la comarca del Cinca Medio). FOTOGRAFIA 5.
PARADA 4 - CONDICIONAL. BARRANC DE GABASA (TRAM ALT DEL RIU SOSA DE PERALTA), CAMÍ SI-L-08, (Gabasa / Gavassa, terme municipal de Peralta de Calasanz / Calassanç, comarca de la Litera / Llitera). (Full 288).
Després de fer l’aturada anterior, ens cal seguir el trajecte pel corriol SL-L-08, el qual va remuntant el Barranc de Gavassa. Més endavant, després d´un conjunt de giravolts, farem una aturada, aproximadament a uns 0´4 de la parada anterior.
En aquest tram, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat a l´aturada anterior. Per d´altra banda, hem sobrepassat l´encavalcament del que hem parlat a la parada anterior; però que tampoc hem vist, en trobar-se ocult per materials detrítics recents de l´Holocè. Aquests materials tenen origen fluvial i tanmateix gravimètric.
Cal, dir que durant aquest trajecte haurem trobat diversos cartells explicatius dedicats a la flora i a la fauna del barranc, però cap de geològic. Tot i així són força interessants. Ara, des d´aquest indret es pot tenir una bon observació de la vall d´aquest Barranc. De Gavassa. FOTOGRAFIA 6.
PARADA 5. FILLOLA CAP A LES MMEDIACIONS DEL LLOC VELL DE GABASA, CAMÍ SI-L-08, (Gabasa / Gavassa, terme municipal de Peralta de Calasanz / Calassanç, comarca de la Litera / Llitera). (Full 288).
Després de fer l’aturada anterior, cal fer un nou recorregut, ascendint pel barranc de Gavassa, cap al poble del mateix nom. Més amunt trobarem un trencall, per la dreta, que es dirigeix cap al lloc vell del poble. Ens hi calda anar, tot fent una fillola, amb la intenció de fer una aturada. La farem a uns 0´4 Km de parada anterior, a uns 50 metres del vial CL-L-09
En aquest recorregut, inicialment no hem pogut veure be els afloraments, en quedar recobertes pels materials detrítics recents, però sobretot per la vegetació. Més amunt, prop del trencall cap al Lloc Vell de Gavassa, hem trobat un tascó, constituït per nivells carbonatats del Cretàcic Superior. Es tracta d’una petita d´escata d´encavalcament, separat de la més important, FOTOGRAFIA 7.
Després, ens apropar-nos a l´indret de l´aturada, s´ha fet ben palès un bon aflorament de roques subvolcàniques del Keuper. Així, aquestes roques, es situen al bell-mig del camí que porta cap a la resta del edificis enrunats del poble vell.
Després, en arribar més amunt, es pot gaudir d´una bona vista dels afloraments del materials mesozoics (del Juràssic Inferior i del Cretàcic Superior), així com els del Paleocè. Uns i altres formen part de l’Anticlinal tombat de Gavassa, que veurem més extensament a la parada següent.
PARADA 6. CONGOST DE LAS FOZ O CONGOST DE GABASA, PONT MEDIEVAL, CAMÍ SL-L-08, (Gabasa / Gavassa, terme municipal de Peralta de Calasanz / Calassanç, comarca de la Litera / Llitera). (Full 288).
Després de fer l’aturada anterior, ens cal retornar al camí CL-L-08, desfent la fillola, per tal de continuar el recorregut de l´itinerari, remuntant el Barranc de Gavassa (que en realitat és el Riu Sosa de Peralta). Així, ara arribarem ben aviat al Pont Medieval de Gavassa, situat sobre el Congost de la Fox 0 Congost de Gavassa. Aquí farem una aturada, a menys de 1´3 Km de la parada anteriorment realitzada.
En aquest recorregut, hem trobat afloraments dels materials subvolcànics que ja hem esmentat anteriorment. Així, aquestes roques les hem vist molt prop del poble antic de Gavassa. Tanmateix, hem trobat afloraments dels nivells de guixos del Triàsic Superior, del Keuper.
