-
-
342 m
73 m
0
2,2
4,4
8,75 km

Vista 821 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Vidreres, Catalunya (España)


Recorregut :
Enguany farem la pujada a Caulès pujant pels camps de Vall Daniel. Amb un recorregut de 8,800 km.
Sortirem de la plaça de l’Església, i en un plis plas deixarem el Poble. Baixarem pel c/ Dr. Deulofeu, seguirem pel c/ Orient, que el deixarem quan arribarem a l’alçada del pati del col•legi, on trancarem cap a la dreta pel camí de terra, que ens portarà a la pista asfaltada i seguidament travessarem el pont de l’autovia.
Ben aviat arribarem al Bosc d’en Puig. Seguirem per la pista asfaltada i trobarem els masos de Can Castelló a l’esquerra i de Can Rostoll, Can Porcell, Can Pitof i Can Ribot a la banda dreta. Aquí s’acabarà la pista asfaltada i tota la resta del recorregut serà per camins de terra. Serà un bon moment per mirar enrere i gaudir d’una bona vista del “Pla” i de Vidreres. No tardarem massa en arribar a Can Cornellà, on al final de la casa hi trobarem el PRIMER CONTROL (km. 3,300). En aquet lloc deixarem la pista i a ma esquera seguirem per un camí. Tot seguit trobarem el Circuit de Moto-Cros i en pocs minuts arribarem a la riera de Vall Daniel, la travessarem i a pocs metres trobarem una cruïlla de camins; el de la dreta ens portaria cap a Aiguaviva, l’ignorem, el del mig ens aniria bé però està en molt mal estat, i també l’ignorem, per tant, continuarem pel camí de l’esquerra.
A partir d’aquest punt el camí ja s’enfila, arrancant amb una forta pujada d’uns 240 metres on hi trobarem el km. 5. Seguirem pujant i arribarem a un encreuament de camins – punt conegut com “EL SURO DE LA BERRUGA”. Ignorarem els DOS camins de l’esquerra (el que baixa ens portaria als camps de Can Dalmau passant per les fonts d’en Cándido i Font de Ferro; i el que puja ens aniria molt bé, perquè ho fa de forma suau, però faríem 1 km més de volta). Seguirem pel camí de la dreta i pujarem fins a trobar una pista molt ampla. Aquí tenim el SEGON I ÚLTIM CONTROL, situat al km 6,300 i és el final de la PRIMERA pujada de 1,500 metres
Seguirem la pista de la dreta per continuar el recorregut, ara tot planer, i ben aviat arribarem a una altra cruïlla de camins ( si seguíssim per la pista ens portaria a la Petja de San Martí i el camí de la dreta va direcció cap a Lloret). El nostre recorregut continuarà per l’esquerra, caminarem a bagueny, planer i amb alguna bassa ( si ha plogut) . Al cap d’una estona ens plantarem a l’Hort de Caulès. Podrem gaudir de l’arbre monumental conegut com EL SURO DE L’HORT DE CAULÈS. Ja estem acabant el recorregut només falta un altre esforç per fer la ÚLTIMA PUJADA( 850 metres) on ens espera un bon esmorzar de pa amb tomàquet i botifarra. I que no falti al XAREL•LO.
Arquitectura religiosa

Plaça de l'Esglèsia

L’església es troba situada al centre del poble a la plaça del mateix nom. Està dedicada a Santa Maria. Els primers esments són del segle XI, així el 6 de maig de 1066 Arnau Ramon abans de pelegrinar a Roma fa testament i entre altres coses deixa els béns que té a la parròquia de Vidreres a la seva mare. I el 8 de gener de 1079 el bisbe de Girona consagrà l’església de sant Romà de Lloret (actualment és l’ermita de les Alegries), i es comenta que la parròquia de Lloret afronta al nord amb les parròquies de Sant Llorenç de Maçanet, Santa Maria de Vidreres i Sant Esteve de Caulès. Però l’edifici que podem veure és de finals del segle XVIII i potser de l’antiga construcció només queden les bases del campanar. La construcció de l’actual església es realitzà en concret entre els anys 1790 i 1800 dintre l’estil barroc neoclàssic. Durant la darrera guerra carlina (1872-1875) es va enderrocar la piràmide que coronava el campanar, posteriorment es construí la cupuleta que encara existeix. La façana va romandre inacabada fins a la dècada dels 90 del segle XX, així la part inferior és de pedra i la superior s’acabà amb un esgrafiat. L’església consta d’una nau central amb capelles laterals, una de les quals és dedicada als patrons de Vidreres, sant Iscle i santa Victòria.
Ruïnes

Bosc d'en Puig

Un cop iniciat el camí que condueix a Caulès i, passat uns camps, a mà dreta, trobem una pineda, és el bosc d’en Puig. En el terra hi ha tota una sèrie de trinxeres de forma més o menys quadrangular amb els vèrtexs arrodonits i envolten una superfície d’uns 5 m2 cadascuna. En aquesta superfície central s’emmagatzemaven com si fossin piles de llenya en forma de carbonera, les bombes i bidons de benzina del camp d’aviació. Més endins del bosc es troben les restes d’un forn de rajols.
Avituallament

