-
-
494 m
414 m
0
1,7
3,5
6,9 km

Vista 2507 vegades, descarregada 54 vegades

a prop de Riba-roja d'Ebre, Catalunya (España)

Desconec el motiu pel qual tothom que fa el cim del Puntal dels Escambrons com a sostre comarcal del Segrià no es complica la vida i fa lo mateix: anar i tornar per la pista, que tot sigui dit, és el GR99, camins naturals de l'Ebre. Entenc que aquest cim no és una meravella, i encara menys ara, amb l'immens parc eòlic que ocupa totes les planes que antecedeixen al cim, afegint un soroll prou desagradable a la ja poc interessant caminada, però també és cert que si es planteja l'excursió de forma diferent es pot aconseguir millorar la proposta. Davant el meu desconeixement de la zona vaig dedicar-me, en primera instancia a buscar informació a Internet mirant de planificar una caminada amb un desnivell positiu digne. Lo dit. Poc o res vaig endevinar. Tothom ha fet, i explicat, el mateix recorregut. Vaig encaminar els meus passos al club excursionista d'Almatret, més concretament a la seva secció ciclista. Més de lo mateix. Si a cas van explicar-me una variant per poder fer una volta circular. Ningú va explicar-me res de la banda sud-est de la muntanya. Aquest vessant sí que presenta pendents de pujada. M'havia fixat en aquesta possibilitat ja que veia que es podia plantejar una proposta molt més muntanyera. No va poder ser, tot i que sobre el terreny vaig veure que hi ha pistes, senyalitzades, que pugen. Tot plegat fa que aquesta muntanya no tingui un bon cartell entre els excursionistes i es prefereixi pujar al Montmeneu, 5 metres més baix que el puntal dels Escambrons, però que gaudeix de més tradició. A més a més, per a molts, el Montmeneu és el sostre comarcal del Segrià. Donada la proximitat dels dos cims i que hi ha una bona pista asfaltada que els uneix, es pot plantejar, tal i com vam fer nosaltres, pujar a tots dos.
Sigui com sigui vaig plantejar una variant de la proposta que em van facilitar els ciclistes d'Almatret i va acabar sortint una volta d'uns 7 km. prou interessant, fent servir, per tornar, antics camins ja perduts entre camps abandonats. Se suposa que els diners abocats per el parc eòlic compensen el deixar de treballar el camp.
L'anada la vaig fer com tothom, per la pista que segueix el caire de la muntanya seguint la ruta senyalitzada dels miradors.
Un últim comentari. Si s'ensopega un bon dia – no va ser el nostre cas – les vistes (diuen), des de dalt del vèrtex geodèsic són espectaculars, al igual que des dels miradors que hi ha al llarg del recorregut.

Aproximació en cotxe

Aparquem a la pista en les coordenades WGS84 31N 284939 4574381
L'única carretera, amb cara i ulls, que porta a Almatret, és la LV-7046. S'accedeix a aquesta des de Seròs, per la carretera C-45 o si es ve de més al nord-est, per la C-12 o la N-230A.