Per d´altra banda, poc abans d´arribar a l´indret de l´aturada, hem començat a trobar uns nivells de materials carbonatats força molt compactes. Es tracta dels nivells de calcàries i dolomies del Juràssic Inferior, del Liàsic. Cal dir que sobre aquests materials s´ha desenvolupat una interessant activitat kàrstica que ha conduit a la formació coves, com les situades pels voltants de l´indret de la parada. FOTOGRAFIA 9.
Per d´altra banda, sobre aquestes roques, tanmateix s´ha originat la formació de foradades, com les situades a la part septentrional del Roc del Migdia. Aquestes foradades, en molt bona part han estat conseqüència de les esmentades activitats kàrstiques.
També cal dir que el Barranc de Gavassa (Riu Sosa de Peralta), en travessar aquests materials carbonatats juràssics, ha obert un estret pas. Es tracta de l´anomenat Congost de Gavassa o Congost de la Foz. Precisament, per travessar aquest estret, es va construir el Pont Medieval, per on ara estem situats. Aquest pont, era la via de comunicació de l´antic poble de Gavassa. FOTOGRAFIA 10.
També cal dir que en aquest lloc, es van repressor les aigües, per tal de ser utilitzades en un antic molí, situat a la part baixa del congost, a ponent del mateix. Per aquesta raó, a aquest estret també se l´anomena sovint amb el nom de Congost del Molí
PARADA 7. CARRETERA A-2218. IMMEDIACIONS DEL CONGOST DE LA FOZ, (Gabasa / Gavassa, terme municipal de Peralta de Calasanz / Calassanç, comarca de la Litera / Llitera). (Full 288).
Després de fer l’aturada anterior, ens cal continuar el recorregut, anant ara cap a la població actual de Gabasa / Gavassa, per tal d´arribar a la carretera A-2218, la qual discorre tocant al poble, lleugerament al Nord del mateix. En trobar la carretera, quasi haurem arribat a l´inici del recorregut de l´itinerari; tot i que lleugerament al Nord de l´inici. Després, ens caldrà fer un curt recorregut per la carretera, per tal d´arribar a la trinxera que talla l´aflorament dels materials carbonatats que hem vist a l´aturada anterior. En aquest indret, situat per sobre del congost de la parada anterior, lleugerament al Nord del mateix, farem una aturada, a uns 0´4 Km de la parada anterior, aproximadament.
En aquest trajecte, inicialment hem trobat afloraments dels materials carbonatats que hem vist a l´aturada anterior. Després de travessar el poble, en arribar a la carretera, hem trobat els afloraments d´ofites que hem vist a la PARADA 1. Posteriorment, anant cap al Nord, hem vist afloraments del guixos i argiles, els quals pertanyen al Keuper, igual que les ofites.
Posteriorment, prop de l´indret de l´aturada, hem trobat uns nivells de calcolutites ocres, que aparentment es troben en contacte amb els nivells inferiors del materials carbonatats que hem vist a les aturades anteriors. FOTOGRAFIA 11.
Per d´altra banda, en arribar a l´indret de l´aturada, es fa ben palès un plec tombat, un anticlinal, Aquest s´ha desenvolupat sobre els afloraments dels materials carbonatats mesozozoics, del Juràssic i del Cretàcic. En relació a aquest plec, cal dir que el barranc de Gavassa s´ha obert pas, pel nucli del plec. FOTOGRAFIA 12
Per d´altra banda, per sobre d´aquests materials carbonatats, en concret dels nivells carbonatats del Cretàcic Superior, es fan palesos uns nivells de gresos que pertanyen al Paleocè; concretament al pas del cretàcic al Paleocè, això és, al Garumnià. FOTOGRAFIA 13.
