• Foto de Pujol de la Mata  100 cims
  • Foto de Pujol de la Mata  100 cims
  • Foto de Pujol de la Mata  100 cims
  • Foto de Pujol de la Mata  100 cims
  • Foto de Pujol de la Mata  100 cims
  • Foto de Pujol de la Mata  100 cims

Temps  2 hores 54 minuts

Coordenades 525

Data de pujada 14 / de juny / 2014

Data de realització de juny 2014

-
-
771 m
464 m
0
1,8
3,7
7,3 km

Vista 755 vegades, descarregada 20 vegades

a prop de Mura, Catalunya (España)

Més informació a http://els100cims.blogspot.com/2014/06/pujol-de-la-mata.html

Comencem a caminar i deixem a la nostre esquena l'ermita de Sant Antoni i prenem la pista que en sentit sud-est remunta el torrent de la Fontfreda, que tindrem sempre a la nostre dreta. Caminem per posta en molt bon estat apta per a vehicles, de fet, si volem fer més curt el passeig podem aparcar més enllà de l'ermita i anar fins a l'aiguabarreig del torrent de la Fontfreda i el d'Estenalles, lloc al qual es poden aparcar un parell o tres de cotxes. Seguirem remuntant el torrent de la Fontfreda, sempre per pista en molt bon estat fins que uns quants centenars de metres abans d'arribar a els Tolls, la pista s'acaba i comencem a caminar per dintre de la llera del torrent. Arribà un moment que trobem un gran roc que dificulta el pas i tan sol ens deixa un petit espai per lliurar-lo per la nostra dreta. Aquí cal un comentari. Penso que seguint pel torrent es fa el mateix camí, i fins i tot poder més còmode i fàcil, ho desconec ja que jo vaig fer cas del mapa i d'una fita que indicava que calia deixar el torrent i enfilar-se muntanya amunt endinsant-me en la vegetació. El cas és que més amunt, quan s'ha de creuar el Torrent del Roure del Parrac, la sensació d'haver-ho fet molt més complicat balla pel cap. Sigui com sigui, pel torrent de la Fontfreda segueix un rastre de camí. El cas és que com ja he dit, el mapa i una fita indicava una altra cosa i jo vaig fer cas al mapa. Així va ser com vaig remuntar uns 40 metres de desnivell en sentit nord-oest fins trobar un rastre de camí, fitat i fàcil de seguir, tot i estar mig engolit per la vegetació. Aquest corriol, molt feréstec antic, va flanquejant la vessant de la muntanya en busca de la coma de Dei i gira de sobte quan creua el torrent de la coma de Dei per anar a buscar la font dels Confits i el torrent del mateix nom. Una vegada superat aquest nou torrent, seguint per l'únic corriol que observem, sortint fora de la vegetació quan creuem el torrent del Roure del Parrac. Aquí de nou el mapa indica un sender que sobre el terreny no vaig tenir nassos de trobar així que no calia una altre que seguir remuntant el torrent. Així, al poc es passa pel vell tronc del Roure del Parrac, curiós de veritat, aquí el nom és certament encertat. No molts metres més enllà ens endinsem de nou en la vegetació seguint la llera fins que trobem, espero que segueixi per sempre, una fita. Aquesta senyala el moment en el qual hem d'abandonar el plàcid transit per la llera del torrent i tornar a enfilar-nos, dret i feixuc, muntanya amunt, en sentit nord, per anar a sortir a una mena de coll que marca la divisòria d'aigües. A una banda el Pujol de la Mata i a l'altra la Sesta Feréstega. Girem doncs, ja a cel obert, en sentit nord-oest, a remuntar el llom conglomerat que ens dipositarà a la base dels rocs cimers del Pujol de la Mata. Ja tan sol cal superar dos curts trams de grapes, no més de cinc a sis en cada tramada, i ja som a dalt de tot. Esplèndid mirador al qual gaudir d'un merescut descans. No es pot dir que s'abastin extenses distàncies, però l'espectacle és encisador.
Després de recuperar forces desfem el camí fins al coll. Moltes ressenyes fan menció a l'existència d'unes foradades que permeten travessar la mola d'una banda a l'altra però jo no vaig buscar-les. Van quedar per a una altra ocasió. De nou al coll cal seguir el senderó que segueix en sentit est en suau pujada fins arribar a un encreuament de camins a l'altura de la Sesta Feréstega, Aquí també he llegit una ressenya que menciona l'existència d'altra foradada, que també vaig deixar de banda ja que continuí en sentit nord-est en busca del Pujol de Llobet, al qual tampoc pugí ja que quedà una mica apartat del bon camí que em portava cap a Mura. El cansament, venia de fer també el cim de Roca Sereny, ja feia temps que no em deixava pensar en res més que no fos arribar al cotxe així que sense entretenir-me enlloc i seguint un clar sender fitat acabí tornant a la pista ja feta anteriorment. Si hagués tingut el cotxe en aquest punt ja hauria acabat, però com que no va ser així, desfent el camí, a Sant Antoni i a l'aparcament.
Penso que per fer aquest recorregut, tal qual el vaig fer jo, cal, com diu un company meu de caminades, saber rastrejar vells camins, tot i que te diverses fites que ajuden a seguir-lo, però penso que si el recorregut es fa en sentit contrari al realitzat, aquestes fites seran més difícils de trobar. També continuo pensant que seguint torrent amunt, sense sortir de la llera, s'ha d'arribar igualment, però això no ho puc assegurar ja que no ho he fet, però fent servir imatges aèries de Google sembla del tot factible.

Veure més external

Recte no dreta
Sant Antoni dreta no esquerra
Recte no esquerra
Recte no esquerra
Recte creuar riera no esquerra
Recte no esquerra
Dreta deixar riera
Dreta no esquerra
Seguir esquerra no altres
Esquerra no dreta
Esquerra no dreta
Pujol de la Mata
Recte no altres
Esquerra no recte ni dreta
Esquerra no dreta
Recte no dreta

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.