Puig Neulós 100 cims

Més informació a "Veure més" i a https://reptesmuntanyencs.cat/puig-neulos-3/

Sortida matinal al Puig Neulós, cim culminant de la comarca de l'Alt Empordà. La ruta explicada està realitzada seguint el sentit horari, però igual és millor fer-la en sentit contrari ja que la pista de descens està bastant malament a causa de la quantitat de pedra solta que presenta.
Des del cim, si bufa el vent, cosa bastant freqüent en el lloc, gaudirem d'unes vistes immillorables, tant del Rosseló com de l'Alt Empordà i de tota la façana litoral.
La caminada la començarem a Requesens, no el castell sinó el veïnat, des del lloc anomenat "La Cantina", obert tots els dies excepte els dimecres.
Per arribar a Requesens haurem d'arribar a la Jonquera, des d'allà agafar la carretera que va a Cantallops i des d'aquest lloc, per pista forestal en bon estat, fins a Requesens. Abans, al Coll de Medás, haurem creuat una porta metàl • lica (que ens haurem d'haver trobat tancada i així la haurem deixat nosaltres) i també haurem deixat a la nostra dreta el desviament cap al Castell de Requesens. Al coll de Medás, abans o després de l'excursió, com el consumidor l'hi agradi, es pot visitar el Dolmen de Medás I, al qual s'accedeix per un sender que surt a la nostra esquerra, a la mateixa corba que dóna accés a la porta . És un lloc curiós. També es pot anar als Dòlmens II i III, però estan bastant més allunyats.
Bé, doncs ja estem a l'aparcament, a Requesens. Ja ens hem preparat així que començem a caminar. Hem de recular uns quants metres fins arribar a l'alçada de l'última edificació, que deixem a la nostra dreta. Veiem a la nostra esquerra una pista que en lleugera pujada s'endinsa en l'arbrat. La seguim durant uns quants centenars de metres, fins a trobar un desviament a la nostra dreta. Deixem la pista per la qual venim per prendre aquest sender, senyalitzat amb una pedra a terra amb el text "enllaç GR10". Seguim per aquest fins arribar a la Font de la Verneda. Estem totalment envoltats per castanyers. Al cap de pocs metres de la font hem de desviar-nos a la dreta per un corriol que s'enfila pendent amunt per una torrentera fins al Coll Forcat. Val a dir que tot el camí està perfectament senyalitzat amb marques de GR i PR, de manera que no hi ha pèrdua.
Un cop hem arribat al Coll ens trobem amb un filat que ens talla el pas. Fa de frontera. Podem travessar per en espai trencat. Un cop hem travessat ja ens trobem en l'altra vessant de la muntanya, del costat francès. Ja divisem el Canigó i tot el Pirineu gironí, així com el Prepirineu. Després de gaudir de les vistes hem de continuar l'ascens per la nostra dreta, com sempre guiant-nos per les marques grogues. Durant l'ascens pel bosc trobarem també marques d'un color rosa elèctric que no ens han de confondre. Les nostres són les grogues, a les altres no les farem cas. Així doncs arribarem al Coll Forcadell, on un mur de pedra ens obliga a continuar la marxa cap a la nostra esquerra. Finalitzat el passeig per la zona boscosa arribem a un prat i el camí es fa més pla. Seguim així fins al Col de Pal. Ens endinsem en una pineda per la qual pujarem en bona pendent fins el Roc dels Tres Termes. El vorejarem per la nostra esquerra i un cop superat caurem cap a la dreta per anar a buscar el filat que segueix marcant la línia fronterera. Seguirem així, ara seguint els senyals de GR fins al Coll del Pou. Aquí hem de travessar la porta i ens dirigirem cap al Pou de Glaç, curiosa estructura de pedra en la qual, sembla ser, s'emmagatzemava gel abans de la seva venda a les poblacions properes. En algun lloc he llegit que, si es porta llanterna, és possible visitar el seu interior. Un cop visitat el pou podem tornar sobre els nostres passos fins al coll de Pou o millor, prendre el camí que surt just per la part de darrere de l'estructura superior del pou i que puja, més o menys dret, fins al filat que hem travessat anteriorment, però ara ho travessarem per una fita superior. Seguirem pujant, ara ja amb el cim a la vista. Arribats a aquesta, ni l'aparatosa antena ens ennuvola la immensa vista (bé, una mica si destorba). Fem les fotos de rigor i preparem el retorn, que el vent creix i el nas comença a moquear. Vam decidir baixar seguint el "itinerari oficial" d'ascens al Puig Neulós. Per a això tornem de nou al Coll del Pou i des d'allí, seguint les indicacions del pal de Itinerannia, agafar la pista que baixa a Requesens a 1h 45 min (diu el rètol). Aquesta pista no té pèrdua, tot i la nul senyalització en tot el seu recorregut. Es descendeix en llargues llaçades per una pista ampla, encara que per moments en mal estat degut a la gran quantitat de pedra solta que presenta. I no té pèrdua ja que hem de prendre sempre el camí més evident i sempre en descens. D'aquesta manera arribarem a una barrera ia la pista per la que hem arribat a Requesens amb el coche.En aquest punt, si mirem cap a la nostra esquerra, veurem un cartell de Itinerannia. Val la pena acostar fins a ell ja que en el lloc es troba un antic forn de teules i maons d'argila.
I ja està. Ara toca tornar al cotxe i donar per acabada l'excursió. A la tardor, cap a finals d'octubre, si us agraden les castanyes, és recomanable portar alguna bossa o sac, o el que es vulgui. Si us afañáis podeu convidar a tot el veïnat ja que castanyes, hi ha per a carregar i més.