Temps en moviment  una hora 22 minuts

Temps  2 hores 15 minuts

Coordenades 1170

Data de pujada 25 / de gener / 2018

Data de realització de gener 2018

-
-
146 m
95 m
0
1,8
3,5
7,04 km

Vista 416 vegades, descarregada 10 vegades

a prop de Vallbona, Catalunya (España)

El Rec Comtal és una de les estructures hidràuliques més importants de la història de la ciutat de Barcelona. No es coneix amb exactitud el seu origen, però sí que es pot afirmar que és hereu de l’aqüeducte romà del segle I, que va funcionar fins al segle XX.
És difícil, encara a hores d'ara, ubicar exactament l’inici de la construcció del Rec Comtal. Hi ha diverses hipòtesis, la més extensa de les quals ens diu que era obra del comte Mir (954-966), el germà petit del comte de Barcelona Borrell II, a principis de la segona meitat del segle X.

L’aigua és un element essencial per al desenvolupament de la vida d’una comunitat. La captació i el control de l’aigua ha estat un dels interessos principals de les comunitats humanes. En concret, els romans van ser uns grans enginyers i arquitectes hidràulics i van projectar i construir una xarxa considerable d’estructures amb relació a l’aigua: aqüeductes, canalitzacions, fonts, conjunts termals, clavegueres, etcètera.

