Temps en moviment  2 hores un minut

Temps  4 hores 30 minuts

Coordenades 1507

Data de pujada 31 / de juliol / 2018

Data de realització de juliol 2018

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.988 m
1.167 m
0
2,3
4,6
9,17 km

Vista 872 vegades, descarregada 36 vegades

a prop de Queralbs, Catalunya (España)

El valle de Nuria de origen glacial, esta rodeado de montañas con alturas comprendidas entre los 2100 y los 2900 metros de altura, en su centro junto a un estanque se encuentra el santuario, dice la leyenda que fue Sant Gil el primero en construir una capilla en el año 700, cuando los musulmanes invadieron el territorio, dejo escondidos en una cueva una talla de la virgen, la olla de sus comidas, la cruz de sus rezos y la campana con que llamaba a los pastores, quedaron ahí hasta que un peregrino en el 1079 las encontró, es una tradición que las mujeres que quieren ser madres tienen que poner la cabeza debajo de la olla y hacer sonar la campana cada repique será un hijo que la virgen conceda. Posteriormente el santuario fue hospital y refugio de pastores, la iglesia actual se inauguró en 1911, por este tiempo es la llegada de los primeros esquiadores, subían andando, el tren cremallera se construyo en 1931, un hecho curioso es el exilio que durante la guerra civil tuvo que sufrir la imagen de la virgen para evitar su quema, apareciendo en Suiza por 1941.
El recorrido de Queralbs (Roca-blanca), hasta Nuria es de poco mas de 9 kms, con un desnivel de cerca de 800 mts, se realiza por una senda muy bien fresada, con muchos tramos enlosados, la dificultad es mínima para senderistas, el gran público prefiere hacerla descendiendo, es otra opción.
Desde el parking que hay detrás de la estación del cremallera, empezamos nuestro recorrido enfilando por las calles del pueblo con fuerte pendiente, el camino viejo de Nuria está muy bien señalizado y por él también transcurre el GR-11, tras cruzar la carretera de Fontalba llegamos al vecindario de la Ruira, un poco mas adelante encontramos su fuente, en todo el recorrido se han construido unos refugios, a modo de covachas, para resguardarse de la lluvia o de la noche, en dos hemos visto mantas. Tendremos especial cuidado con el siguiente tramo pues cruzamos la tartera del Corbell, su pendiente esta formada pos grandes bloques de piedras algunas inestables.
En el puente del Cremal la garganta se estrecha, andamos por la derecha de rio Nuria, debajo de las rocas de Totelmon, es el tramo más espectacular de la ruta, vemos a ese rio torrencial, como se pelea con las rocas queriendo ser el protagonista de los rincones, maravillosos rincones, lo tiene todo a su favor, los rápidos que forma son impresionantes, inundándolo todo de espuma blanca, creando parajes rocambolescos, una imagen fantástica, como lo es y será toda la ruta.
El siguiente objetivo a vencer, son las marradas del sastre, la senda serpentea por la ladera de la montaña, ganando en pocos metros un considerable desnivel, este esfuerzo nos valdrá la pena, un poco más arriba nos espera una emocionante cascada, la Cua de Cavall, como por un tubo el agua salta de la roca, para con su velo blanco teñir todo lo que encuentra a su paso, abajo, forma un pequeño lago, este espectáculo te absorbe y te quedas atónito escuchando su música al romper. La ultima parte del recorrido, puede que sea la más triste, o puede que el cansancio haga mella en nuestras piernas, un poco ya castigadas, cambiamos de vertiente cruzando por debajo de la vía del cremallera, estamos en el puente del Sallent, después de unas pequeñas marradas, zigazagas, el camino, gran parte enlosado sube hasta el coll de la Creu den Riba, nos imaginamos aquellos romeros o peregrinos con sus guara o con sus rucs catalans subiendo todo tipo de mercancias hasta el santuario.
Una vez arriba la satisfacción invade todo tu cuerpo, no importa el cansancio, valió la pena,
Y las vistas son….¿conoces el paraíso?.
Hemos andado juntos, Elena, Belen, Mari, Anna, Mariluz, Albert, Carlos, Juan A., Antonio, Paco y Julian.