Finalment, cal dir que aquest ple constitueix un important patrimoni del futur Parc Geològic i Miner de la Llitera – Ribagorça. Alhora, te importants connotacions culturals, especialment si es considera que el poble de Gavassa, es troba situat a ponent (o millor al SW del plec, el qual li dona aixopluc, davant dels possibles vents procedents del Nord.
PARADA 8. BASSA DEL MOLÍ, BARRANC DE GABASA (TRAM ALT DEL RIU SOSA DE PERALTA). CAMI SL-L-08, (Gabasa / Gavassa, terme municipal de Peralta de Calasanz / Calassanç, comarca de la Litera / Llitera). (Full 288).
Després de fer l’aturada anterior, ens cal continuar molt breument per la carretera A – 2218, fins trobar un camí que baixa cap al barranc. En arribar¡ - hi farem una aturada, a uns 0´2 Km i escaig de la parada anterior; però a menys de 50 metres de la PARADA6.
En aquest recorregut , hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors, De fet, som molt prop de les calcàries que conformen el plec que hem vist a l´aturada anterior.
En aquest indret hi ha una antiga bassa. Aquesta, es troba alimentada pels Barranc de Gavassa. S´emprava per donar força motriu a l´antic molí, del qual n´hem parlat anteriorment, a la PARADA 6. FOTOGRAFIA 14.
PARADA 9. RECORREGUT PEL SECTOR SUPERIOR DEL BARRANC DE GAVASSA (TRAM ALT DEL RIU SOSA DE PERALTA), CASCADA DE LA ROCA, CAMÍ SL-L-08, (Gabasa / Gavassa, terme municipal de Peralta de Calasanz / Calassanç, comarca de la Litera / Llitera). (Full 288).
Després de fer l’aturada anterior, ens caldrà continuar per sender SL-L-08. Seguint-lo. Anirem remuntant el seu sector superior d´aquest barranc, alhora que poc a poc, ens anirem apropant al naixement del Riu Sosa. Més endavant, farem una aturada, la farem molt prop de la Cascada de la Roca, aproximadament a uns 0´6 Km de la parada anterior.
En aquest recorregut, entremig d´una espectacular catifa verda, amb una exuberant vegetació, hem tingut poca ocasió per veure els afloraments dels materials geològics. Tot i així, ocasionalment hem vist afloraments de materials carbonatats. Per sobre, hem anat trobant, també molt ocasionalment materials detrítics de l´Oligocè, que tapen als afloraments carbonatats del Cretàcic.
En aquest indret, hi ha una cascada, produïda al travessar les aigües del Barranc de Gavassa, un aflorament carbonatat, que tot i això, no es fa gaire palès. FOTOGRAFIA 15.
PARADA 10. PART SUPERIOR DEL BARRANC DE GAVASSA (TRAM ALT DEL RIU SOSA DE PERALTA), CASCADA DE SANTA ANNA, CAMÍ SL-L-08, (Gabasa / Gavassa, terme municipal de Peralta de Calasanz / Calassanç, comarca de la Litera / Llitera). (Full 288).
Després de fer l’aturada anterior, ens caldrà continuar cap amunt pel sender que va pujant per la bora del Barranc de Gavassa (que en realitat es el tram superior del Riu Sosa). Per tal d´apropar-nos al naixement de l esment riu. Més endavant, a uns 0´2 Km, farem una aturada.
En aquest tram, com als anteriors, en mig d´una exuberant vegetació, sols ocasionalment hem trobat afloraments de materials carbonatats, com a l´indret de l´aturada, per on es fan ben palesos uns travertins. Efectivament, en aquest lloc es fa palesa una espectacular cascada, originada per les aigües del riu Sosa, que neix una mica més amunt de la cascada. Així, com a conseqüència de la cascada, es va alliberant part del carbonat càlcic dissolt a les aigües de l´esmentat riu, en forma de bicarbonat càlcic. Així, aquest carbonat càlcic que precipita ho fa pels voltants de la cascada. FOTOGRAFIA 16.