1r Avituallament

Waypoint

Vall Daniel

el primer document que parla sobre algun indret de Vidreres està datat el 14 d’octubre de l’any 1001, fa més de mil anys. Segons aquest document, els comtes de Barcelona, Girona i Osona, Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona, van perdre un alou (propietat) anomenat Palol, situat al comtat de Besalú, i que pertanyia al vescomte de Girona, l’anomenat Seniofred I. Llavors, el comte de Barcelona va haver d’indemnitzar el vescomte de Girona i li va cedir l’alou de Lloret, que fins llavors havia format part del terme de Maçanet de la Selva. En aquest document trobem la primera referència a un lloc pertanyent a l’actual terme de Vidreres, es tracta del Vilar Daniel, que actualment correspon al Mas Valldaniel. Durant l’alta edat mitjana, que correspon del segle VIII al X, el territori s’estructurava en comtats, però a un nivell inferior encara no s’havia iniciat el procés de parroquialització i el comtat gironí s’organitzava internament en unes petites unitats territorials, les vil·les i els vilars de claríssima herència romana. En el nostre cas no sabem si el Vilar Daniel depenia d’alguna vil·la o era independent (com tots sabeu està situat a prop de Caulès).
arbre

Suro de la Berruga

Alzina surera ("Quercus Suber") que deuria patir amb anterioritat alguna enfermetat que ha produït la malformació de la seva escorça donant la sensació de ser una berruga. Les alzines sureres s'exploten des de l'antiguitat. A mitjan segle XVIII, però, amb l'aparició del tap de suro i la creixent demanda internacional del producte, aquesta espècie forestal comença a aprofitar-se de manera molt més intensiva.
Avituallament

2n Avituallament

Arquitectura religiosa

Ermita de Caulès

Santa Susanna de Caulès és una ermita preromànica de Caulès (Vidreres, Selva), al massís de Cadiretes, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. És molt popular entre els aficionats a la BTT i la bicicleta de muntanya de la zona. Descripció És un edifici de planta rectangular i en planta baixa cobert a dues aigües a laterals situat en un turonet al qual s'accedeix per mitjà d'unes escales. Té una capçalera en forma de trapezi de tipus preromànic, una nau rectangular coberta amb volta de mig punt i, al costat septentrional, una capella i una sagristia afegits. El seu petit interior està enguixat i consta d'un cor amb balconada de fusta a la part occidental, d'unes escales d'accés, de la petita capella lateral i de restes de mobiliari religiós i litúrgic en mal estat (bancs, imatges, altars, etc). L'exterior és de pedra vista menys la façana, reformada el segle XIX. Conserva tres contraforts al costat meridional i un al costat septentrional. Un dels elements més antics, a part de l'absis i les parets mestres, és la finestra tapada del lateral meridional. El sostre té un campanar de cadireta amb dues obertures de mig punt i cap campana, al qual s'accedeix recolzant una escala i amb uns graons efectuats en un dels contraforts. La façana, l'única part arrebossada, té una porta rectangular emmarcada de pedra de Girona i un òcul de rajol. Les pedres cantoneres, de granit, no estan cobertes d'arrebossat. A la part meridional del temple s'aixeca un aterrossament que contenia el cementiri, que va estar en funcionament fins a finals del segle XX, quan es van traslladar les restes al cementiri nou de Vidreres. Història Les primeres notícies de l'església de Caulès són del segle XI. Està documentada des de l'any 1362 (Sancti Stephani de Caulesio). Fou una Parròquia independent fins que el 1448 el bisbe de Girona Bernat de Pau va unificar-la a Vidreres. A l'entrada de l'església, a terra, hi ha una pedra gravada amb dos escuts i una llegenda de difícil transcripció que pot tenir a veure amb el canvi de categoria eclesiàstica de Caulès durant el segle XV. Aquesta antiga església parroquial fou dedicada a Sant Esteve fins al segle XIX, que passà l'advocació a Santa Susanna. El 1835 es va acabar la capella lateral dedicada a la Verge del Roser per voluntat testamentària de Josep Mundet, terratinent de la zona pròxima a Caulès. Les obres les va fer el mestre de cases Joan Güell i va costar 259 lliures. El 1964 es va restaurar la façana, el teulat i el cementiri. El preu de les obres fou de 130 mil pessetes. El cementiri de Caulès, en funcionament fins als anys vuitanta, va ser traslladat a Vidreres a finals del segle XX a causa de les nombroses profanacions. Per les seves característiques s'ha relacionat amb l'església de Sant Marcel de Flaçà, al Conflent, construïda al finals del segle X i principis de l'XI
arbre

Suro de l'Hort de Caulès

Arbre Monumental de Vidreres, de més de 15 metres i d'una edat de més de 500 anys. Esta situat en una zona frondosa i humida que es fa dir l'Hort de Caulès. En les proximitats s'hi diu que hi ha una font però es desconeix l'origen de l'aigua.
panoràmica

Mirador de Vidreres

És una zona alta (pont sobre l'autovia C-35) on es pot veure la part sud del poble de Vidreres.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.