La vall de Nuria d'origen glacial, aquesta envoltat de muntanyes amb altures compreses entre els 2100 i els 2900 metres d'altura, al seu centre al costat d'un estany es troba el santuari, diu la llegenda que va ser Sant Gil el primer a construir una capella l'any 700, quan els musulmans van envair el territori, deixo amagats en una cova una talla de la verge, l'olla dels seus menjars, la creu dels seus resos i la campana amb què cridava als pastors, van quedar aquí fins que un pelegrí en el 1079 les va trobar, és una tradició que les dones que volen ser mares han de posar el cap sota l'olla i fer sonar la campana cada repic serà un fill que la verge concedeixi. Posteriorment el santuari va ser hospital i refugi de pastors, l'església actual es va inaugurar en 1911, per aquest temps és l'arribada dels primers esquiadors, pujaven caminant, el tren cremallera es construeixo en 1931, un fet curiós és l'exili que durant la guerra civil va haver de sofrir la imatge de la verge per evitar la seva crema, apareixent a Suïssa per 1941.
El recorregut de Queralbs (Roca-blanca), fins a Nuria és de poc mes de 9 kms, amb un desnivell de prop de 800 mts, es realitza per una senda molt bé fresada, amb molts trams enllosats, la dificultat és mínima per a senderistes, el gran públic prefereix fer-la descendint, és una altra opció.
Des del pàrquing que hi ha darrere de l'estació del cremallera, comencem el nostre recorregut enfilant pels carrers del poble amb fort pendent, el camí vell de Nuria està molt bé senyalitzat i per ell també transcorre el GR-11, després de creuar la carretera de Fontalba arribem al veïnat de la Ruira, una mica mes endavant trobem la seva font, en tot el recorregut s'han construït uns refugis, a manera de covas, per protegir-se de la pluja o de la nit, en dues hem vist mantes. Tindrem especial cura amb el següent tram doncs creuem la tartera del Corbell, el seu pendent aquesta formada per grans blocs de pedres algunes inestables.
En el pont del Cremal la gola s'estreny, caminem per la dreta de riu Nuria, sota les roques de Totelmon, és el tram més espectacular de la ruta, veiem a aquest riu torrencial, com es baralla amb les roques volent ser el protagonista dels racons, meravellosos racons, ho té tot al seu favor, els ràpids que forma són impressionants, inundant-ho tot d'escuma blanca, creant paratges rocambolescos, una imatge fantàstica, com l'és i serà tota la ruta.
El següent objectiu a vèncer, són les marradas del sastre, la senda serpenteixa pel vessant de la muntanya, guanyant en pocs metres un considerable desnivell, aquest esforç ens valdrà la pena, una mica més amunt ens espera una emocionant cascada, la Cua de Cavall, com per un tub l'aigua salta de la roca, envers el seu vel blanc tenyir tot el que troba al seu pas, a baix, forma un petit llac, aquest espectacle t'absorbeix i et quedes atònit escoltant la seva música en trencar. La ultima part del recorregut, pot ser que sigui la més trista, o pot ser que el cansament faci mossa en les nostres cames, una mica ja castigades, canviem de vessant creuant per sota de la via del cremallera, estem en el pont del Sallent, després d'unes petites marradas, zigazagas, el camí, gran part enllosat puja fins al coll de la Creu d’en Riba, ens imaginem aquells romeros o pelegrins amb els seus guara o amb els seus rucs catalans pujant tot tipus de mercancias fins al santuari.
Una vegada a dalt la satisfacció envaeix tot el teu cos, no importa el cansament, va valer la pena,
I les vistes són….coneixes el paradís?.
Hem caminat junts, Elena, Belen, Mari, Anna, Mariluz, Albert, Carlos, Juan A., Antonio, Paco i Julian.

1 comentari

  • Foto de Maite Cañas

    Maite Cañas 03/09/2019

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Muy bonito el camino

Si vols, pots o aquesta ruta.