PARADA 11. CAMÍ DES CAP AL NAIXEMENT DEL RIU SOSA I CAP A LA CAPTACIÖ D¨AIGÜES DE GABASA, (Gabasa / Gavassa, terme municipal de Peralta de Calasanz / Calassanç, comarca de la Litera / Llitera). (Full 288).
Després de fer l’aturada anterior, ens caldrà continuar acanar de remuntar la vall del Barranc de Gavassa (que ara ja no porta les aigües del Riu Sosa) i es troba pràcticament sec. Poc més amunt, arribarem a un camí procedent de la carretera A-2218. Seguint-lo breument, després de sobrepassar el barranc, trobaren un camí per la dreta, que descendeix suaument per la dreta del barranc. Aquest camí es va dirigint cap a la zona de captació d´aigües de Gavassa. Abans d´arribar-hi, farem una aturada. La farem a uns 9´5 Km de la parada anterior.
En aquest trajecte, inicialment no hem trobat gaires afloraments, es estar tapats per l’exuberància de la vegetació del barranc, com ens ha passat en els recorreguts anteriors. Ocasionalment es fan paleses unes bretxes carbonatades de l´Oligocè.
Després, en començar a recórrer el camí que es dirigeix cap a la zona de captació d´aigües, molt més descoberta. Hem vist uns importants afloraments de travertins, situats per sobre dels materials detrítics de l´Oligocè. Aquests materials carbonatats es fan molt palesos a la bora del camí que anem seguint. FOTOGRAFIA 18.
PARADA 12. IMMEDIACIONS DE LA CAPTACIÖ D¨AIGÜES DE GABASA, (Gabasa / Gavassa, terme municipal de Peralta de Calasanz / Calassanç, comarca de la Litera / Llitera). (Full 288).
Després de fer l’aturada anterior, ens caldrà continuar pel camí que es va dirigint cap a la zona de captació d´aigües de Gabasa / Gavassa, situada molt prop del naixement del Riu Sosa de Peralta. En aquest recorregut, passarem mot prop de l´esmentat riu i també molt prop, però per sobre i al Sud, de l´indret per on hem fet la PARADA 10. Incús, des d´aquest indret es sent ben clar el soroll de les aigües en caure per la cascada. Posteriorment, després d’agafar un trencall, per l´esquerra, arribarem a l´indret per on es troba l´actual captació d´aigües. Immediatament, per sobre es troben les construccions de l´antiga captació. Aquí farem una aturada, a uns 0´2 Km de la parada anterior.
En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels travertins que hem esmentat a la aturada anterior. Es tracta de travertins de l´Holocè. Es situen per sobre dels afloraments de bretxes carbonatades de l´Oligocè. Aquests travertins, són conseqüència de diferents surgències de les aigües que han estat circulant entre roques carbonatades cretàciques, en bona part fossilitzades pels materials detrítics de l´Oligocè.
En aquest lloc, hi ha la captació d´aigües de Gavassa. Les aigües procedeixen del naixement del Riu Sosa. En aquest cas, es tracta de les instal·lacions antigues, situades per sobre de les modernes. Aquestes instal·lacions, malgrat el seu estat, constitueixen part del Patrimoni Miner de Gavassa, del terme de Peralta de la Sal i del conjunt del Parc Geològic i Miner de la Llitera – Ribagorça. FOTOGRAFIA 18.
PARADA 12. BASSA DE LESIMMEDIACIONS DEL NAIXEMENT DEL RIU SOSA DE PERALTA, CLOT DE L´ULL, (Gabasa / Gavassa, terme municipal de Peralta de Calasanz / Calassanç, comarca de la Litera / Llitera). (Full 288).