El rec era un canal a cel obert que, al llarg de 13 km de recorregut, anava creuant el pla de Barcelona des de les fonts de Montcada fins al mar. A redós d’aquesta gran estructura van néixer i es van consolidar diferents nuclis, que ara configuren alguns barris de Barcelona, El Rec passa per cinc districtes de la Ciutat. El Rec va evolucionar al llarg dels canvis polítics i socials que van marcar el nostre territori, des d’època altmedieval fins al segle XX, en què el Rec va desaparèixer com a estructura, però no com a espai de memòria.
Un dels trets que defineix el Rec és que es tracta d’un gran canal a cel obert, amb un gran cabal d’aigua, la qual cosa es va fer per poder fer funcionar els molins que es van bastir al seu redós. La construcció de molins va anar en augment, fins que al segle XIII es coneix un total de vint-i-u molins fariners al llarg del Rec. Aquest, no només feia anar molins, a la zona de Sant Andreu, al segle XII també s’hi va construir una farga, la qual era propietat de la Canònica i la seva funció era reparar les eines del camp de tots els pagesos de més de la meitat del pla de Barcelona. Aquesta farga es trobaria, aproximadament a la zona on es creuen el Rec amb l’anomenada Riera d’Horta, i funcionava amb l’energia hidràulica del Rec.
Els molins que funcionaven amb l’aigua del Rec, no només eren moliners, ja que també n’hi havia de drapers, els quals varen anar en augment al llarg de la vida de la séquia. El Rec, però, també servia com a sistema de regadiu, com el seu mateix nom indica, ja que feia funcionar tot un sistema de séquies al llarg del seu recorregut. El terreny proper a la ciutat comtal, en un moment donat és conegut com a l’”hort i vinyet”, nom que prové dels conreus que hi havia a l’entorn de la ciutat. Per tal de tenir una bona horta, és necessari un reg constant.
(wikipedia, rutes andreuenques, rec-comtal-blogspot, fontsaiguawordpress)
  • Foto de Casa de la Mina o Reixagó
  • Foto de Casa de la Mina o Reixagó
  • Foto de Casa de la Mina o Reixagó
  • Foto de Casa de la Mina o Reixagó
  • Foto de Casa de la Mina o Reixagó
  • Foto de Casa de la Mina o Reixagó
En aquest indret hi ha la Mina Vella, construïda per l’arquitecte Joan Soler i Faneca, que canalitza l’aigua freàtica del Besòs fins al Reixagó, la boca per on surt a la superfície. Una placa recorda que l’obra es va fer a instàncies del baró de la Linde entre 1778 i 1786. La mina es va ampliar l’any 1822, quan els ajuntaments de Barcelona, Sant Andreu i Sant Martí van signar un acord per repartir-se l’aigua. Aquell mateix any es va constituir l’antecedent de la Societat de Propietaris, que es va crear el 1840 i que seria l’encarregada de controlar l’accés al seu cabal i l’ús. Aquest organisme estava integrat per l’Ajuntament de Barcelona, els propietaris o regants de les terres, i els propietaris dels molins i de les fàbriques, a més del Reial Patrimoni, que van dividir la canalització en tres districtes: Sant Andreu, Sant Martí i Portal Nou. A la Casa de la Mina, que avui és un casal d’avis, encara hi figura un escut de la Junta Directiva. Malgrat la proximitat de Barcelona, aquest indret encara dona idea de com devia ser el rec Comtal no fa pas tantes dècades: un canal d’aigua transparent, on nedaven els peixos i els ànecs.
  • Foto de Casa de les Aigues
  • Foto de Casa de les Aigues
  • Foto de Casa de les Aigues
  • Foto de Casa de les Aigues
  • Foto de Casa de les Aigues
  • Foto de Casa de les Aigues
L’inici del rec era a Montcada, rebia l’ aigua d’una resclosa mol rudimentària feta amb troncs i pedres. En l’any 1457 la van remodelar i va passar a ser d’argamassa. El recorregut era d’uns 12 quilometres fins arribar a la Barcelona murallada , que servia, per regar les hortes de Sant Andreu, Sant Martí i de la pròpia Barcelona, l’aigua desembocava al port, al Pla de Palau.
  • Foto de Rec Comtal a la seva sortida a final carrer Reixagó
  • Foto de Rec Comtal a la seva sortida a final carrer Reixagó
  • Foto de Rec Comtal a la seva sortida a final carrer Reixagó
  • Foto de Rec Comtal a la seva sortida a final carrer Reixagó
  • Foto de Rec Comtal a la seva sortida a final carrer Reixagó
  • Foto de Rec Comtal a la seva sortida a final carrer Reixagó
Un cop es surt del Parc de les Aigues es passa per un pas soterrani que hi ha al costat per passar les vies del tren, i seguint el carrer Moli per agafar el carrer Reixagó, on no fa molts anys encara es podia veure passar el Rec per allà. Seguint dit carrer i rodejant el turó de la Bateria (dit així perquè els francesos van instal·lar una bateria entre 1808 i 1813 durant la guerra del francès) tornarem a veure sortir el Rec Comtal al costat de les vies del tren, en direcció a Vallbona.
  • Foto de Caseta del Repartidor d'aigues
  • Foto de Caseta del Repartidor d'aigues
  • Foto de Caseta del Repartidor d'aigues
  • Foto de Caseta del Repartidor d'aigues
  • Foto de Caseta del Repartidor d'aigues
  • Foto de Caseta del Repartidor d'aigues
  • Foto de Rec al seu seu per Parc Primer de Maig
  • Foto de Rec al seu seu per Parc Primer de Maig
  • Foto de Rec al seu seu per Parc Primer de Maig
  • Foto de Rec al seu pas per Horts de la Ponderosa
  • Foto de Rec al seu pas per Horts de la Ponderosa
  • Foto de Rec al seu pas per Horts de la Ponderosa
  • Foto de Rec al seu pas per Horts de la Ponderosa
Barcino era una ciutat molt petita, on vivia poca gent. Però tenia una notable importància administrativa, ja que controlava una gran àrea d’explotacions agràries que necessitaven aigua. Va ser aquesta gran demanda la que va propiciar obres d’una magnitud tan gran com aquesta. Com explica Enric H. March al seu llibre: “La solució va ser anar a buscar l’aigua al riu Besòs. La documentació escrita i arqueològica ens permet pensar que l’inici de l’aqüeducte de Bàrcino era a la mateixa mina de Montcada que dona origen al rec Comtal, on probablement es captava l’aigua a través d’una presa o una resclosa que no s’ha identificat”. Malauradament, tota la informació sobre aquell període va desaparèixer durant el saqueig d’Al-Mansur, l’any 985. No sabem qui va encarregar el Rec, ni qui el va executar. Les primeres referències situen la seva construcció entre els regnats dels comtes Mir (954-966) i Ramon Berenguer I (1035-1076). Llavors era un canal artificial d’uns 12 quilòmetres de longitud que travessava una rica zona de cultius i vinyes.
  • Foto de Rec al seu pas per Vallbona (Pont de la Vaca)
  • Foto de Rec al seu pas per Vallbona (Pont de la Vaca)
  • Foto de Rec al seu pas per Vallbona (Pont de la Vaca)
  • Foto de Rec al seu pas per Vallbona (Pont de la Vaca)
  • Foto de Rec al seu pas per Vallbona (Pont de la Vaca)
Sortint del parc pel carrer Oristà, i en direcció de la Ponderosa, el Rec passa a ser soterrani per creuar sota la via del tren de Barcelona a Puigcerdà, i surt un altre cop a la llum a fregar de la part posterior de les cases del carrer de la Torre Vella i passa per sota del Pont de la Vaca, amb traces del segle XVIII amb intervencions posteriors, com la amb volta de mig punt de maons, però que probablement és d'origen medieval
  • Foto de Pont de la Vaca
  • Foto de Pont de la Vaca
  • Foto de Pont de la Vaca
  • Foto de Pont de la Vaca
El "Pont de la Vaca" és un dels escassos vestigis antics que tenim a la vista del Rec Comtal.El pont és d’origen medieval, però va ser reconstruït al S. XVIII. En aquest tram, les casetes es van construir recolzades en el mur lateral de pedra del Rec Comtal, el qual ens ofereix un paisatge idíl·lic amb els patis de les cases a tocar del curs d’aigua, tot ple d'ànecs. La casa més propera al pont té una petita obertura a la paret, a tocar del curs de l'aigua. Això ens fa pensar que en aquest lloc s’hi ubicava un antic moli.
  • Foto de Casa de les aigues de Trinita Vella o del Guarda
  • Foto de Casa de les aigues de Trinita Vella o del Guarda
  • Foto de Casa de les aigues de Trinita Vella o del Guarda
  • Foto de Casa de les aigues de Trinita Vella o del Guarda
  • Foto de Casa de les aigues de Trinita Vella o del Guarda
  • Foto de Casa de les aigues de Trinita Vella o del Guarda
Sortin del final actual del rec, anem sota el turó de la Trinitat, també conegut com la Quinta Forca, perquè era un dels cinc llocs d’execucions públiques de la ciutat. En aquest indret hi ha la Casa del Guarda o Casa de l’Aigua de la Trinitat Vella, i a l’altre costat de la Meridiana el dipòsit d’aigua de la Trinitat Nova. Dues construccions hidràuliques fetes el 1917, obra de l’arquitecte modernista Pere Falqués, pensades per evitar nous brots de tifus com el que va afectar Barcelona l’any 1914. La importància d’aquesta obra va ser fonamental per assegurar la potabilitat de la xarxa i va estar en funcionament fins al 1989. Durant molt de temps, aquí hi havia las escalerillas, un tram de la canalització on es banyaven els nens i nenes de la Trinitat. A partir d’aquest punt, el traçat del Rec segueix la conducció medieval, pels carrers del Torrent de la Perera i Via de Bàrcino, on hi havia la Foradada (una formació rocosa que la mainada feia servir com a trampolí).

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.