Recorregut

Ruta circular feta en el sentit de les busques del rellotge
Nomenclatura i cartografia de l'ICC, full 62-33 E: 1/10.000
Aquesta proposta es pot allargar o escurçar tant com es vulgui. Es pot sortir de la mateixa població d'Almatret i tornar per pista per les Basses Roges o es pot aprofitar la qualitat de les pistes obertes per el parc eòlic per acostar al cim tant com es vulgui el cotxe. La proposta que aquí es planteja és una opció intermèdia ja que, a més de senderisme, vam aprofitar per fer una mica de turisme.
El recorregut a peu el vam començar a una intersecció de pistes que hi ha uns metres més endavant del mas del Caragol. Vam seguir per pista (GR99) en sentit SE en direcció a unes antenes de comunicació. Superades aquestes arribem al mirador de Riba-roja. La boira ens impedeix veure res. Vam continuar per pista, fent un petit i curt descens seguit d'un petit i curt ascens, fins arribar a l'alçada d'un pal indicador. El GR segueix en direcció SE, en direcció al mirador de Pena. Com que hi ha boira i el camí és més llarg, decidim passar del GR i seguir per pista. Resulta que el GR, de moment, no arriba al mirador de Pena, com més endavant ens vam adonar. El cas és que la pista que vam seguir enllaça, com es veu al mapa de l'ICC, més endavant amb el GR. Abans però s'han de deixar un parell de desviaments a la dreta. Ja havent enllaçat amb el GR seguim en direcció SE i trobem un altre pal indicador amb diferents possibilitats. Recte, sense abandonar la pista i pel caire de la muntanya arribem al vèrtex geodèsic, col·locat a sobre d'un pilar de ciment d'uns 5 metres d'alçada. De nou la boira ens fa desistir de la idea de pujar. Seguim uns pocs metres més en la mateixa direcció i arribem al mirador de Pena. Escampa una mica la boira i arribem a esbrinar alguna cosa, poca.
Seguim, ara en lleugera baixada, casi ni es nota, en sentit SO i deixem la pista agafant una altra que surt a la dreta en sentit NO. Es tracta d'una pista en estat deficient que passa al costa d'un camp. Fa un gir a la dreta, després un altre a l'esquerra, de nou un altre a la dreta i, just abans de sortir a un altre camp, hem de girar a l'esquerra per una pista que ja s'ha perdut i de la qual tan sol resta un corriol amagat entre la vegetació. És prou evident i se segueix bé (2013). Aquest corriol o antiga pista es dirigeix, i mor, en les ruïnes d'una edificació. Amb les restes d'una pared al davant hem de girar lleugerament a la dreta, en sentit NO. Als pocs metres sortim a un camp amb arbres de fruita seca. El rastre de corriol desapareix. Hem de seguir un altre corriol, encara mes precari, que inicia una baixada per terreny molt degradat, en sentit O, seguint antics camps de fruita seca. Així, quan acaba el descens, girem a la dreta, seguint la corba de nivell, per un nou sender, ara una mica més clar, tot i que també està mig amagat entre la vegetació. El camí fa un parell de llargues llaçades i a l'alçada de l'escambró de Pere Joanet desemboca en una pista. Just al davant de la posició en la qual hem sortit hi ha un sender que es fica entre arbres. El seguim fins que es fa fonedís amb la vegetació. És moment de girar a la dreta i sortir a una pista molt ampla, feta per accedir als molins de vent. La seguim en sentit NE. Deixarem una desviació a l'esquerra i una incorporació a la dreta – entre camps ve de la pista anterior- i enllacem amb una nova pista, que ve del coll de l'Ampanissot, pel qual hem passat a l'anada al cim. La seguirem per l'esquerra, en sentit O primer i NO després fins trobar un altre desviament, aquesta vegada a la dreta, a l'alçada d'un dipòsit de bombers. Deixem la pista i seguim en sentit NO, passant pel costat del dipòsit. Caminem uns centenars de metres i trobem a la dreta una pista més estreta que baixa, en sentit N, a l'escambró de Jacinto. Baixem per aquesta pista, passant entre entre dues edificacions i travessem el barranc per començar a remuntar de nou, per pista molt descomposta, fins enllaçar de nou amb una pista molt i molt ampla. La seguim, en lleugera pujada, en sentit NE. Al poc veiem que s'incorpora una nova pista per l'esquerra. Si la seguéssim aniríem a Almatret. En el nostre cas seguirem en sentit O, recte en el sentit en el qual venim, ja que al final d'aquesta pista és a on tenim el cotxe aparcat.

Nota: Perdó per l'extensió del comentari

Veure més external

Seguir sentit sud, no dreta a l'oest
No seguir pel camp. Gir lleuger a l'esquerra en baixada per antic camí ja perdut, però evident. Va seguint les feixes, que queden a l'esquerra del camí.
Creuar a l'altre costat del camp
Deixar pista principal i girar dreta en sentit nord-oest
Girar a l'esquerra en sentit oest. Recte escurcem camí per la pista per la qual s'ha vingut
Atenció. Gir a l'esquerra per pista precària i desaperescuda. Prendre orientació oest. El camí és suficientment evident.
Seguir recte camí en pendent de pujada, no seguir roderes de cotxe.
Seguir per la dreta en sentit nord-oest i deixar pista principal
Deixar pista principal i començar suau baixada en sentit nord-oest en direcció a l'escambró de Jacinto
Seguir recte pista principal en sentit nord-est
Incorporar-se a pista principal i seguir en sentit nord-est
Seguir recte en sentit oest.
Seguir recte pista principal
Es junten de nou la pista i el GR99. Seguir recte en sentit sud
Enllaç amb pista. Seguir per la dreta en sentit nord-est, no esquerra sud
Final baixada. Sortim a pla. Girar a la dreta en sentit nord per sender precari i mig perdut, però visible
Seguir en pujada per la dreta, no per l'esquerra
Sortim a pista és ampla. En sentit est anem a camp. Seguir recte, en sentit nord-oest, per corriol mig desdibuixat.
Seguir camí principal en sentit nord-est. no esquerra, que torna a pista
Mirador de la Presa
Seguir pista o seguir pal indicador GR mirador de la presa.
Seguir recte pista principal. Per l'esquerra puja camí procedent de Riba-roja
Ellacem amb pista demanteniment de molins. Dreta en sentit nord-est.
Seguir restes de traça de sender en sentit nord-oest

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.