Després de fer l’aturada anterior, ens caldrà continuar cap al naixement del Riu Sosa de Peralta. Així, ens caldrà anar per un sender que discorre al costat de la canalització d´aigua cap a la captació que hem vist a l´aturada anterior. Seguint aquest camí, en uns 100 metres, arribarem a les immediacions del naixement de Riu Sosa. En concret, arribarem al denominat Clot de l´Ull, per on farem aquesta aturada.
En aquest recorregut, hem anat veient travertins, situats per sobre de les bretxes carbonatades de l´Oligocè. Tot i això, aquests materials no es fan gaire palesos, en trobar-se lleugerament antropitzada la zona, com a conseqüència de la captació d´aigües.
Tot i així, ara hem arribat a un indret on hi ha una bassa d´aigües, de la qual surt el canalet que duu les aigües cap a la captació, de la que hem parlat anteriorment. Aquesta bassa es troba situada al Clot de l´Ull, a l´indret o neix el Riu Sosa de Peralta, essent molt difícil arribar a la surgència exacta de l´aigua. FOTOGRAFIA 19.
Aquestes aigües, han produït la formació de nombrosos edificis travertíniques. Arriben aquí després de circular entre materials carbonatats cretàcics, ocults en aquest indret per breches carbonatades de l´Ologocè.
PARADA 14 - CONDICIONAL. APROXIMACIÖ CAP A GABASA / GAVASSA PER LA CARRETERA A-2218, IMMEDIACIONS DEL Km 20, (Gabasa / Gavassa, terme municipal de Peralta de Calasanz / Calassanç, comarca de la Litera / Llitera). (Full 288).
Després de fer l’aturada anterior, ens caldrà retornar cap a les immediacions de la PARADA 10, just fins a l´indret on hem trobat un camí ample que baixava des de la carretera A-2218 (en el seu sentit de Gabasa a Purroi). Ens caldrà anar-hi, si s´escau, cap a la carretera. Després, ens caldrà seguir-la, caminant per l´esquerra, fins arribar a les immediacions del Km 20, per on podem fer una aturada. La farem a uns 1´2 Km de la darrera parada efectuada.
En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat anteriorment. Després, e arribar a la carretera, s´han fet clarament palesos els materials detrítics de l´Oligocè. Així, hem anat trobant nivells de bretxes, tot i que molt sovint es troben recobertes per materials detrítics més recents, pels anomenats depòsits de vessant de l´Holocè.
Per d´altra banda, per les immediacions d´aquest indret, es fa ben palès el sector septentrional del plec tombat de Gabasa / Gavassa, que en part ja vist a la PARADA 7. Així, es fan pel palesos els relleus d´aquest plec anticlinal tombat. FOTOGRAFIA 20
Després, si s´escau, cal tornar cap a l´inici del recorregut, seguint el recorregut de la carretera, tornant a passar per l’indret on hem fet la PARADA 7, arribant despès directament a la PARADA 1, on hem començat el recorregut de l´itinerari. Així, faríem un recorregut inferior a 0´5 Km.
________________________________________________________________________
RECORREGUT ALTERNATIU
Després de fer la PARADA 13, ha la possibilitat de fer el recorregut de tornada cap a l´indret on s´ha iniciat el recorregut de l´itinerari (a la PARADA ), baixant pel costat del barranc, fins arribar al poble. Així es tornaria a passar pels indret per on hem fet diverses parades (PARADA 10, PARADA 9, PARADA 8 i arribant directament, passant pel poble a la PARADA 1)
1 comentari
Si vols, pots fer un comentari o valorar aquesta ruta.
torresoleta 25 d’oct. 2020
He fet aquesta ruta Veure més
informació
Fàcil de seguir
Entorn
Fàcil
Ruta que he hecho en muchas ocasiones y en distintas estaciones del año pero es la primera en la que he podido disfrutar de las explicaciones del profesor Mata acompañadas también de notas por parte de Agustín, Joan y Luis. Otra visión de este precioso barranco. Multitud de colores otoñales.